{"id":27310,"date":"2019-12-16T06:00:32","date_gmt":"2019-12-16T05:00:32","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=27310"},"modified":"2023-07-09T14:34:58","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:58","slug":"la-cocina-y-el-reloj","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/","title":{"rendered":"La cuina i el rellotge"},"content":{"rendered":"

\u00abSobretot, benvolguda mestressa de casa, evita les petites ‘xerrades’ a les escales del soterrani, al vest\u00edbul principal, davant la porta de l’apartament o a trav\u00e9s de la finestra, ja que s\u00f3n veritables lladres de temps!\u00bb.\u00a0<\/span>[1]<\/a><\/p>\n

\u00abAquest rellotge de control \u00e9s, en el dia d’un obrer, el primer av\u00eds d’una llei la brutalitat de la qual domina tota la part de la vida passada entre m\u00e0quines; l’atzar no t\u00e9 carta de ciutad\u00e0 a la f\u00e0brica\u00bb.\u00a0<\/span>[2]<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquest text aborda les bases del disseny d’una de les estades m\u00e9s emblem\u00e0tiques de la casa: la cuina. D’on ve? A quines q\u00fcestions respon aquest espai? La cuina \u00e9s un dels llocs m\u00e9s importants per al sosteniment material i afectiu de la vida. Donada la import\u00e0ncia que tenen les tasques que fan possible viure \u2014el treball reproductiu\u2014 en la creaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball, \u00e9s a dir, donat l’important que \u00e9s que el nostre cos estigui ben alimentat i vestit, les nostres filles criades i les nostres \u00e0vies ateses, per a servir en l’engranatge de producci\u00f3 capitalista, el disseny de les tasques dom\u00e8stiques i dels espais on es realitzen no va escapar en absolut al control per part del sistema.<\/span><\/p>\n

La cuina contempor\u00e0nia no pot separar-se de les teories racionalistes que van modelar la manera de producci\u00f3 capitalista al canvi de segle. La seva principal doctrina va ser formulada per Frederick Winslow Taylor a principis del segle XX. El taylorisme, dissenyat per al treball fabril, va permetre despla\u00e7ar el control obrer del treball (que abans coneixia els procediments i gestionava els temps), passant-los al departament de planificaci\u00f3, que ara organitzava les operacions i feia servir el cron\u00f2metre per a augmentar la productivitat. D’aquesta manera, es va donar un canvi radical en les relacions econ\u00f2miques entre classes, i el sorgiment de la producci\u00f3 en massa que el fordisme va consolidar.<\/span><\/p>\n

En aquest context, va tenir lloc tamb\u00e9 una sistematitzaci\u00f3 de les tasques dom\u00e8stiques, que es va relacionar amb les teories dissenyades per a les f\u00e0briques, i que van impulsar activistes, associacions de mestresses de casa, la ind\u00fastria o l’estat. Aquesta sistematitzaci\u00f3 tenia una justificaci\u00f3 cient\u00edfica, perqu\u00e8 tornava m\u00e9s eficaces les maneres de fer el treball dom\u00e8stic, no obstant aix\u00f2 obviava la possibilitat d’intercanviar-lo per capital, refor\u00e7ava l’assignaci\u00f3 d’aquestes tasques a les dones (la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere estava encara molt lluny de discutir-se), les reglamentava, i les vinculava als productes de consum propis de la imminent societat de consum. La mitificaci\u00f3 de la mare mestressa de casa va permetre al capital, \u00abmitjan\u00e7ant la denegaci\u00f3 del salari per al treball dom\u00e8stic i la seva transformaci\u00f3 en un acte d’amor\u00bb, com va afirmar Silvia Federici, obtenir \u00abuna quantitat incre\u00efble de treball gaireb\u00e9 gratu\u00eft\u00bb.\u00a0<\/span>[3]<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 aquest enteniment del treball dom\u00e8stic va ser nom\u00e9s un de molts que es van proposar durant els segles XIX i XX. Si aquestes idees van triomfar sobre les altres, va ser perqu\u00e8 es van adequar al sistema ideol\u00f2gic i econ\u00f2mic del capitalisme patriarcal.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

