{"id":26063,"date":"2019-04-29T06:00:56","date_gmt":"2019-04-29T05:00:56","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=26063"},"modified":"2019-04-28T19:40:29","modified_gmt":"2019-04-28T18:40:29","slug":"sobre-el-futurismo-conflictivo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/","title":{"rendered":"Un futurisme antag\u00f2nic"},"content":{"rendered":"

Durant la major part de la nostra hist\u00f2ria com a \u00e9ssers humans, pronosticar va significar escoltar atentament les insinuacions subtils que feien ens majors, sovint misteriosos; entrar en sintonia amb ells, per dir-ho aix\u00ed. En canvi, en els \u00faltims deu anys aproximadament, aquest proc\u00e9s d\u2019\u00abentrar en sintonia\u00bb sembla haver canviat de manera dr\u00e0stica. La majoria d’historiadors d’\u00e8poques passades desestimarien una simple d\u00e8cada com un capritx irrellevant en el llarg i lent curs dels esdeveniments, no obstant aix\u00f2, el que ha ocorregut en aquest curt per\u00edode de temps ha canviat la manera en qu\u00e8 mirem cap al futur. Igual que ens ha passat amb la geografia, en l’\u00fas dels diners o amb les relacions personals, tamb\u00e9 ens hem acostumat a una mena d’intimitat immediata amb el futur. Ho hem fet aquest mat\u00ed en comprovar el temps en una aplicaci\u00f3 online en lloc de mirar per la finestra i interpretar el gruix dels n\u00favols o veure per on bufa el vent. El que fem com a usuaris nom\u00e9s explica un aspecte de la hist\u00f2ria, i no necess\u00e0riament el m\u00e9s rellevant, especialment perqu\u00e8 no t\u00e9 molt sentit considerar a un individu a\u00efllat com a responsable de les implicacions col\u00b7lectives de les disposicions estructurals de les infraestructures i les temporalitats que contenen.<\/p>\n

Predir el futur \u00e9s el gran negoci del present. Vladan Joler i Kate Crawford han demostrat que el big data\u00a0<\/em>no \u00e9s m\u00e9s que el punt d’entrada d’un enorme proc\u00e9s de quantificaci\u00f3 de la vida humana i no-humana a escala planet\u00e0ria, l’objectiu final de la qual \u00e9s la predicci\u00f3.1\u00a0<\/sup>\u00a0En una altra pantalla que tinc a prop, passen un episodi de Black Mirror<\/em>, on se’m demana que adopti una trama diferent en un laberint aparentment misteri\u00f3s de possibilitats, que evidentment ja estan inserides en el gui\u00f3. El curi\u00f3s \u00e9s que el discurs sencer versa sobre canviar el futur prenent diferents camins. No obstant aix\u00f2, en algun punt, la pr\u00f2pia hist\u00f2ria sembla estar controlada per un ens alien\u00edgena que arriba del futur, que \u2013amb un \u00faltim cop d’efecte\u2013 seria el propi Netflix. No estic segur si aquest episodi \u00e9s sinistre, graci\u00f3s o t\u00edmidament ir\u00f2nic, o si ridiculitza als seguidors de distopies per subscripci\u00f3. Del que s\u00ed que n\u2019estic bastant segur \u00e9s que el futur \u00e9s una moneda molt valuosa en l’actual economia de la ficci\u00f3 mainstream<\/em>. El que sembla contradir la teoria de Mark Fisher sobre la \u00abcancel\u00b7laci\u00f3 del futur\u00bb i l’auge de la nost\u00e0lgia.2<\/sup>\u00a0O potser no, potser \u00e9s una nova classe de nost\u00e0lgia pel \u00a0futur<\/em>, una contradicci\u00f3 emocional i pr\u00e0ctica que realment t\u00e9 sentit en un moment hist\u00f2ric en el qual la sensaci\u00f3 de falta d’apoderament que sent la majoria abasta la pr\u00f2pia imaginaci\u00f3, per no parlar de formes d’acci\u00f3 pol\u00edticament rellevants.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Autoliv-extraction-classification, <\/span><\/b>autor desconegut, proced\u00e8ncia:\u00a0<\/span>https:\/\/www.extremetech.com\/extreme\/193402-what-is-night-vision-how-does-it-work-and-do-i-really-need-it-in-my-next-car<\/a><\/span><\/p>\n

