Possiblement no existeix una dimensi\u00f3 m\u00e9s llunyana de l’experi\u00e8ncia de l’art argent\u00ed que la Biennal de Ven\u00e8cia, i Sharjah o Kassel estan igual de lluny: l’horitz\u00f3 d’expectatives d’aquests esdeveniments implica negociar amb un art que existeix en franca oposici\u00f3 a les possibilitats concretes de la imaginaci\u00f3 material que preval a l’Atl\u00e0ntic Sud.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la dist\u00e0ncia reflexiva que tanca el dilema de l’auto-representaci\u00f3 (a difer\u00e8ncia de documenta o de les biennals petrolieres, a Ven\u00e8cia es defineix a m\u00e9s una imatge \u201cnacional\u201d d\u2019all\u00f2 art\u00edstic), la veritable fissura \u00e9s la que separa l’art contemporani de l’art que es dona en un context de capitalisme subdesenvolupat.<\/p>\n
L’Argentina mai va acabar d’adaptar-se al model productiu de les capitals semi\u00f2tic-industrials de fi de segle, tot i que aix\u00f2 no ha impedit que els seus artistes s’entretinguessin assajant, durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades, diversos experiments de forma i concepte per a acostar-se a la subst\u00e0ncia pristina i hiperfuncional del contemporani, amb resultats gaireb\u00e9 sempre proclius al frac\u00e0s. Els projectes que s\u00ed que van tenir \u00e8xit en aquesta empresa (Faivovich & Goldberg, Adri\u00e1n Villar Rojas o Tom\u00e1s Saraceno) se senten remots en relaci\u00f3 amb els divergents paisatges de la tradici\u00f3 local i cap \u201cnarrativa desterritorialitzant\u201d arriba a justificar-los pol\u00edticament de portes endins.<\/p>\n
Amb Ven\u00e8cia succeeix una cosa semblant: als ulls del p\u00fablic argent\u00ed no existeix, mentre que per a la jove i pauperitzada comunitat art\u00edstica local \u00e9s una incomplible exig\u00e8ncia pressupost\u00e0ria i mental. L’art argent\u00ed contemporani continua sent, com el desenvolupament econ\u00f2mic del pa\u00eds, un relat truncat, impossible de mesurar en termes quantitatius.<\/p>\n
\u00c9s evident que aix\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 entendre’s com una cosa dolenta; la conversa sobre els problemes del provincialisme i la perif\u00e8ria es prolonga com un fog\u00f3 etern en galeries, escoles d’art i petits espais textuals per a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica. I encara que molts artistes militen contra la impressi\u00f3 frustrant de sentir-se condemnats a \u201csomiar baix\u201d i a conformar-se amb poc, el millor o m\u00e9s \u201crepresentatiu\u201d art argent\u00ed sembla ser justament el m\u00e9s baix: el que tendeix a la \u00a0regressi\u00f3 abans que al futur; a all\u00f2 casol\u00e0 abans que all\u00f2 fabril; el que s’inclina cap a les flors i la terra abans que cap a internet, cap a la pobresa abans que cap a qualsevol altra cosa.<\/p>\n
La hist\u00f2ria suggereix que certs camins d’exploraci\u00f3 formal s\u00f3n patrimoni exclusiu d’aquells pa\u00efsos que van travessar el t\u00fanel de la modernitat i van sortir de l’altre costat amb la seva cultura trastocada per\u00f2 intacta. Llavors, una naci\u00f3 jove i desnonada com l’Argentina ha d\u2019aspirar a imitar el l\u00e8xic internacionalista de l’art? Qu\u00e8 implica disposar d’un pavell\u00f3 propi a Ven\u00e8cia, recuperat per la gesti\u00f3 de la presidenta Cristina Fern\u00e1ndez de Kirchner fa gaireb\u00e9 una d\u00e8cada? En quins termes \u00e9s desitjable aquest tipus de sobirania si ning\u00fa sap qu\u00e8 fer amb ella? En cert sentit \u00e9s el mateix que preguntar-se si els governants sud-americans haguessin d’atendre fil per randa els consells en mat\u00e8ria d’economia interna que se’ls dediquen des de les p\u00e0gines del Financial Times.<\/p>\n
Mariana Telleria (Rufino, 1979) va ser escollida a finals de 2018 per a presentar una instal\u00b7laci\u00f3 escult\u00f2rica en els antics arsenals durant la 58\u00aa edici\u00f3 de la Biennal, i si b\u00e9 no es fa c\u00e0rrec expl\u00edcitament de respondre cap d’aquestes q\u00fcestions, el seu treball serveix com a justificaci\u00f3 per a plantejar-les.