{"id":27185,"date":"2019-11-25T06:00:41","date_gmt":"2019-11-25T05:00:41","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=27185"},"modified":"2023-07-09T14:35:00","modified_gmt":"2023-07-09T12:35:00","slug":"el-dia-que-decidieron-quedarse","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/","title":{"rendered":"El dia que van decidir quedar-se"},"content":{"rendered":"

Com totes les grans decisions, aquella no va ser una decisi\u00f3 massa meditada. El Brexit s’havia posat en marxa amb menys repercussi\u00f3 i caos del que s\u2019havia anunciat, It\u00e0lia anunciava que abandonava l’Euro i la nova crisi del petroli feia que volar barat fos un record del passat. Tanmateix, crec que no va ser aix\u00f2 el que va iniciar el canvi, hi havia molts factors que van propiciar el que va venir despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>Tot va comen\u00e7ar a la primera i segona d\u00e8cada dels 2000, que es va caracteritzar per una fugida constant. La crisi va colpejar amb m\u00e9s for\u00e7a que mai i la ind\u00fastria cultural, que, a excepci\u00f3 de certa \u00e8poca daurada als noranta, sempre es va moure en all\u00f2 precari, estava completament devastada. El que es va con\u00e8ixer com a \u201cfugida de cervells\u201d va afectar molts artistes i treballadors culturals que van marxar fora: Berl\u00edn, Amsterdam, Londres, Par\u00eds eren les destinacions que es triaven sense data de tornada. Els estudis de m\u00e0ster a l’estranger es van convertir en un must<\/i> per a qualsevol artista o treballador cultural i no eren estudis barats. En un entorn de naturalesa econ\u00f2mica inestable, els estudis en universitats privades a l’estranger estaven a l’ordre del dia, fer un m\u00e0ster en una universitat del nostre pa\u00eds valia per a poc i estudiar fora costava molt. Aix\u00ed i tot, molts ho van fer: alguns amb ajuda p\u00fablica, de fundacions privades o simplement treballant i estudiant alhora. Les universitats nacionals, que mai van mostrar un excessiu inter\u00e8s per la cultura, miraven alleujades, entenent que aquesta labor no els corresponia a elles. Anys despr\u00e9s, tot \u00e9s diferent.<\/span><\/p>\n

Un altre dels motius venia de m\u00e9s enrere, del desig d’estar en una escena internacional a la qual el nostre pa\u00eds no acabava de pert\u00e0nyer del tot. Per als artistes, treballar en un entorn que els permet\u00e9s viure del seu treball semblava un somni i, per als treballadors culturals, sortir d’un sistema en el qual es podia accedir a treballar en una instituci\u00f3 p\u00fablica sense oposici\u00f3 era una oportunitat perfecta. A m\u00e9s, es donava una estranya paradoxa: cada vegada que un agent cultural decidia sortir i comen\u00e7ar una pr\u00e0ctica fora de les nostres fronteres es tornava m\u00e9s popular a la seva terra, era una cosa molt nostra el pensar que si tenien reconeixement a l’exterior era per que alguna cosa havien d’estar fent b\u00e9. Les institucions culturals gastaven diners a convidar a artistes nacionals que vivien fora, la qual cosa produ\u00efa cert recel en els que havien rebutjat, per els uns o els altres motius, la sortida. Els joves mai es van sentir massa emparats pels museus del pa\u00eds: els m\u00e9s grans i representatius tractaven de col\u00b7locar-se a si mateixos dins d’una esp\u00e8cie de discurs internacional convidant a artistes estrangers de llargues carreres a fer grans exposicions i deixant als artistes locals per a exposicions m\u00e9s transversals. Era relativament f\u00e0cil al nostre pa\u00eds ser una jove promesa i accedir als reconeixements per a artistes de menys de 35 anys, que era el l\u00edmit de la joventut segons les institucions. El que era complicat era mantenir-se despr\u00e9s i, per aix\u00f2, sortir era una opci\u00f3 plausible. Vist des de la dist\u00e0ncia que porten els anys, els sobraven els motius.<\/span><\/p>\n

