1.- L’artista \u00e9s un impostor.<\/p>\n
2.- Com dius?<\/p>\n
1.- Un individu enganyant al m\u00f3n des de la seva solitud. Alg\u00fa que introdueix una porci\u00f3 de ficci\u00f3 en un terreny reservat a la realitat. El joc envaeix la quotidianitat.<\/p>\n
2.- Els holandesos criden betriegerje<\/em> (petit engany) a la naturalesa morta.<\/p>\n 1.- Encara que en aquest cas el marc a\u00eflla la pintura, serveix com a fractura entre els dos plans: el real i el fictici. L’impostor \u00e9s qui \u00e9s capa\u00e7 d’eliminar el marc, fent que l\u2019enfora i l’endins topin. I hi ha en aquest xoc una viol\u00e8ncia que ens sacseja, ens afecta. Ens meravella.<\/p>\n 2.- En qui penses?<\/p>\n 1.-\u00a0 En tots els apologetes del frau i narradors sospitosos. Orson Welles, Philip K.Dick, Amalia Ulman. Welles confonent els radiooients amb una invasi\u00f3 intergal\u00e0ctica o manipulant als espectadors amb un \u00bffals? documental en el qual coincideixen el \u00bffalsificador? Elmyr de Hory i el seu bi\u00f2graf, \u00bftamb\u00e9 falsificador? Clifford Irving2<\/sup>.\u00a0 O Philip K. Dick i els seus personatges sempre atrapats en una semirrealitat3\u00a0<\/sup>.\u00a0 Igual que en Lo Fingido Verdadero<\/em> de Lope de Vega, teatre i vida es confonen i l’actor es converteix en m\u00e0rtir. El mateix Amalia Ulman i la seva \u201cperformance\u201d per a Instagram4<\/sup>. Si fem cas a Vitruvi, Agatarco seria el primer artista-impostor. En el segle V, els seus decorats per a una trag\u00e8dia d’\u00c8squil van causar sensaci\u00f3. En les seves escenografies no hi havia soluci\u00f3 de continu\u00eftat: el real i el fictici es tocaven. Cito de mem\u00f2ria\u00a0 \u201cfent que d’una cosa fingida en les escenes pintades, resultin aparences de veritables edificis\u201d. La seva proposta va ser tan revolucion\u00e0ria que va avivar una gran pol\u00e8mica en la qual van participar fins i tot ge\u00f2metres i fil\u00f2sofs com Dem\u00f2crit i Anax\u00e0gores. Has estat a Pompeia? \u00c9s a aix\u00f2 al que em refereixo.<\/p>\n 2.- Entenc… la separaci\u00f3 entre l’espai fingit i l’espai en el qual es troba l’espectador conflueixen, es confonen.<\/p>\n 1.- Exactament, en la impostura se superposen dos plans. I aqu\u00ed resideix el seu poder disruptiu: eludeix per complet els l\u00edmits entre all\u00f2 real i all\u00f2 inventat, all\u00f2 novel\u00b7lesc, all\u00f2 novel\u00b7lat. \u00c9s aix\u00ed un exercici de transgressi\u00f3, d’usurpaci\u00f3, d’ocupaci\u00f3, de suplantaci\u00f3. Artifici que obre una bretxa que provoca vertigen. L’artista-impostor crea aparences, \u201caparences de\u201d. Sempre remet a alguna cosa que no hi \u00e9s. Per\u00f2 el que importa no \u00e9s ni l’aparen\u00e7a ni l’abs\u00e8ncia sin\u00f3 el col\u00b7lapse entre aquests dos plans.<\/p>\n 2.- Penseu, llavors, que l’\u00e8xit d’un artista \u00e9s enganyar-nos?<\/p>\n 1.-\u00a0 Trobem certa paradoxa. L’artista-impostor \u00e9s un antiheroi tr\u00e0gic condemnat al frac\u00e0s: si aconsegueix enganyar-nos a tots, ning\u00fa ser\u00e0 conscient de la seva gesta. Quan Zeuxis ens descobreix que les seves cortines s\u00f3n pintades i no cortines \u201creals\u201d, ens est\u00e0 ensenyant que el seu valor resideix a poder demostrar que no s\u00f3n el que semblen. Si no podem comprovar que tot \u00e9s mer artifici, no hi ha sorpresa. I en art ha d’haver-hi meravellament. \u00d2bviament no \u00e9s un meravellament encisador, narcotitzant, es tracta m\u00e9s aviat d’un xoc. Ja saps: Touch\u00e9e<\/em>.<\/p>\n Primer, parany, farsa, simulaci\u00f3, engany, estafa. Despr\u00e9s, revelaci\u00f3. I \u00e9s en aquest desemmascarament on trobem una nova mirada sorpresa. L’espectador \u00e9s sedu\u00eft. Igual que fa el protagonista del llibre que Marguerite Duras mai va escriure, novel\u00b7lista promiscu que menteix sobre totes les nimietats possibles i estima fuga\u00e7ment5<\/sup>\u00a0<\/sup>. L’artista alimenta les nostres fantasies, s’aprofita del nostre desig.