Santiago Villanueva:\u00a0<\/strong>En aquell moment estava intentant creuar una mica de l’experi\u00e8ncia de les avantguardes dels anys 1960, redescobertes al comen\u00e7ament dels 2000, amb la seva idea de l’internacionalisme, etc., i aquest patrimoni art\u00edstic desclassat, invisible, de la nostra hist\u00f2ria de l’art. Adquisici\u00f3n<\/em>tractava de barrejar una estrat\u00e8gia \u201cdesmaterialitzada\u201d, que podria relacionar-se amb el conceptualisme (treballar amb una obra d’art ja existent en lloc de produir un objecte nou), amb un material m\u00e9s refractari de la tradici\u00f3 local. Els meus treballs d’aquesta \u00e8poca tenen alguna cosa d\u2019agut, d’ironia: s\u00f3n molt evidents els m\u00e8todes d’una banda i la mat\u00e8ria que estava manipulant per l’altra. Aix\u00f2 es va anar diluint, si penso en altres treballs en els quals la hist\u00f2ria local dona motiu a la recerca i no ja al comentari ir\u00f2nic, per\u00f2 al 2011 sentia una oposici\u00f3 molt forta a l’art dels 2000 amb la seva intenci\u00f3 globalista.<\/p>\n CI:<\/strong> Aquest mateix any et vas sumar a La Ene [Nou Museu Energia d’Art Contemporani, un espai institucional que van iniciar Gala Berger i Marina Reyes Franco el 2010]<\/p>\n SV:<\/strong> La Ene tenia damunt molt de l’escena dels 2000, i sobretot una relaci\u00f3 directa amb els projectes institucionals gestionats per artistes a principis del segle, com Trama i Duplus: la idea de crear nova institucionalitat, de treballar des de la gesti\u00f3 en relaci\u00f3 amb quelcom que falta, etc. Aquests projectes vindrien a suplir una abs\u00e8ncia (d’un museu d’art contemporani a Buenos Aires, en el cas de La Ene) i a confirmar una cosa que sempre diem: que la caracter\u00edstica dels 2000 \u00e9s la idea del projecte, no l’obra sin\u00f3 el projecte. De fet a La Ene treballem amb projectes d’artistes espec\u00edfics per a l’espai: projectes d’exhibici\u00f3, projectes de resid\u00e8ncia, o de xerrades, projectes, en fi. Tenia alguna cosa d\u2019heroic, com dir: \u201caqu\u00ed estem des de la precarietat construint quelcom que falta: no ho fa l’estat, no ho fan els rics, ho fem nosaltres\u201d, etc.<\/p>\n CI:<\/strong> Un artista que conec, parlant de la generaci\u00f3 del 2000, me’l va explicar aix\u00ed: \u201cEst\u00e0vem cansats de la postdictadura, de tant drama: la SIDA, els desapareguts, aix\u00f2 i all\u00f2; nosaltres vol\u00edem ser artistes, res m\u00e9s, i lleg\u00edem els llibres de Phaidon: Gabriel Orozco, Thomas Hirschhorn, aix\u00f2 era un artista per a nosaltres.\u201d En aquest mateix moment tu assenyalaves revistes d’art publicades a l’Argentina durant la d\u00e8cada de 1930, per\u00f2 el mecanisme no era semblant, en la seva ironia, a aquesta idea estrat\u00e8gica i menys dram\u00e0tica de la generaci\u00f3 del 2000? I si va haver-hi una evoluci\u00f3 del gust art\u00edstic a Buenos Aires en els \u00faltims anys, potser no va tenir a veure amb el gest en si mateix de tornar a una tradici\u00f3 local invisible, sin\u00f3 amb una nova actitud que ja no \u00e9s ir\u00f2nica, i que \u00e9s m\u00e9s aviat com dir: deixem de pensar que aquests artistes s\u00f3n els outsiders del c\u00e0non i fiquem-nos de deb\u00f2 a veure qu\u00e8 fan. I des d’aquesta mirada, ja sense l\u2019\u00f2ptica de la ironia, en les teves \u00faltimes mostres