El 1982, Dolores Hayden va publicar l’aclamat llibre The Grand Domestic Revolution\u00a0<\/span>[4]<\/a>\u00a0sobre les primeres dones que als Estats Units van identificar l’explotaci\u00f3 econ\u00f2mica del treball dom\u00e8stic com una de les raons de la seva desigualtat. Aquestes dones van proposar la transformaci\u00f3 dels espais de les tasques dom\u00e8stiques per a obtenir control sobre elles. Hayden exposa diferents esfor\u00e7os per a col\u00b7lectivitzar el treball dom\u00e8stic, com els proposats pels socialistes ut\u00f2pics Robert Owen o Charles Fourier, o per iniciatives com la de Melusina May Peirce. Peirce va iniciar la Cambridge Cooperative Housekeeping Society, que perseguia l’objectiu d’organitzar el treball dom\u00e8stic en cooperatives, on dones de classe mitjana i prolet\u00e0ries treballaven juntes, totes accionistes, cobrant pel menjar preparat o per treballs de bugaderia. La seva insist\u00e8ncia que fossin remunerades va ser provocadora, i els seus marits es van sentir amena\u00e7ats per la independ\u00e8ncia de les seves esposes. L’empresa de Peirce, iniciada el 1868, va fracassar el 1871.<\/span><\/p>\n

Davant d’hist\u00f2ries com la de Peirce, les propostes de sistematitzaci\u00f3 del treball dom\u00e8stic realitzat per les anomenades \u00abenginyeres dom\u00e8stiques\u00bb\u00a0<\/span>[5]<\/a>\u00a0 va tenir m\u00e9s \u00e8xit. Catherine Beecher va ser la primera d’aquestes dones. L’historiador Sigfried Gideon, en un dels llibres fonamentals de l’arquitectura, va considerar a Beecher una important impulsora de la mecanitzaci\u00f3 de la llar.\u00a0<\/span>[6]<\/a> Diana Strazdes,[7]<\/a>\u00a0per part seva, va trobar en les propostes de Beecher el reflex de les cases puritanes de Nova Anglaterra del segle XVII, de les Beecher va recuperar l’estructura organitzativa per a proposar una reforma cristiana de la vida dom\u00e8stica. Nascuda el 1800, Catherine Beecher creia en la separaci\u00f3 de l’esfera de la dona i la de l’home, essent la de la primera reservada a l’\u00e0mbit privat, i la del segon als assumptes p\u00fablics. Mitificaria la dona com a mare i professional de la casa, guia moral de la societat.<\/span><\/p>\n

Entre els seus m\u00faltiples llibres i articles, el seu \u00e8xit m\u00e9s rotund va ser A Treatise on Domestic Economy for the Use of Young Ladies at Home and at School, publicat el 1841. Aquest tractat dirigit a les joves mestresses de casa abordava moltes q\u00fcestions relatives a la llar, des de consells d’alimentaci\u00f3 o educaci\u00f3 f\u00edsica, a la import\u00e0ncia de bones maneres per a la felicitat familiar. El cap\u00edtol 24 el va dedicar al disseny d’habitatges. Suggeria cases eficients i cuines racionalitzades plenes de llum i aire. La seva visi\u00f3 es va completar amb la publicaci\u00f3 de The American Woman’s Home, escrit amb la seva germana Harriet, el 1869. En aquest llibre, la cuina era un \u00e0mbit mecanitzat, situat al cor de la casa.<\/span><\/p>\n

Una altra important influ\u00e8ncia per a la cuina moderna va ser Lillian Evelyn Moller Gilbreth, nascuda el 1878. Juntament amb la seva parella Frank Bunker Gilbreth, va ser pionera de l’administraci\u00f3 cient\u00edfica del treball i experta en efici\u00e8ncia, i va dissenyar una metodologia anomenada Sistema Gilbreth amb l’esl\u00f2gan \u00abThe One Best Way to Do Work\u00bb. Lillian va aplicar el seu m\u00e8tode a casa seva, malgrat el seu desgrat per les tasques dom\u00e8stiques i del fet que ella mateixa, una executiva, tenia servei. Als anys 20 es va associar amb la Brooklyn Borough Gas Company per a desenvolupar Gilbreth’s Kitchen Practical, presentat en 1929. Aquesta cuina mostrava els nous electrodom\u00e8stics de gas, aix\u00ed com la recerca de Gilbreth sobre l’estalvi de moviment. La va organitzar eficientment, amb els focs i la superf\u00edcie de treball contigus, l’emmagatzematge dels aliments a dalt, el de les bateries de cuina a baix i la nevera a prop, formant una disposici\u00f3 en forma de L. Gilbreth va mesurar en passos l’efici\u00e8ncia de la seva cuina.\u00a0<\/span>[8]<\/a><\/p>\n

