{"id":26289,"date":"2019-06-10T06:00:32","date_gmt":"2019-06-10T05:00:32","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=26289"},"modified":"2019-06-09T20:06:03","modified_gmt":"2019-06-09T19:06:03","slug":"hijos-de-youtube","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/","title":{"rendered":"Fills de Youtube"},"content":{"rendered":"<p>Buenos Aires, <em>circa\u00a0<\/em>2010. Algunes mostres de Joaqu\u00edn Aras, Santiago Rei, Maruki Nowacki i altrxs ens porten de retorn a una \u00e8poca d&#8217;or dels espais d&#8217;artistes, el lloguer barat, les xarxes socials que regalimaven innoc\u00e8ncia i l&#8217;economia de plena ocupaci\u00f3. Com era l&#8217;art abans de l&#8217;empresonament de Kim Dotcom i la destituci\u00f3 de Dilma Rousseff? Segons una escriptora de ficci\u00f3 dist\u00f2pica, no sab\u00edem que el futur estava molt a la vora.<\/p>\n<p>El m\u00f3n als vint anys pot ser nom\u00e9s <em>una curadoria del m\u00f3n<\/em>, una retall capritx\u00f3s i de baix pressupost sobre el real. En alguns casos, aquest retall post-adolescent i male\u00eft acaba per configurar una est\u00e8tica o fins i tot un corrent de mercat. Per\u00f2 abans d&#8217;ingressar en el pantan\u00f3s terreny de l&#8217;est\u00e8tica \u00e9s convenient considerar que el comen\u00e7ament de la d\u00e8cada va significar (per a les \u00e0nimes m\u00e9s permeables al pensament m\u00e0gic llatinoameric\u00e0) el preludi de 2012: el preludi de la fi del m\u00f3n.<\/p>\n<p>El 2010, quan N\u00e9stor Kirchner encara estava viu, el m\u00f3n no s&#8217;havia acabat i a Buenos Aires era possible llogar un apartament petit per cent cinquanta d\u00f2lars, vaig visitar la galeria Rayo Lazer per primera vegada, als meus tendres vint anys. En realitat no era necessari moure&#8217;s fins a la galeria que funcionava en una casa del barri de Colegiales per a veure les obres d&#8217;artistes com Juan Mat\u00edas Killian, Jesica Bianchi, Mario Scorzelli, Franco Ferrari o Nicol\u00e1s Sarmiento. Les obres, les fotos dels artistes fent pogo o prenent lavandina, els flyers de mostres amb t\u00edtols com <em>Los herederos de la mierda\u00a0<\/em>podien veure&#8217;s per Flickr en un context molt m\u00e9s professional que el de Fotolog (la xarxa social que fins a aquest moment havia predominat). Gr\u00e0cies a aquest cub blanc anomenat Flickr, l&#8217;experi\u00e8ncia en visitar la galeria podia arribar a ser molt m\u00e9s sensorial, una cosa comunit\u00e0ria, borratxa i performativa.<\/p>\n<p>Al maig del 2011 la fira arteBa va realitzar una in\u00e8dita Marat\u00f3 de performance al seu auditori. <em>Rayo Lazer\u00a0<\/em>havia complert un any com a galeria i el seu ben recorregut cam\u00ed de l&#8217;heroi els va portar a participar tant de la marat\u00f3 com del segment jove de la fira mateixa. Van presentar, entre altres coses, un Concurs de Ball Mutant: un torneig de colles de ball en el qual el staff de la galeria oficiava com a jurat. Daniel Alva, un artista que m&#8217;havia convidat a txitxa peruana en la meva primera visita a <em>Rayo<\/em>, havia impulsat gaireb\u00e9 sense voler la seva pr\u00f2pia colla de ball anomenada Choclito al costat d&#8217;artistes com Lala Ladcani i In\u00e9s Efron. El grupet era una conviv\u00e8ncia multidisciplin\u00e0ria de noies i nois amb roba de segona m\u00e0, barrets de palla i les lletres que conformen la paraula CHOCLITO brodades a l&#8217;esquena. Despr\u00e9s de la seva presentaci\u00f3 a la fira d&#8217;art, els grans del Choclito van continuar agitant la sinergia de la festa, la coreografia i l&#8217;acudit f\u00e0cil en altres espais institucionals com la residencia Mundo Dios o el Centro Cultural San Mart\u00edn.<\/p>\n<p>Maruki Nowacki, una de les integrants de la colla, va inaugurar aquest mateix any <em>Los truenos no lastiman<\/em>. La instal\u00b7laci\u00f3, feta sobre la base de tuits escrits durant el 2011, s&#8217;escampava en una nova galeria anomenada\u00a0<em>El Sendero del Esp\u00edritu Libre<\/em>. El petit espai vidrat es trobava dins del Patio del Liceo, un conglomerat de localets bastant cool que originalment havia estat la primera escola femenina de Llatinoam\u00e8rica. La mostra era una disposici\u00f3 fantasiosa de frases com \u201cfills de Youtube\u201d escrites en metall sobre sorra al terra i una peixera d&#8217;aigua estridentment turquesa i t\u00e8rbola amb fotoc\u00f2pies al voltant. <em>Los truenos no lastiman <\/em>va ser curada per Juan Mat\u00edas Killian qui, independitzat ara de la confraria de Rayo Lazer, dirigia <em>El Sendero\u00a0<\/em>al costat de Paula Dur\u00f3, Juli\u00e1n Puyal i Marina Fages.