{"id":26740,"date":"2019-09-09T06:00:37","date_gmt":"2019-09-09T05:00:37","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=26740"},"modified":"2023-07-09T14:35:07","modified_gmt":"2023-07-09T12:35:07","slug":"la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/","title":{"rendered":"La impostura vilamatiana o l’aberraci\u00f3 referencial"},"content":{"rendered":"

\u201cI si la impostura fos una manera d’apropiar-se dels llocs, que no est\u00e0 gens malament?\u201d, es pregunta Jean Echenoz despr\u00e9s d’escoltar Enrique Vila-Matas recordar la primera trobada entre els dos en un bar ef\u00edmer, de breu exist\u00e8ncia, anomenat El aviador<\/em>. Echenoz no desmenteix la hist\u00f2ria de l’escriptor barcelon\u00ed, recorda aquest bar, la barra del qual era \u201cla reconstrucci\u00f3, sota una placa de vidre, d’un camp d’aviaci\u00f3 en miniatura\u201d, per\u00f2 i si ho desment\u00eds? \u201cPot semblar una impostura, sobretot si tu ara em desmentissis i diguessis que no recordes El aviador<\/em>, \u00a0per\u00f2 no ho far\u00e0s. No ser\u00e0s capa\u00e7 de fer-ho, oi?\u201d, li pregunta una mica alertat l’autor de Bartleby i companyia\u00a0<\/em>a Echenoz. I si aquest record no pervisqu\u00e9s en l’autor franc\u00e8s i fos simplement un m\u00e9s dels records inventats de Vila-Matas? Al cap i a la fi, per ventura no s\u00f3n tots els records una forma d’invenci\u00f3? Per\u00f2 llavors, on estaria la impostura? En els records que no poden sin\u00f3 ser invencions de qui recorda? En aquest bar l’exist\u00e8ncia del qual \u00e9s tan dubtosa com el fet recordat?\u00a0O en el gest dels dos autors apropiant-se d’un espai, d’un lloc que, m\u00e9s enll\u00e0 de si va existir o no, han convertit en escenari d’una primera trobada que ning\u00fa pot certificar que va succeir tal com ells mateixos narren?<\/p>\n

Segons dictamina la RAE, la impostura \u00e9s una \u201cimputaci\u00f3 falsa i maliciosa\u201d o el \u201cfingiment o engany amb aparen\u00e7a de veritat\u201d. Totes dues definicions, no obstant aix\u00f2, es revelen insuficients a l’hora de pensar la impostura en el camp art\u00edstic i, en concret, en el camp literari, ja que ens obligaria no nom\u00e9s a assumir que hi ha una veritat objectivable a la qual es contraposa la creaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 que la creaci\u00f3 com a ficci\u00f3 \u00e9s equivalent a la mentida, un complet disbarat. \u201cTu parles d\u2019\u00abimpostura\u00bb i no crec que, sobre aquest assumpte de prendre prestada una frase, sigui aquesta la paraula correcta. La impostura \u2013i sobretot el sentiment d’impostura\u2013 \u00e9s una cosa diferent, mentre que aqu\u00ed estem parlant del nostre treball mateix: captar, robar, apropiar-se, desviar, trencar en mil trossos la percepci\u00f3 del m\u00f3n i reunir aquests trossos en un ordre diferent per a intentar donar una imatge reconstru\u00efda d’aquest m\u00f3n\u201d, li diu Vila-Matas a Echenoz, obrint aix\u00ed nous interrogants. \u00c9s, per tant, erroni definir la impostura com el mer gest de \u201ccaptar, robar, apropiar-se, desviar, trencar en mil trossos la percepci\u00f3 del m\u00f3n\u201d? Si la impostura no fos res m\u00e9s que el \u201ctreball mateix\u201d de l’escriptor, existiria algun gest art\u00edstic que escap\u00e9s de la possibilitat de ser definit com a impostura? Cap, \u00a0ja que tot exercici de creaci\u00f3 \u00e9s sempre un exercici de reapropiaci\u00f3, de construcci\u00f3 d’un m\u00f3n possible que, seguint la l\u00f2gica de la ficcionalitzaci\u00f3, es desvia d’aquest suposat correlat anomenat realitat. En aquest sentit, no hi ha major impostura que la voluntat realista d’apropiar-se de la imatge \u201creal\u201d del m\u00f3n per a la seva representaci\u00f3. \u201cEm sembla que la realitat est\u00e0 sobrevalorada\u201d, vaig llegir que Rodrigo Fres\u00e1n deia en una ocasi\u00f3, per\u00f2 el que veritablement est\u00e0 sobrevalorat no \u00e9s la realitat en si, sin\u00f3 \u201cel realisme mal ent\u00e8s\u201d, aquesta cega convicci\u00f3 no nom\u00e9s que existeix una realitat exterior definible i identificable, sin\u00f3 que \u00e9s possible reproduir-la. \u201c\u00c9s ficci\u00f3 tot el que travessa el llindar de la veritat, sigui o no sigui versemblant aquest trasp\u00e0s. De fet, des de la gran impostura liter\u00e0ria que \u00e9s el Quixot, pot dir-se m\u00e9s encara: no \u00e9s ficci\u00f3 solament el que s’assembla a la veritat sense ser-ho, sin\u00f3 especialment el que la burla i la nega\u201d, deia ja al 1984 el cr\u00edtic Jordi Llovet llegint a Vila-Matas en un article, Lo veros\u00edmil como impostura<\/em>, en el qual tra\u00e7ava la po\u00e8tica de la impostura que definiria, al llarg de les d\u00e8cades, l’obra de l’escriptor barcelon\u00ed. Per\u00f2 no avancem esdeveniments.<\/p>\n