\u00a0 Fa que ens enamorem d’alg\u00fa que no existeix. Per\u00f2 encara aix\u00ed, li donem les gr\u00e0cies perqu\u00e8 per uns instants ens ha fet somiar altres mons possibles.<\/p>\n Alg\u00fa entra a la sala d’exposicions, transformada ara botiga de matalassos: cartells que prometen un millor descans, etiquetes que anuncien fins a un 50% de descompte, i matalassos, matalassos viscoel\u00e0stics i de criol\u00e0tex, matalassos antial\u00e8rgics, matalassos reversibles per a estiu i hivern, matalassos de 80×180 i de 150×180, matalassos King Size i Matalassos Queen Size. Tamb\u00e9 somiers, somiers en fusta i en metall, somiers inclinables\u2026<\/p>\n 2.- La meva pregunta \u00e9s: Per qu\u00e8? Per qu\u00e8 mentir? Per qu\u00e8 arriscar-ho tot en una ficci\u00f3?<\/p>\n 1.-Hi ha una fi m\u00e9s enll\u00e0 de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica. Hi ha un impuls l\u00fadic6<\/sup>, gaireb\u00e9 lud\u00f2pata, diria. Alguna cosa que ve del profund, de l’inconscient, de l’esquizoide.\u00a0 L’impostor s’apropia d’alguna cosa que no li pertany. Hi ha en ell certa arrog\u00e0ncia, una mica de vanitat, de Narc\u00eds: cridar l’atenci\u00f3 i ser estimat. Per\u00f2 sobretot, un pathos i un ethos pueril, perqu\u00e8 no sap que no es pot. O sap que no es pot per\u00f2 no li importa. \u00c9s capa\u00e7 de mantenir un doble pensament, com el nen que intueix que les catifes no volen per\u00f2 encara aix\u00ed frega el llum per a demanar un desig.<\/p>\n 2.-\u00a0 Per\u00f2 no tots els artistes s\u00f3n impostors.<\/p>\n 1.- Cert. L’artista-impostor \u00e9s l’artista prof\u00e0 i profanador. Oposat a l’artista-artes\u00e0, a l’artista-documentalista, a l’artista-autor. No li interessa l’evid\u00e8ncia sin\u00f3 la suplantaci\u00f3. \u00c9s el que difer\u00e8ncia a Vel\u00e1zquez de la resta de pintors de cambra. A \u00c0 bout de souffle <\/em>d’altres pel\u00b7l\u00edcules de g\u00e0ngsters. Els readymades d’un objecte qualsevol.<\/p>\n Un pintor que sembla que ens est\u00e0 retratant. 2.- Crec que perqu\u00e8 la impostura funcioni l’important \u00e9s el muntatge i la posada en escena, i la direcci\u00f3 del moviment. L’art pot estar mogut per una for\u00e7a centr\u00edpeta, de si mateixa i cap a si mateixa. Si est\u00e0s a prop t’atrapa, si est\u00e0s lluny et repel\u00b7leix. Unes altres \u00e9s un moviment paral\u00b7lel a l’espectador, alguna cosa es mou per\u00f2 pots contemplar sense por de que et toqui. Jo parlo d’un moviment perpendicular que si \u00e9s prou fort et travessa. Tu est\u00e0s dins d’ell i ell dins de tu.<\/p>\n 1.- Per\u00f2 sobretot necessita que alg\u00fa hi cregui. L’artista ens mostra orgull\u00f3s la seva ferida. Obertura vibrant, borbollant, tova. Ens convida a tocar-la. I \u00e9s en aquest prec\u00eds moment en el qual el nostre dit entra en contacte amb l’esquerda quan ens adonem que no hi ha ni tall ni cos. Tot \u00e9s artifici, joc d’il\u00b7lusions. Toquem el miratge per\u00f2 encara aix\u00ed aquest no s’esvaeix\u2026 Succeeix l’impossible. I el miracle sempre necessita un testimoni, o m\u00e9s que aix\u00f2: un creient.<\/p>\n 2.-\u00a0 Et refereixes a la Fe?<\/p>\n 1.- A la m\u00e0gia.\u00a0 Agamben7<\/sup> diu que Walter Benjamin va dir una vegada que la primera experi\u00e8ncia que el nen t\u00e9 del m\u00f3n no \u00e9s que els adults siguin m\u00e9s forts, sin\u00f3 la seva incapacitat per a la m\u00e0gia. No \u00e9s l’impostor alg\u00fa que encara cre\u00ef en la m\u00e0gia? Alg\u00fa per a qui tot \u00e9s possible?<\/p>\n 2.-\u00a0 Exactament, artista i impostor no podrien existir l’un sense l’altre, s\u00f3n un i el mateix, alg\u00fa que ho arrisca tot per una ficci\u00f3, alg\u00fa per a qui la vida mundana \u00e9s terreny de joc i camp de batalla. Tots dos comparteixen la dimensi\u00f3 fant\u00e0stica, se sostenen sobre enganys i relats falsos per a construir una cosmogonia. Utilitzen l’enginy, la inventiva, la seducci\u00f3 i tot tipus de trucs per a explicar hist\u00f2ries en les quals estem disposats a creure. Tot part d’un impuls lliure i il\u00b7limitat que es transforma en fenomen d’exc\u00e9s i autorrepresentaci\u00f3 vetllada. Fun\u00e0mbuls, sempre a la corda fluixa, sempre sobre l’abisme.