{"id":27223,"date":"2019-12-09T06:00:59","date_gmt":"2019-12-09T05:00:59","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=27223"},"modified":"2023-07-09T14:34:58","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:58","slug":"el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/","title":{"rendered":"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual"},"content":{"rendered":"

NOTA DE L’AUTORA<\/em><\/p>\n

Aquest text surt de la necessitat de reflexionar sobre el meu propi cos i condici\u00f3, com a dona blanca, catalana, nascuda als vuitanta, llicenciada en Disseny Industrial, que ha exercit la professi\u00f3 a Catalunya, Xile, M\u00e8xic, l’\u00cdndia i Nova York. He intentat fer l’exercici de recon\u00e8ixer-me en la multiplicitat de contextos de la meva pr\u00e0ctica, on a vegades he menyspreat els meus privilegis, i en d’altres he ignorat l’impacte patriarcal sobre la meva persona i la meva praxi. Viol\u00e8ncia sovint intangible per\u00f2 palpable, viscuda en silenci, amb desconcert i individualitat. Veus com la de Uzma Z. Rizvi, professora d’Antropologia i Ci\u00e8ncies Socials al Pratt Institute of Art and Design de Brooklyn, m’han motivat a q\u00fcestionar-me i situar-me. En paraules de Rizvi:<\/em><\/p>\n

\u201cIf, due to your body experience, you have never had to question how the world looks at your race\/class\/ethnicity\/gender\/body, or if that has never impacted the way the world identifies your research or your work, you should know that that is a privileged experience. And that privilege or lack thereof, informs you and your praxis\u201d.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Comen\u00e7o aquest text preguntant-me: Per qu\u00e8 no tenim const\u00e0ncia de la pres\u00e8ncia de dones rellevants en el camp del disseny industrial? Per respondre a aquesta pregunta, hem de contextualitzar els inicis del disseny industrial al final de la Segona Guerra Mundial, quan aquesta disciplina va sorgir per donar resposta a la necessitat de fer rendibles ind\u00fastries i innovacions desenvolupades per a l’activitat b\u00e8l\u00b7lica. En aquell moment d’expansi\u00f3 del capitalisme i de desenvolupament tecnol\u00f2gic, el disseny industrial es va convertir en una eina pol\u00edtica molt poderosa, com afirma Beatriz Colomina a Domesticidad en guerra <\/em>(2013), “se convierte en una herramienta para mostrar una Am\u00e9rica moderna, desarrollada, avanzada y poderosa”. Charles i Ray Eames van ser alguns dels arquitectes i dissenyadors m\u00e9s destacats d’aquella \u00e8poca. Van definir l’imaginari de felicitat, domesticitat i progr\u00e9s que els Estats Units volien mostrar al m\u00f3n tot transformant els residus d’una ind\u00fastria b\u00e8l\u00b7lica en els objectes principals d’una ind\u00fastria dom\u00e8stica.[i]<\/a><\/p>\n

La Primera Guerra Mundial havia obligat a la dona a sortir de casa i a assumir posicions anteriorment atribu\u00efdes a l\u2019home. Tanmateix, el model dels cinquanta li exigia que torn\u00e9s a l’espai dom\u00e8stic, emmarcant-se en un entorn d’electrodom\u00e8stics que l’ajudarien a millorar la seva vida i la de la seva fam\u00edlia. Aix\u00ed es refor\u00e7ava la idea de comfort familiar que s\u2019havia trencat durant la guerra. La pel\u00b7l\u00edcula Mon oncle<\/em> (1958), de Jacques Tati, descriu molt b\u00e9 el rol de la dona<\/em> en aquell nou context modern i tecnol\u00f2gic: un context fet per ells (man-made<\/em>), per\u00f2 pensat per ser consumit a diari per elles. I \u00e9s que el disseny industrial, a difer\u00e8ncia del disseny de producte o de l’artesania, exclu\u00efa la dona del proc\u00e9s productiu. Les seves habilitats creatives eren considerades com a productores d’arts decoratives: creacions amb funcions dom\u00e8stiques i no mercantils. El capitalisme incipient i el patriarcat interactuaven per devaluar aquest tipus de produccions que, com descriu Cheryl Buckley, professora i investigadora d\u2019hist\u00f2ria del disseny de la Universitat de Brighton, “Estava fet al lloc equivocat \u2013la casa\u2013 i per al mercat equivocat \u2013la fam\u00edlia”.<\/p>\n