Per descomptat, l’obsessi\u00f3 pel futur mostra certa incapacitat per a ocupar-se d’un present que est\u00e0 fet un embolic. De totes maneres, no voldria semblar massa concloent, i prova d’aix\u00f2, \u00e9s que jo mateix estic ficat en un petit projecte anomenat Automated Control Wars\u00a0<\/i>(ACW) que, efectivament, es proposa jugar amb el futur. ACW \u00e9s una plataforma creada per un petit grup d’artistes, investigadors i activistes denominat <\/span> Becoming<\/a>.<\/p>\n

En la millor tradici\u00f3 de la ficci\u00f3 especulativa, ACW \u00e9s un taller en forma de joc de rol que aspira a materialitzar el real-per\u00f2-encara-per-nomenar, l\u2019imaginat-per\u00f2-encara-no-real, o l\u2019encara-per-venir, a trav\u00e9s d’una din\u00e0mica performativa en la qual diferents visions del m\u00f3n s\u00f3n modelades com a estrat\u00e8gies oposades. Cada rol desplega t\u00e0ctiques o maniobres<\/em>espec\u00edfiques en una lluita per la superviv\u00e8ncia dins d’un entorn cada vegada m\u00e9s complex, on fongs o m\u00e0quines aut\u00f2nomes tenen, com a m\u00ednim, la mateixa capacitat d’acci\u00f3 que els \u00e9ssers humans.<\/p>\n

En una s\u00e8rie d’ulteriors repeticions del joc, hem estat dissenyant algunes din\u00e0miques simples \u2013que anomenem informalment \u00abacceleradors\u00bb\u2013 per a connectar q\u00fcestions tecnol\u00f2giques i pol\u00edtiques ja existents amb les seves projeccions en uns futurs possibles. Es tracta d’un petit experiment que \u2013en funci\u00f3 de l’ocasi\u00f3 i dels detalls de la seva configuraci\u00f3\u2013 pot funcionar com una eina did\u00e0ctica per al pensament cr\u00edtic, com una eina de construcci\u00f3 d’escenaris per a dissenyadors experimentals, un curi\u00f3s laboratori per a artistes i escriptors, o fins i tot com un dispositiu narratiu per a provar noves estrat\u00e8gies tecnopol\u00edtiques.<\/p>\n

El nostre experiment afronta desafiaments conceptuals per\u00f2 tamb\u00e9 uns altres molt pr\u00e0ctics: com imaginar-se un futur que no nom\u00e9s tingui la solidesa necess\u00e0ria per a ser plausible, sin\u00f3 que a m\u00e9s sigui capa\u00e7 d’explicar-nos una cosa nova en lloc de projectar de manera borrosa expectatives i suposicions actuals? Perqu\u00e8 la d\u00e8cada de 2030 no s’assemblar\u00e0 a la de 1970, 1980 o 1990. Caur\u00e0 Facebook com van fer AT&T o TWA? Caur\u00e0 en\u00a0algun moment<\/em>? Tant l’era at\u00f2mica com l’era espacial aparentment van n\u00e9ixer i van morir sense que ens adon\u00e9ssim que el seu declivi era, de fet, una mutaci\u00f3. Quan participes en una din\u00e0mica com la d\u2019ACW, de seguida t’adones que realment no es pot jugar amb el futur, en cap sentit de l’expressi\u00f3. No es pot jugar\u00a0<\/em>perqu\u00e8 en realitat no sabem quina forma adoptar\u00e0. Per\u00f2 tampoc es pot enganyar<\/em>, que \u00e9s el que esperen fer fins els futur\u00f2legs millor intencionats: explotar els futurs possibles per a poder extreure idees i m\u00e0gicament aportar aquelles estrat\u00e8gies que no podem elaborar en el present. I fins i tot en aquest cas, si fins i tot ag\u00e8ncies estatals amb enormes pressupostos arriben nom\u00e9s a preveure un petit percentatge del que realment succeir\u00e0, com l’aconseguirem nosaltres? Per aix\u00f2, si predir el futur no t\u00e9 sentit i \u00e9s pol\u00edticament f\u00fatil, potser \u00e9s hora de destrossar-lo.<\/p>\n

