{"id":26767,"date":"2019-09-16T06:00:24","date_gmt":"2019-09-16T05:00:24","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/polifonia-impostada\/"},"modified":"2023-07-09T14:35:06","modified_gmt":"2023-07-09T12:35:06","slug":"polifonia-impostada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/","title":{"rendered":"Polifonia impostada"},"content":{"rendered":"

Alg\u00fa decideix fer un focus group<\/i> amb 20 artistes de parla hispana residents a Barcelona vinguts de diferents parts de Llatinoam\u00e8rica i Espanya per a consultar-los i estudiar les seves opinions sobre \u201cles impostures\u201d. En un cub blanc es disposen 20 cadires, ingressen els participants, tots saben la consigna i el tema que els convoca. Els primers minuts s\u00f3n inc\u00f2modes. Alg\u00fa trenca el silenci del cercle dient que la impostura t\u00e9 a veure amb fer-se passar per un altre. Alg\u00fa diu que \u00e9s una forma d’engany. Alg\u00fa deixa anar que l’\u00fanica cosa que no es pot enganyar \u00e9s la mort. Alg\u00fa conceptualitza dient que la impostura \u00e9s assumir la fixesa d’alguna cosa o alg\u00fa per a transformar-se en aix\u00f2. Alg\u00fa explica que confon impostura amb postura i postura amb postureig i amb descompostura. Alg\u00fa diu que postura \u00e9s la manera d’un cos d’acatar una ordre i el risc de sostenir una mateixa postura \u00e9s la immobilitat. Alg\u00fa diu que la impostura posa en q\u00fcesti\u00f3 la idea que es pot ser un sol. Alg\u00fa agrega que parlar d’una identitat \u201cpr\u00f2pia\u201d \u00e9s ficci\u00f3. Alg\u00fa diu que la identitat \u00e9s la repetici\u00f3 d’aix\u00f2 que creiem ser. Alg\u00fa diu que l’\u00fanica identitat que coneix \u00e9s la de les arrugues, aquests solcs en la pell que mostren la vitalitat expressada. Alg\u00fa enuncia que la impostura \u00e9s una cosa que s’interposa davant la veritat. Alg\u00fa diu que \u201cla veritat\u201d no existeix. Alg\u00fa diu que va llegir que \u201cl’\u00e8xit personal consisteix a realitzar impostures, infiltrar identitats vacants\u201d. Alg\u00fa assenyala que la impostura est\u00e0 vinculada amb la m\u00edmesi, amb la c\u00f2pia. Alg\u00fa diu que el concepte trenca amb la idea de l’\u00fanica cosa, l’autenticitat i l’autoria. Alg\u00fa diu que no hi ha ning\u00fa que sigui u. Alg\u00fa diu que la legitimaci\u00f3 es produeix per repetici\u00f3. Alg\u00fa diu que tant en la impostura com en la \u201cidentitat\u201d, all\u00f2 sensible s’endureix. Alg\u00fa diu: \u201cparlar d’impostura \u00e9s treballar amb una constel\u00b7laci\u00f3 de conceptes, entre ells: la veritat i la falsedat, l’aura i l’aut\u00e8ntic, les veritats com a correspond\u00e8ncia, les veritats pragm\u00e0tiques, el comprovable, l’hermen\u00e8utica i les interpretacions, el frau, la veritat i la postveritat, l’autor com a impostor, els simulacres, els artificis, i les poses\u201d. Alg\u00fa diu que prefereix c\u00f3rrer-se del saber acad\u00e8mic i les seves solemnitats, perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u00f3n una impostura. Alg\u00fa diu haver plorat quan va descobrir \u2013enmig d’un xou de MTV i per culpa d’un disc ratllat\u2013 que el duo alemany Milli Vanilli era una farsa. Alg\u00fa agafa el m\u00f2bil i diu que plora de riure cada vegada que veu a Thamsanqa Jantjie, el fals traductor en la cerim\u00f2nia d’enterrament de Mandela. Alg\u00fa diu que plora en adonar-se dels diners que va gastar comprant per tel\u00e8fon en la d\u00e8cada dels 90 pastilles per a aprimar, productes per a llevar les taques, aparells per a abdominals. Alg\u00fa exposa: \u201cTot acte de consum \u00e9s un acte de fe\u201d. Alg\u00fa apunta que Welles \u00e9s el mestre de l’engany i que l’ha comprovat amb The War of the Worlds i el m\u00edtic episodi d’Octubre de 1938 de la s\u00e8rie radiof\u00f2nica The Mercury Theatre on the Air, on centenars de persones van creure el que