vam veure coses que fins fa poc no estaven sota el focus, en particular un nou lloc de l’objecte de petita grand\u00e0ria com a format favorit d’una generaci\u00f3 m\u00e9s jove, amb connexions al m\u00f3n de les discoteques i simult\u00e0niament a la trama local del surrealisme. Que poguessin conviure en una mostra (Borderland, 2016, CC Recol\u00b7lecta) un artista de la generaci\u00f3 postinternet com Emilio Bianchic i una surrealista de culte de mitjan el XX com Mariette Lydis \u00e9s simptom\u00e0tic.<\/p>\n SV:<\/strong> Pensava en la idea dels noranta de treballar amb el desfet per\u00f2 des d’un lloc d’adoraci\u00f3: ja no el desfet de l’informalisme de la d\u00e8cada de 1950, que continua desgastant aquest desfet, maltractant-lo fins i tot. En els noranta el desfet es reubica d’una manera m\u00e9s amorosa, i encara que en els meus primers treballs com dieu hi havia una operaci\u00f3 m\u00e9s freda, tamb\u00e9 hi havia empatia amb aquests materials. Va haver-hi una transici\u00f3 d’aquest moment a un major involucrament, i al fet que ja no sigui necessari manipular l’objecte sin\u00f3 investigar-lo, presentar-lo, fer-lo llibre, etc.<\/p>\n CI:<\/strong> Penso ara en Alejandro Cesarco, amb les seves reapropiacions que tamb\u00e9 s\u00f3n molt tendres (enviar-li flors a les artistes dones de la generaci\u00f3 del 1970 per exemple).<\/p>\n SV:<\/strong> Cesarco pertany a una generaci\u00f3 que va usar codis m\u00e9s globals, i el conceptualisme \u00e9s un referent molt m\u00e9s fort en aquestes obres. Hi ha una idea de corregir la hist\u00f2ria, per\u00f2 d’una forma que integra tant els temes com la presentaci\u00f3 en la tradici\u00f3 del conceptualisme.<\/p>\n CI:<\/strong> Parl\u00e0vem de la generaci\u00f3 del 2000 i pensava que, per a simplificar-la, jo diria que la utopia d’aquest moment immediatament posterior a la crisi de 2001 va ser que els artistes tinguessin obra social. Es parlava d’aix\u00f2: el treball professional, el desenvolupament institucional de l’art com a ind\u00fastria, etc. En canvi, en el m\u00f3n art\u00edstic de la postdictadura que s’obre en la d\u00e8cada de 1980, per\u00f2 continua vigent en la seg\u00fcent, l’art parlava molt de la fragilitat existencial i de formes de vida desprotegides (p. ex., per\u00f2 no solament, la comunitat homosexual). Em semblava interessant l’esment que fa poc feia Alejo Ponce de Le\u00f3n de la pintura com el cam\u00ed de l’artista cap a l’assimilaci\u00f3 professional en contrast al dibuix, el \u201csoterrani\u201d on es juga la urg\u00e8ncia pol\u00edtica i l’exist\u00e8ncia nua: una idea que tamb\u00e9 ve directe de 1980 per\u00f2 que parla del nostre 2019. Potser el que va a\u00efllar a la generaci\u00f3 del 2000 va ser la il\u00b7lusi\u00f3 de passar del dibuix a la pintura, del soterrani a la superf\u00edcie, de la fragilitat a l’assimilaci\u00f3 professional.<\/p>\n SV:<\/strong> En el cas dels 2000, es trenca el costum anterior de l’agrupament d’artistes. Els del 2000 s\u00f3n artistes a\u00efllats, cadascun amb el seu camp d’inter\u00e8s. I tamb\u00e9 entra una mica de l’art de la classe mitjana: dibuix vs. pintura com diu Ponce de Le\u00f3n: el dibuix \u00e9s per a la classe mitjana.