El llenguatge, escrivia Paul de Man a Semiologia i ret\u00f2rica<\/em>, \u201csusp\u00e8n de manera radical la l\u00f2gica i s’obre a possibilitats vertiginoses d’aberraci\u00f3 referencial\u201d i \u00e9s aquesta aberraci\u00f3, aquesta desfiguraci\u00f3 tant del jo com de qualsevol possible realitat exterior, la que defineix l’escriptura, la que no nom\u00e9s q\u00fcestiona el realisme m\u00e9s innocent \u2013i tamb\u00e9 el menys innocent\u2013, sin\u00f3 tamb\u00e9 la que obliga a repreguntar-se qu\u00e8 s’ent\u00e9n per impostura. No \u00e9s potser la consci\u00e8ncia de l’escriptura que se sap i es revela com a aberraci\u00f3 referencial?\u00a0 \u201cSoc confer\u00e8ncia o novel\u00b7la? Soc? De sobte, tot s\u00f3n preguntes. Soc alg\u00fa? Soc qu\u00e8? M’assemblo f\u00edsicament a Hemingway o no tinc res a veure amb ell?\u201d es pregunta el narrador de Par\u00eds no se acaba nunca,\u00a0<\/em>subratllant no nom\u00e9s pirandellianament la no coincid\u00e8ncia entre el que un vol, aspira o creu ser i el que els altres veuen d’ell \u2013\u201cPer les seves mirades, respectable p\u00fablic, em sembla que vost\u00e8s opinen com la meva dona i amics. Vost\u00e8s tenen el mateix tarann\u00e0 que ells i que els organitzadors del Key West. No s\u00e9 per qu\u00e8, em sembla que m’estan desqualificant\u201d\u2013, sin\u00f3 tamb\u00e9 la impossibilitat de trobar una resposta a aquestes preguntes. \u201cSeria una aberraci\u00f3 referencial!\u201d, m’imagino cridant a Paul de Man davant la nom\u00e9s aparentment ing\u00e8nua resposta del narrador: \u201cJo necessito creure que cada dia em vaig assemblant m\u00e9s f\u00edsicament a l’\u00eddol dels meus anys parisencs\u201d. Poca ingenu\u00eftat darrere d’aquestes paraules: el narrador vilamati\u00e0 sap tan b\u00e9 com ho sap el seu creador que la identitat nom\u00e9s es pot formular com un desideratum<\/em>, que tan fal\u00b7la\u00e7 \u00e9s afirmar-se el doble d’Hemingway com definir-se com a \u201cjo\u201d, com a \u201cnovel\u00b7la\u201d o com a \u201cassaig\u201d. Ser, qu\u00e8 significa ser? Ser qu\u00e8?, es pregunta no nom\u00e9s el narrador de Par\u00eds no se acaba nunca<\/em>, sin\u00f3 el propi text \u2013ser novel\u00b7la o assaig?\u2013, evidenciant encara m\u00e9s, si fos possible, la impossibilitat d’una concreci\u00f3, una impossibilitat que est\u00e0 present en l’obra vilamatiana des dels seus inicis o, almenys, des de la publicaci\u00f3 d’aquesta novel\u00b7la de program\u00e0tic t\u00edtol, Impostura<\/em>.<\/p>\n

En aquell article de 1984, Llovet sostenia que l’interessant d’aquesta novel\u00b7la d’imp\u00fadic t\u00edtol no resideix tant en la reiteraci\u00f3 del motiu de la identitat impossible, \u201ccom en la molt intel\u00b7ligent articulaci\u00f3 d’aquest motiu com el motiu mateix de la literatura i el lloc de l’escriptor en el si del curs literari\u201d i \u00e9s que \u201cVila-Matas no s’ha acontentat amb practicar el mal en el terreny del desmuntatge de la ficci\u00f3, sin\u00f3 que ha portat el terror de l’an\u00e0lisi fins al cor mateix de la personalitat\u201d. A trav\u00e9s del personatge d’un malalt mental desmemoriat que no recorda la seva identitat i a qui la senyora Bruch identifica com a Ram\u00f3n Bruch, un escriptor falangista que va col\u00b7laborar amb la Divisi\u00f3 blava, i a qui Claudio Nart identifica com un anarquista i extorsionador, Vila-Matas no nom\u00e9s deconstrueix la idea d’identitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la pr\u00f2pia idea de ficci\u00f3 o, per a ser m\u00e9s precisa, la idea d’una identitat ficcional capa\u00e7 de regir el m\u00f3n possible de la ficci\u00f3. Les preguntes que es fa tant el narrador com el text de Par\u00eds no se acaba nunca\u00a0<\/em>estaven ja presents a Impostura<\/em>, on, des del propi t\u00edtol, es posava l’accent