{"id":26425,"date":"2019-07-01T06:00:33","date_gmt":"2019-07-01T05:00:33","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=26425"},"modified":"2019-07-01T14:12:27","modified_gmt":"2019-07-01T13:12:27","slug":"la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/","title":{"rendered":"L’educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps"},"content":{"rendered":"

Al comen\u00e7ament de la meva carrera a Roma en els primers anys vuitanta, em donava la sensaci\u00f3 que tothom estava d’acord en el fet que ser artista i ser culte, estar predisposat a teoritzar eren, en certa manera, incompatibles. A difer\u00e8ncia dels escriptors, els cineastes i fins i tot els m\u00fasics, semblava que els artistes visuals o \u00abpintors\u00bb havien de ser una mica ignorants per a poder accedir a determinades formes d’inspiraci\u00f3, geni i inconformisme que es veurien alterades pels enfocaments racionals o cient\u00edfics. Segurament es tractava d’un llegat de l’idealisme, que considerava l’artista m\u00e9s com un heroi irracional que com un investigador. Aquesta imatge ha estat interioritzada pels artistes mateixos, sense excepci\u00f3 (excepte en el cas de dues persones dels qui vaig aprendre molt\u00edssim, Sergio Lombardo i Fabio Mauri), fins al punt que semblava que molts fingien ser menys cultes del que eren en realitat, i fins i tot es vanaven d’aix\u00f2, fent bromes cruels sobre la falta de creativitat d’aquells que afirmaven ser, alhora, artistes i intel\u00b7lectuals. Per a alg\u00fa com jo, que no pot presumir ni d’inspiraci\u00f3 ni de destresa t\u00e8cnica sin\u00f3 simplement de tenir unes quantes lectures (la majoria, de llibres de psicologia), la situaci\u00f3 era paradoxal i tamb\u00e9 frustrant: com pot un fer gala sobre la seva pr\u00f2pia ignor\u00e0ncia?, i com puc establir jo algun tipus de di\u00e0leg amb ell?<\/p>\n

Ara que ha passat cert temps, haig d’admetre que l’estereotip d’artista no sistem\u00e0tic a qui se li permetia anar a la deriva i ser off-topic\u00a0<\/em>no nom\u00e9s em va beneficiar, sin\u00f3 que, de manera m\u00e9s important, en contraposici\u00f3 a una coher\u00e8ncia r\u00edgida, crec que cert grau d’anarquia te\u00f2rica ofereix m\u00e9s espai per a la llibertat, un espai en el qual les obres d’art poden apar\u00e8ixer i moure’s millor, ser m\u00e9s comunicatives.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 estic conven\u00e7ut que podem i hem d’arribar a un enfocament no sistem\u00e0tic, per\u00f2 no de manera superficial ni descurada, sin\u00f3 deconstruint teories despr\u00e9s d’haver-les estudiat, i construint amb paci\u00e8ncia an\u00e0lisis racionals que despr\u00e9s deixem reposar i debatem amb uns altres.<\/p>\n

Des dels anys vuitanta s’han produ\u00eft molts canvis. Els artistes italians (de nou, amb unes poques excepcions) ja no es vanen de la seva ignor\u00e0ncia, suposada o real; ja no es presenten com a inadaptats o bohemis, i molt menys com a herois ingenus, purs i valents de les barris perif\u00e8rics. Sovint els curr\u00edculums dels artistes joves citen estudis de teoria cr\u00edtica o d’est\u00e8tica, o treballs de recerca complexos basats en estudis feministes (no cal dir que el model anterior sempre havia imaginat l’artista neoexpressionista com a mascul\u00ed), ecologistes o postcolonials. Fa trenta anys aix\u00f2 era inconcebible.<\/p>\n

En ess\u00e8ncia, ho veig com un canvi positiu. Crec que es va produir, sobretot, per l’est\u00edmul al coneixement que va portar Internet i els cercadors. A l’hora d’introduir als estudiants a la recerca internacional, l’actitud dels professors italians de mat\u00e8ries art\u00edstiques en les acad\u00e8mies, o d’hist\u00f2ria de l’art en les universitats, era gaireb\u00e9 sempre sarc\u00e0stica i denigrant, de manera que l’horitz\u00f3 de l’art contemporani era depriment, un desert. Almenys Internet i Google van revelar que, m\u00e9s enll\u00e0 de l’horitz\u00f3 presentat per aquells professors, hi havia un m\u00f3n ple de pensament, discurs i possibilitats. El problema \u00e9s que, mentrestant, les institucions educatives no han canviat i al llarg de les dues \u00faltimes d\u00e8cades aix\u00f2 ha portat molts artistes joves a cercar oportunitats d’estudi i de treball fora d’It\u00e0lia.<\/p>\n