El dia en qu\u00e8 van decidir quedar-se va ser un d’aquests dies normals, un dia sense m\u00e9s: a Londres plovia com sempre, a Berl\u00edn comen\u00e7ava la primavera, que ja estava assentada a Amsterdam, i a Madrid feia calor. Corria l’any 2027 i, com deia al principi, la situaci\u00f3 no era bona, per\u00f2 ells ja estaven acostumats. Molts ja havien tornat, alguns per q\u00fcestions de fam\u00edlia: formar fam\u00edlies a l’estranger no era f\u00e0cil i deixar-les al teu pa\u00eds tampoc, uns altres per cansament, per derrota o simplement per falta de vitamina D. Aquest dia, un membre d’aquest col\u00b7lectiu emigrant al qual anomenarem J estava de visita a la seva ciutat, una cosa que a causa de les restriccions de preus i fronteres nom\u00e9s feia una vegada a l’any -o aprofitant les visites pagades pel principal museu del seu pa\u00eds, amb el qual, finalment, a l’edat de 41 anys, realitzava la seva primera exposici\u00f3 retrospectiva. \u201cQuina ironia -pensava- dotze anys fos i la meva primera gran exposici\u00f3 \u00e9s a la meva ciutat\u201d. Aquest dia J va decidir que ja no marxaria i que l’esfor\u00e7 que li suposava estar fos l’invertiria dins. No va passar gens especial, cap fet desencadenant. No va ser com en aquestes novel\u00b7les en les quals, despr\u00e9s d’un llarg viatge, l’heroi (J no era un heroi ni una hero\u00efna) cau del cavall i decideix que l’aventura arriba a la seva fi. Simplement aquest dia va decidir tornar.<\/span><\/p>\n

#decideixoquedarme va n\u00e9ixer com una simple etiqueta. J no tenia intenci\u00f3 de canviar res, per\u00f2 aviat va anar contagiant-se i fent-se popular. Imagino que era el moment adequat, tot era m\u00e9s dif\u00edcil i, dels pocs que quedaven disposats a treballar en el m\u00f3n de la cultura, gaireb\u00e9 cap podia invertir en marxar. Capitals com Londres havien perdut la seva embranzida pel seu a\u00efllament pol\u00edtic, l’auge conservador a Europa central no deixava molts diners a la cultura, i menys per a estrangers, i viatjar a pa\u00efsos de l’est, que emergien com a espais d’experimentaci\u00f3 art\u00edstica, era una cosa inassolible per a ells, ja que aix\u00f2 de viatjar nom\u00e9s amb el passaport i una mica de diners era un record del passat. All\u00e0 per 2028 les universitats p\u00fabliques que quedaven van comen\u00e7ar a invertir a portar de tornada als que havien marxat. No oferien sous alts, per\u00f2 s\u00ed una estabilitat dif\u00edcil d’aconseguir fora. Aix\u00f2 va provocar que els joves que s’arriscaven a dedicar-se a l’art trobessin opcions de formaci\u00f3 m\u00e9s assequibles i prop de casa. D’altra banda, els museus p\u00fablics que l’\u00faltima crisi havia deixat dempeus van comen\u00e7ar a treballar amb artistes nacionals d’una manera m\u00e9s directa i, a poc a poc, tant els que van tornar com els que s’havien quedat van comen\u00e7ar a formar una comunitat, m\u00e9s enll\u00e0 de recels o velles disputes, creant una cosa que els agradava anomenar \u201cdiscurs\u201d o \u201cveu\u201d.<\/span><\/p>\n