sobre la impostura que radica en tota concreci\u00f3 identit\u00e0ria, una concreci\u00f3 que, com s’observa particularment b\u00e9 a Mac y su contratiempo<\/em>, resulta impossible quan queda atrapada en un moviment dial\u00e8ctic entre la repetici\u00f3 i la difer\u00e8ncia, sent la difer\u00e8ncia la lleu desviaci\u00f3 d’una repetici\u00f3 que no pot deixar de ser. \u201cAcabada la celebraci\u00f3, no li queda al lector m\u00e9s remei que iniciar i multiplicar la producci\u00f3 d\u2019all\u00f2 fictici: inventar una personalitat possible per a l’escriptor mateix\u201d, escrivia Llovet, i aquesta personalitat possible no escapa d’aquest joc de multiplicaci\u00f3 de la producci\u00f3 d\u2019all\u00f2 fictici que tan b\u00e9 resumeix la frase que algun dia va dir alg\u00fa que ara no recordo \u2013Vila-Matas? A. G. Porta? Algun personatge? Per mi mateixa?\u2013: \u201cEm dic Vila-Matas com tothom\u201d.<\/p>\n

A Intento de escapada<\/em>, l’artista Jacobo Montes, creat per l’escriptor murci\u00e0 Miguel \u00c1ngel Hern\u00e1ndez, pretenia esborrar la dist\u00e0ncia entre art i realitat, convertir la seva performance entorn del drama dels refugiats no en una representaci\u00f3, sin\u00f3 en la realitat mateixa. Hern\u00e1ndez no nom\u00e9s q\u00fcestiona el car\u00e0cter \u00e8tic d’aquest gest, sin\u00f3 la borradura del l\u00edmit entre realitat i c\u00f2pia que permetria a la c\u00f2pia afirmar-se no com a tal ni com a representaci\u00f3, sin\u00f3 com la \u201crealitat en cru\u201d. Vila-Matas, per part seva, fa un pas m\u00e9s enll\u00e0: no nom\u00e9s q\u00fcestiona l’estatut de realitat i la dist\u00e0ncia que la separa de tota obra per l’estatut de ficcionalitzaci\u00f3 d’aquesta \u00faltima, sin\u00f3 que q\u00fcestiona la ficci\u00f3 en si, l’assassina, en paraules de Llovet. No existeix la ficci\u00f3 per si mateixa, sin\u00f3 la constant reinvenci\u00f3 ficcional de tota ficci\u00f3, \u00e9s a dir, un constant moviment de repetici\u00f3 i desviaci\u00f3 de la ficci\u00f3, que mai \u00e9s primera ni tampoc \u00faltima, que mai arriba a concretar-se, perqu\u00e8 aqu\u00ed, en aquesta concreci\u00f3, residiria la impostura. \u201cLa ficci\u00f3 moderna est\u00e0 obligada (\u2026) a no buscar cap mena de conciliaci\u00f3, sin\u00f3 tot el contrari\u201d, sostenia Llovet i aix\u00f2 \u00e9s el que fa Vila-Matas, plantejant la m\u00e9s irresoluble de les paradoxes: la impostura \u00e9s pretendre una conciliaci\u00f3, un aberrant referent dins o fora del marc ficcional, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s all\u00f2 que defineix la literatura en si mateixa. \u201cCreure en una sola teoria sempre seria una cosa totalment su\u00efcida i, a m\u00e9s, lleugerament est\u00fapida, perqu\u00e8 per a un t\u00edmid com jo res podia existir tan neci com pensar que precisament la teoria d’un era v\u00e0lida\u201d, afirma el narrador de Perder Teor\u00edas<\/em>. Com ell, Vila-Matas no s’aferra a una \u00fanica teoria, sin\u00f3 que les perd i \u00e9s que perdre teories \u00e9s una manera de reinventar-les, de fugir de la seva reificaci\u00f3 \u2013de la seva identificaci\u00f3\u2013 en aquest moviment constant de repetici\u00f3 i difer\u00e8ncia que assassina totes les certeses del lector i totes les certeses del propi text, obligat, com els personatges que l’habiten, a preguntar-se i, conseq\u00fcentment, a construir-se una identitat fict\u00edcia que mai acaben de trobar. La literatura \u00e9s impostura en all\u00f2 que denuncia la seva impostura. En altres paraules, la impostura \u00e9s la consci\u00e8ncia d’aquesta literatura que se sap aberraci\u00f3 referencial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cI si la impostura fos una manera d’apropiar-se dels llocs, que no est\u00e0 gens malament?\u201d, es pregunta Jean Echenoz despr\u00e9s d’escoltar Enrique Vila-Matas recordar la primera trobada entre els dos…<\/p>\n","protected":false},"author":2636,"featured_media":26651,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6010],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nLa impostura vilamatiana o l'aberraci\u00f3 referencial – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La impostura vilamatiana o l'aberraci\u00f3 referencial – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u201cI si la impostura fos una manera d’apropiar-se dels llocs, que no est\u00e0 gens malament?