Parlar sobre la dicotomia entre professionalitzaci\u00f3 i amateurisme respecte a la pr\u00e0ctica art\u00edstica resulta sempre complicat, perqu\u00e8 a m\u00e9s s\u00f3n diversos factors els que interfereixen entre totes dues posicions, que van des del desig personal a la realitat laboral, i dep\u00e8n tamb\u00e9 de la posici\u00f3 que l’artista vol assumir davant de la instituci\u00f3-art, si caure del costat dels apocal\u00edptics o dels integrats, la resist\u00e8ncia a la instrumentalitzaci\u00f3 de la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica, compatibilitzar o no el prop\u00f2sit experimental amb les exig\u00e8ncies del mercat i un llarg etc\u00e8tera que tindr\u00e0 a veure amb les expectatives i objectius de cadasc\u00fa.<\/p>\n
Recentment he col\u00b7laborat en l’elaboraci\u00f3 d’un llibre col\u00b7lectiu al costat de Daniel Villegas i Alberto Chinch\u00f3n, titulat \u201cLa pr\u00e1ctica art\u00edstica contempor\u00e1nea. La profesi\u00f3n y su ejercicio” (La pr\u00e0ctica art\u00edstica contempor\u00e0nia. La professi\u00f3 i el seu exercici), aix\u00ed que totes les xifres, percentatges i altres estudis sobre professionalitzaci\u00f3 art\u00edstica estan al meu cap, sobretot aquelles dades que estad\u00edsticament deixen al descobert la impossibilitat d’una professionalitzaci\u00f3 per al gruix dels artistes. En aquest sentit, l’estudi de Marta P\u00e9rez Ib\u00e1\u00f1ez i Isidro Lopez Aparicio sobre l’activitat econ\u00f2mica dels artistes a Espanya \u00e9s poc menys que un relat de terror al qual s’accedeix sota l’admonici\u00f3 dantesca de l\u2019 \u201cAbandoneu tota esperan\u00e7a els que aqu\u00ed entreu\u201d: gaireb\u00e9 la meitat dels enquestats (el 46,9%) declarava percebre uns ingressos totals anuals iguals o inferiors al salari m\u00ednim interprofessional, comptant tamb\u00e9 aquells treballs que no tenien res a veure amb l’art, i nom\u00e9s el 15% declarava poder viure exclusivament dels ingressos derivats de la seva activitat art\u00edstica. Una altra estad\u00edstica a tenir en compte, i que ve a completar l’anterior, convenient per tenir una imatge m\u00e9s \u00e0mplia de la situaci\u00f3, ens ve de l’informe del mercat de l’art a Espanya el 2016, realitzat per Clare McAndrew, directora de Arts Economics, afavorit per l’Obra Social de La Caixa, en la qual s’afirmava que el 63% de les obres d’art venudes en una galeria tenien un preu inferior a 5000 d\u00f2lars. Si a aquesta situaci\u00f3 afegim la bretxa de g\u00e8nere que es dona en la incorporaci\u00f3 de les dones artistes a les galeries, col\u00b7leccions i exposicions, la cosa est\u00e0 encara molt m\u00e9s crua per a elles.<\/p>\n
Una de les premisses que reuneixen aquesta s\u00e8rie de textos sobre l’amateurisme, \u00e9s que malgrat tots els esfor\u00e7os gremials i associatius dels artistes espanyols, la tan anhelada professionalitzaci\u00f3 no s’ha aconseguit, i no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que el panorama actual \u00e9s fins i tot pitjor que el de d\u00e8cades anteriors. Les tan proclamades bones pr\u00e0ctiques semblen haver-se quedat en els procediments per a la selecci\u00f3 de directors d’institucions, amb totes les retic\u00e8ncies que vulguem aplicar, i no han arribat a regular dignament la relaci\u00f3 dels artistes amb galeries i institucions, objectiu principal de les diferents associacions espanyoles i de la seva estructura federativa, la Uni\u00f3. A principis de la d\u00e8cada del 2000, vaig exercir com a vocal d\u2019AVAM (Artistes Visuals Associats de Madrid), i la junta em va encomanar representar l’associaci\u00f3 davant una mena de consell de les arts de la Comunitat de Madrid amb un mandat molt