Per a una de les \u00faltimes sessions de l’ACW,3\u00a0<\/sup>\u00a0vaig escriure alguns textos curts sobre fets que haurien de servir per a alimentar cada nova ronda del joc. En un d’ells, ambienta-do en el futur pr\u00f2xim, els n\u00favols desapareixen de l’atmosfera. Vaig trobar la inspiraci\u00f3 en un assaig de l’escriptor i artista James Bridle sobre el control del temps meteorol\u00f2gic i sobre com la primera computaci\u00f3 estava estretament vinculada tant a l’era at\u00f2mica, com a alguns experiments en l’observaci\u00f3 meteorol\u00f2gica, aix\u00ed com al c\u00e0lcul i la predicci\u00f3.4\u00a0<\/sup>\u00a0La desaparici\u00f3 fict\u00edcia dels meus n\u00favols ressonava estranyament amb un petit fet que en aquest moment no coneixia, o no recordava: el creixent nombre de passatgers que necessiten assist\u00e8ncia a causa de turbul\u00e8ncies d’aire clar (CAT, per les seves sigles en angl\u00e8s) durant el vol. Pel que sembla, els avions s’estan trobant cada vegada m\u00e9s turbul\u00e8ncies d’aquest tipus, la qual cosa fa que els vols siguin inc\u00f2modes i el disseny de avions m\u00e9s complicat. En un fosc gir dels esdeveniments, sembla ser que aquestes turbul\u00e8ncies no nom\u00e9s han estat provocades per l’activitat humana (i per la ind\u00fastria de l\u2019aviaci\u00f3 en particular), sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n cada vegada m\u00e9s dif\u00edcils de predir. No es tracta probablement d’un punt d’inflexi\u00f3 en la hist\u00f2ria de l’aviaci\u00f3, sin\u00f3 d’un fet aparentment secundari que ning\u00fa hagu\u00e9s esperat. Un fet secundari que requereix un pegat. I pegats sobre altres pegats perqu\u00e8 el negoci segueixi.<\/p>\n

La ficci\u00f3 dist\u00f2pica, especialment si \u00e9s ombr\u00edvola i maximalista, \u00e9s una gran simplificaci\u00f3. A m\u00e9s de proporcionar una escapat\u00f2ria f\u00e0cil del comprom\u00eds en un present cru i amena\u00e7ador, ens fa oblidar que, de tota manera, el futur \u00e9s massa conf\u00fas perqu\u00e8 el puguem predir. La construcci\u00f3 d’un escenari coherent ofusca les posicions contradict\u00f2ries, els errors, les decisions amb poca visi\u00f3 de futur, la cobd\u00edcia i la pura estupidesa, sense parlar dels factors no-humans de gran escala que potser els propis \u00e9ssers humans no s\u00f3n capa\u00e7os de veure ni de comprendre. Ara b\u00e9, per temptador que pugui resultar manejar un marc coherent, semblaria que fins i tot els escenaris amb bases cient\u00edfiques m\u00e9s s\u00f2lides \u2013com el canvi clim\u00e0tic o, per qu\u00e8 no, l’auge del feixisme global\u2013 s\u00f3n, en gran part, una combinaci\u00f3 complicada de factors, entre els quals tamb\u00e9 estan els resultats imprevistos de sistemes entrella\u00e7ats de manera confusa, que passen desapercebuts pels nostres sentits o per la nostra capacitat de comprensi\u00f3 del m\u00f3n. El canvi clim\u00e0tic (igual que el feixisme global) \u00e9s una cosa seriosa, i certament nefasta. Requereix acci\u00f3, per\u00f2, en canvi, no \u00e9s totalment predictible.5<\/sup><\/p>\n

