Per als habitants, les ciutats solen tenir un important valor simb\u00f2lic. Per a la ciutat, ser un s\u00edmbol implica acumular una c\u00e0rrega sem\u00e0ntica. Aquesta s’observa i es reprodueix en l’\u00fas dels llocs comuns, en els noms dels carrers, en les festes i els esdeveniments culturals, en la publicitat i la propaganda institucional. El truc d’un s\u00edmbol \u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3 del com\u00fa, la idea que pot interactuar amb les experi\u00e8ncies particulars i mantenir un significat.<\/p>\n
Les marques exploten aquesta c\u00e0rrega sem\u00e0ntica per a traduir-la en la suposada universalitat del valor mercantil, amb el denominador com\u00fa de la moneda. Extreuen aquesta energia simb\u00f2lica a trav\u00e9s de la noci\u00f3 de la propietat privada, cobrant rendes i acumulant poder en un esfor\u00e7 continu per redefinir els termes del contracte social al seu favor. Un exemple paradigm\u00e0tic d’aquesta din\u00e0mica \u00e9s l’injuriat \u201cModel Barcelona\u201d, descrit n\u00edtidament per l’antrop\u00f2leg Marc Dalmau com \u201cl’alian\u00e7a estrat\u00e8gica entre el sector estatal i privat per a vendre l’entorn urb\u00e0 i la seva imatge (la seva marca), atreure la inversi\u00f3 multinacional i garantir l’acumulaci\u00f3 de capital\u201d1<\/sup>.<\/p>\n Igual que les marques, els models prometen certa universalitat, almenys en els seus efectes. El Model Barcelona parteix de les peculiaritats de la ciutat, per\u00f2 la seva pretensi\u00f3 d’atreure el capital t\u00e9 un horitz\u00f3 global. El resultat \u00e9s la progressiva homogene\u00eftzaci\u00f3 de l’entorn urb\u00e0, que finalment es visibilitza en la proliferaci\u00f3 de grans cadenes. Un Starbucks o Burger King en cada cantonada, un 365 o Pans & Company si vols pagar una mica menys o pagar a una empresa m\u00e9s “local\u201d. En aterrar, el capital cerca esquivar o dissoldre les barreres administratives que alteren la seva circulaci\u00f3, encara que proliferin fronteres, murs i cicatrius en el seu deixant.<\/p>\n Potser \u00e9s per aquesta aversi\u00f3 del capital global a les fronteres administratives que Jordi Borja, un dels m\u00e9s notables exponents del Model Barcelona, proposa abordar les noves din\u00e0miques urbanes des d’un model de governan\u00e7a metropolitana, que opera m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres entre municipis. \u201cBarcelona ens projecta m\u00e9s enll\u00e0, a Espanya, a Europa i al m\u00f3n\u201d, escriu el ge\u00f2graf urbanista en un article<\/a> titulat \u201cCiutat metropolitana i plurimunicipal\u201d, en el qual suggereix que la Regi\u00f3 Metropolitana de Barcelona ha de ser \u201cun \u00e0mbit propi d’acci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya i de coordinaci\u00f3, cooperaci\u00f3 i contractualitzaci\u00f3 amb els governs locals\u201d.\u00a0 Al seu torn, proposa que, des de la perspectiva de ciutat, l’espai de refer\u00e8ncia seria l’\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, que assumiria les funcions d’integrar, governar i garantir la qualitat dels serveis b\u00e0sics, el transport p\u00fablic, els programes d’habitatge i urbanisme, la sostenibilitat i l’activitat econ\u00f2mica tant a la ciutat central com en els municipis perif\u00e8rics.