![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-1.Ada_Lovelace_in_1852.jpg\")
<\/p>\nEl problema est\u00e0 en com comen\u00e7ar, en com explicar un principi. I on situar aquest principi. Potser \u00e9s complicat perqu\u00e8 els principis s\u00f3n sempre interessats. Al cap i a la fi, totes les hist\u00f2ries s’entrellacen subtilment. El problema est\u00e0 on situar l’inici.<\/p>\n
Si s’amplien els detalls de les ombres d’una hist\u00f2ria, els successos, els personatges i les situacions tamb\u00e9 varien. Pensar on s’inicia una hist\u00f2ria canvia inevitablement qui forma part d’aquesta hist\u00f2ria, i com aquesta hist\u00f2ria conta, i qui explica aquesta hist\u00f2ria. Amb aquestes variacions (no ho oblidem, aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb les variacions), els personatges i les peces que formen part d’aquestes hist\u00f2ries establiran les bases de com uns elements es compensen entre ells, com s’influeixen, com s’estableixen les relacions de poder, qui pot deixar passar a qui i qu\u00e8 pot creuar. Per exemple, mat\u00e8ries en quantitats variables poden passar. El coneixement matem\u00e0tic pot passar. Per\u00f2 les persones que els produeixen potser no. Per aix\u00f2, aquest treball est\u00e0 formulat com un gest. El gest d’una petici\u00f3 d’hospitalitat. En el prerequisit d’aquest gest est\u00e0 impl\u00edcita aquesta oferta d’hospitalitat. El gest t\u00e9 a veure amb pensar altres inicis.<\/p>\n
Aqu\u00ed ens referim a les molt subtils ombres que unes societats modelen en unes altres. Les ombres en q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n unes les vores de les quals s\u00f3n molt dif\u00edcils de definir. Han arribat a formar part del teixit de la societat en la qual van ser modelades, i s\u00f3n gaireb\u00e9 indistingibles de la resta d’aquest teixit. Mai podr\u00edem anticipar les formes finals que ens trobar\u00edem en ampliar les fronteres difuses d’aquestes ombres si nom\u00e9s hem estat exposats a la hist\u00f2ria que ens ha arribat. Aquestes ombres estan plenes de senyals que no diferencien entre passat i futur.<\/p>\n
Una d’aquestes moltes ombres \u00e9s la de la computaci\u00f3, una forma de relat que va m\u00e9s enll\u00e0 de la parla. Una comunicaci\u00f3 feta de ritmes. La computaci\u00f3 \u00e9s l’expressi\u00f3 accelerada d’una realitat anotada amb algoritmes, la totalitat del m\u00f3n traslladada a par\u00e0metres num\u00e8rics. Naturalesa humana i no humana tradu\u00efda a n\u00fameros, i a les seves possibles relacions m\u00fatues enteses com a capital a explotar.<\/p>\n
<\/p>\n
Ada Lovelace en 1852<\/p>\n
La computaci\u00f3, tal com se sol relatar, sorgeix en la modernitat a Europa: Alemanya, Fran\u00e7a o Anglaterra. Un dels seus pioners apareix en totes les hist\u00f2ries: Charles Babbage, que va dissenyar el primer computador mec\u00e0nic, la m\u00e0quina anal\u00edtica. No en totes les hist\u00f2ries apareix que els algoritmes d’aquest predecessor de l’ordinador modern van ser desenvolupats al costat d’una dona, Ada Lovelace. El sistema per a la m\u00e0quina anal\u00edtica s’inspirava parcialment en el teler de Jacquard, que usava targetes perforades per a realitzar els dissenys del teixit i automatitzar la producci\u00f3. La computaci\u00f3 en els seus inicis es lligava a la producci\u00f3 industrial de teixits. Els nusos d’aquests teixits tenen un grau de parentiu amb la computaci\u00f3.<\/p>\n
Potser va haver-hi altres possibilitats de desenvolupament de la computaci\u00f3. Saber on acaben els seus dominis \u00e9s dif\u00edcil de definir. Estan les matem\u00e0tiques inscrites en la pr\u00f2pia naturalesa o s\u00f3n un fruit del pensament? \u00c9s la repetici\u00f3 en la naturalesa d’una s\u00e8rie de ritmes un patr\u00f3 de c\u00e0lcul? On comen\u00e7a la computaci\u00f3?<\/p>\n