<\/p>\n 3.- Perdonin, no puc evitar escoltar la seva conversa. L’artista i l’impostor s\u00f3n els qui ens descobreixen que la realitat \u00e9s un mer artifici. Mirin al seu voltant i diguin-me: Qu\u00e8 veuen?<\/p>\n <\/p>\n -FI-<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n 1<\/sup>Es tracta d’una de les \u201cinstal\u00b7lacions de transformaci\u00f3\u201d de l’artista belga Guillame Bijl (Antwerp, 1946), on integra una ‘realitat’ en una ‘no realitat\u2019 de manera que trasllada una entitat social o econ\u00f2micament viable (en altres ocasions han estat un casino, una bugaderia, un hospital psiqui\u00e0tric o un refugi antiaeri, entre altres), a un context art\u00edstic. http:\/\/www.guillaumebijl.be<\/p>\n 2<\/sup>Ens referim a F for Fake<\/em> (1973). N\u2019hi hagi prou amb citar la introducci\u00f3: \u201cLadies and gentleman, by way of introduction, this is a film about trickery and fraud, about lies. Tell it by the fireside or in a marketplace or in a movie, almost any story is almost certainly some kind of lie. But not this time. No, this is a promise. During the next hour, everything you’ll hear from us is really true and based on solid facts\u201d.<\/p>\n 3<\/sup>\u201cMoltes persones creuen recordar vides anteriors. Jo, per part meva, afirmo que puc recordar una vida present diferent\u201d. Discurs de Philip K. Dick a Mertz, 24 de setembre de 1977 recollit a: CAR\u00c9RRE, Emmanuel: Yo estoy vivo y vosotros est\u00e1is muertos<\/em>, Barcelona, Anagrama, 2019, p.8. Quant a la seva escriptura, podr\u00edem pensar en: Do Androids Dream of Electric Sheep?<\/em>(1968), Ubik (1969), Flow My Tears, the Policeman Said<\/em> (1974) o The Transmigration of Timothy Archer <\/em>(1981).<\/p>\n 4<\/sup>Es tracta de “Excellences and Perfections”, projecte a la intersecci\u00f3 entre art i vida (digital) desenvolupat al llarg de 2014. Durant sis mesos, Ulman (Buenos Aires, 1986) va captivar als seus seguidors amb publicacions gaireb\u00e9 di\u00e0ries: manicures, hotels luxosos, esmorzars healthy, un desengany amor\u00f3s i fins i tot una cirurgia est\u00e8tica. La realitat: tot era mentida. En la mateixa l\u00ednia, trobem Privilege, autenticitat respon a privilegis de classe i g\u00e8nere identitats semi-ficcionales. Per a m\u00e9s detalls: #amaliaulman<\/p>\n 5<\/sup> DURAS, Marguerite: \u201cL\u2019home mentit\u201d, a: La vida material<\/em>, Barcelona, Club Editor, 2018 (1987), pp. 103-109.<\/p>\n 6<\/sup> Per a Huizinga el joc “\u00e9s una activitat lliure executada ‘com si’ i situada fora de la vida di\u00e0ria\u201d, \u201cuna acci\u00f3 que t\u00e9 la seva fi en si mateixa i que va acompanyada d’un sentiment de tensi\u00f3 i alegria i de la consci\u00e8ncia de \u2018ser d’una altra manera\u2019 que en la vida quotidiana\u201d. En el sentit de joc t\u00e9 un car\u00e0cter fictici i improductiu que suposa una evasi\u00f3 respecte la vida quotidiana\/ordin\u00e0ria. Huizinga, J.: Homo ludens<\/em>, Madrid, Alianza Editorial, 1972, p.45.<\/p>\n 7<\/sup> AGAMBEN, Giorgio: Profanaciones<\/em>, Barcelona, Anagrama, 2005, p-23-24.<\/p>\n (Imatge destacada: Exhibition<\/em> de Guillaume Bijl, comissariada per Frederic Montorn\u00e9s a ADN Platform, 2017. Fotografia de Roberto Ruiz)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1.- L’artista \u00e9s un impostor. 2.- Com dius? 1.- Un individu enganyant al m\u00f3n des de la seva solitud. Alg\u00fa que introdueix una porci\u00f3 de ficci\u00f3 en un terreny reservat…<\/p>\n","protected":false},"author":2638,"featured_media":26644,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6010],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nUn personatge que ens interpel\u00b7la directament.
\nUn urinari que diu ser font.
\nAlg\u00fa que ens diu: aix\u00f2 \u00e9s artifici.<\/p>\n