<\/p>\n Per\u00f2 una cosa \u00e9s el model i una altra la realitat, una l’arquitectura institucional i una altra l’anarquia del real. Des de l’\u00f2ptica del capital, la ciutat central en aquest model de governan\u00e7a metropolitana \u00e9s una entitat uniforme. Vist aix\u00ed, el que trenca la contig\u00fcitat entre Barcelona i L\u2019Hospitalet \u00e9s una esp\u00e8cie d’irracionalitat administrativa. I, certament, la frontera f\u00edsica que separa L’Hospitalet de Llobregat de Barcelona \u00e9s estreta. Citant a Paco Candel, el periodista Gerardo Santos, especialista en submons, cr\u00f2nica negra i vampirs diversos, explica com un grapat de ve\u00efns anarcosindicalistes, molts d’ells aragonesos i murcians arribats en la d\u00e8cada de 1920, van penjar un cartell en la Riera Blanca del barri de La Torrassa que anunciava: Catalunya acaba aqu\u00ed. Aqu\u00ed comen\u00e7a M\u00farcia. \u201cAvui dia,\u201d relata Santos, \u201cl’\u00fanica cosa que evidencia l’exist\u00e8ncia d’una frontera en la Riera Blanca \u00e9s que en un costat en els contenidors d’escombraries posa \u201c*LH ben net\u201d i, en l’altre, \u201c*Ajuntament de Barcelona\u201d.<\/p>\n No \u00e9s del tot cert. L’ambient constru\u00eft ja comen\u00e7a a canviar a Badal. Els carrers i els edificis s’estrenyen, les fa\u00e7anes enfosqueixen lleugerament. On s\u00ed que es mant\u00e9 una frontera urbana relativament gruixuda \u00e9s en el preu de l’habitatge. I \u00e9s que, hist\u00f2ricament, L\u2019Hospi\u00a0<\/em>ha servit m\u00e9s com a s\u00edmbol per als seus habitants que com a marca per al capital. Malgrat aix\u00f2, a mesura que avan\u00e7a el Model Barcelona, ja s’observa l’Efecte Barcelona sobre la segona ciutat catalana. Poc abans d’esclatar la bombolla immobili\u00e0ria, el llavors alcalde Celestino Corbacho ho va descriure en una entrevista per a El Peri\u00f3dico<\/a>: \u201cAbans sabies quan sorties de Barcelona, on tot estava urbanitzat. Quan arribaves a la zona sense urbanitzar, als descampats, sabies que entraves a L\u2019Hospitalet. Per\u00f2 aquesta difer\u00e8ncia est\u00e0 desapareixent.\u201d<\/p>\n Una frivolitat il\u00b7lustrativa. Des del 2017, el Barcelona Beer Festival s’ha celebrat a La Farga de L\u2019Hospitalet. La confusi\u00f3 geogr\u00e0fica que hi ha en el nom del festival reflecteix la log\u00edstica de la ciutat metropolitana i les seves infraestructures, que no l’administraci\u00f3 municipal. Barcelona no \u00e9s nom\u00e9s Barcelona, \u00e9s tota la Zona 1 del TMB. Un sent la temptaci\u00f3 d’atribuir aix\u00f2 a la imposici\u00f3 de la marca Barcelona, fins que veu que els patrocinadors oficials de l’esdeveniment s\u00f3n la Generalitat i L\u2019Hospitalet Experience, una iniciativa cultural i culin\u00e0ria de naturalesa p\u00fablica-privada, la p\u00e0gina web de la qual ens interpel\u00b7la de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n Viu l’efervesc\u00e8ncia de les nostres activitats culturals, des dels nostres dj\u2019s que peten les pistes fins al folklore tradicional, imagina f\u00e0briques habitades per artistes de noves tend\u00e8ncies, escoles de m\u00fasica, descobreix street art passant per galeries de primer nivell metropolit\u00e0 i sales d’exposicions amb artistes consagrats o emergents de renom internacional. La nostra, \u00e9s una oferta aut\u00e8ntica, singular i \u00fanica. Vine a veure’ns. L’Hospitalet et sorprendr\u00e0.<\/em><\/p>\n Crida l’atenci\u00f3 l’obertura de la proposta, com si la pr\u00f2pia urbanitat fos la seva \u00fanica ra\u00f3 de ser. De fet, es podria canviar la refer\u00e8ncia espec\u00edfica a L\u2019Hospitalet per qualsevol altra ciutat del nord global i significaria el mateix. Aquesta obertura \u00e9s un tret definitori del L\u2019Hospitalet Districte Cultural, projecte estrat\u00e8gic de ciutat en el qual s’emmarca la iniciativa, que potencia el paper del sector cultural o \u201ccreatiu\u201d en el desenvolupament econ\u00f2mic. Al seu torn, com hem assenyalat abans, l’obertura com a estrat\u00e8gia d’acumulaci\u00f3 de continguts i significats per a estimular el creixement econ\u00f2mic tamb\u00e9 \u00e9s un tret definitori de les marques.<\/p>\n