Aquesta exclusi\u00f3 no sorgeix del no-res. Ja abans de la guerra, les habilitats de la dona<\/em> no es consideraven apropiades per a la funci\u00f3 del disseny. N’\u00e9s un exemple el comentari de Christopher Long, el 1997, sobre el fam\u00f3s i influent assaig Ornament and Crime<\/em> (1930) d’Adolf Loos. Long afirma: “Loos critiqued everything from teapots to shoes, famously found that the ornament of design being criminal, \u00a0primitive, \u00a0degenerated and most importantly, erotic and feminine”. A Made in Patriarchy: Toward a Feminist Analysis of Woman and Design <\/em>(1986), Buckley descriu molt b\u00e9 com el paper dels historiadors ha estat detonant per perpetuar aquesta exclusi\u00f3, ja que s’ha descrit el disseny d’homes<\/em> com a auda\u00e7, encertat i calculat. En canvi, el disseny de la dona s’ha presentat com un disseny feble, espontani, o amb falta de racionalitat. D’altra banda l’artesania, que tradicionalment s’ha atorgat a les dones, no es considera estrat\u00e8gicament interessant per a l’economia promoguda en aquell moment.<\/p>\n

En aquest context, no resulta estrany que les dones no hagin acabat formant part de la hist\u00f2ria, tot i que s\u00f3n moltes les que es van matricular a escoles de disseny, com ara Bauhaus, Ulm o d’altres fora d’Alemanya. D’aquests centres en van sortir dissenyadores com Otti Berger, Anni Albers, Marianne Brandt, Alma Buscher, Lilly Reich, Charlotte Perriand, Greta Grossman, Florence Knoll, Gae Aulenti i Andr\u00e9e Putman. En fossin conscients o no, el sistema en qu\u00e8 es trobaven els anava en contra. Com explica Isabel Campi, historiadora i investigadora de disseny industrial: “Ten\u00edan miedo de dar una imagen de escuela femenina de artes aplicadas porque ellos quer\u00edan destacar como una escuela superior de arquitectura”.[ii]<\/a><\/p>\n

\u00c9s interesant reflexionar sobre la perspectiva de Buckley al voltant de les dones que han passat a la hist\u00f2ria i el seu context: “The few women who make it into the literature of design are accounted for within the framework of patriarchy: they are either defined by their gender as designers or users of feminine products, or they are subsumed under the name of their husband, lover, father or brother.” Uns exemples clar\u00edssims de l’afirmaci\u00f3 de Buckley s\u00f3n les dissenyadores Aino Aalto, dona d’Alvar Aalto, i Ray Kaiser, coneguda com a Ray Eames per estar casada amb Charles Eames. Podem pensar que, si Ray ha passat a la hist\u00f2ria, \u00e9s perqu\u00e8 completa la idea de domesticitat: apropa l’art modern, el disseny industrial i l’arquitectura moderna a la dona consumidora, i ella mateixa acaba sent el referent de modernitat en un context dom\u00e8stic patriarcal.<\/p>\n