Per tant, la defici\u00e8ncia d’escoles de formaci\u00f3 \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 central en un cercle vici\u00f3s que minva les energies creatives i mitiga les ments creatives, contribuint aix\u00ed a l’afebliment del sistema de galeries, museus, revistes i espais independents, el qual ha perdut el poder d’arribar a un p\u00fablic m\u00e9s ampli precisament perqu\u00e8 manca d’una poblaci\u00f3 estudiantil significativa, que no nom\u00e9s proporciona un \u00abp\u00fablic de primera\u00bb sin\u00f3 tamb\u00e9 una for\u00e7a de mediaci\u00f3 insubstitu\u00efble.<\/p>\n

L’aparici\u00f3 d’un \u00abgran artista\u00bb no dep\u00e8n de la qualitat de la seva educaci\u00f3: aix\u00f2 \u00e9s una opini\u00f3 general que sempre s’ha afirmat de manera m\u00e9s o menys rotunda. No obstant aix\u00f2, aquesta veritat trivial no pot esborrar el fet que les formes de coneixement i d’expressi\u00f3 s’estan tornant cada vegada m\u00e9s interdependents i que s’estan creant les relacions reticulars entre les persones i el coneixement tem\u00e0tic. Estic fermament conven\u00e7ut que l’educaci\u00f3 art\u00edstica, m\u00e9s que qualsevol altra cosa, pot ser un camp de proves en el qual experimentar \u2013amb una mica d’euf\u00f2ria respecte a Internet i, en particular, amb bastantes dosis de paci\u00e8ncia cr\u00edtica i humanisme\u2013 amb les formes de coneixement i expressi\u00f3 a les quals podem accedir en el present. Per a il\u00b7lustrar aquesta idea em referir\u00e9 a l’exemple que conec m\u00e9s, el taller d’art visual en la Universitat IUAV de Ven\u00e8cia. Es tracta d’un projecte bastant conegut, que devem a la determinaci\u00f3 i a la visi\u00f3 d’Angela Vettese i Marco De Michelis els qui, en la primera d\u00e8cada del segle xx, van dissenyar un curs de llicenciatura regular dirigit tant a artistes com a comissaris, basat en una divisi\u00f3 igualit\u00e0ria entre mat\u00e8ries te\u00f2riques \u2013impartides per personal docent \u00abintern\u00bb\u2013 als matins, i tallers intensius \u2013organitzats per artistes i comissaris \u00abexterns\u00bb, sovint no italians\u2013 a les tardes. La durada dels tallers era de dotze setmanes, i orientaven als estudiants des de les primeres fases del disseny d’un projecte fins a la seva creaci\u00f3 i presentaci\u00f3. Segons la meva experi\u00e8ncia, aquests tallers han servit de model, a vegades especialment exit\u00f3s, d’interacci\u00f3 entre els aspectes te\u00f2rics (hist\u00f2ria de l’art, est\u00e8tica, semiologia, psicologia, etc.) i pr\u00e0ctics de la pr\u00e0ctica art\u00edstica en si. En altres paraules, els estudiants van descobrir vincles interessants entre les teories que estaven estudiant i els seus propis projectes (art\u00edstics o curatorials), vists com a casos d’estudi.<\/p>\n

Aquests tallers em semblen un exemple d’educaci\u00f3 i formaci\u00f3 art\u00edstica que es transmet amb \u00e8xit a tres nivells diferents, \u00e9s a dir, a m\u00e9s de la teoria, la tecnologia (v\u00eddeo, fotografia, pintura, etc.) i el pragmatisme.<\/p>\n