Contempor\u00e0nia seva va ser Christine Frederick, l’especialista en economia dom\u00e8stica m\u00e9s influent a Europa. Frederick estava interessada en l’aplicaci\u00f3 del taylorisme a la llar. El 1912, un any despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de Principles of Scientific Management de Taylor, Frederick va signar una s\u00e8rie d’articles sota el t\u00edtol “New Housekeeping” al Ladies’ Home Journal, amb els quals pretenia explicar el taylorisme a les dones de classe mitjana. Aquests articles es van publicar posteriorment a The New Housekeeping: Efficiency Studies in Home Management. A la d\u00e8cada de 1920, va posar en valor la idea de l’obsolesc\u00e8ncia planificada del producte com una forma d’efici\u00e8ncia a gran escala que mantindria l’economia industrial funcionant sense problemes.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A Europa, la racionalitzaci\u00f3 del treball dom\u00e8stic va adquirir protagonisme despr\u00e9s de la I Guerra Mundial, un moment en el qual les nacions prenien nota de la industrialitzaci\u00f3 dels Estats Units. El cas alemany ha estat el m\u00e9s estudiat per la historiografia de l’arquitectura, del qual destaca la consideraci\u00f3 de l’espai dom\u00e8stic com a part del sistema econ\u00f2mic nacional. Quant a l’habitatge, des de 1921, el Grup d’Economia Nacional del Consell Nacional Assessor de Productivitat es va encarregar de difondre les idees tayloristes. Va crear un servei educatiu, va realitzar estudis de temps i efici\u00e8ncia, i va posar en marxa un arxiu sobre economia dom\u00e8stica. Semblava que darrere d\u2019un treballador efica\u00e7 hi havia una llar ben administrada i feli\u00e7. La racionalitzaci\u00f3 apareixeria com un mecanisme de control ideol\u00f2gic sobre la classe prolet\u00e0ria, a qui estaven dirigides aquestes recomanacions. La influ\u00e8ncia americana es pot tra\u00e7ar a partir de la traducci\u00f3 del llibre de Christine Frederick a l’alemany en 1921. L’article “The Rationalization of Consumption in the Household” (1922), de l’arquitecta Erna Meyer per a una revista de l’Associaci\u00f3 d’Enginyers Alemanys, expressava la insist\u00e8ncia de l’autora en la necessitat d’entendre l’habitatge com un lloc productiu que havia de ser reformat.<\/span><\/p>\n

Des del punt de vista de l’acad\u00e8mica Susan R. Henderson, el treball de dones com Meyer va fer que\u00a0 la reforma dom\u00e8stica sembl\u00e9s un programa feminista, i la participaci\u00f3 d’associacions de mestresses de casa en la seva teoritzaci\u00f3, un proc\u00e9s participatiu<\/span>.[9]<\/a>\u00a0Per a Henderson, el patriarcat privat representat per la fam\u00edlia va ser progressivament lliurat a un patriarcat p\u00fablic dominat per la ind\u00fastria i l’Estat, en convertir la cuina en un producte de consum i un dispositiu disciplinador, on la visi\u00f3 universal del modernisme esborrava les difer\u00e8ncies socials i de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n

El 1925, Ernst May va contractar a la primera dona sortida de l’Escola d’Arquitectura de Frankfurt per a desenvolupar la cuina que seria present a 10.000 habitatges socials promoguts pel govern de la ciutat, en mans dels socialdem\u00f2crates. Margarete Sch\u00fctte-Lihotzky va dissenyar la cuina de Frankfurt, la cuina moderna per excel\u00b7l\u00e8ncia, un espai de 1,90 per 3,44 metres, on els moviments eren els m\u00e9s eficients. El metall, el lin\u00f2leum, el vidre i la cer\u00e0mica la feien as\u00e8ptica, un laboratori. El 1927, va ser mostrada a l’exposici\u00f3 de la Werkbund de Stuttgart, i se la va recon\u00e8ixer internacionalment. A Espanya, despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de dos articles sobre l’exposici\u00f3 de Stuttgart a la revista Arquitectura, la cuina va passar de ser una estan\u00e7a oblidada a tenir import\u00e0ncia en dos articles dels arquitectes moderns Garc\u00eda Mercadal i Arniches i <\/span>Dom\u00ednguez.[10]<\/a>\u00a0La segona trobada del CIAM (Congr\u00e8s internationaux d’architecture moderne), una de les institucions m\u00e9s influents de l’arquitectura en aquell moment, realitzat el 1929 a Frankfurt, es va titular Die Wohnung fur das Existenzminimum (L’habitatge per al nivell de vida m\u00ednim), i va ser organitzat per Ernst May.<\/span><\/p>\n