<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cEl nom d’un pa\u00eds\u201d \u00e9s l\u2019evocatiu t\u00edtol que designa el seu desplegament de grans estructures verticals, figures de forma indefinida que creixen des del plec barroc i el moulage<\/em>t\u00e8xtil abans que des d’una il\u00b7laci\u00f3 anat\u00f2mica. Para-xocs i llumin\u00e0ria automobil\u00edstica, trossos de fusta, cadenes, miralls i figuretes religioses completen el semblant d’aquests set menhirs entr\u00f2pics que s’alineen en fila dins del pavell\u00f3. Sense rostre ni faccions, s\u00f3n cossos sense \u00f2rgans i cossos sense membres; el pa\u00eds amb un nom que mai s’esmenta, perqu\u00e8 no \u00e9s cap nom ni cap pa\u00eds.<\/p>\n Sota aquesta imprecisi\u00f3 de termes es mou l’obra veneciana de Telleria, que a m\u00e9s va decidir prescindir d’un sistema integral d’il\u00b7luminaci\u00f3 per al pavell\u00f3, apostant, en canvi, per generar una atmosfera l\u00fagubre, pr\u00f2xima al terror d’imaginar l’interior nocturn de l\u2019arxibas\u00edlica de San Juan de Letr\u00e1n, el rictus dels ap\u00f2stols gegants envoltat de foscor i silenci.<\/p>\n En aquest sentit el seu treball (d’una tecnicalitat expressiva not\u00f2ria) sembla dialogar d’alguna manera amb el dilema de la dist\u00e0ncia que separa no nom\u00e9s a l’Argentina de la Biennal sin\u00f3 tamb\u00e9, i sobretot, l’art sud-americ\u00e0 d’un art contemporani propi de les cultures industrialitzades. M\u00e9s enll\u00e0 del fet que \u00e9s una obra costosa i complexa, vista a trav\u00e9s d’Internet i separada per onze mil quil\u00f2metres del seu hipot\u00e8tic p\u00fablic ideal, l’escala d’aquests grans pilars es liqua per complet i els detalls es perden en les tenebres de la sala, la qual cosa la converteix en un curi\u00f3s s\u00edmbol d’ofuscaci\u00f3 abans que en un de claredat pol\u00edtica. \u201cEl nom d’un pa\u00eds\u201d gaireb\u00e9 no deixa marge per a la captura del seu contingut, \u00e9s una situaci\u00f3 dif\u00edcil de retratar i sense el caracter\u00edstic selfie point <\/em>que recomanen incloure en tot muntatge els i les curadores amb m\u00e9s recorregut en el negoci de fer exhibicions.<\/p>\n La imatge que aquesta instal\u00b7laci\u00f3 retorna als argentins \u00e9s una imatge deliberadament confusa i tenebrosa, contr\u00e0ria a la nitidesa i la literalitat pesada de treballs com \u201cEl problema del caballo\u201d, de Claudia Fontes, protagonista de l’anterior edici\u00f3 del certamen i escultora m\u00e9s en l\u00ednia amb l’art de Lorenzo Quinn que amb algun tipus de complicaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, Telleria descarta la responsabilitat d’atendre les exig\u00e8ncies de la \u201ccomunitat del sentiment\u201d o de les directives m\u00e9s populistes de la imaginaci\u00f3 i s’allunya de la ret\u00f2rica de Quinn o Christoph B\u00fcchel. Les seves escultures, tan herm\u00e8tiques com barroques, suposen una \u00e8tica materialista de la seva pr\u00f2pia aparici\u00f3, de la subjectivitat l\u00edrica i capritxosa que encarnen.<\/p>\n La precarietat \u00e9s una esp\u00e8cie de glossol\u00e0lia que els i les artistes argentines comparteixen en secret i parlen a la perfecci\u00f3, un senyal intern de complicitat. En el pla internacional, el lloc d’aquest codi com\u00fa sembla ocupar-lo el comentari humanista insubstancial, institu\u00eft per Ralph Rugoff com l’horitz\u00f3 discursiu d’aquesta edici\u00f3 de la Biennal. Davant d’aquestes dues l\u00ednies resulta notori veure com Mariana Telleria va anar abandonant el llenguatge neoconceptual que treballava al comen\u00e7ament de la seva carrera (i que l’acostava a noms com el de Gabriel Orozco o Jorge Macchi, assimilats pel circuit internacional) per a abra\u00e7ar en canvi una abstracci\u00f3 monumental gaireb\u00e9 expressionista, muda i enrevessada. La seva interpretaci\u00f3 del fet pol\u00edtic llavors s\u2019estructura a partir de la llunyania i la foscor, i per aix\u00f2 mateix no \u00e9s dif\u00edcil imaginar-la responent les expectatives d’un p\u00fablic que exigeix definicions clares dient alguna cosa aix\u00ed com \u201csi volen realitat llegeixin el peri\u00f2dic (que a m\u00e9s menteix m\u00e9s que l’art)\u201d.<\/p>\n (Imatge destacada:\u00a0Mariana Telleria, El nombre de un pa\u00eds, 2019)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Possiblement no existeix una dimensi\u00f3 m\u00e9s llunyana de l’experi\u00e8ncia de l’art argent\u00ed que la Biennal de Ven\u00e8cia, i Sharjah o Kassel estan igual de lluny: l’horitz\u00f3 d’expectatives d’aquests esdeveniments implica…<\/p>\n","protected":false},"author":2629,"featured_media":26303,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6001],"tags":[],"coauthors":[6578],"acf":[],"yoast_head":"\n