clar: aconseguir una remuneraci\u00f3 expressa per als artistes que exposessin a espais dependents d’aquesta instituci\u00f3. No va donar cap resultat, i curiosament l’oposici\u00f3 mes f\u00e8rria a la proposta va venir de l’associaci\u00f3 de galeristes, mentre que l’entitat de drets d’autor all\u00e0 representada nom\u00e9s veia problemes que interferirien amb les seves maneres de gesti\u00f3. \u00c9s clar, com pretendre professionalitzar alguna cosa quan els patrons i els representants dels artistes no estan per la labor? Impossible. Tamb\u00e9 va ser una \u00e8poca en la que es constru\u00efen noves infraestructures culturals des de l’ajuntament de Madrid i aquest buscava legitimar-se a trav\u00e9s de la consulta a agents i mediadors independents lligats amb espais alternatius. Es va obrir una finestra d’oportunitat per proposar un nou model de gesti\u00f3, i des de la mateixa associaci\u00f3 d’artistes es va establir una trobada amb aquests agents per desafiar l’administraci\u00f3 local, i que els artistes i els mediadors poguessin entrar en una co-gesti\u00f3 dels recursos p\u00fablics, per\u00f2 all\u00f2 tampoc va arribar enlloc perqu\u00e8 els mediadors i espais independents van decidir que els seus interessos no eren els mateixos que els dels artistes. Finalment, vaig abandonar l’associaci\u00f3 d’artistes perqu\u00e8 tamb\u00e9 em va semblar que estava m\u00e9s preocupada per la seva pr\u00f2pia subsist\u00e8ncia que per plantar cara de manera efectiva als conflictes que se’ls plantejaven als artistes, que en gran manera suposaven enfrontar algunes de les institucions que la finan\u00e7aven. Si b\u00e9 l’associacionisme no sembla tenir prou for\u00e7a per establir avan\u00e7os en la tan pretesa professionalitzaci\u00f3, l’individualisme, tan volgut pels artistes i tan esgrimit com coartada de comportaments m\u00e9s que err\u00e0tics, \u00e9s encara pitjor: mentre uns artistes rebutgen treballar en projectes no remunerats per raons de dignitat, uns altres venen a substituir-los perqu\u00e8 posen per damunt la visibilitat, potser for\u00e7ats per les demandes de la nova \u201ceconomia de l’atenci\u00f3\u201d. Per no parlar de quan hi ha hagut d\u2019enfrontar-se als tribunals a galeries que no volien pagar i veies com col\u00b7legues rebutjaven entrar en aquests conflictes, no perqu\u00e8 les seves reivindicacions no anaven a ser reconegudes, sin\u00f3 per no posar-se a mal amb el mitj\u00e0, millor dit, m\u00e9s que amb el mitj\u00e0, amb la patronal.<\/p>\n
Per aportar un punt de vista personal, dins de la meva pr\u00f2pia traject\u00f2ria en el m\u00f3n de l’art, hi ha moments en els quals he tingut la certesa de moure’m dins d’uns par\u00e0metres professionals i uns altres en els quals sentia que no podia ser una altra cosa sin\u00f3 un amateur. La majoria dels artistes guanyen poc amb la seva activitat professional, els artistes som precaris i no ja nom\u00e9s per q\u00fcestions de superviv\u00e8ncia sin\u00f3 fins i tot d’independ\u00e8ncia, aconseguir recursos per viure fora de l’art es presenta com l’opci\u00f3 m\u00e9s raonable i realista. Al final s\u00f3n els artistes els que amb el seu treball patrocinen les institucions o les galeries, com assenyalava una placa realitzada per Manuel S\u00e1iz i exhibida a la galeria Moriarty el 2007. Que deu anys despr\u00e9s, el 2017, aquesta mateixa obra aparegu\u00e9s en una exposici\u00f3 de l’espai independent Cruce, ens parla dels \u201cpaisatges end\u00e8mics\u201d de l’art. Aquesta obra enuncia que sense el propi esfor\u00e7 (sense la \u201cvocaci\u00f3\u201d?) dels artistes l’embull no se sost\u00e9, per\u00f2 d’altra banda tamb\u00e9 es podria veure com una \u00edntima convicci\u00f3 