<\/p>\n<p><em>El Sendero del Esp\u00edritu Libre<\/em>, al costat d&#8217;un altre espai anomenat <em>Isla Flotante<\/em>, havien estat els \u00fanics llocs capa\u00e7os d&#8217;albergar una de les meves activitats d&#8217;aquell moment. Un projecte prou inadequat com per a encaixar impunement en el context: un duo anomenat <em>Ramera Homosexual\u00a0<\/em>amb el qual cant\u00e0vem sobre les bondats de la ingesta d\u2019alm\u00edvar de llet. Va ser a l&#8217;any seg\u00fcent a Isla Flotante, l&#8217;\u00fanica galeria d&#8217;aquest relat que encara existeix, que Joaqu\u00edn Aras va inaugurar <em>Qui\u00e9reme tender<\/em>.\u00a0 En aquest espai semi abandonat i amagat en un dels barris m\u00e9s privilegiats de la ciutat ocorrien festes, degustacions de milaneses, lectures de poesia, bat mitzvahs i mostres d&#8217;artistes curades per altres artistes. <em>Qui\u00e9reme tender\u00a0<\/em>va estar curada per Daniel Alva, el nostre prove\u00efdor de txitxa peruana i co-fundador de Choclito. Consistia en dues rentadores, situades i enceses enmig de l&#8217;espai, que en el seu tremolor s&#8217;ajuntaven i se separaven al ritme d&#8217;una llista de can\u00e7ons que inclo\u00efen <em>Love me tender <\/em>d&#8217;Elvis Presley i un v\u00eddeo amb fragments de pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood on parelles habiten el perill\u00f3s espai rom\u00e0ntic en el quotidi\u00e0 espai de la bugaderia.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;haver infectat amb imatges de les tortugues ninja el patrimoni simb\u00f2lic local, Rayo Lazer compleix la profecia del 2012 i es dissol. Per\u00f2 quan un m\u00f3n s&#8217;acaba en comen\u00e7a un altre, i l&#8217;atomitzaci\u00f3 del raig va permetre que immediatament despr\u00e9s un dels seus fundadors, Mario Scorzelli, obr\u00eds Immigrante Galeria al costat dels artistes Cotelito i Gala Berger.<\/p>\n<p>Aquest mateix any, a gaireb\u00e9 quaranta quil\u00f2metres del centre de Buenos Aires, Santiago Rei, Guido Contrafatti i Juan Mat\u00edas \u00c1lvarez van inaugurar <em>Lujo, calma y voluptuosidad <\/em>a Militantes Galer\u00eda. L&#8217;obra de Santiago Rey per a aquesta mostra consistia en un bust del llavors difunt president N\u00e9stor Kirchner, l&#8217;ombra projectada del qual dibuixava un perfil de l&#8217;ex mandatari tan fantasmag\u00f2rica com fidel. El bust es va viralitzar l&#8217;any seg\u00fcent despr\u00e9s de ser exhibida a arteBa en el polititzat estand de Militantes, per\u00f2 l&#8217;imaginari de l\u2019ultralocal desbordava l&#8217;obra de Rey. Militantes era una galeria situada en el lluny\u00e0 Gran Buenos Aires, a la localitat de Manuel Alberti; assistir a les inauguracions implicava m\u00e9s d&#8217;una hora de viatge amb tren i una disposici\u00f3 aventurera a abandonar temporalment la ciutat. Potser per la seva ubicaci\u00f3 perif\u00e8rica, el seu pati repoblat o la seva condici\u00f3 de llar, la galeria va mantenir intacte l&#8217;afable halo comunitari durant tot el seu funcionament. A trav\u00e9s d&#8217;aquest projecte, potser el m\u00e9s improbable dels esmentats en aquest article, la seva directora Sol Severina va acollir algunes primeres experi\u00e8ncies d&#8217;artistes que no haguessin trobat un altre refugi per a la fragilitat del dionis\u00edac estadi de l&#8217;experimental.<\/p>\n<p>El discurs del comunitari, fins i tot el de l&#8217;amistat i la diversi\u00f3, mai \u00e9s res de nou pel que fa a galeries curades per artistes. De fet, constitueix una de les virtualitats latents que ressonen com una nota constant en els passadissos de l&#8217;art contemporani porteny. Una narraci\u00f3 que en molts casos comen\u00e7a amb un grup d&#8217;amics prenent vi i esdev\u00e9 en una esp\u00e8cie de gentrificaci\u00f3 interna, de cam\u00ed de l&#8217;heroi de la galeria jove destinada a la bona il\u00b7luminaci\u00f3 i l&#8217;\u00e8xit.<\/p>\n<p>Per\u00f2 en lloc d&#8217;abra\u00e7ar l&#8217;apocal\u00edptica teoria que les formes de professionalitzaci\u00f3 i el capitalisme arrasen amb gaireb\u00e9 tot, \u00e9s esperan\u00e7ador intentar desxifrar les particularitats d&#8217;aquest murmuri col\u00b7lectiu que viatja per senderes, illes, raigs i milit\u00e0ncies. Aguditzar la percepci\u00f3 per a entendre els fils que conformen les xarxes socials com a conductors d&#8217;un murmuri persistent que es repeteix a trav\u00e9s de generacions d&#8217;artistes, com a rius subterranis de lava que marquen el pols de petits planetes. Un murmuri igni, orquestrat segons la idea que nom\u00e9s l&#8217;amistat salvar\u00e0 el m\u00f3n.