Evidentment, els qui dissenyen estrat\u00e8gies a llarg termini, els pol\u00edtics compromesos o els moviments socials, necessiten escenaris fiables en els quals tots els factors que intervenen formin part d’un joc de suma zero.6\u00a0<\/sup>\u00a0A difer\u00e8ncia de molts tallers sobre escenaris futurs en els quals he participat, ACW \u2013el nostre petit experiment l\u00fadic\u2013 intenta anar en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, o, almenys, aquest \u00e9s el potencial que crec que t\u00e9. En lloc de construir coher\u00e8ncia, la desmantella. Jo ho dic l’\u00abenfocament antag\u00f2nic\u00bb, en el qual diferents equips juguen entre ells, seguint ideologies i desitjos m\u00fatuament excloents7<\/sup>. En un escenari que no \u00e9s necess\u00e0riament un joc de suma zero, tant l’estrany com l’impensable es tornen possibles. I aqu\u00ed \u00e9s on l’enfocament antag\u00f2nic \u2013aplicable a ACW aix\u00ed com a narratives d’artistes no convencionals\u2013 hauria de poder desafiar els cronogrames lineals i les cartografies de l’amo.8\u00a0<\/sup>\u00a0Dades reals, com a pol\u00edtiques o regulacions existents o l’evoluci\u00f3 de les tecnologies globals, poden coexistir amb cronogrames diferents presos d’hist\u00f2ries no oficials, amb la creativitat subcultural, amb personatges i invents de ficci\u00f3, o fins i tot amb idees preses de l’art visionari o de projectes activistes. Amb sort, aix\u00f2 podria conduir a la \u201cvall inquietant\u201d9\u00a0<\/sup>d’un present disfressat de futur.<\/p>\n

El major desafiament d’aquest enfocament resideix en l’equilibri precari entre les coses que sabem i la zona grisa del \u00abdesconegut\u00bb. A m\u00e9s de les evidents implicacions filos\u00f2fiques,10\u00a0<\/sup>\u00a0el que hi ha darrere \u00e9s una simple q\u00fcesti\u00f3 d’imaginaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, per dir-ho aix\u00ed, ja que el fet de veure no \u00e9s una cosa natural, sin\u00f3 que deu ser entrenat. I quan es tracta de comprendre la complexitat d’una societat interconnectada en un planeta quantificat, necessitem nous conjunts d’habilitats per a veure moltes coses invisibles: infraestructures aparentment insulses que simplement no notem, tecnologia dissenyada per a no ser vista, noves estructures de poder, geografies imperceptibles, biaixos algor\u00edtmics, a m\u00e9s dels resultats inesperats de la interacci\u00f3 entre totes les categories anteriors amb bilions de persones i les seves fantasies. No hi ha una \u00fanica hist\u00f2ria que abasti un garbull de semblant complexitat, i per aix\u00f2 un enfocament antag\u00f2nic podria ser una manera interessant de mantenir-lo visible, a flotaci\u00f3. En un joc basat en l’enfrontament impredictible de rols oberts \u2013i el mateix pot dir-se de formes no convencionals de recerca o art\u2013, el que denominem \u00abel futur\u00bb passa a ser un simple punt d\u2019observaci\u00f3 a l’espera de ser desafiat. En primer lloc perqu\u00e8 en el joc d\u2019ACW ens permetem el luxe de jugar amb la nostra pr\u00f2pia identitat, prenent partit i defensant idees que no s\u00f3n necess\u00e0riament les nostres en la vida real, la qual cosa tampoc importa massa i, de fet, tan sols augmenta la intensitat de les friccions. En segon lloc, en assumir el rol de (per exemple) llibertaris transhumanistes o d\u2019ecoacceleracionistes, ens veiem obligats a fer un zoom in\u00a0<\/em>i, de sobte, ens trobem davant caps per lligar, soldadures maldestres, buits i costures irregulars. En aquest zoom in\u00a0<\/em>les estructures de poder no s’esvaeixen, sin\u00f3 que assumeixen formes diferents a partir de protocols contradictoris, materialitats i geografies incompatibles, ambicions i febleses de les persones, drames i somnis, pors i resist\u00e8ncies, o fins i tot la rebel\u00b7li\u00f3 per part d’entitats humanes i no humanes. No tenir un escenari clar, tenir diferents voluntats i hist\u00f2ries, jugar amb el possible i el fictici, podria resultar frustrant per a legisladors o activistes amb agendes urgents. No obstant aix\u00f2, quan \u00abel futur\u00bb no \u00e9s ni una projecci\u00f3 dissimulada de coneixements i frustracions actuals ni un inofensiu escenari dist\u00f2pic, \u00e9s possible que ens trobem m\u00e9s prop de la \u00abfuturabilitat\u00bb o de l’actitud d’estar finalment capacitats, activats, apoderats11<\/sup>. Tan sols si reclamem maneres de provocar una imaginaci\u00f3 antag\u00f2nica, eixelebrada i que no resulti en jocs de suma zero, podrem reclamar una voluntat pol\u00edtica veritablement compassiva (i no necess\u00e0riament humana).<\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0\"\"<\/span><\/sup><\/p>\n