Tanmateix, tot i que el mercat est\u00e0 especialment dirigit a la dona, en el disseny industrial, d’on surten objectes com els smartphones<\/em>, el Siri, la liq\u00fcadora o l\u2019aspiradora, el cos model per defecte segueix sent el de l’home: condu\u00efm cotxes fets per a cossos d’home i escrivim en teclats fets per a mans d’homes. Aquest fet pot tenir dues justificacions: d’una banda, la inconsci\u00e8ncia col\u00b7lectiva dels productors; i, de l’altra, q\u00fcestions merament econ\u00f2miques, que responen a les lleis del mercat capitalista basat en l’economia d’escala: com m\u00e9s producci\u00f3, menor \u00e9s el preu unitari. D’aquesta manera s’obtenen productes accessibles per a la majoria, s’augmenta la quota de mercat i, en definitiva, en resulten majors beneficis. En aquest sentit, i contradict\u00f2riament, dissenyar pensant en el cos mascul\u00ed \u00e9s dissenyar per all\u00f2 normatiu; el cos femen\u00ed \u00e9s l’excepci\u00f3.<\/p>\n

De l\u2019economia d\u2019escala en resulta l\u2019estandarditzaci\u00f3 dels productes de consum aix\u00ed com la\u00a0 necessitat d\u2019una producci\u00f3 continuada. Per possibilitar aquests canvis es va crear el concepte d\u2019obsolesc\u00e8ncia programada, lligat a un model ecol\u00f2gicament i socialment insostenible amb el qual es projectava una visi\u00f3 de futur fraccionada, no inclusiva, colonialista i abusiva promoguda pel moviment New Deal als Estats Units. Aquest fet va suposar un gir en la professi\u00f3. Dissenyadors com ara Enzo Mari van reaccionar contra aquest model de consum. Mari ho va fer publicant Autoprogettazione <\/em>(1974), un manual d’instruccions b\u00e0siques per a la construcci\u00f3 de dinou mobles b\u00e0sics. L’usuari, percebut fins al moment com un subjecte passiu, va passar a participar de la construcci\u00f3 dels seus propis mobles. Aix\u00ed, Mari va introduir la idea del Do It Yourself<\/em>: un model molt m\u00e9s proper a l’artesania preindustrial liderada per la dona.<\/p>\n

En algunes universitats tamb\u00e9 es va comen\u00e7ar a q\u00fcestionar l’impacte pol\u00edtic i socioecon\u00f2mic del disseny industrial. Per exemple, van apar\u00e8ixer el disseny cr\u00edtic i el disseny especulatiu que, basats en la teoria de l’Escola de Frankfurt, plantejaven una nova manera de veure el disseny i el seu impacte: en comptes d’oferir respostes a necessitats econ\u00f2miques i empresarials, es q\u00fcestionava el sistema i es proposava un disseny no vinculat a l’autoritat patriarcal, obrint aix\u00ed un espai per plantejar el feminisme i la interseccionalitat en aquest camp. Aquest pensament cr\u00edtic, juntament amb les noves tecnologies, ha motivat l’elaboraci\u00f3 de noves teories ecol\u00f2giques que redefineixen el sistema econ\u00f2mic proposant alternatives de producci\u00f3, de consum i de relaci\u00f3.[iii]<\/a> El llibre Cradle to Cradle <\/em>(2002), del qu\u00edmic i ecologista Michael Braungart i l\u2019arquitecte William McDonough, ha significat un punt de partida des del qual es desmitifica el decreixement ent\u00e8s com a soluci\u00f3 \u00fanica. Els autors ofereixen una proposta centrada en les tecnologies d’un context en qu\u00e8 tot de nous materials aporten nutrients a l’ambient com a conseq\u00fc\u00e8ncia del seu \u00fas. Aquest pensament ha iniciat la revoluci\u00f3 dels biomaterials i la biofabricaci\u00f3.<\/p>\n