Algoritme<\/u><\/strong><\/p>\n Aquesta arquitectura \u00e9s un captador de vent<\/em>. \u00c9s un dispositiu arquitect\u00f2nic de tradici\u00f3 iraniana utilitzat durant molts segles per a proveir de ventilaci\u00f3 natural i refrescar l’interior dels edificis. Aquesta tecnologia persa s’usava per a refrigerar un ambient. Aquestes torres tenien la mateixa funci\u00f3 que els dissipadors en els equips electr\u00f2nics. Els dissipadors refreden l’atmosfera dins d’un ordinador. El refredament de l’estructura \u00e9s una part fonamental de les operacions algor\u00edtmiques del capital dins dels sistemes computacionals.<\/p>\n Un dels inicis possibles estaria inscrit en la idea de l’algoritme. L’origen del terme algoritme es troba en el nom del matem\u00e0tic Al-Khwarizmi, que va n\u00e9ixer en el segle IX en una zona que avui es coneix com a Uzbekistan, a l\u2019\u00c0sia central. Va desenvolupar gran part de la seva carrera a Bagdad, on va formar part de la Casa de la Saviesa, un centre de recerca i traducci\u00f3, on es van conservar i van traduir gran nombre d’obres cient\u00edfiques i filos\u00f2fiques gregues i hind\u00fas. En aquest centre va tenir un gran nombre d’erudits que no nom\u00e9s van traduir, sin\u00f3 que van dur a terme nombrosos avan\u00e7os en f\u00edsica, astrologia, matem\u00e0tiques, m\u00fasica, arquitectura i medicina, com els germans Banu Musa, els qui van desenvolupar una s\u00e8rie d’aut\u00f2mats i instruments musicals que tocaven per si mateixos, o, Al-Haytham, conegut posteriorment a Occident per Alacena, que va fer grans avan\u00e7os en la ci\u00e8ncia de l’\u00f2ptica i va crear la c\u00e0mera fosca, a m\u00e9s de moltes altres coses en l’\u00e0mbit de les matem\u00e0tiques i la f\u00edsica.<\/p>\n Tornant a Al-Khwarizmi, va ser qui va introduir el concepte del zero a trav\u00e9s de l’adaptaci\u00f3 de les matem\u00e0tiques provinents de l’\u00cdndia. Est\u00e0 considerat no nom\u00e9s com el pare de l’\u00e0lgebra sin\u00f3 tamb\u00e9 com l’encarregat d’introduir el nostre sistema de numeraci\u00f3. La innovaci\u00f3 que va suposar l’\u00e0lgebra va ser que no nom\u00e9s s’usaven n\u00fameros, sin\u00f3 que s’introdu\u00efen s\u00edmbols per a representar par\u00e0metres desconeguts, anomenats inc\u00f2gnites. Aquestes formules expressaven regles o principis generals. \u00c0lgebra significa reintegraci\u00f3 en \u00e0rab. En paraules d’Al-Khwarizmi, \u201cL’\u00e0lgebra servia per a all\u00f2 que \u00e9s f\u00e0cil i m\u00e9s \u00fatil en aritm\u00e8tica, tal que els homes ho requereixen constantment en casos d’her\u00e8ncia, llegats, particions, judicis, i comer\u00e7, i en tots els seus tractes amb els altres, o quan es tracta de la mesura de terres, l’excavaci\u00f3 de canals, c\u00e0lculs geom\u00e8trics, i altres objectes de diverses classes i tipus\u201d.<\/p>\n Mu\u1e25ammad ibn M\u016bs\u0101 al-Khw\u0101rizm:\u00a0El llibre compendi sobre el c\u00e0lcul per finalitzaci\u00f3 i balan\u00e7<\/p>\n A partir del seu nom deriva la paraula algoritme. Els algoritmes s\u00f3n la mecanitzaci\u00f3 de procediments met\u00f2dics que constitueixen en gran part la computaci\u00f3. Es denomina algoritme a un grup finit d’operacions organitzades de manera l\u00f2gica i ordenada que permet solucionar un determinat problema.