{"id":26110,"date":"2019-05-06T06:00:29","date_gmt":"2019-05-06T05:00:29","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/fracasa-peor\/"},"modified":"2019-05-06T20:57:40","modified_gmt":"2019-05-06T19:57:40","slug":"fracasa-peor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/","title":{"rendered":"Fracasa pitjor"},"content":{"rendered":"<p>Permetre el frac\u00e0s \u00e9s explicar la rondalla del pobre que triomfa. En les biopics de Hollywood sobre grups musicals la narrativa repeteix amb m\u00e9s o menys variacions el mateix lloc com\u00fa: persones comunes amb talent que sorgeixen d&#8217;un entorn deprimit, que pugen a la fama des del no-res i aconsegueixen l&#8217;\u00e8xit en les llistes de vendes despr\u00e9s d&#8217;una travessia en el desert amb diversos fracassos pel mig. Aquest gui\u00f3 dibuixa una l\u00ednia m\u00e9s o menys retor\u00e7ada cap a la meta, que no \u00e9s una altra que el triomf comercial.<\/p>\n<p>Ens fascina aquesta ascensi\u00f3 del no-res al tot. Precisament un dels v\u00eddeos m\u00e9s vists de Youtube \u00e9s el de Susan Boyle en un <em>Talent\u00a0<\/em><em>contest\u00a0<\/em>deixant esbala\u00eft a jurat i p\u00fablic amb la seva interpretaci\u00f3 de <em>I dreamed a dream<\/em>. Susan \u00e9s la viva imatge del frac\u00e0s social: dona pobra, solterona, hortera i lletja. Una perdedora de la vida de la qual ning\u00fa diria a simple vista que t\u00e9 talent, per aix\u00f2 resulta tan xocant quan broda la seva interpretaci\u00f3. Susan Boyle en l&#8217;actualitat viu professionalment de la m\u00fasica i gana molts diners.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/RxPZh4AnWyk\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>La lli\u00e7\u00f3 que extraiem d&#8217;aquest tipus de relats \u00e9s que encara que tinguis totes les paperetes per a ser un perdedor, el sistema t&#8217;ofereix sempre possibilitats de triomf basades en el talent, en l&#8217;esfor\u00e7 i, sobretot, en la fe inamovible en un mateix. Aquest conte ennobleix els m\u00faltiples fracassos i humiliacions als quals s&#8217;enfronten els protagonistes a canvi d&#8217;una meta que se sap victoriosa, i el plaer de l&#8217;espectador es refor\u00e7a en comprovar com cada rev\u00e9s, cada gir de gui\u00f3, cada desventura, no \u00e9s sin\u00f3 part d&#8217;un <em>via<\/em><em>crucis<\/em>amb final glori\u00f3s en el qual l&#8217;\u00e8xit \u00e9s una recompensa segura i merescuda.<\/p>\n<p>El que s&#8217;ha arribat a consensuar com a \u00e8xit es produeix en activitats empresarials, o en carreres professionals associades a la creativitat i les pr\u00e0ctiques econ\u00f2miques cognitives. S&#8217;associa amb emprenedors, creadors de <em>start-ups<\/em>, artistes, actors, inventors tecnol\u00f2gics\u2026 S&#8217;associa amb una traject\u00f2ria ascendent, una hist\u00f2ria de vencedors a l&#8217;adversitat, d&#8217;excel\u00b7lents individus que superen la mediocritat social, que s&#8217;han fet a si mateixos i han superat les seves limitacions, que tenien objectius, que s&#8217;han llaurat una carrera. Aquests individus han empr\u00e8s negocis amb fortuna, tenen prestigi professional i fama, un compte sanejat, una vida personal envejable. En definitiva, un estil de vida associat a l&#8217;homogene\u00eftat normativa i la riquesa.<\/p>\n<p>Esperonant aquesta tend\u00e8ncia, les escoles d\u2019ADE veuen el frac\u00e0s com un mal relatiu, fins i tot desitjable, sempre que sigui un pas m\u00e9s cap a l&#8217;\u00e8xit, encara que aparentment sigui un pas enrere. Abunden els exemples: A Bill Gates ning\u00fa li comprava la seva primera idea, per\u00f2 anys m\u00e9s tard va fundar Microsoft i avui \u00e9s una de les persones m\u00e9s riques del m\u00f3n. Walt Disney va haver de tancar la seva primera empresa d&#8217;animaci\u00f3. A Steve Jobs el van acomiadar d&#8217;Apple. Algunes de les m\u00faltiples idees de negoci de Richard Branson (Virgin) van fer fallida. Fins i tot la Coca-cola pot comptar productes fallits.<\/p>\n<p>Totes aquestes hist\u00f2ries de superaci\u00f3 s\u00f3n rebudes per la literatura motivacional i l&#8217;autoajuda, que s&#8217;apropia de cites de Beckett i les estampa en tasses de te i samarretes: \u201cHo vas intentar. Vas fallar. No importa. Falla de nou, falla millor\u201d. Aix\u00ed, el capital mercantilitza el frac\u00e0s igual que es va apropiar de la iconografia de l&#8217;esquerra o de les subcultures. De manera que cal intentar-ho, intentar-ho de nou, intentar-ho millor, perqu\u00e8 en el capitalisme neoliberal el frac\u00e0s \u00e9s el motor que mant\u00e9 la maquin\u00e0ria, el moviment que et permet arribar a una meta brillant. I tant les failcon<sup>1\u00a0<\/sup>com els gurus citen massa casos d&#8217;\u00e8xit a partir de fracassos com per a no insistir tossudament.