<\/p>\n CI:<\/strong> El text de Kerry Doran per a Artforum\u00a0sobre l’\u00faltima edici\u00f3 de arteBA reivindica aquest car\u00e0cter del col\u00b7leccionisme local: m\u00e9s que aprendre els argentins dels mercats globals moguts per la ruleta financera, s\u00f3n aquests mercats els que haurien d’aprendre d’un col\u00b7leccionisme menys vol\u00e0til, menys pretensi\u00f3s i menys desenvolupat per\u00f2, diu Doran, m\u00e9s sustentable.<\/p>\n SV:<\/strong> Aquestes col\u00b7leccions de living s\u00f3n les que obren la discussi\u00f3 de la hist\u00f2ria de l’art: aquest chiquitaje, obres que es poden comprar per a una casa de professionals, com Piccoli en la seva petita grand\u00e0ria, 50 x 60 cms: \u00e9s un format classe mitjana. No s\u00f3n obres de museu, s\u00f3n obres de living.<\/p>\n CI:<\/strong> Parlem del que produeix aquesta obra de living en tornar a una exhibici\u00f3 cinquanta o seixanta anys despr\u00e9s. No hi ha una cosa aix\u00ed en la teva mostra surrealista de 2016 en la galeria lsla Flotante?<\/p>\n SV:<\/strong> Aqu\u00ed comen\u00e7o amb un format m\u00e9s conf\u00fas, sense declaraci\u00f3 ni claredat, encara que segueixo amb la idea de moure una mica de la hist\u00f2ria de l’art, com si fos un moble de casa que mous, i sobretot amb la idea de treballar el peronisme en l’art des d’un lloc nou, tornant a mirar l’art argent\u00ed de mitjans del segle XX. Vaig voler portar de tornada al surrealisme dom\u00e8stic, concretament al grup Ori\u00f3n que sorgeix el \u201839, molt endarrerit respecte al surrealisme franc\u00e8s, i ells diuen que si no arriba el surrealisme a Buenos Aires pot oc\u00f3rrer una cat\u00e0strofe. L’avantguarda ja no \u00e9s avan\u00e7ar sin\u00f3 evitar una trag\u00e8dia major. I tamb\u00e9 hi havia una picada d’ullet en els textos de la mostra a la forma en qu\u00e8 el peronisme havia utilitzat el surrealisme d’una manera indirecta, gaireb\u00e9 paradoxal, i alhora tot amb obra comprada en Mercadolibre.com, comprovant que es poden fer mostres \u00fatils per a la hist\u00f2ria de l’art prescindint del treball institucional, la burocr\u00e0cia infinita dels pr\u00e9stecs, etc.<\/p>\n CI:<\/strong> Parlant de burocr\u00e0cia, passem a 2019, l’espai d’art que van obrir aquest any amb Fernanda Laguna i Rosario Zorraqu\u00edn: un espai molt propi del context actual.<\/p>\n SV:<\/strong> 2019 \u00e9s un espai d’art en un passad\u00eds que d\u00f3na a un pati, en un edifici de tallers d’artistes, i est\u00e0 pensat perqu\u00e8 duri un any. T\u00e9 una mica de ficci\u00f3, de postura, o d’impostura fins i tot, que per aqu\u00ed ve m\u00e9s dels noranta d’una banda i per un altre t\u00e9 molt a veure amb el que deies abans, el que est\u00e0 succeint a Buenos Aires ara mateix: una nova pres\u00e8ncia de l’obra redu\u00efda en format (el dibuix a difer\u00e8ncia de la pintura com diu Ponce de Le\u00f3n), una cosa sense planificaci\u00f3, sense fons, sense burocr\u00e0cia. Tenim mostres que ocorren de nou en cases, de nou en oficines, en general en espais m\u00e9s improvisats. 2019 est\u00e0 en aquesta l\u00ednia i tamb\u00e9 en la idea de mirar cap a fora de l’art i fer mostres d’artistes sense carrera pr\u00e8via. La pr\u00f2xima mostra \u00e9s una individual de Gladys Afamado, artista uruguaiana de gaireb\u00e9 cent anys.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/IMG_5513-e1559132690301.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/IMG_5577-e1559132737562.jpg\")
<\/p>\n