estaven escoltant i espaordides es van amuntegar als carrers de Nova York i New Jersey intentant escapar als gasos de la invasi\u00f3 extraterrestre. Alg\u00fa comenta que aquest \u00e9s l’antecedent a les Fakenews, i a com els mitjans de comunicaci\u00f3 poden manipular-nos. Alg\u00fa confronta dient que Welles va superar la seva \u201cGuerra dels dos mons\u201d amb la pel\u00b7l\u00edcula F of Fake (1973), que podem traduir al catal\u00e0 com a \u201cF\u201d de Frau o de Fals. Alg\u00fa explica que la pel\u00b7l\u00edcula, ja amb el seu t\u00edtol, avan\u00e7a que serem enganyats. Alg\u00fa diu que \u201cF\u201d instal\u00b7la la falsificaci\u00f3 com una de les belles arts i \u00e9s un treball de muntatge indiscutible. Alg\u00fa declara que va haver de veure-la tres vegades per a entendre-la perqu\u00e8 no podia seguir el relat dins del relat. Alg\u00fa explica l’argument de \u201cF\u201d dient: \u201ces tracta de la hist\u00f2ria d’un falsificador d’art, Elmyr de Hory i el seu representant Clifford Irving; el primer falsifica pintures (Modiglianis, Picassos, entre altres) que el segon introdueix a diverses col\u00b7leccions d’art del m\u00f3n\u201d. Alg\u00fa explica que, fins aqu\u00ed, sembla ser una hist\u00f2ria m\u00e9s, per\u00f2 Welles s’encarrega de posar una capa sobre una altra manipulant els fragments, donant a veure una fal\u00b7l\u00e0cia on podem intuir la veritat. Alg\u00fa creu que Welles ens fa xocar amb els l\u00edmits de la representaci\u00f3 i ens posa en el lloc de l’estafador estafat. Alg\u00fa considera que Welles subverteix la idea instal\u00b7lada que el cinema documental mostra \u201cla veritat\u201d. Alg\u00fa diu que els productors de El projecte de la bruixa de Blair<\/i> (Daniel Myrick i Eduardo S\u00e1nchez, 1999) van ser m\u00e9s astuts que el propi Welles, perqu\u00e8 per cada d\u00f2lar que van invertir en la pel\u00b7l\u00edcula, van produir deu mil d\u00f2lars en recaptaci\u00f3, sent la rendibilitat inversi\u00f3\/taquilla m\u00e9s alta de la hist\u00f2ria del cinema. Alg\u00fa explica que en aquests falsos documentals es fa servir la t\u00e8cnica del found footage<\/i>. Alg\u00fa pregunta qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2. Alg\u00fa explica el que \u00e9s. Alg\u00fa diu que El projecte de la bruixa de Blair <\/i>no \u00e9s un documental i no est\u00e0 fet amb found\u00a0<\/i>footage<\/i>. Alg\u00fa diu que el found<\/i> footage<\/i> \u00e9s vell, que ara est\u00e0 provant amb el deep<\/i> fake<\/i>. Alg\u00fa posa cara de no saber que \u00e9s aix\u00f2. Alg\u00fa q\u00fcestiona l’\u00e8tica dels deep<\/i> nudes<\/i>. Alg\u00fa diu que \u00e9s amiga de Bill Posters, l’artista que va fer el deep fake Spectre<\/i> (2019) viralitzant la imatge de Mark Zuckerberg comptant com vulnera la nostra privacitat i usa les nostres dades. Alg\u00fa diu que aquest tipus de peces neixen en resposta a la manipulaci\u00f3 social que va produir Cambridge Analytica. Alg\u00fa revela que es va partir de riure quan va veure el deep fake<\/i> que va fer Posters de Marina Abramovic i de Kim Kardashian. Alg\u00fa recomana veure el treball del col\u00b7lectiu Brandalism del qual forma part Posters. Alg\u00fa pregunta si s’assembla al treball de Banksy. Alg\u00fa agrega que Banksy \u201ccotitza en borsa\u201d i es ven a Sotheby’s. Alg\u00fa comenta la subhasta de la seva obra autodestructiva. Alg\u00fa diu que hi ha diversos que diuen ser Banksy, que Banksy no existeix. Alg\u00fa relata la hist\u00f2ria de Petia Cervera Krupova, una artista emergent d’origen b\u00falgar composta amb tots els ingredients necessaris per a ser la favorita per a guanyar qualsevol convocat\u00f2ria d’art. Alg\u00fa agrega que Petia \u00e9s com un perfil fals de Facebook fet realitat. Alg\u00fa diu que Petia \u00e9s per als comissaris i jurats d’art l’equivalent a Megan en el documental Catfish<\/i> (Henry Hoost i Ariel