<\/p>\n<p>No tots els fracassos es llegeixen amb les ulleres del neoliberalisme. Hi ha una altra manera de contar aquest tipus d&#8217;hist\u00f2ries amb final feli\u00e7: el frac\u00e0s escolar d&#8217;Einstein, el rebuig dels salons a Manet o C\u00e9zanne, els tirs no encistellats de Michael Jordan o les negatives per les quals va passar J.K. Rowling amb el manuscrit de Harry Potter. Rondalles esperan\u00e7adores que ens parlen de la capacitat de transformar el frac\u00e0s en un aprenentatge, valorar el moment, trobar el teu lloc, o simplement a l&#8217;\u00fas del m\u00e8tode assaig-error.<\/p>\n<p>Tots ells s\u00f3n exemples que cita Charles Pepin a <em>Les virtuts del frac\u00e0s,<\/em><sup>2\u00a0<\/sup>\u00a0text on es pondera la fallada com a forjador de car\u00e0cter, pas imprescindible per a l&#8217;abast del saber, lli\u00e7\u00f3 d&#8217;humilitat i motor del coneixement. En el judo, una de les primeres coses que s&#8217;entrenen \u00e9s el saber caure i aixecar-se havent apr\u00e8s qu\u00e8 et va fer caure. La cerca de la veritat a trav\u00e9s del frac\u00e0s implica acceptar la realitat, possibilita la reinvenci\u00f3 i fa de la necessitat virtut.<\/p>\n<p>A la llum d&#8217;aquesta perspectiva, no \u00e9s el frac\u00e0s en si el que es revela com a pervers, ja que l&#8217;error ensenya, cert. Es podria fins i tot proclamar que bona part d&#8217;all\u00f2 que ha millorat la nostra vida en la terra ve de l&#8217;error i la perseveran\u00e7a a trav\u00e9s de les fallades. \u00c9s que el problema ve segons on col\u00b7loquem l&#8217;objectiu final. Ve d&#8217;entendre el frac\u00e0s \u00fanicament com a contrari dial\u00e8ctic de l&#8217;\u00e8xit en la seva vessant normativitzadora. D&#8217;aquesta apropiaci\u00f3 del frac\u00e0s com a mal necessari per a aconseguir una posici\u00f3 de poder i privilegi.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2 \u00e9s interessant posar aquesta idea del frac\u00e0s sota sospita. Com un S\u00edsif o un ratol\u00ed en una roda, se&#8217;ns empeny a moure&#8217;ns <em>ad\u00a0<\/em><em>infinitum\u00a0<\/em>de fallada en fallada, tornant a comen\u00e7ar, com si aconseguir la recompensa depengu\u00e9s \u00fanicament de la nostra voluntat individual, d&#8217;esfor\u00e7 personal, del nostre talent. Com si els condicionants de ra\u00e7a, classe i g\u00e8nere no pintessin res en aquesta hist\u00f2ria. Fracasses perqu\u00e8 has de fer-ho per a triomfar, com si no deix\u00e9s petjada en la teva autoestima i en el teu endeutament, com si fer fallida fos meravell\u00f3s, com si tothom pogu\u00e9s agafar l&#8217;ascensor social i arribar a l&#8217;\u00e0tic. I ja que l&#8217;\u00e8xit dependr\u00e0 de les teves capacitats i d&#8217;un nombre indeterminat d&#8217;intents, no aconseguir-lo \u00e9s no voler, o no valer per a aix\u00f2. No fracassar suficient implica ser un fracassat.<\/p>\n<p>En <em>L&#8217;art queer del frac\u00e0s<\/em><sup>3\u00a0<\/sup>Jack Halberstam desmunta la dualitat entre les idees d&#8217;\u00e8xit i frac\u00e0s, suggerint que l&#8217;\u00e8xit \u00e9s un parany. Perqu\u00e8 no seria millor deixar d&#8217;intentar-ho? Si requereix tant esfor\u00e7, diu Halberstam, potser el frac\u00e0s \u00e9s m\u00e9s senzill a llarg termini i ofereixi recompenses diferents, com per exemple formes diferents, m\u00e9s creatives i cooperatives d&#8217;estar en el m\u00f3n. Seguint les seves reivindicacions, potser podr\u00edem ponderar la possibilitat del frac\u00e0s com a resist\u00e8ncia. Permetre&#8217;t el no intentar-ho si m\u00e9s no, deambular per la vida sense tenir la meta en el pic d&#8217;una muntanya de recompenses socioecon\u00f2miques. Considerar el frac\u00e0s com un lloc on repensar cr\u00edticament els objectius heretats. Que cadascuna trobi en el seu propi model de frac\u00e0s social la mesura de la seva felicitat. Que ning\u00fa es quedi enrere, simplement perqu\u00e8 no hi havia un davant.<\/p>\n<p>Portar una vida fracassada d&#8217;aquesta manera, no \u00e9s instal\u00b7lar-se en la mediocritat intel\u00b7lectual de qui no intenta superar-se, \u00e9s despistar al capitalisme. Es tracta de situar-se en un lloc cap al qual ning\u00fa est\u00e0 mirant, escapant d&#8217;aquesta narrativa dominant. No continuar intentant-ho. Fracassar pitjor.<\/p>\n<p><a href=\"applewebdata:\/\/11E7F271-6AA9-4DD3-86B2-87AA35A0E855#_ftnref1\" name=\"_ftn1\"><sup>[1]<\/sup><\/a> Confer\u00e8ncia nascuda a Silicon Valley adre\u00e7ada a emprenedors, inversors, desenvolupadors i dissenyadors per aprendre dels errors que hi ha hagut en casos d&#8217;\u00e8xit empresarial o professional.<\/p>\n<p><a href=\"applewebdata:\/\/11E7F271-6AA9-4DD3-86B2-87AA35A0E855#_ftnref2\" name=\"_ftn2\"><sup>[2]<\/sup><\/a> Charles P\u00e9pin, (2017), <em>Las virtudes del fracaso<\/em>, Barcelona, Espa\u00f1a, Ariel.