Va ser un temps on sistema cultural va fer el que sempre fa i va navegar per l’adversitat d’una realitat que es descomponia. La generaci\u00f3 del #decideixoquedarme va comen\u00e7ar a ser comparada amb altres avantguardes culturals del nostre pa\u00eds que es van tornar forts dins d’un clima hostil, suposo que l’adversitat els obligava a estar units. Aquest discurs internacional del qual abans es volia formar part es va convertir en una cosa de la que pr\u00e0cticament ja no es podien escapar, el m\u00f3n era global independentment del lloc que ocupessin els cossos i aquest discurs que s’atomitzava cada dia a trav\u00e9s d’internet es va comen\u00e7ar a acomodar a necessitats m\u00e9s locals. Aix\u00f2 es veia des de fora com una pot\u00e8ncia de refer\u00e8ncia, com un model que va situar la nostra escena art\u00edstica, sense buscar-ho, en el lloc on abans buscava estar. Des de llavors ha passat ja m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada i sembla que, despr\u00e9s d’anys de conflicte, l’estabilitat del nou sistema s’assenteix; sense petroli viatjar torna a ser possible i amb les universitats telem\u00e0tiques l’oferta educativa s’ha expandit, la qual cosa ens permet molta m\u00e9s flexibilitat. Despr\u00e9s d’anys a la universitat p\u00fablica, dem\u00e0 comen\u00e7o el meu doctorat: he decidit marxar-me a Moscou, com molts dels meus companys i companyes. Crec que ser\u00e0 una gran oportunitat.<\/span><\/p>\n

\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com totes les grans decisions, aquella no va ser una decisi\u00f3 massa meditada. El Brexit s’havia posat en marxa amb menys repercussi\u00f3 i caos del que s\u2019havia anunciat, It\u00e0lia anunciava…<\/p>\n","protected":false},"author":1311,"featured_media":27171,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6013],"tags":[],"coauthors":[6503],"acf":[],"yoast_head":"\nEl dia que van decidir quedar-se – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El dia que van decidir quedar-se – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Com totes les grans decisions, aquella no va ser una decisi\u00f3 massa meditada. El Brexit s’havia posat en marxa amb menys repercussi\u00f3 i caos del que s\u2019havia anunciat, It\u00e0lia anunciava...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-11-25T05:00:41+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:35:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1440\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Rafa Barber Cortell\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Rafa Barber Cortell\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Rafa Barber Cortell\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/\",\"name\":\"El dia que van decidir quedar-se – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg\",\"datePublished\":\"2019-11-25T05:00:41+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:35:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bf0e34b294ffefb886119be05c8f6813\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg\",\"width\":1440,\"height\":1080,\"caption\":\"BenQ\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El dia que van decidir quedar-se\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bf0e34b294ffefb886119be05c8f6813\",\"name\":\"Rafa Barber Cortell\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f83c6f12818d2010d1f0e083193e38d3\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/11d67920abb1a697fa913b02f0efedfa?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/11d67920abb1a697fa913b02f0efedfa?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Rafa Barber Cortell\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/barber\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El dia que van decidir quedar-se – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El dia que van decidir quedar-se – A*Desk","og_description":"Com totes les grans decisions, aquella no va ser una decisi\u00f3 massa meditada. El Brexit s’havia posat en marxa amb menys repercussi\u00f3 i caos del que s\u2019havia anunciat, It\u00e0lia anunciava...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-11-25T05:00:41+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:35:00+00:00","og_image":[{"width":1440,"height":1080,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Rafa Barber Cortell","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Rafa Barber Cortell","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Rafa Barber Cortell"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/","name":"El dia que van decidir quedar-se – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg","datePublished":"2019-11-25T05:00:41+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:35:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bf0e34b294ffefb886119be05c8f6813"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1440px-Barajas_T4_amanecer.jpg","width":1440,"height":1080,"caption":"BenQ"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-dia-que-decidieron-quedarse\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El dia que van decidir quedar-se"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bf0e34b294ffefb886119be05c8f6813","name":"Rafa Barber Cortell","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f83c6f12818d2010d1f0e083193e38d3","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/11d67920abb1a697fa913b02f0efedfa?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/11d67920abb1a697fa913b02f0efedfa?s=96&d=mm&r=g","caption":"Rafa Barber Cortell"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/barber\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27185"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1311"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27185"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27187,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27185\/revisions\/27187"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27185"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=27185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}