Schulman, 2012), on el director creu haver trobat a l’amor de la seva vida en una jove que nom\u00e9s coneix a trav\u00e9s de Facebook. Alg\u00fa diu con\u00e8ixer els inventors de Petia. Alg\u00fa diu ser lector de Vila-Matas i que la seva literatura est\u00e0 plagada de la impostura com a recurs literari. Alg\u00fa recorda al Desconocido, a Barnaola, al Doctor Virgil, tres dels personatges d’una de les seves novel\u00b7les ambientada en una Barcelona on ning\u00fa volia ser qui era. Alg\u00fa recomana la lectura de El<\/i> Impostor<\/i> de Victoria Ocampo i agrega que la impostura \u00e9s un desdoblament, una equivocaci\u00f3 on alg\u00fa est\u00e0 en un lloc on no hauria d’estar. Alg\u00fa diu: \u201d\u00e9s el reempla\u00e7ament de l’un per l’altre, \u00e9s un acte de suplantaci\u00f3\u201d. Alg\u00fa diu que la suplantaci\u00f3 d’identitat li recorda a la hist\u00f2ria de Nicholas Barclay, un nen desaparegut a San Antonio (Texas, USA) i oposat anys despr\u00e9s a Linares (Espanya). Alg\u00fa incorpora que aquest cas \u00e9s l’argument del documental L\u2019impostor<\/i> (Bart Layton, 2012). Alg\u00fa diagnostica al personatge i diu que l’impostor (Fr\u00e9d\u00e9ric Bourdin, un jove franc\u00e8s que va aconseguir ser reconegut per la pr\u00f2pia fam\u00edlia de Nicholas sense semblar-se en gens ni mica, sense si m\u00e9s no tenir la mateixa edat, sense poder parlar angl\u00e8s sense accent) que apareix en el documental \u00e9s un <\/i>pacient mental. Alg\u00fa empatitza amb Bourdin i s’entendreix amb el seu engany. Alg\u00fa diu que la impostura treballa amb la necessitat i el desig que pot tenir un altre que alguna cosa o alg\u00fa sigui veritable. Alg\u00fa es pregunta si estan parlant de la pel\u00b7l\u00edcula de Isa Campo i Isaki Lacuesta (La propera pell<\/i>, 2016). Alg\u00fa confon el documental amb la pel\u00b7l\u00edcula que va protagonitzar Angelina Jolie (El substitut<\/i>, Cilnt Eastwood, 2008). Alg\u00fa relaciona\u00a0 L\u2019impostor <\/i>amb la pel\u00b7l\u00edcula Time out\u00a0<\/i>(Laurent Cantet, 2001). Alg\u00fa recita l’argument: \u201cun home afectat per la desocupaci\u00f3 li fa creure als seus familiars i amics que treballa en Nacions Unides, sostenint una farsa dia rere dia\u201d. Alg\u00fa sost\u00e9 que aquesta pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 inspirada en la vida del Jean-Claude Romand que deia tenir la cura contra el c\u00e0ncer i treballar com a alt funcionari en l’OMS. Alg\u00fa afegeix que Romand, quan no va poder sostenir m\u00e9s la farsa, va assassinar a tota la seva fam\u00edlia. Alg\u00fa diu que alguns impostors, com la catalana Alicia Esteve Head, que es va fer passar per Tania Head, una supervivent dels atemptats de l’11 de setembre, han ajudat molt a les v\u00edctimes de les Torres Bessones. Alg\u00fa agrega que Alicia va estudiar a ESADE. Alg\u00fa recorda que el pare de la impostora \u00e9s l’empresari acusat de frau Francisco Esteve Corbella. Alg\u00fa confessa que el net de Corbella li va comprar diverses peces per a la seva col\u00b7lecci\u00f3 privada. Alg\u00fa diu que mai li vendria el seu treball a un estafador. Alg\u00fa li diu moralista. Alg\u00fa diu que \u00e9s nebot d’Alicia. Tots es queden muts. Alg\u00fa s’esfor\u00e7a per remuntar la xerrada dient que l’engany al cinema comercial ven i que en l’\u00faltima setmana va veure dues pel\u00b7l\u00edcules que envolten el tema de la impostura: Can you ever forgive?