H<\/span><\/b>elicaptcha,\u00a0<\/span><\/b>Imatge generada de forma autom\u00e0tica pel software reCaptcha, trobada en un tuit per l’usuario @lachrob, <\/span>https:\/\/twitter.com\/lachrob\/status\/831691552028241921<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

1 <\/span><\/sup><\/b>Kate Crawford & Vladan Joler, \u201cAnatomy of an AI System: The Amazon Echo As An Anatomical Map of Human Labor, Data and Planetary Resources,\u201d AI Now Institute and Share Lab<\/i>, (7 \u00a0Setembre 2018) <\/span>https:\/\/anatomyof.ai<\/a><\/span><\/p>\n

2\u00a0<\/span><\/sup><\/b>Mark Fisher, Ghosts of My Life: Writings on Depression, Hauntology and Lost Futures\u00a0<\/i>(Zero Books, Winchester, 2014).<\/span><\/p>\n

3 <\/span><\/sup><\/b>Presentada a l’abril 2019 en el festival STRP d’Eindhoven. Vegeu\u00a0<\/span>https:\/\/strp.nl\/<\/a><\/span><\/p>\n

4\u00a0<\/span><\/sup><\/b>Publicat per James Bridle, \u201cCloud History, Cloud Thinking\u201d a\u00a0<\/span>http:\/\/cloudindx.com\/history\/\u00a0<\/a><\/span>(2016)<\/span><\/p>\n

5\u00a0<\/span><\/sup><\/b>David Wallace-Wells, \u201cThe Cautious Case for Climate Optimism (From a Climate Alarmist)\u201d, NYMag – Intelligencer\u00a0<\/i>(4 Febrer 2019). Accessible a\u00a0<\/span>http:\/\/nymag.com\/intelligencer\/2019\/02\/book-excerpt-the-uninhabitable-earth-david-wallace-wells.html<\/a><\/span><\/p>\n

6\u00a0<\/span><\/sup><\/b>En teoria de jocs no cooperatius, un joc de suma zero descriu una situaci\u00f3 en la qual el guany o p\u00e8rdua d’un participant s’equilibra amb exactitud amb les p\u00e8rdues o guanys dels altres participants.<\/p>\n

7 <\/span><\/sup><\/b> Les Xarxes Generatives Antag\u00f2niques (XGAs), tamb\u00e9 conegudes com GANs en angl\u00e8s, s\u00f3n una classe d’algoritmes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que s’utilitzen en l’aprenentatge autom\u00e0tic o no supervisat (machine learning<\/i>), implementades per un sistema de dues xarxes neuronals que competeixen m\u00fatuament en una esp\u00e8cie de joc de suma zero<\/a>. Accessible a\u00a0<\/span><\/span>https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Red_generativa_antag\u00f3nica<\/span><\/a><\/p>\n

8 <\/span><\/sup><\/b>\u00a0Sobre la relaci\u00f3 entre els mapes, els rellotges i el poder (blanc), vegeu l’obra del col\u00b7lectiu <\/span><\/span>Black Quantum Futurism<\/a><\/span>.<\/span><\/p>\n

9 <\/sup><\/span>\u00a0Vall inquietant \u2014de l’angl\u00e8s: uncanny valley<\/i>\u2014 \u00e9s una hip\u00f2tesi en el camp de la rob\u00f2tica i animaci\u00f3 per computadora en 3D que afirma que quan les r\u00e8pliques antropom\u00f2rfiques s’acosten en exc\u00e9s a l’aparen\u00e7a i comportament d’un \u00e9sser hum\u00e0 real, causen una resposta de rebuig entre els observadors humans. Accessible a <\/span><\/span>https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Valle_inquietante<\/span><\/a><\/p>\n