El comprom\u00eds pol\u00edtic de Lihoztky va ser indubtable: despr\u00e9s del seu ingr\u00e9s al partit comunista austr\u00edac, el 1940 va ser arrestada per la Gestapo a \u00c0ustria i condemnada a mort \u2014condemna permutada per 15 anys de pres\u00f3. No obstant aix\u00f2, l’aplicaci\u00f3 de la tecnologia a la resoluci\u00f3 dels problemes de la classe prolet\u00e0ria, i en concret de les dones de classe obrera va tenir nombrosos problemes. Malgrat els avantatges de la planificaci\u00f3, es van obviar les organitzacions vitals i tradicions de les economies precapitalistes. Un determinat model de fam\u00edlia es va reproduir en els dissenys d’habitatge. La millora t\u00e8cnica va mitigar la lectura de l’explotaci\u00f3 de classe i g\u00e8nere sota el car\u00e0cter heroic de les construccions modernes. L’aplicaci\u00f3 de la tecnologia es va fer d’acord amb els interessos industrials, i no es va atacar la base de la desigualtat de les dones i de la classe prolet\u00e0ria. La creaci\u00f3 de salaris per al treball dom\u00e8stic, la industrialitzaci\u00f3 d’aquests treballs i el q\u00fcestionament dels rols de g\u00e8nere o de la mateixa idea del g\u00e8nere mai van tenir una oportunitat. Tenint en compte la import\u00e0ncia del salari en una societat capitalista, la invisibilitzaci\u00f3 i denigraci\u00f3 de les cures va contribuir a mantenir a les dones apartades del poder pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social.<\/span><\/p>\n

L’espai de la cuina i l’habitatge es va dissenyar sobre la base de valors productivistes sota els quals havien de funcionar les dones. Per\u00f2, com va assenyalar Silvia Federici, \u00abnom\u00e9s des del punt de vista del capitalista ser productiu \u00e9s una virtut moral, fins i tot un imperatiu moral. Des del punt de vista de la classe obrera, ser productiu significa simplement ser explotat<\/span>\u00bb.[11]<\/a>\u00a0Avui, amb la globalitzaci\u00f3, molt del treball reproductiu ha recaigut en dones migrants, moltes vegades en condicions contractuals irregulars. Com assenyala Federici, la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 encara a \u00abreclamar el control sobre les condicions materials de la nostra reproducci\u00f3 i crear noves formes de cooperaci\u00f3 que escapin a la l\u00f2gica del capital i del mercat\u00bb.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>\u00abMore free time for the woman\u00bb, Metallarbeiter-Zeitung<\/em>, 1 de gener de 1927. Citat per Mary Nolan, \u00ab\u201cHousework Made Easy\u201d: The Taylorized Housewife in Weimar Germany’s Rationalized Economy\u00bb a\u00a0Feminist Studies<\/em> Vol. 16, N\u00ba 3 (Tardor, 1990), pp. 571.<\/p>\n

[2]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>Simone Weil, La condici\u00f3n obrera<\/em>, Ediciones Nova Terra, Barcelona, 1962, pp. 106\u2013107.<\/p>\n

[3]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Silvia Federici, Revoluci\u00f3n en punto cero<\/em>, Traficantes de sue\u00f1os, Madrid, 2013, p. 38.<\/p>\n

[4]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>Dolores Hayden, The Grand Domestic Revolution<\/em>, The MIT Press, Cambridge, 1982.<\/p>\n

[5]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Carmen Espegel Alonso i Gustavo Rojas P\u00e9rez, \u00abLa estela de las ingenieras dom\u00e9sticas americanas en la vivienda social europea\u00bb, Revista Proyecto Progreso Arquitectura<\/em>, N\u00ba 18 (Maig 2018), pp. 54-73.<\/p>\n

Disponible a https:\/\/revistascientificas.us.es\/index.php\/ppa\/article\/view\/3966\/4504<\/a><\/p>\n

[6]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>Siegfried Gideon, Mechanization Takes Command: A Contribution to Anonymous History<\/em>, Oxford University Press, New York, 1948, pp. 512-19.<\/p>\n