<\/i> (Marielle Heller, 2018) i The Kindergarten Teacher <\/i>(Sara Colangelo, 2018). Alg\u00fa afegeix que les dues protagonistes s\u00f3n dones i blanques. Alg\u00fa comen\u00e7a una discussi\u00f3 sobre les pr\u00e0ctiques colonials al cinema de Hollywood. Alg\u00fa li demana que es concentrin en el tema que els t\u00e9 assaguts en aquesta habitaci\u00f3. Alg\u00fa diu que \u201ctot t\u00e9 a veure amb tot\u201d. Alg\u00fa diu que si parlem de Hollywood Atrapa’m si pots<\/i> (Steven Spielberg, 2002) i\u00a0 El talent de Mr. Ripley<\/i> (Anthony Minghella, 1999) s\u00f3n les seves preferides. Alg\u00fa fa refer\u00e8ncia a les pel\u00b7l\u00edcules de Gast\u00f3n Duprat La meva obra mestra<\/i> (2018) i L’Artista<\/i> (conjuntament amb Mariano Cohn, 2008), diu: \u201cs\u00f3n radiografies de l\u2019envaniment i la petul\u00e0ncia caracter\u00edstics del m\u00f3n de l’art\u201d. Alg\u00fa diu que un dels enganys m\u00e9s gran de l’art es va revelar quan Max Aub va ser descobert com el creador de Jusep Torres Campalans (1886\u20131957), qui havia estat considerat un dels fundadors del cubisme. Alg\u00fa anota que Roberto Jacoby, Ra\u00fal Escari i Roberto Costa, van realitzar al juliol de 1966 El happening de Participaci\u00f3n Total o Happening para un jabal\u00ed difunto<\/i>, fent-li creure a la premsa un esdeveniment que mai va succeir. Alg\u00fa agrega que aquesta experi\u00e8ncia va armar una revolada inusitada. Alg\u00fa assenyala que Jacoby \u00e9s un dels precursors de l’art dels mitjans. Alg\u00fa diu que el mitj\u00e0 de l’art \u00e9s una gran impostura. Alg\u00fa explica que ella mateixa s’enganya tots els dies a causa de la precaritzaci\u00f3 que viu com a artista. Alg\u00fa sent\u00e8ncia que si no ets prec\u00e0ria, no pots definir-te com a artista contempor\u00e0nia i, si ets artista contempor\u00e0nia i prec\u00e0ria, no tens pasta per a produir. Alg\u00fa relata que les artistes, quan deixen de ser emergents i es consoliden, perden sensibilitat i s’allunyen dels problemes \u201creals\u201d. Alg\u00fa diu que hi ha un ex\u00e8rcit de fills de fam\u00edlies blanques classe mitjana-alta eurocentrades que estudien art per a ser una mica m\u00e9s cool<\/i>, i que s\u00f3n un h\u00edbrid hipster<\/i>,\u00a0trash<\/i>, gender fluid<\/i>, progre; que possiblement s’autodenominen anarco, vegans<\/i> i feministes. Alg\u00fa diu que un bon exemple \u00e9s la filla del president Macri o el fill de Cerati o la filla de Marcelo Tinelli. Alg\u00fa crida: Macri Gat!. Alg\u00fa diu que aquests artistes tenen \u201cculpa de classe\u201d. Alg\u00fa esmenta la neboda de Vargas Llosa i a Flor\u00e8ncia Kirchner. Alg\u00fa diu no con\u00e8ixer a cap de les esmentades anteriorment. Alg\u00fa s’of\u00e8n per considerar a Tanqui amb clau Tinelli una artista. Alg\u00fa parla del pes de \u201cser fill de\u201d. Alg\u00fa confessa que ser artista emergent la va obligar a inventar una altra personalitat per poder continuar fent \u201cobra\u201d i sobreviure. Alg\u00fa diu que despr\u00e9s d’acabar la universitat, despr\u00e9s de gastar-se els pocs estalvis que tenia per a pagar-se el m\u00e0ster, una vegada que va minvar la collita de subsidis i beques, havent passat la barrera dels 35 anys, no li va quedar m\u00e9s remei que tornar a treballar de cambrera. Alg\u00fa diu que treballa de cangur tres vegades per setmana perqu\u00e8 amb el que guanya donant tallers de \u201credacci\u00f3 creativa\u201d i \u201cmirada cr\u00edtica\u201d no arriba a final de mes i molt menys a poder produir el seu documental. Alg\u00fa explica que va acomodar el seu atur per poder produir, t\u00e9 6 mesos per a dedicar-se a la seva obra. Alg\u00fa diu que treballa de nit com a recepcionista en una pensi\u00f3 perqu\u00e8 al ser sense papers no aconsegueix una altra cosa. Alg\u00fa explica que el seu cap la va agafar perqu\u00e8 ent\u00e9n que s’estalvia uns euros contractant migrants i pagant-li menys del que deuria, diu: \u201csap que no puc denunciar-ho\u201d. Alg\u00fa diu que \u00e9s la seva condici\u00f3 de filla de classe obrera el que li dona la superioritat moral de pensar i fer art contemporani. Alg\u00fa diu que el temps que li porta fer lobby en el m\u00f3n de l’art l’obliga a ser estrat\u00e8gica amb l’\u00fas del seu temps, nom\u00e9s saluda a contactes d’inter\u00e8s. Alg\u00fa diu que la seva major impostura \u00e9s la impositiva, ser falsa aut\u00f2noma. Alg\u00fa explica que per a facturar com a artista i evadir al fisc cal viure entre els buits que existeixen entre una llei i una altra. Alg\u00fa diu que viure en els buits fa que li falti l’aire. Alg\u00fa expressa que per a obtenir el carnet\u00a0 d\u2019 \u201cartista contemporani\u201d cal usar almenys 5 dels seg\u00fcents termes en el seu statement, recitant: \u201cabjecte, algorisme, alienaci\u00f3, ambient, ant\u00edtesi, aparell, artificial, arxiu, arqueologia, automatitzaci\u00f3, capitalisme, cartografia, circulaci\u00f3, cis, codi, cognitiva, col\u00b7laboraci\u00f3, col\u00b7lectiu, colonial, comunitat, conceptual, constel\u00b7laci\u00f3, constructivisme, context, contrapunt, coreografia, crisi, cr\u00edtica, encreuament, deconstruir, desautomatitzaci\u00f3, desig, deshabituaci\u00f3, desnaturalitzaci\u00f3, esdevenir, dial\u00e8ctica, di\u00e0leg, disconformisme, discurs, dispositiu, disruptiu, document, dom\u00e8stic, ecol\u00f2gic, efectivitat, enfocament, error, essencialisme, estructura, explotaci\u00f3, expositiu, f\u00e0brica, feminista, fetitxe, ficci\u00f3, fragment, geografia, gest, gir, global, heteropatriarcal, humanisme, iconografia, identitat, imatge, imaginaci\u00f3, impossibilitat, inclusi\u00f3, inconcl\u00fas, ind\u00edgena, individualitat, immaterial, instal\u00b7laci\u00f3, instrumentalitzaci\u00f3, instrument, interactius, interconnectat, interdisciplinari, interf\u00edcie, interfer\u00e8ncia, intimitat, \u00edntim, llenguatge, lluita, m\u00e0quina, mat\u00e8ria, materialitat, mecanisme, mitj\u00e0, mediaci\u00f3, mem\u00f2ria, metodol\u00f2gic, migraci\u00f3, manifestacions, morfol\u00f2gic, multiplicitat, res, narraci\u00f3, neofeixisme, neoliberal, nost\u00e0lgia, objecte, opacitat, org\u00e0nic, paisatge, paradoxa, participativa, patriarcal, performance, perspectiva, pol\u00edtica, post (en totes les seves variants), pot\u00e8ncia\u00a0 pr\u00e0ctica, proc\u00e9s, producci\u00f3, proliferaci\u00f3, radical, ra\u00e7a, refugiat, r\u00e8gim, representaci\u00f3, reproducci\u00f3, resist\u00e8ncia, resson\u00e0ncia, s\u00e8rie, site-specific, sistema, suport, subalternitat, subjectivitat, subordinat, subjecte, superf\u00edcie, territori, temps, trans, tr\u00e0nsit, ubiq\u00fcitat, buit v\u00eddeo, viol\u00e8ncia, virals, virtual\u201d. Alg\u00fa recorda com un col\u00b7leccionista, en un acte de generositat, li va comprar a un artista gaireb\u00e9 tota la seva obra perqu\u00e8 pogu\u00e9s tractar-se una malaltia incurable. Alg\u00fa agrega que el col\u00b7leccionista esperava cobejosament que el tractament fracass\u00e9s perqu\u00e8, una vegada en el m\u00e9s enll\u00e0, l’obra pug\u00e9s de preu. Alg\u00fa s’horroritza. Alg\u00fa diu que assegui f\u00e0stic de l’art com a mercaderia, del blanqueig de capitals en l’art i de l’especulaci\u00f3. Alg\u00fa recorda una hist\u00f2ria que escoltava de forma reiterada de petit, on un artista comptava en cada reuni\u00f3 social que des dels 80 venia costejant-se la vida fent \u201cnoves\u201d obres de Pedro Figari, aquest alg\u00fa explica: \u201cFigari era un advocat defensor de pobres, fil\u00f2sof i pintor uruguai\u00e0 que es va fer conegut com a artista despr\u00e9s d’haver complert els 60 anys,\u00a0 per a aquest senyor era f\u00e0cil d’imitar, segons el que repetia. Sempre vaig sentir que aquest home contava aquesta\u00a0 an\u00e8cdota,\u00a0 com a manera de cridar l’atenci\u00f3, traient a relluir, cada vegada que podia, els seus dots per a figariar. La hist\u00f2ria se’m va tornar interessant quan de m\u00e9s gran, un dia, el fraudulent artista va agregar un cap\u00edtol que va acabar mobilitzant-me, va dir: \u2018durant l’\u00faltima dictadura c\u00edvico militar argentina (1976-1983) el govern es va enfrontar al\u00a0 Regne Unit en la Guerra de Malvines, any 1982. En un gest de generositat, vaig donar un dels meus quadres per a col\u00b7laborar en el finan\u00e7ament del conflicte. Amb les donacions es componia un Fons Patri\u00f2tic que durant tres mesos va recaptar diners, roba i menjar per a solucionar la guerra. Amb el fons es va arribar a recol\u00b7lectar un total de US$ 54 milions de d\u00f2lars. El pic de popularitat en donacions el va tenir el telemarat\u00f3 “Les 24hs hores per Malvines”.