<\/p>\n Els algoritmes permeten una transici\u00f3 entre valors num\u00e8rics i llenguatge. S\u00f3n un sistema de notaci\u00f3. La notaci\u00f3 \u00e9s l’indici gr\u00e0fic d’una exig\u00e8ncia en la integraci\u00f3 en les relacions socials. Es tracta d’una s\u00e8rie d’instruccions o regles establertes que, per mitj\u00e0 d’una successi\u00f3 de passos, permeten arribar a un resultat o soluci\u00f3. Sense aquestes bases, gran part del coneixement matem\u00e0tic occidental no s’hauria desenvolupat. Els rastres d’aquesta traducci\u00f3 estan presents tant en els processos cient\u00edfics com en l’art i l’arquitectura europea, i fins i tot en la invenci\u00f3 de la fotografia. Aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria que roman oculta dins de les genealogies de la computaci\u00f3. Per entendre les formes transculturals del coneixement, \u00e9s necessari replantejar la seva genealogia. La computaci\u00f3 es va desenvolupar en part gr\u00e0cies a idees provinents de S\u00edria. Les idees poden creuar. Les persones potser no.<\/p>\n Detall de llaceries de la mesquita de C\u00f2rdova, Espanya.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s un patr\u00f3 denominat Girih. Girih significa nus en persa<\/strong>. Est\u00e0 present en gran part de l’arquitectura i l’art isl\u00e0mic. Segles abans de la geometria feta per ordinador, a trav\u00e9s dels coneixements dels s\u00edmbols matem\u00e0tics abstractes i la seva relaci\u00f3 unificant, l’Islam va tenir l’objectiu de relacionar el m\u00f3n material amb els seus principis b\u00e0sics abstractes. Mentre que les formes de concebre l’espai perspectiu a Occident s’enfocaven a la mirada de la posici\u00f3 d’un individu, en el desenvolupament \u00e0rab de la perspectiva, no importava quina era la posici\u00f3 d’aquest. En principi, a trav\u00e9s de les idees suf\u00eds, tots les perspectives serien v\u00e0lides. Com seria un sistema de computaci\u00f3 que no separ\u00e9s subjecte i objecte, que un no explot\u00e9s a l’altre? Una concepci\u00f3 aix\u00ed treballaria des d’una interdepend\u00e8ncia de la cultura. Per definici\u00f3, cultures que s’entrellacen entre si i amb la naturalesa com un h\u00edbrid.<\/p>\n Aquestes s\u00f3n algunes de les cer\u00e0miques que hi ha a LABoral. L’arquitecte Luis Moya les va encarregar al taller de Ruiz de Luna a Talavera. Aquestes cer\u00e0miques recullen la influ\u00e8ncia est\u00e8tica i el coneixement matem\u00e0tic de l’Islam a la pen\u00ednsula. En aquesta ciutat, la tradici\u00f3 cer\u00e0mica va integrar, al costat d’altres tradicions, el llegat isl\u00e0mic. Tendim a oblidar el fet que el nostre sistema \u00e9s nom\u00e9s un dels molts possibles, i el seu desenvolupament va comen\u00e7ar amb contribucions majors procedents de babilonis, hind\u00fas i \u00e0rabs.<\/p>\n La hist\u00f2ria no \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de fets donats, sin\u00f3 una s\u00e8rie de realitats coprodu\u00efdes. El futur no ser\u00e0 autom\u00e0ticament una perpetuaci\u00f3 de les condicions i relacions contempor\u00e0nies, sin\u00f3 un temps de diverses dimensions en el qual passat i futur es nu\u00efn.<\/strong><\/p>\n Quipu<\/u><\/strong><\/p>\n Aquest objecte \u00e9s una yupana. \u00c9s un dispositiu de la tradici\u00f3 inca utilitzat per a realitzar operacions matem\u00e0tiques de c\u00e0lcul. Aquesta tecnologia s’usava per a poder resoldre els problemes en la comptabilitat. Els c\u00e0lculs es realitzaven a trav\u00e9s dels moviments de petites comptes \u2014pedres o llavors\u2014 d’uns cubiculums a uns altres. Els de baix eren unitats, despr\u00e9s venien les desenes, les centenes, els milers i finalment, les desenes de miler. Era un problema de posici\u00f3 resolt a trav\u00e9s del moviment f\u00edsic dels seus components. Era l’equivalent als impulsos electr\u00f2nics que succeeixen en una computadora.