M’agradaria detenir-me en aix\u00f2 \u00faltim en particular. El primer resultat del taller \u00e9s la creaci\u00f3 d’una \u00abtaula\u00bb a la qual els participants s\u2019asseuen per a formar un grup. \u00a0Aprens a compartir el teu projecte, a v\u00e8ncer la vergonya i a parlar de la teva idea encara borrosa, o d’un problema que hagi sorgit durant l’execuci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s crucial en tot proc\u00e9s educatiu, tant per als \u00abprofessors\u00bb com per als \u00abaprenents\u00bb. El pensament circular descansa sobre la l\u00f2gica de l’hospitalitat, en el sentit en qu\u00e8 les idees d’un individu troben un lloc en la ment d’un altre. El tipus d’aprenentatge resultant es basa en que un observi les coses des del punt de vista de l’altre, de manera que, per extensi\u00f3, ja no es vegi com un simple \u00abindividu\u00bb sin\u00f3 sempre com un \u00abindividu-junt-amb\u00bb l’altre. Mentre que per a alguns estudiants aix\u00f2 podria conduir a una vinculaci\u00f3 que, al seu torn, refor\u00e7a el mecanisme, o simplement a un esfor\u00e7 col\u00b7laboratiu, a unir forces i idees, per als professors el moviment circular \u00e9s un desafiament per a demostrar la seva capacitat de sentir i comprendre els discursos i projectes lliurats pels participants. La funci\u00f3 del professor canvia aix\u00ed, passant de guia a amfitri\u00f3 que dona la benvinguda a les idees de l’altre, incorporant-les i desenvolupant-les per a poder dominar-los millor, i estableix connexions entre elles per a poder ressuscitar-les de manera m\u00e9s efectiva en el grup. En el millor dels casos, aquest moviment circular del pensament pot portar a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 una (bona) idea \u00e9s considerada per tot el m\u00f3n com a pr\u00f2pia i \u00e9s compartida sense enveges, a vegades amb entusiasme: \u00e9s el principi d’una ment col\u00b7lectiva. Certament, es tracta sempre (i jo diria que afortunadament) de situacions temporals que no poden ser reprodu\u00efdes en el moment just, sin\u00f3 que el que aprenem \u00e9s sovint una possibilitat inoblidable i brillant.<\/p>\n

\u00c9s evident que el pragmatisme d’un taller inclou tot all\u00f2 necessari per a crear una xarxa col\u00b7laborativa entre estudiants (per exemple, l’intercanvi de compet\u00e8ncia electr\u00f2nica per fusteria, o de destreses interpersonals per l’\u00fas d’una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica), aix\u00ed com la redacci\u00f3 d’un text de presentaci\u00f3, la gesti\u00f3 de la comunicaci\u00f3, trobar un espai expositiu, muntar l’exposici\u00f3, etc.<\/p>\n

Finalment, el que no haur\u00edem de subestimar \u00e9s la import\u00e0ncia del nou enfocament que els professors del taller poden oferir als estudiants. A la IUAV, a vegades aquesta difer\u00e8ncia crea al principi certa confusi\u00f3 (imagineu-vos com es pot sentir un estudiant quan comen\u00e7a un taller amb Vezzoli just despr\u00e9s de passar tres mesos amb Muntadas), per\u00f2 a la llarga ens ensenya que la recerca art\u00edstica \u00e9s una font de m\u00faltiples possibilitats i espais emmotllables, m\u00e9s que de comportaments i rols predeterminats.<\/p>\n

Per a concloure aquest text m’agradaria esmentar breument quatre punts que considero importants i que poden brindar oportunitats per a desenvolupar la idea de la \u00abeducaci\u00f3 art\u00edstica\u00bb. En molts sentits, aquests quatre punts se centren en la noci\u00f3 b\u00e0sica que l’educaci\u00f3 mateixa es pot convertir en un laboratori de proves i recerca sense substituir l’obra; al contrari, poden ressaltar el seu potencial i eixamplar la base de les persones involucrades.<\/p>\n

\"\"Estudiants treballant en una granja al Black Mountain College, juny 1936\u00a0| per David Silver<\/p>\n

    \n
  1. Did\u00e0ctica performativa<\/li>\n<\/ol>\n

    Per a citar un exemple, estic pensant en el Black Mountain College. En aquesta escola, la pres\u00e8ncia simult\u00e0nia de professors-artistes (units moltes vegades per lla\u00e7os d’amistat) la recerca dels quals, malgrat tenir una base disciplinar diferent, s’orientava cap a la performance, va portar a la possibilitat d’hibridaci\u00f3 entre un curs de m\u00fasica i un curs de dansa o de pintura que finalment va desembocar en una pr\u00e0ctica art\u00edstica compartida, una obra col\u00b7lectiva.<\/p>\n

    Tamb\u00e9 estic pensant a expandir la ja popular noci\u00f3 deconfer\u00e8ncia performativa <\/em>(associada amb artistes com Dora Garc\u00eda, Matt Mullican, Andrea Fraser, Walid Raad, Rabih Mrou\u00e8 i molts d\u2019altres), per a desenvolupar cursos en qu\u00e8 s’estudien, analitzen i desenvolupen teories filos\u00f2fiques, psicoanal\u00edtiques o ling\u00fc\u00edstiques espec\u00edfiques a trav\u00e9s de sessions experimentals d’art. Es podria combinar un estudi fon\u00e8tic amb experiments col\u00b7lectius de percepci\u00f3 t\u00e0ctil o expressi\u00f3 sonora oral, per exemple, o es podrien estudiar les lleis de l’economia de mercat amb la intenci\u00f3 de desafiar la llei de l’oferta i la demanda produint milers de dibuixos (s\u00ed, estic pensant en una de les meves pr\u00f2pies obres!).<\/p>\n