<\/p>\n<p><a href=\"applewebdata:\/\/11E7F271-6AA9-4DD3-86B2-87AA35A0E855#_ftnref3\" name=\"_ftn3\"><sup>[3]<\/sup><\/a>\u00a0Jack Halberstam, (2018), <em>El arte queer del fracaso<\/em>, Madrid, Espa\u00f1a, EGALES. EdiatorialL Gai y Lesbiana.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Permetre el frac\u00e0s \u00e9s explicar la rondalla del pobre que triomfa. En les biopics de Hollywood sobre grups musicals la narrativa repeteix amb m\u00e9s o menys variacions el mateix lloc&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2624,"featured_media":25983,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5998],"tags":[],"coauthors":[6573],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Fracasa pitjor &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Fracasa pitjor &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Permetre el frac\u00e0s \u00e9s explicar la rondalla del pobre que triomfa. En les biopics de Hollywood sobre grups musicals la narrativa repeteix amb m\u00e9s o menys variacions el mateix lloc...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-05-06T05:00:29+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-05-06T19:57:40+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"816\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"413\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Pilar Cruz\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Pilar Cruz\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Pilar Cruz\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/\",\"name\":\"Fracasa pitjor &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg\",\"datePublished\":\"2019-05-06T05:00:29+00:00\",\"dateModified\":\"2019-05-06T19:57:40+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/2c7922187069d01711105637ac2a8903\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg\",\"width\":816,\"height\":413},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Fracasa pitjor\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/2c7922187069d01711105637ac2a8903\",\"name\":\"Pilar Cruz\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/10502eb85df2c2403db1153c23cedb61\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bb4cc913e9cd546f0580fcebbaff8c1c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bb4cc913e9cd546f0580fcebbaff8c1c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Pilar Cruz\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/pilar-cruz\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Fracasa pitjor &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Fracasa pitjor &#8211; A*Desk","og_description":"Permetre el frac\u00e0s \u00e9s explicar la rondalla del pobre que triomfa. En les biopics de Hollywood sobre grups musicals la narrativa repeteix amb m\u00e9s o menys variacions el mateix lloc...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-05-06T05:00:29+00:00","article_modified_time":"2019-05-06T19:57:40+00:00","og_image":[{"width":816,"height":413,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Pilar Cruz","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Pilar Cruz","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Pilar Cruz"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/","name":"Fracasa pitjor &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg","datePublished":"2019-05-06T05:00:29+00:00","dateModified":"2019-05-06T19:57:40+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/2c7922187069d01711105637ac2a8903"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/SusanBoyle.jpeg","width":816,"height":413},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/fracasa-peor\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Fracasa pitjor"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/2c7922187069d01711105637ac2a8903","name":"Pilar Cruz","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/10502eb85df2c2403db1153c23cedb61","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bb4cc913e9cd546f0580fcebbaff8c1c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bb4cc913e9cd546f0580fcebbaff8c1c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Pilar Cruz"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/pilar-cruz\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26110"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2624"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26110"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26110\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26112,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26110\/revisions\/26112"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26110"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26110"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26110"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=26110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}