<\/p>\n Un dels inicis possibles de la computaci\u00f3 estaria inscrit en les matem\u00e0tiques incaiques. Els inques posse\u00efen un sistema num\u00e8ric basat en el sistema decimal, coneixien el zero i el concepte de buit. El sistema d’escriptura dels signes era el quipu. Aix\u00ed, aquests nusos, igual que els d’un teixit, proporcionaven una idea del m\u00f3n. Els quipus eren un sistema d’escriptura no fon\u00e8tica. Eren una escriptura tridimensional, un sistema de computaci\u00f3 t\u00e0ctil i palpable. La computaci\u00f3 incaica requeria del cos. Les seves matem\u00e0tiques no propiciaven nom\u00e9s el sentit de la vista. El tacte era una part fonamental, aix\u00ed com l’escolta. Els nusos presentaven una s\u00e8rie d’informacions que requeria ser completada amb la parla i els exercicis mnemot\u00e8cnics.<\/p>\n Alguns pastors del Per\u00fa encara els empren per a inventariar els seus bestiars. Mitjan\u00e7ant el n\u00famero i la disposici\u00f3 dels nusos i el color, gruix i longitud dels cordills, els quipus constitu\u00efen un conjunt de signes amb els quals es podien realitzar c\u00e0lculs num\u00e8rics o donar compte dels fets o esdeveniments importants. Els quipus no s\u00f3n nom\u00e9s registres estad\u00edstics, s\u00f3n tamb\u00e9 una forma de registre narratiu a trav\u00e9s del qual s’articulaven algunes de les relacions socials. L’escriptura, igual que la computaci\u00f3, \u00e9s una estructura de s\u00edmbols que es defineix a partir de les seves interconnexions.<\/p>\n L’inca Garcilaso de la Vega era un escriptor i historiador mest\u00eds que va viure entre els dos mons tenint acc\u00e9s tant a l’educaci\u00f3 que provenia de la corona espanyola, com al coneixement dels inques. En les seves paraules, \u201cEls comptadors, davant del curaca i del governador Inka feien els comptes amb pedretes i els treien tan ajustats i veritables que no s\u00e9 a qui es pugui atribuir major lloan\u00e7a, si als comptadors que sense xifres de guarismes feien els seus comptes i particions tan ajustades de coses tan quines, que els nostres aritm\u00e8tics solen fer amb molta dificultat, o al governador i ministres regis que amb tanta facilitat entenien el compte i la ra\u00f3 que totes elles els donaven\u201d.<\/p>\n Els quipus permetien una transici\u00f3 entre valors num\u00e8rics i llenguatge. S\u00f3n un sistema de notaci\u00f3. La notaci\u00f3 \u00e9s l’indici gr\u00e0fic d’una exig\u00e8ncia en la integraci\u00f3 en les relacions socials. Es tracta d’una s\u00e8rie informacions establertes que, per mitj\u00e0 d’una successi\u00f3 de passos, permeten arribar a un resultat o soluci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 dels valors num\u00e8rics, no es coneix amb exactitud com seria el significat narratiu dels quipus, ja que era un sistema de notaci\u00f3 sense paraules escrites. Aquests codis perduts s\u00f3n recipients dins dels quals es poden abocar nous significats, mitjan\u00e7ant normes alienes al codi original. Aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria que roman oculta dins de les genealogies de la computaci\u00f3. Per a entendre les formes transculturals del coneixement, \u00e9s necessari replantejar la seva genealogia. Potser els quipus mai es desxifraran. Per\u00f2 aix\u00f2 els converteix en una m\u00e0quina de traducci\u00f3 projectiva que connecta futur i passat.