S\u2019ha de recon\u00e8ixer que als artistes els exigim m\u00e9s coher\u00e8ncia en els seus pensaments, paraules, obres i omissions que als altres. A m\u00e9s d’haver de ser capa\u00e7os de projectar i resumir en cinc-cents car\u00e0cters qu\u00e8 investigaran i qu\u00e8 van produir durant els pr\u00f2xims sis mesos de la seva vida -amb suficient vehem\u00e8ncia per a ser considerats rellevants i mereixedors de diners\/confian\u00e7a, per\u00f2 amb certa desafecci\u00f3, ja que res menys segur que poder dur a terme aquest projecte i clar, la vida segueix-, els artistes han de saber construir i relatar (per aquest ordre) la seva biografia de manera que res enterboleixi un \u00e9sser i estar en el m\u00f3n que justifiqui i legitimi el seu art. Dit d’una altra manera: a m\u00e9s d’exigir-los de ser capa\u00e7os d’embastar un \u201cperqu\u00e8\u201d del seu art, els artistes (sobretot al principi de les seves carreres i excepte comptades i evidentment merescudes excepcions) han de tenir m\u00e9s o menys clar -o almenys ser capa\u00e7os de justificar i donar un sentit- al per qu\u00e8 han estudiat una carrera i no una altra, se n\u2019han anat a viure a l’estranger o s’han quedat en s\u00f2l patri, o han optat per vendre sabates en una botiga en lloc de fer classes en un institut de la perif\u00e8ria. Tot aix\u00f2 no t\u00e9 perqu\u00e8 ser dolent, al contrari, i tant de bo s’exig\u00eds la mateixa coher\u00e8ncia interna i externa a altres gestors del p\u00fablic. All\u00f2 personal \u00e9s pol\u00edtic i en l’\u00e0mbit simb\u00f2lic tot \u00e9s susceptible de produir sentit i, en aquest cas, tot el que un artista fa o no fa, diu o calla \u00e9s rellevant en el moment de rebre i valorar la seva obra.<\/p>\n
Per\u00f2 \u00e9s que tot relat autobiogr\u00e0fic \u00e9s una ficci\u00f3. I cal no oblidar que la nostra exist\u00e8ncia i les nostres relacions es basen cada vegada mes en el model de Narc\u00eds (el de la perversi\u00f3 i l’ego, s\u00ed), en detriment del model familiar i afectiu d’\u00c8dip i, per tant, dins d’aquesta perversi\u00f3, expliquem i ensenyem de nosaltres solament i precisament all\u00f2 que volem que se s\u00e0piga. I que de tot acte i de tota decisi\u00f3 vital conscient es deriven conseq\u00fc\u00e8ncies imprevistes i involunt\u00e0ries. O el que \u00e9s el mateix: no totes les decisions que prenem ni tots els projectes que emprenem han de ser productivistes ni tenir un mateix sentit, ni anar cap a una mateixa direcci\u00f3.\u00a0 \u201cLa contradicci\u00f3 \u00e9s la llum del poeta\u201d deia amb ra\u00f3 Federico.<\/p>\n
Un artista -tothom, de fet, per\u00f2 potser un artista encara m\u00e9s- hauria de poder dir obertament -\u00e9s a dir, relatar en la seva biografia, amb el que aix\u00f2 implica- que se n\u2019ha anat a viure a S\u00f2ria per amor. O a Pequ\u00edn. Que ha tornat a viure a casa dels pares perqu\u00e8 no pot pagar el lloguer a la ciutat mentre acaba un projecte, o a l’inrev\u00e9s -molt m\u00e9s dif\u00edcil, aix\u00f2- que no guanya diners amb el seu treball art\u00edstic per\u00f2 que aix\u00f2 no importa perqu\u00e8 la seva fam\u00edlia t\u00e9 molts pisos al centre i no t\u00e9 necessitat de pagar un lloguer. O que treballa de cambrer o netejant hotels perqu\u00e8 li sembla tan important fer art com poder comprar llibres o anar-se de canyes amb els col\u00b7legues sense haver de deixar de fer la compra aquella setmana. O fins i tot, que despr\u00e9s de Belles arts ha decidit estudiar Biblioteconomia en lloc d’un m\u00e0ster a Londres, per a poder tenir un sou estable i una feina de dilluns a divendres amb aire condicionat que li permeti continuar fent art els caps de setmana, o de tant en tant, quan li vingui en gana. Perqu\u00e8 ser artista no \u00e9s una professi\u00f3 (cf. el recent articulo d’Antonio Ortega justament a A*DESK, que subscric completament esperant amb moltes ganes el seu llibre) i en tot cas, fent servir una expressi\u00f3 meravellosa de Godard, hi ha massa professionals de la professi\u00f3<\/em> dictant a artistes professionals d’altres coses o a artistes professionals de res fins i tot, com cal ser i estar en el m\u00f3n de l’art. I no existeix una sola forma per a tal cosa.<\/p>\n Escric totes aquestes obvietats (i transito aquest jard\u00ed) sabent que ho s\u00f3n perqu\u00e8 em sembla que parlem molt d’afectes i de cures, per\u00f2 ho fem sovint amb gent que no ens acaba de caure b\u00e9, sense con\u00e8ixer-la de res i sense cap intenci\u00f3 de con\u00e8ixer-la. I que a m\u00e9s ho fem sempre des del confort que ofereix la dist\u00e0ncia de la pantalla i conformant-nos amb donar un \u201clike\u201d de tant en tant; callant com a hienes davant el f\u00e0stic ali\u00e8 pensant invertir aix\u00ed en benevol\u00e8ncia per a un futur eventual f\u00e0stic propi. I sobretot, ho fem sabent que no \u00e9s or tot el que rellueix i que, si jo estic fotut, l’altre segur que tamb\u00e9 ho est\u00e0, o ho estar\u00e0 aviat. Tristos i lletjos narcisos.<\/p>\n De la mateixa forma que no sempre hauria de poder-se desenvolupar un \u201cperqu\u00e8\u201d (reivindicant, aix\u00ed, el fer per que s\u00ed, quina cosa tan evident, veritat? per\u00f2 que dif\u00edcil de dur a terme), haur\u00edem de permetre’ns tamb\u00e9 no sols les contradiccions i els errors, sin\u00f3 tamb\u00e9 els amants prohibits, les f\u00f2bies i les filies, els experiments estranys, les psicopatologies, les mis\u00e8ries i els secrets inconfessables. I denunciar (o almenys desconfiar) dels funcionaris de la cultura. Perqu\u00e8 fer visibles i assumir les injust\u00edcies, els cinismes i les precarietats que ens envolten no ens fa c\u00f2mplices d’elles, m\u00e9s aviat tot el contrari. El que ens fa c\u00f2mplices i reus de la perversi\u00f3 que existeix irremeiablement en totes les coses humanes \u00e9s negar la major i mirar cap a un altre costat.<\/p>\n