La diversificaci\u00f3 dels moviments ecol\u00f2gics (sostenibles) ha anat en paral\u00b7lel a la diversificaci\u00f3 dels moviments feministes. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2 i dels recents aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, hi ha hagut un canvi en els productes de consum en clau femenina. Cada cop existeix una segmentaci\u00f3 m\u00e9s precisa. Ja no es busca la norma, sin\u00f3 el n\u00ednxol de mercat. En la quarta revoluci\u00f3 industrial, provocada pel desenvolupament de la robotitzaci\u00f3, les f\u00e0briques s\u00f3n m\u00e9s flexibles i es redueixen les despeses dels utillatges i de la infraestructura. Aquest fet ha perm\u00e8s a les grans empreses oferir una hiperpersonalitzaci\u00f3 dels productes per a un segment de mercat molt redu\u00eft i, aix\u00ed i tot, mantenir els beneficis. En aquesta situaci\u00f3, existeixen tota mena de productes per a qualsevol classe de mercat. Tots els fetitxes i eclecticismes queden coberts. Trobem copes menstruals que controlen el cicle de manera remota, apps<\/em> que proporcionen tutorials de masturbaci\u00f3, roba, perfums i cosm\u00e8tics unisex i per a tots els colors de pell, etc. El m\u00e0rqueting d’aquests productes es presenta inclusiu: de g\u00e8nere, d\u2019edats, de races i pret\u00e9n deixar enrere estereotips. En aquest context, resulta especialment rellevant el llibre The Responsible Object <\/em>(2016),<\/em> de la te\u00f2rica Marjanne van Helvert, que en q\u00fcestiona l\u2019estat actual:<\/p>\n

\u201cTheir concept of woman mostly equals to female, feminine, heterosexual, and, in some contexts monogamous and mother; this eventually reproduces stereotypes about women, their \u00abtaste\u00bb, their technological abilities and their roles both in public and domestic life. Moreover, the discourse of some of the projects is overtly based on companies\u2019 economic plans, therefore women remain, once again, as potential consumers that would buy more gender-segregated products, but this time with \u00abfeminist\u00bb concerns\u201d.<\/p>\n

En la teoria sobre la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica de Pierre Bourdieu (1979), l’autor afirma que “design can function to naturalise oppressions and then obfuscate power relations around this process (…) The most intolerable conditions of existence can so often be perceived as acceptable and even natural.” En aquest sentit, podem pensar que la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que havia comportat l’estandarditzaci\u00f3 i la masculinitzaci\u00f3 del disseny industrial esdev\u00e9 actualment invisible, no perqu\u00e8 hagi estat superada, sin\u00f3 perqu\u00e8 adquireix una forma encara m\u00e9s subtil.<\/p>\n

Davant dels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics actuals i el canvi de paradigma que comporten, necessitem una visi\u00f3 cr\u00edtica, oberta, interseccional i ecofeminista. Necessitem m\u00e9s productors, productores i consumidors i consumidores locals, m\u00e9s disseny obert i compartit. Necessitem reduir, reciclar, reparar, recuperar i reutilitzar de la mateixa manera que necessitem investigar nous materials i processos oberts per a una producci\u00f3 local i sostenible. El projecte Superlocal <\/em>exemplifica com podria ser un disseny d’electrodom\u00e8stics en clau local. Andrea de Chirico dissenya i fabrica una col\u00b7lecci\u00f3 d’assecadors de cabell amb recursos locals de diferents zones d’Europa. Un altre exemple \u00e9s Emma Pardos, una marca de roba de Barcelona que produeix mitjons made in Barcelona<\/em>. Pot semblar irrellevant, per\u00f2 en un moment en qu\u00e8 la meitat dels mitjons consumits al m\u00f3n es fabriquen a Datang, una ciutat xinesa especialitzada en aquest producte, el projecte de l’Emma es converteix en una alternativa interessant.<\/p>\n

Aparentment la responsabilitat recau en el consumidor. Saber consumir \u00e9s una de les claus per afrontar les crisis socials i ecol\u00f2giques que estem vivint. Per\u00f2, en tant que consumidors, com afrontem la revoluci\u00f3 actual en qu\u00e8 una pluralitat de fabricants locals, tecnol\u00f2gics, espec\u00edfics i ecol\u00f2gics \u00e9s possible? Com aconseguim que unes eines que han nascut per ser col\u00b7laboratives, accessibles i compartides realment funcionin com a tals? \u00c9s possible en aquest context que existeixi un disseny feminista, decolonial i sostenible? Com s’hauria desenvolupat el disseny, si durant la construcci\u00f3 del capitalisme hagu\u00e9ssim tingut en compte les cures propies de les relacions de sororitat? Com s’hauria desenvolupat l’economia?<\/p>\n