      \n
    1. Pedagogia localitzada<\/li>\n<\/ol>\n

      Els aspectes arquitect\u00f2nics, est\u00e8tics, paisatg\u00edstics i urban\u00edstics d’escoles, universitats i altres llocs en qu\u00e8 es duen a terme activitats educatives se solen considerar independents dels continguts impartits all\u00e0 i de les formes en qu\u00e8 es transmeten. D’altra banda, la pedagogia localitzada es proposa reafirmar la import\u00e0ncia i el significat d’aquests aspectes per a poder establir una connexi\u00f3 entre el temps (les hores lectives, les jornades de seminaris, les setmanes de resid\u00e8ncies) que els estudiants, els professors i els participants en general passen en un determinat lloc, i les formes d’atenci\u00f3, exploraci\u00f3 i cura del lloc en si. La noci\u00f3 d’obra site-specific<\/em>podria ser un possible marc referencial, en contraposici\u00f3 a l’exposici\u00f3 d’un objecte en l’espai neutral d’una galeria d’art o d’un museu. Segons aquesta teoria, qualsevol transmissi\u00f3 de coneixement o ment cr\u00edtica pot sempre estar relacionada amb el lloc en el qual es produeix. Aquest intent d’integrar el coneixement que s’est\u00e0 adquirint i els llocs que s’estan habitant podria convertir-se en una poderosa ajuda mnemot\u00e8cnica i en un refor\u00e7 cognitiu.<\/p>\n

        \n
      1. Autoeducaci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/li>\n<\/ol>\n

        No s\u00f3n nom\u00e9s els llocs els que estan \u00abseparats\u00bb sin\u00f3 tamb\u00e9 els horaris de l’educaci\u00f3 escolar i universit\u00e0ria, suposant que s\u00f3n neutrals i no se solapen amb els horaris de menjar, dormir, jugar, etc.. En canvi, per a aquells que participen en un grup educatiu, la construcci\u00f3 de comunitat es pot convertir en un element essencial, i no nom\u00e9s per a activar els mecanismes d’hospitalitat i circularitat que he descrit anteriorment. Compartir els horaris, les pr\u00e0ctiques, les expectatives i els somnis relacionats amb un projecte educatiu, la qual cosa significa compartir alguna cosa que tamb\u00e9 est\u00e0 relacionat amb el tema que s’est\u00e0 estudiant i les maneres de transmissi\u00f3 de coneixement, pot crear situacions en qu\u00e8 els participants experimenten un curs com un veritable estil de vida, semblan\u00e7a (o almenys aix\u00ed ens agrada imaginar) al del jard\u00ed d’Epicur, les Estoa o el Peripatos d’Arist\u00f2til.<\/p>\n

          \n
        1. El taller expositiu<\/li>\n<\/ol>\n

          El que estic a punt de dir t\u00e9 a veure amb el fet que un nombre creixent d’artistes s\u00f3n tamb\u00e9 professors, i hi ha una demanda creixent d’artistes que poden impartir tallers per a diverses classes d’usuaris, des dels estudiants d’escoles d’art fins als m\u00e0xims dirigents d’empreses o de l’administraci\u00f3 p\u00fablica. Crec que aquest tipus de pr\u00e0ctica, que permet als artistes guanyar una mica de diners sense haver de vendre necess\u00e0riament obres d’art materials, va en augment i ocupa, o fins i tot crea, un espai intermedi entre la doc\u00e8ncia acad\u00e8mica pr\u00f2piament dita i l’activitat expositiva. En altres paraules, em sembla que fins i tot en esdeveniments importants com les biennals internacionals est\u00e0 emergint una nova estrat\u00e8gia, destinada a introduir al p\u00fablic a les activitats dels tallers que, comen\u00e7ant amb grups predeterminats de participants o estudiants, pot intentar involucrar als visitants a l’exposici\u00f3 en un esfor\u00e7 col\u00b7laboratiu o en debats i la producci\u00f3 cognitiva col\u00b7lectiva. Evidentment, no totes les circumst\u00e0ncies de les biennals s\u00f3n prop\u00edcies per a aix\u00f2, principalment a causa de l’horari limitat de les exposicions. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s veritat que la proliferaci\u00f3 d’espais expositius, cada vegada m\u00e9s evident en els grans esdeveniments, significa aix\u00ed mateix que els llocs i les persones poden ser activats fora dels horaris d’obertura i clausura habituals, i a vegades fins i tot amb independ\u00e8ncia de la compra d’una entrada. dOCUMENTA 13, a Kassel, va donar molts exemples d’aix\u00f2, des del col\u00b7lectiu AND AND AND (Anastas i Gabri) a la c\u00e0psula\/\u00abespai obert participatiu\u00bb del Critical Art Ensemble, i la Hugenot House\u00a0<\/em>ocupada i restaurada per Theaster Gates amb l’ajuda de molts amics.<\/p>\n

