S’amaga la fatiga en el significat o en els punts suspensius que apunten a la indeterminaci\u00f3?<\/p>\n
Existir s’ha convertit en un mirar de re\u00fcll a post-its\u00a0<\/em>que configuren un paisatge inh\u00f2spit de la simple aparen\u00e7a. Les m\u00e9s celebrat\u00f2ries dirien que \u00e9s un auto-cegament afirmatiu. Unes altres, potser, que t’has llan\u00e7at a l’auto-canibalisme; que l’haver-te convertit en productora-de-si\u00a0<\/em>est\u00e0 acabant per esborrar-te a trav\u00e9s de la pres\u00e8ncia, a trav\u00e9s de la figuraci\u00f3. O el que podr\u00edem anomenar terrorisme de la determinaci\u00f3.<\/p>\n Tatuatge al bra\u00e7 de Laura Ben\u00edtez<\/em><\/p>\n Si acceptem aix\u00f2 deformem les nostres eines i despr\u00e9s aquestes ens formen<\/em>, haurem caigut clarament en el nostre propi parany de l’esdeveniment. Estem atrapades en la configuraci\u00f3 de la representaci\u00f3, del recon\u00e8ixer i ser reconegudes, sense guions. Potser, \u00e9s precisament l’abs\u00e8ncia de guions la que facilita l’aparici\u00f3 del transitiu, el verb que, paradoxalment, impossibilita, en aquest cas: injuriar.<\/p>\n En aquesta temporalitat del subjecte-com a-productor-de-si<\/em>, sembla simptom\u00e0tic que el transitiu es converteixi en impossibilitat. Per\u00f2 clar, no \u00e9s impossibilitat qualsevol, \u00e9s la vor\u00e0gine de l’esdeveniment com a impossibilitat de l’esdeveniment. O amb menys floritures filo-t\u00e8cniques, la producci\u00f3-de-si <\/em>com a insult de la vida. Aquesta que perdem en els ritmes impossibles del figuratiu, en el viure transitant en lloc d’habitant, convertint les produccions culturals en aeroports, conservant els registres celebratoris dels nostres esdeveniments, compartint els \u00e8xits en xarxes d’afectes inexistents, un aparador gaireb\u00e9 infinit d’ostentaci\u00f3 d’ordres sensibles.<\/p>\n A vegades, em pregunto si ens hem convertit en les Fabra d’aix\u00f2 que anomenem cultura, prometent-nos que transformarem en veritable la mentida de la producci\u00f3-de-si<\/em>com l’esdevenir de l’\u00e9sser. Tot i sabent que juguem amb l’esdevenir de l’\u00e9sser com a productor de valor en el marc del capitalisme cognitiu, suposadament immaterial, terriblement existencial.<\/p>\n Meme realitzat \u00a0amb les estudiants de l’assignatura Estudis Cr\u00edtics i Culturals. Escola Massana<\/em><\/p>\n Els nostres dies passen entre confabulacions possibles, articulant estrat\u00e8gies que ens permetin ocupar esferes de reconeixement. Produint capital simb\u00f2lic. Jugant al joc de l’esdeveniment, veure i deixar-se<\/em>veure. Nosaltres, aquestes a qui els agrada ser reconegudes com a bruixes, a qui els costa admetre que s\u00f3n m\u00e9s postmodernes del que volguessin, aquestes que han jugat a ser agents intermedi\u00e0ries en la crisi de la re-presentaci\u00f3. Les que s’aixequen cada dia mentint-se a si-mateixes<\/em>. Aquestes que configuren la seva vida al servei de l’economia del desig, atrapades en la dictadura de la creativitat, exhibint constantment els seus trofeus de precarietat. Ordres constru\u00efts sobre expectatives de futurs, sota les promeses de la realitzaci\u00f3.<\/p>\n Totes i cadascuna de nosaltres som conscients de la desfeta a la qual ens arrossega l’haver-nos convertit en productores-de-si<\/em>, en marques de l’u<\/em>amb aparen\u00e7a del m\u00faltiple.<\/em>Per\u00f2 com sortir de la producci\u00f3-de-si<\/em>? Qui pot sortir-se\u2019n<\/em>? Qui s’atreveix a sortir-se\u2019n<\/em>despr\u00e9s d’haver basat la seva exist\u00e8ncia a construir-se<\/em>?