\u00a0 Fins avui, a on va anar a parar el Fons Patri\u00f2tic \u00e9s un \u201cenigma\u201d que no s’acaba de resoldre, el duro va ser que un dia, vaig poder resoldre a on havia anat a parar la meva donaci\u00f3. Passats un parell d’anys, una nit despr\u00e9s d’un “vernissage”\u201d<\/i>. Alg\u00fa interromp al narrador rondinant: \u201cquina paraula m\u00e9s pretensiosa! Per qu\u00e8 no deien inauguraci\u00f3? Avui \u00e9s encara pitjor, el colonialisme angl\u00f2fon la va reempla\u00e7ar per “opening<\/i>“”. Alg\u00fa continua la hist\u00f2ria: \u201cel falsificador de Figari va ser convidat a prendre una copa a la casa d’un oficial retirat de l’armada, l’ex militar volia presumir de la seva col\u00b7lecci\u00f3 d’art llatinoameric\u00e0, al menjador penjat al costat d’un Berni va poder recon\u00e8ixer el seu Figari. La pe\u00e7a se sumava al frau que va significar el \u2018Fons Patri\u00f2tic\u2019\u201d. Alg\u00fa sentencia: defraudador defraudat. Alg\u00fa es commou amb Malvines i els seus combatents. Alg\u00fa recorda la instal\u00b7laci\u00f3 Veterans<\/i> (2016) de Lola Arias. Alg\u00fa recorda els desapareguts i als nadons apropiats. Alg\u00fa associa impostura als anys en la clandestinitat, en poder \u201c\u201d viure gr\u00e0cies a la ficci\u00f3 d’un altre nom, sense apropiar-se de la identitat de ning\u00fa. Alg\u00fa creu que en la clandestinitat la impostura va ser el recurs per a no desapar\u00e8ixer. Alg\u00fa pregunta: \u00e9s l’anonimat una impostura?. Alg\u00fa explica que no s’arriba a la clandestinitat com un joc de rols, sin\u00f3 que \u00e9s producte de la persecuci\u00f3 pol\u00edtica. Alg\u00fa diu que la migraci\u00f3 per raons econ\u00f2miques o pol\u00edtiques \u00e9s un proc\u00e9s similar al de la clandestinitat, on els atributs que es tenien en un lloc desapareixen en un altre. Alg\u00fa recorda la novel\u00b7la Els Talps<\/i> (2008) de F\u00e9lix Bruzzone. Alg\u00fa agrega que el llibre comen\u00e7a amb un ep\u00edgraf de la can\u00e7\u00f3 Amor Descartable (1984) del grup VIRUS. Alg\u00fa diu que\u00a0 Roberto Jacoby escrivia les lletres de Virus. Alg\u00fa afegeix que l’any 1994, Jacoby va inventar al costat de Mariana Sainz la falsa ag\u00e8ncia creativa Los Fabulous Nobodies<\/i> i van fer la campanya Yo tengo Sida<\/i> estampant samarretes amb la frase i repartint-les de forma massiva. Alg\u00fa diu que era una intervenci\u00f3 que buscava atacar la discriminaci\u00f3. Alg\u00fa agrega que quan li van diagnosticar el virus, es va imposar un altre ordre de prioritats en la seva vida. Alg\u00fa explica que una impostura \u00e9s una manera de falsejar-se a si mateix, semblar-se a alguna cosa que no s’\u00e9s, \u00e9s aprendre un codi per a gaudir el seu privilegi. Alg\u00fa pregunta: \u201dquant de temps es pot aguantar ser un altre?, arriba un moment on un absorbeix a l’altre?, voler arribar a ser un altre, \u00e9s un autoengany?, \u00e9s impostar un propi acte de creaci\u00f3?\u201d. Alg\u00fa diu que la impostura \u00e9s una cosa inc\u00f2moda, buidada. Alg\u00fa diu que la impostura no vol arribar a res, sin\u00f3 que ella mateixa \u00e9s\u00a0 l’esdeveniment.