 <\/p>\n

[i]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 De 44,4 milions de tones el 2016 a 52,2 el 2021, dades de l’Observatorio mundial de los residuos electr\u00f3nicos 2017. Resumen ejecutivo.<\/p>\n

[ii]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Isabel Campi es refereix a l’escola Bauhaus.<\/p>\n

[iii]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Resulta interessant recordar l’etimologia dels conceptes “ecologia” i “economia”. Ecologia: neologisme format a partir d’oikos<\/em>, que significa ‘casa’, i logia<\/em>, que significa ‘estudi’. \u00c9s a dir, estudi de la casa, adoptant l’entorn i el medi ambient com la casa en qu\u00e8 habiten diverses esp\u00e8cies. Economia: procedeix del terme en llat\u00ed oeconom\u012da<\/span><\/i>, i al mateix temps del grec \u03bf\u1f30\u03ba\u03bf\u03bd\u03bf\u03bc\u03af\u03b1<\/span><\/i>, on oikos<\/em> significa ‘casa’ i nomos<\/em> significa ‘llei’. \u00c9s a dir, \u00e9s la llei o la regulaci\u00f3 de la casa, entesa a escala macro.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

NOTA DE L’AUTORA Aquest text surt de la necessitat de reflexionar sobre el meu propi cos i condici\u00f3, com a dona blanca, catalana, nascuda als vuitanta, llicenciada en Disseny Industrial,…<\/p>\n","protected":false},"author":2649,"featured_media":27296,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6019],"tags":[],"coauthors":[6598],"acf":[],"yoast_head":"\nEl paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"NOTA DE L’AUTORA Aquest text surt de la necessitat de reflexionar sobre el meu propi cos i condici\u00f3, com a dona blanca, catalana, nascuda als vuitanta, llicenciada en Disseny Industrial,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-12-09T05:00:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"650\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"994\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Cris Noguer\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Cris Noguer\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Cris Noguer\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/\",\"name\":\"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg\",\"datePublished\":\"2019-12-09T05:00:59+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:58+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4acd14bf06808653b3cf358a0b49f76d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg\",\"width\":650,\"height\":994},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4acd14bf06808653b3cf358a0b49f76d\",\"name\":\"Cris Noguer\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/929da495e9c5a538bba979c6ae91b0ae\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b2a7701846806900da1b522071df6058?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b2a7701846806900da1b522071df6058?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Cris Noguer\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/cristinanoguer\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual – A*Desk","og_description":"NOTA DE L’AUTORA Aquest text surt de la necessitat de reflexionar sobre el meu propi cos i condici\u00f3, com a dona blanca, catalana, nascuda als vuitanta, llicenciada en Disseny Industrial,...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-12-09T05:00:59+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:58+00:00","og_image":[{"width":650,"height":994,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Cris Noguer","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Cris Noguer","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Cris Noguer"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/","name":"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg","datePublished":"2019-12-09T05:00:59+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:58+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4acd14bf06808653b3cf358a0b49f76d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Stephanie-Kwolek_kevlar.jpg","width":650,"height":994},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-paper-de-la-dona-en-el-disseny-industrial-un-repas-al-passat-per-a-redissenyar-el-mon-actual\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El paper de la dona en el disseny industrial: un rep\u00e0s al passat per a redissenyar el m\u00f3n actual"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4acd14bf06808653b3cf358a0b49f76d","name":"Cris Noguer","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/929da495e9c5a538bba979c6ae91b0ae","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b2a7701846806900da1b522071df6058?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b2a7701846806900da1b522071df6058?s=96&d=mm&r=g","caption":"Cris Noguer"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/cristinanoguer\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27223"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2649"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27223"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27223\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27302,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27223\/revisions\/27302"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27223"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27223"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27223"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=27223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}