<\/span><\/p>\n Quipu exhibit al museu MALI, Lima, Per\u00fa<\/p>\n Aix\u00f2 s\u00f3n la s\u00e8rie de cordes que formen un quipu. El quipu en llengua qu\u00edtxua significa nus<\/strong>. Els quipus no s\u00f3n una forma d’escriptura fon\u00e8tica que es pot llegir en el sentit occidental, com si cada element de la seva construcci\u00f3 (els nusos, els colors, els brins) fossin un so. El quipu es pot considerar com un sistema d’escriptura en el sentit ampli de la paraula: un conjunt de senyals visuals i t\u00e0ctils que s’organitzen per a contenir significats. Els quipus s\u00f3n un sistema de notaci\u00f3 tridimensional. A difer\u00e8ncia de l’escriptura, la qual requereix instruments per a ser realitzada, la informaci\u00f3 t\u00e0ctil \u00e9s transmesa a trav\u00e9s de la torsi\u00f3, les combinacions dels colors i les cordes nuades. Probablement, els quipus podien registrar elements sil\u00b7l\u00e0bics, noms i informaci\u00f3 narratius i no num\u00e8rica.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s una imitaci\u00f3 d’un quipu, amb un valor num\u00e8ric inventat, com un desenvolupament especulatiu i formal de les seves matem\u00e0tiques. Sense les imposicions socials, econ\u00f2miques i culturals de l’imperi espanyol a Am\u00e8rica, potser s’hauria pogut desenvolupar un altre tipus de coneixement. Potser les cordes haurien desenvolupat un altre tipus de computaci\u00f3 no basada en l’explotaci\u00f3 del capital. El sistema de comptabilitat dels quipus funcionava com una forma d’inventari de la propietat i obligacions col\u00b7lectives, activant formes de repartiment i redistribuci\u00f3. Com seria una computaci\u00f3 basada en aquests principis?<\/p>\n La hist\u00f2ria no \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de fets donats, sin\u00f3 una s\u00e8rie de realitats coprodu\u00efdes. El futur no ser\u00e0 autom\u00e0ticament una perpetuaci\u00f3 de les condicions i relacions contempor\u00e0nies, sin\u00f3 un temps de diverses dimensions en el qual passat i futur es nu\u00efn.<\/strong><\/p>\n *Aquesta pe\u00e7a \u00e9s un collage, un mirall escrit del v\u00eddeo Shadow Writing (Algoritme\/Quipu), una composici\u00f3 adaptada lliurement de cites de Marcia Ascher & Robert Ascher, HansBelting, Nader El-Bizri, Sabine Foster, Ram\u00f3n Guardans, Elizabeth Hill Boone, David Link, Walter D. Mignolo, Ruba \u201cMohammed Ali\u201d Salah, George Saliba, Frank Solomon, Gary Urton, i Siegfried Zielinski & Franziska Latell.<\/p>\n **\u00a0El projecte “Shadow Writing (Algorithm \/ Quipu)” va ser produ\u00eft a LABoral Centro de Creaci\u00f3n Industrial amb el suport de la beca de producci\u00f3 DKV \u00c1lvarez Margaride. Les imatges de les peces d’aquest text es van fer en la segona itiner\u00e0ncia a Schwartzsche Vila, acompanyades d’un llibre publicat per Archive Books.<\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El problema est\u00e0 en com comen\u00e7ar, en com explicar un principi. I on situar aquest principi. Potser \u00e9s complicat perqu\u00e8 els principis s\u00f3n sempre interessats. Al cap i a la…<\/p>\n","protected":false},"author":2615,"featured_media":25563,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5995],"tags":[],"coauthors":[6568],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-2.Windtowers_diagrams.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-3.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-4.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-5.Lacer\u00eda.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Foto6.Laboral_LR-e1554125473711.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-7.Yupana.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Foto8_LR-1-e1554126086440.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Foto9_HR2.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/foto10_HR2.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-11.genealogy-e1552751827594.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Foto-12-e1552751880268.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Foto13_LR-e1554125677856.jpg\")
<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n