10\u00a0<\/sup><\/span>Entre els factors desconeguts tamb\u00e9 haurien d’estar els \u00abunknown knowns\u00bb, breu f\u00f3rmula emprada pel fil\u00f2sof Slavoj \u017di\u017eek (\u00abWhat Rumsfeld Doesn’t Know That He Knows About Abu Ghraib\u00bb, In These Times\u00a0<\/em>(21 maig 2004). Accessible a http:\/\/inthesetimes.com\/article\/747\/what_rumsfeld_doesn_know_that_he_knows_about_abu_ghraib<\/a>La f\u00f3rmula resumeix concisament la seva extensa obra sobre la ideologia. Vegeu Slavoj \u017di\u017eek, The Sublim Object of Ideology<\/em>, Vers, Londres i Nova York, 1989.<\/p>\n

11 \u00a0<\/sup><\/b><\/span>Franco Berardi, Futurability: The Age of Impotence and the Horizon of Possibility\u00a0<\/i>(Verso, Londres i Nueva York, 2017.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0(Imatge destacada:\u00a0<\/span>S<\/span><\/b>wappp<\/span><\/b>, publicat per primer cop a\u00a0<\/span>https:\/\/imgur.com\/user\/DylanIsChillin<\/a>)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant la major part de la nostra hist\u00f2ria com a \u00e9ssers humans, pronosticar va significar escoltar atentament les insinuacions subtils que feien ens majors, sovint misteriosos; entrar en sintonia amb…<\/p>\n","protected":false},"author":2623,"featured_media":25937,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5995],"tags":[],"coauthors":[6572],"acf":[],"yoast_head":"\nUn futurisme antag\u00f2nic – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Un futurisme antag\u00f2nic – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Durant la major part de la nostra hist\u00f2ria com a \u00e9ssers humans, pronosticar va significar escoltar atentament les insinuacions subtils que feien ens majors, sovint misteriosos; entrar en sintonia amb...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-04-29T05:00:56+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-04-28T18:40:29+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1260\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Bani Brusadin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Bani Brusadin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Bani Brusadin\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/\",\"name\":\"Un futurisme antag\u00f2nic – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg\",\"datePublished\":\"2019-04-29T05:00:56+00:00\",\"dateModified\":\"2019-04-28T18:40:29+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04fdf2119bfebac50a88cdc50fc97467\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg\",\"width\":1200,\"height\":1260},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Un futurisme antag\u00f2nic\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04fdf2119bfebac50a88cdc50fc97467\",\"name\":\"Bani Brusadin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/d1552a17636e094850af2f1551e98755\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/133ef6fa786791586e7bea399ef0ff5a?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/133ef6fa786791586e7bea399ef0ff5a?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Bani Brusadin\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/bani-brusadin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Un futurisme antag\u00f2nic – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Un futurisme antag\u00f2nic – A*Desk","og_description":"Durant la major part de la nostra hist\u00f2ria com a \u00e9ssers humans, pronosticar va significar escoltar atentament les insinuacions subtils que feien ens majors, sovint misteriosos; entrar en sintonia amb...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-04-29T05:00:56+00:00","article_modified_time":"2019-04-28T18:40:29+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":1260,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Bani Brusadin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Bani Brusadin","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Bani Brusadin"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/","name":"Un futurisme antag\u00f2nic – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg","datePublished":"2019-04-29T05:00:56+00:00","dateModified":"2019-04-28T18:40:29+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04fdf2119bfebac50a88cdc50fc97467"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/swappp.jpg","width":1200,"height":1260},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-el-futurismo-conflictivo\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Un futurisme antag\u00f2nic"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/04fdf2119bfebac50a88cdc50fc97467","name":"Bani Brusadin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/d1552a17636e094850af2f1551e98755","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/133ef6fa786791586e7bea399ef0ff5a?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/133ef6fa786791586e7bea399ef0ff5a?s=96&d=mm&r=g","caption":"Bani Brusadin"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/bani-brusadin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26063"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2623"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26063"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26063\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26066,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26063\/revisions\/26066"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26063"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26063"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26063"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=26063"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}