<\/p>\n<p>(Imatge destacada:\u00a0Jesica Bianchi, s\/t (2010))<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Buenos Aires, circa\u00a02010. Algunes mostres de Joaqu\u00edn Aras, Santiago Rei, Maruki Nowacki i altrxs ens porten de retorn a una \u00e8poca d&#8217;or dels espais d&#8217;artistes, el lloguer barat, les xarxes&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2628,"featured_media":26281,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6001],"tags":[],"coauthors":[6577],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Fills de Youtube &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Fills de Youtube &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Buenos Aires, circa\u00a02010. Algunes mostres de Joaqu\u00edn Aras, Santiago Rei, Maruki Nowacki i altrxs ens porten de retorn a una \u00e8poca d&#8217;or dels espais d&#8217;artistes, el lloguer barat, les xarxes...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-06-10T05:00:32+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-06-09T19:06:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi-493x400.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"493\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Melisa Rheingr\u00fcber\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Melisa Rheingr\u00fcber\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Melisa Rheingr\u00fcber\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/\",\"name\":\"Fills de Youtube &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi.jpg\",\"datePublished\":\"2019-06-10T05:00:32+00:00\",\"dateModified\":\"2019-06-09T19:06:03+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6bf166668a8bb26eb98e4e0c6ecda9c4\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi.jpg\",\"width\":3168,\"height\":2568},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Fills de Youtube\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6bf166668a8bb26eb98e4e0c6ecda9c4\",\"name\":\"Melisa Rheingr\u00fcber\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/065e9bb06d57540b22efb2b9464cb24e\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a7ed7935d8a60082494e972f3a02ec91?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a7ed7935d8a60082494e972f3a02ec91?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Melisa Rheingr\u00fcber\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/melisa-rheingruber\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Fills de Youtube &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Fills de Youtube &#8211; A*Desk","og_description":"Buenos Aires, circa\u00a02010. Algunes mostres de Joaqu\u00edn Aras, Santiago Rei, Maruki Nowacki i altrxs ens porten de retorn a una \u00e8poca d&#8217;or dels espais d&#8217;artistes, el lloguer barat, les xarxes...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-06-10T05:00:32+00:00","article_modified_time":"2019-06-09T19:06:03+00:00","og_image":[{"width":493,"height":400,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi-493x400.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Melisa Rheingr\u00fcber","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Melisa Rheingr\u00fcber","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Melisa Rheingr\u00fcber"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/","name":"Fills de Youtube &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi.jpg","datePublished":"2019-06-10T05:00:32+00:00","dateModified":"2019-06-09T19:06:03+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6bf166668a8bb26eb98e4e0c6ecda9c4"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/jesica-bianchi.jpg","width":3168,"height":2568},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/hijos-de-youtube\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Fills de Youtube"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6bf166668a8bb26eb98e4e0c6ecda9c4","name":"Melisa Rheingr\u00fcber","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/065e9bb06d57540b22efb2b9464cb24e","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a7ed7935d8a60082494e972f3a02ec91?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a7ed7935d8a60082494e972f3a02ec91?s=96&d=mm&r=g","caption":"Melisa Rheingr\u00fcber"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/melisa-rheingruber\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26289"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2628"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26289"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26289\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26291,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26289\/revisions\/26291"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26281"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26289"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26289"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=26289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}