<\/p>\n Fa poc compartia aquestes preguntes amb Anna Moreno Creixen, en el marc d’un projecte que est\u00e0 realitzant sobre les pors. Ens pregunt\u00e0vem com sortir de la (sobre)producci\u00f3 fins a l’extenuaci\u00f3. Com des-fer-nos <\/em>de les promeses que ens vam fer. Com sortir-nos-en<\/em>, abra\u00e7ant la por al frac\u00e0s, al no arribar, a no figurar en els espais, a no optar a la producci\u00f3 simb\u00f2lica, al que abans no vam poder pert\u00e0nyer.<\/p>\n I la conclusi\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent: davant l’abs\u00e8ncia de resposta, ballem.<\/p>\n Segons Badiou, el ball remet al pensament com a esdeveniment1<\/sup>. El ball \u00e9s una sort de desobedi\u00e8ncia enfront de l’ordre ontol\u00f2gic establert. \u00c9s la possibilitat que trenca l’horitz\u00f3 de l’expectativa. Per\u00f2 hi ha balls i balls, aix\u00ed com llocs i llocs, per la qual cosa el ball com a ruptura t\u00e9 per a mi un \u00fanic lloc possible, aix\u00f2 que des d’una perspectiva gabber podr\u00edem anomenar el nostre particular temple de l’esdeveniment: Berghain.<\/p>\n <\/p>\n Berghain Panorama Bar – Sorry, not today! – Berlin<\/em><\/p>\n All\u00e0 ens trobem, sorgint del no-res com a cos espontani, ca\u00f2tic, convertint-nos en una multiplicitat qualsevol, composta per infinitat de difer\u00e8ncies que s’embullen en la ruptura de l’espai-temps. Singularitzant-nos en el m\u00faltiple a la vora de l’abisme, prenent el ball com a pot\u00e8ncia de l’oblit en un context d’abs\u00e8ncia representacional. On sense fotos, no hi ha ostentaci\u00f3 de testimoniatge gr\u00e0fic, les viv\u00e8ncies fossilitzades de la nostra era. No hi ha res que construir, no hi ha res que articular. Nom\u00e9s una esquivada sorgint del buit de la situaci\u00f3.<\/p>\n Berghain \u00e9s el gir, l\u2019esquivada a la intervenci\u00f3 interpretant<\/em>, el rebuig a la veritat i la resist\u00e8ncia a la producci\u00f3 d’aquesta. Berghain \u00e9s el fracassare<\/em>, l’esdevenir en l’entre<\/em>, trobar-se\u00a0<\/em>enmig d’alguna cosa (fra<\/em>) i trencar-se (quassare<\/em>). Berghain com a ruptura temporal de la producci\u00f3-de-si<\/em>. \u00c9s aqu\u00ed on l’abra\u00e7ada succeeix, on Dion\u00eds ven\u00e7 Apol\u00b7lo i el frac\u00e0s ja res t\u00e9 a veure amb l’\u00e8xit. On totes i cadascuna de nosaltres ens convertim en una multiplicitat qualsevol, no representada. Trobant-nos a la pista a mena d’exorcisme col\u00b7lectiu, on cremem a ritme de hardcore tots els \u201cwe regret to inform you\u201d que han poblat la nostra vida.<\/p>\n Diria que hi ha, almenys, dos tipus de frac\u00e0s, el que va de la m\u00e0 de l’\u00e8xit i el que ens permet la celebraci\u00f3 m\u00faltiple dels entre-llocs.<\/p>\n Per\u00f2 qui pot entrar a Berghain?<\/p>\n Sorry, not today!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cSigui en efecte una multiplicitat qualsevol\u201d Badiou He perdut el compte dels avisos que vaticinaven desastres concrets, experi\u00e8ncies afeblidores, aix\u00f2 que anomenem fracassos. S’acumulen als meus mails, en munts de…<\/p>\n","protected":false},"author":2626,"featured_media":26188,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5998],"tags":[],"coauthors":[6575],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/image3-e1557412651954.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/30396584.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/sorry-not-today_final.jpg\")
<\/p>\n