que l’art t\u00e9 a veure m\u00e9s amb el regal que amb el comer\u00e7. Aquesta convicci\u00f3 es torna m\u00e9s problem\u00e0tica quan la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica est\u00e0 donant-li voltes a all\u00f2 pol\u00edtic, a la capacitat transformadora de l’art, a la seva relaci\u00f3 amb la societat. En aquest cas s’aguditzen les contradiccions, ja que si aquest fil vermell que connecta totes les propostes m\u00e9s radicals de l’art modern i contemporani no \u00e9s un altre que la pr\u00f2pia superaci\u00f3 de l’art, per qu\u00e8 continuar reproduint un model inserit en les pr\u00f2pies l\u00f2giques que es pretenen abolir? Des d’aquesta \u00f2ptica, la pr\u00e0ctica amateur sembla m\u00e9s coherent per aconseguir aquests objectius que la cerca de qualsevol tipus de professionalitzaci\u00f3. Com quan Nelo Vilar s’autodefinia com a artista collidor<\/em>, convertint el seu treball al llarg de 10 anys (1995-2005), la recollida de la taronja, en una acci\u00f3 art\u00edstica, la qual cosa li permetia tenir 8 mesos de vacances anuals.<\/p>\n El 2016 vam prendre part d’una interessant trobada a Val\u00e8ncia, que sota el nom de AnARCO, art liberal vs art llibertari<\/em>, pretenia explorar les relacions entre art i pensament llibertari i discutir sobre el paper de l’artista com a agent transformador. En una de les discussions entorn de la confusi\u00f3 que pot haver-hi entre les postures liberals i les postures llibert\u00e0ries en la pr\u00e0ctica art\u00edstica, el mateix Nelo Vilar indicava que ja no era suficient per considerar una pr\u00e0ctica art\u00edstica com a \u201cllibert\u00e0ria\u201d la simple den\u00fancia en els seus continguts perqu\u00e8 \u00e9s el que ens podr\u00edem trobar en aquest mateix moment en totes les escoles de belles arts, sense que per part dels estudiants pogu\u00e9s haver-hi un m\u00ednim de comprom\u00eds amb el pensament llibertari, simplement per una q\u00fcesti\u00f3 de discursos i llenguatges \u201cde moda\u201d, que un art que es volgu\u00e9s reclamar aix\u00ed hauria d’incorporar de manera efectiva la pr\u00e0ctica llibert\u00e0ria a l’art\u00edstica. I llavors, si aquest art parteix d’un rebuig de jerarquies, lliurant-se de gustos i c\u00e0nons est\u00e8tics, posant l’\u00e8mfasi en l’acci\u00f3 i l’inter\u00e8s col\u00b7lectius, quina \u00e9s la seva relaci\u00f3 amb el mercat i galeries, museus i col\u00b7leccions? Podr\u00edem respondre’ns que la fusi\u00f3 art-vida tantes vegades perseguida i tantes vegades fracassada, \u00e9s a dir, l’abolici\u00f3 de l’art i les seves institucions, hauria de continuar sent l’objectiu prioritari dels artistes que es reclamin radicals. L’amateur pot situar-se en aquesta posici\u00f3 sense enfrontar les contradiccions del professional; ja que la seva pr\u00e0ctica est\u00e0 fora dels mecanismes d\u2019enc\u00e0rrec i control, el gaudi de la creaci\u00f3 es torna central i es preserva la idea de l’art com a joc i treball voluntari. No obstant aix\u00f2, quan la discussi\u00f3 es va obrir al p\u00fablic posteriorment, el debat es va reconduir a la superviv\u00e8ncia, les maneres de crear una economia alternativa, fins i tot a l’escassetat d’ajudes i subvencions (cosa que podria semblar fora de lloc per a l’\u00e0mbit en el qual est\u00e0vem). I clar, en aquest entorn va sortir a relluir la lluita sindical, si l’artista com a \u201ctreballador cultural\u201d est\u00e0 en unes condicions laborals indignes, la construcci\u00f3 d\u2019un sindicat es mostra com l’eina perfecta per a revertir la situaci\u00f3. De la mateixa manera que una de les finalitats de l\u2019anarco-comunisme \u00e9s l’abolici\u00f3 del treball assalariat, per\u00f2 mentre s’arriba