\u201d, es pregunta Jean Echenoz despr\u00e9s d’escoltar Enrique Vila-Matas recordar la primera trobada entre els dos...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-09-09T05:00:37+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:35:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Anna Mar\u00eda Iglesia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Anna Mar\u00eda Iglesia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Anna Mar\u00eda Iglesia\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/\",\"name\":\"La impostura vilamatiana o l'aberraci\u00f3 referencial – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg\",\"datePublished\":\"2019-09-09T05:00:37+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:35:07+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/aa153f0eda5e2c8892a12b60ec355fbd\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg\",\"width\":900,\"height\":900},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La impostura vilamatiana o l’aberraci\u00f3 referencial\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/aa153f0eda5e2c8892a12b60ec355fbd\",\"name\":\"Anna Mar\u00eda Iglesia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/4435fb646800e4023a68f05a58eb0b8e\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fa4900d5a32b3aa756ce27b88d3e462?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fa4900d5a32b3aa756ce27b88d3e462?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Anna Mar\u00eda Iglesia\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/annamariaiglesia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La impostura vilamatiana o l'aberraci\u00f3 referencial – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La impostura vilamatiana o l'aberraci\u00f3 referencial – A*Desk","og_description":"\u201cI si la impostura fos una manera d’apropiar-se dels llocs, que no est\u00e0 gens malament?\u201d, es pregunta Jean Echenoz despr\u00e9s d’escoltar Enrique Vila-Matas recordar la primera trobada entre els dos...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-09-09T05:00:37+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:35:07+00:00","og_image":[{"width":900,"height":900,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Anna Mar\u00eda Iglesia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Anna Mar\u00eda Iglesia","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Anna Mar\u00eda Iglesia"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/","name":"La impostura vilamatiana o l'aberraci\u00f3 referencial – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg","datePublished":"2019-09-09T05:00:37+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:35:07+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/aa153f0eda5e2c8892a12b60ec355fbd"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_Texto_Anna_Maria_Iglesia.jpg","width":900,"height":900},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-impostura-vilamatiana-o-laberracio-referencial\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La impostura vilamatiana o l’aberraci\u00f3 referencial"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/aa153f0eda5e2c8892a12b60ec355fbd","name":"Anna Mar\u00eda Iglesia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/4435fb646800e4023a68f05a58eb0b8e","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fa4900d5a32b3aa756ce27b88d3e462?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fa4900d5a32b3aa756ce27b88d3e462?s=96&d=mm&r=g","caption":"Anna Mar\u00eda Iglesia"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/annamariaiglesia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26740"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2636"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26740"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26740\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26742,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26740\/revisions\/26742"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26740"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26740"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26740"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=26740"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}