          En tots aquests casos hem de realitzar experiments educatius de treball que requereixen per\u00edodes prolongats de temps, m\u00e9s llargs del que solem considerar acceptable per a visitar una exposici\u00f3 o participar en un congr\u00e9s o un curs acad\u00e8mic. I potser aquest en sigui el sentit. L’educaci\u00f3 art\u00edstica requereix, abans de res, una idea nova i una experi\u00e8ncia nova del temps, que desafi\u00ef l’esclavitud de la-falta-de-temps, deute no menys generalitzat i salvatge que l’econ\u00f2mic.<\/p>\n

          Perqu\u00e8 l’educaci\u00f3 faci realment un salt qu\u00e0ntic, necessitem \u00abtemps ciutad\u00e0\u00bb.<\/p>\n

          Els tallers, les comunitats, la schol\u00e9\u00a0<\/em>i la did\u00e0ctica performativa, m\u00e9s que poder \u00aboferir\u00bb aquest temps haurien de poder formar a tots i cadascun de nosaltres en una nova concepci\u00f3 del temps.<\/p>\n

          \u00a0(Imatge destacada: Estructura de collar, Black Mountain College 1949. | per Dodeckahedron)<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

          \u00a0Texte originalment publicat en: AA.VV. “That’s IT! Sull’ultima generazione di artisti in Italia e a un metro ottanta dal confine”. Montova: Corraini Edizioni, 2018\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

          Al comen\u00e7ament de la meva carrera a Roma en els primers anys vuitanta, em donava la sensaci\u00f3 que tothom estava d’acord en el fet que ser artista i ser culte,…<\/p>\n","protected":false},"author":2631,"featured_media":26378,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6003],"tags":[],"coauthors":[6580],"acf":[],"yoast_head":"\nL'educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Al comen\u00e7ament de la meva carrera a Roma en els primers anys vuitanta, em donava la sensaci\u00f3 que tothom estava d’acord en el fet que ser artista i ser culte,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-07-01T05:00:33+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-07-01T13:12:27+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"819\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Cesare Pietroiusti\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Cesare Pietroiusti\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Cesare Pietroiusti\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/\",\"name\":\"L'educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg\",\"datePublished\":\"2019-07-01T05:00:33+00:00\",\"dateModified\":\"2019-07-01T13:12:27+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4c3c49be037e4bd678447f87018365e6\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg\",\"width\":1024,\"height\":819},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L’educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4c3c49be037e4bd678447f87018365e6\",\"name\":\"Cesare Pietroiusti\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/86760f5fefe20d8d4b77962476985842\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4086887d96aeb020709d43d2f24c2c42?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4086887d96aeb020709d43d2f24c2c42?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Cesare Pietroiusti\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/cesarepietroiusti\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps – A*Desk","og_description":"Al comen\u00e7ament de la meva carrera a Roma en els primers anys vuitanta, em donava la sensaci\u00f3 que tothom estava d’acord en el fet que ser artista i ser culte,...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-07-01T05:00:33+00:00","article_modified_time":"2019-07-01T13:12:27+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":819,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Cesare Pietroiusti","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Cesare Pietroiusti","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Cesare Pietroiusti"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/","name":"L'educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg","datePublished":"2019-07-01T05:00:33+00:00","dateModified":"2019-07-01T13:12:27+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4c3c49be037e4bd678447f87018365e6"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/necklace-structure-black-mountain-college.-by-dodeckahedron.jpg","width":1024,"height":819},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-educacion-artistica-hacia-una-nueva-concepcion-del-tiempo\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L’educaci\u00f3 art\u00edstica: cap a una nova concepci\u00f3 del temps"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4c3c49be037e4bd678447f87018365e6","name":"Cesare Pietroiusti","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/86760f5fefe20d8d4b77962476985842","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4086887d96aeb020709d43d2f24c2c42?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4086887d96aeb020709d43d2f24c2c42?s=96&d=mm&r=g","caption":"Cesare Pietroiusti"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/cesarepietroiusti\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26425"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2631"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26425"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26443,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26425\/revisions\/26443"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26425"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26425"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=26425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}