a aquestes condicions l’anarcosindicalisme centra la lluita en el m\u00f3n del treball, l’artista podria continuar aspirant a l’abolici\u00f3 de l’art com a fi \u00faltima mentre que l’acci\u00f3 sindical permet reclamar i millorar els seus drets laborals quan entri en contacte amb les institucions i el mercat. Al cap i a la fi, la lluita per la professionalitzaci\u00f3 el que cerca \u00e9s no nom\u00e9s dignificar el treball de l’artista, tamb\u00e9 crear recursos de manera que no nom\u00e9s els rendistes puguin dedicar-se a la pr\u00e0ctica art\u00edstica. I aix\u00f2 ho tenia molt clar una figura fundacional de l’anarquisme espanyol com Anselmo Lorenzo, que parlant de la relaci\u00f3 entre els intel\u00b7lectuals i els sindicats escrivia: \u201cning\u00fa els priva de constituir-se en sindicats de producci\u00f3 intel\u00b7lectual; per exemple, en defensa dels seus drets d’autor contra l’explotaci\u00f3 editorial; perqu\u00e8, m\u00e9s o menys privilegiats, i a vegades m\u00e9s miserables que els obrers de brusa sota el seu vestit decentment presentable, s\u00f3n assalariats\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 hem de tenir en compte la realitat del m\u00f3n del treball: si el treball cada vegada tendeix m\u00e9s a la desregularitzaci\u00f3, no \u00e9s llavors lluitar avui dia per la professionalitzaci\u00f3 de l’artista, que ve d’un \u00e0mbit econ\u00f2mic absolutament desregulat en si, encara m\u00e9s dif\u00edcil? No \u00e9s potser aquesta situaci\u00f3 global la que no fa avan\u00e7ar els esfor\u00e7os per la professionalitzaci\u00f3 de l’\u00e0mbit de l’art? No seria l’amateurisme, en aquesta circumst\u00e0ncia, una mena de dandisme fora de lloc que una massa de treballadors precaris no es pot permetre? I si el frac\u00e0s de l’associacionisme en l’art es dona perqu\u00e8 aquest s’ha organitzat com una mena de \u201cgremialisme interclassista\u201d que el fa inoperant al no recon\u00e8ixer els \u201cpatrons\u201d com una classe diferent, sin\u00f3 com a companys d’una mateixa aventura?. Si mirem al nostre voltant els obrers en condicions m\u00e9s prec\u00e0ries, els m\u00e9s desregulats estan comen\u00e7ant a aglutinar-se progressivament en sindicats auto-organitzats, els manters, les kellys, els riders<\/em>, els riggers\u00a0<\/em>i tamb\u00e9 els m\u00fasics, amb l’entrada de la Uni\u00f3 de M\u00fasics a la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball (CNT), des d’on denuncien els festivals que no paguen a les bandes, la falta de contractes en condicions per a treballar en una sala de concerts o en un auditori municipal\u2026 els sonen d\u2019alguna cosa aquestes situacions als artistes pl\u00e0stics que estan llegint aix\u00f2?<\/p>\n Recordo un projecte paral\u00b7lel del col\u00b7lectiu Preiswert (1990-2000) que plantejava un sindicat per a artistes, el Sindicat de Mitjans, l’acr\u00f2nim dels quals era el resultant de la contracci\u00f3 del nom: Sindios. Un sindi\u00f3s\u00a0<\/em>no nom\u00e9s \u00e9s una situaci\u00f3 ca\u00f2tica com ho \u00e9s la de les arts, tamb\u00e9 \u00e9s una denominaci\u00f3 perfecta per a una organitzaci\u00f3 alineada amb la gran tradici\u00f3 de l’anarcosindicalisme espanyol. Qui s’anima a reanimar-lo?<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Parlar sobre la dicotomia entre professionalitzaci\u00f3 i amateurisme respecte a la pr\u00e0ctica art\u00edstica resulta sempre complicat, perqu\u00e8 a m\u00e9s s\u00f3n diversos factors els que interfereixen entre totes dues posicions, que…<\/p>\n","protected":false},"author":2634,"featured_media":26475,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6003],"tags":[],"coauthors":[6583],"acf":[],"yoast_head":"\n