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alg\u00fa decideix fer un focus group amb 20 artistes de parla hispana residents a Barcelona vinguts de diferents parts de Llatinoam\u00e8rica i Espanya per a consultar-los i estudiar les seves…<\/p>\n","protected":false},"author":2639,"featured_media":26639,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6010],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nPolifonia impostada – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Polifonia impostada – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Alg\u00fa decideix fer un focus group amb 20 artistes de parla hispana residents a Barcelona vinguts de diferents parts de Llatinoam\u00e8rica i Espanya per a consultar-los i estudiar les seves...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-09-16T05:00:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:35:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1265\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"734\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"17 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/\",\"name\":\"Polifonia impostada – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg\",\"datePublished\":\"2019-09-16T05:00:24+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:35:06+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d0043a897e24cc9335ad4644cb6d73d7\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg\",\"width\":1265,\"height\":734},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Polifonia impostada\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d0043a897e24cc9335ad4644cb6d73d7\",\"name\":\"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/846f72b945e87174f1b3b766dd9ca85d\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6860c1d01c83eb202b7a7f463fa97ce0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6860c1d01c83eb202b7a7f463fa97ce0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/vatiunicolaskoralsky\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Polifonia impostada – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Polifonia impostada – A*Desk","og_description":"Alg\u00fa decideix fer un focus group amb 20 artistes de parla hispana residents a Barcelona vinguts de diferents parts de Llatinoam\u00e8rica i Espanya per a consultar-los i estudiar les seves...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-09-16T05:00:24+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:35:06+00:00","og_image":[{"width":1265,"height":734,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky","Temps estimat de lectura":"17 minuts","Written by":"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/","name":"Polifonia impostada – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg","datePublished":"2019-09-16T05:00:24+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:35:06+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d0043a897e24cc9335ad4644cb6d73d7"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Imagen_texto_Nicolas_Koralsky.jpg","width":1265,"height":734},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/polifonia-impostada\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Polifonia impostada"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d0043a897e24cc9335ad4644cb6d73d7","name":"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/846f72b945e87174f1b3b766dd9ca85d","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6860c1d01c83eb202b7a7f463fa97ce0?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6860c1d01c83eb202b7a7f463fa97ce0?s=96&d=mm&r=g","caption":"Vatiu Nicol\u00e1s Koralsky"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/vatiunicolaskoralsky\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26767"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2639"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26767"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26769,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26767\/revisions\/26769"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26639"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26767"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=26767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}