[7]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>Diana Strazdes, \u00abCatharine Beecher and the American Woman’s Puritan Home\u00bb a\u00a0The New England Quarterly<\/em> Vol. 82, N\u00ba 3 (Setembre 2009), pp. 452-489. Disponible a\u00a0https:\/\/www.jstor.org\/stable\/25652030?read-now=1&seq=3#page_scan_tab_contents<\/a><\/p>\n

[8]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>Alexandra Lange, \u00abThe Woman Who Invented the Kitchen\u00bb a\u00a0Slate<\/em>, 25 octubre 2012. Disponible a\u00a0https:\/\/slate.com\/human-interest\/2012\/10\/lillian-gilbreths-kitchen-practical-how-it-reinvented-the-modern-kitchen.html<\/a><\/p>\n

[9]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>Susan Henderson, \u00abRevolution in the Woman’s Sphere: Grete Lihotzky and the Frankfurt Kitchen\u00bb a Debra Coleman, Elizabeth Danze, Carol Henderson (ed), Architecture and Feminism<\/em>, Princeton Architectural Press, New York (1996), pp. 221\u2013247.<\/p>\n

[10]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Mar\u00eda Carreiro-Otero y C\u00e1ndido L\u00f3pez-Gonz\u00e1lez, \u00abLa cocina moderna en la vivienda colectiva espa\u00f1ola a trav\u00e9s de los concursos de arquitectura del per\u00edodo 1929-1956\u00bb en ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno<\/em> 39 (2019), p. 189. Disponible a http:\/\/dx.doi.org\/10.5821\/ace.13.39.5979<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

[11]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/sup>Silvia Federici, Revoluci\u00f3n en punto cero<\/em>, Traficantes de sue\u00f1os, Madrid, 2013, p. 57.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abSobretot, benvolguda mestressa de casa, evita les petites ‘xerrades’ a les escales del soterrani, al vest\u00edbul principal, davant la porta de l’apartament o a trav\u00e9s de la finestra, ja que…<\/p>\n","protected":false},"author":2650,"featured_media":27244,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6019],"tags":[],"coauthors":[6599],"acf":[],"yoast_head":"\nLa cuina i el rellotge – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La cuina i el rellotge – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00abSobretot, benvolguda mestressa de casa, evita les petites ‘xerrades’ a les escales del soterrani, al vest\u00edbul principal, davant la porta de l’apartament o a trav\u00e9s de la finestra, ja que...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-12-16T05:00:32+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1594\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1278\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Paula Garc\u00eda-Masedo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Paula Garc\u00eda-Masedo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Paula Garc\u00eda-Masedo\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/\",\"name\":\"La cuina i el rellotge – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg\",\"datePublished\":\"2019-12-16T05:00:32+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:58+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/88e80c3a90799b7b70e51084a3ec53f2\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg\",\"width\":1594,\"height\":1278},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La cuina i el rellotge\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/88e80c3a90799b7b70e51084a3ec53f2\",\"name\":\"Paula Garc\u00eda-Masedo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/00cce9b187c0f1c55117a1c73c2bd071\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2ac6a70e8393d23c545c77ba33d6b2bc?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2ac6a70e8393d23c545c77ba33d6b2bc?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Paula Garc\u00eda-Masedo\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/paulagarciamasedo\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La cuina i el rellotge – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La cuina i el rellotge – A*Desk","og_description":"\u00abSobretot, benvolguda mestressa de casa, evita les petites ‘xerrades’ a les escales del soterrani, al vest\u00edbul principal, davant la porta de l’apartament o a trav\u00e9s de la finestra, ja que...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-12-16T05:00:32+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:58+00:00","og_image":[{"width":1594,"height":1278,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Paula Garc\u00eda-Masedo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Paula Garc\u00eda-Masedo","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Paula Garc\u00eda-Masedo"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/","name":"La cuina i el rellotge – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg","datePublished":"2019-12-16T05:00:32+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:58+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/88e80c3a90799b7b70e51084a3ec53f2"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/The-New-Housekeeping-1.jpg","width":1594,"height":1278},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-cocina-y-el-reloj\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La cuina i el rellotge"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/88e80c3a90799b7b70e51084a3ec53f2","name":"Paula Garc\u00eda-Masedo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/00cce9b187c0f1c55117a1c73c2bd071","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2ac6a70e8393d23c545c77ba33d6b2bc?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2ac6a70e8393d23c545c77ba33d6b2bc?s=96&d=mm&r=g","caption":"Paula Garc\u00eda-Masedo"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/paulagarciamasedo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27310"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2650"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27310"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27442,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27310\/revisions\/27442"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27310"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=27310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}