![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Adentro.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
He arribat. S\u00f3n les 21.00 h. \u00c9s el lloc exacte. No hi ha dubte. En una hora la nit ho cobrir\u00e0 tot. Encara no. Aqu\u00ed la foscor apareix de sobte, despr\u00e9s d’aquest silenci. Res l’anticipa, arriba sense avisar. M’asseur\u00e9 i esperar\u00e9. Estic tremolant. Miro el m\u00e9s lluny que puc, no hi ha res. Estic una altra vegada en el mateix lloc de sempre per\u00f2 aquesta vegada, despr\u00e9s del que ella em va comptar, tot s’ha tornat evident. No hi ha ning\u00fa en diversos quil\u00f2metres al meu voltant. Estic sola. Em quedar\u00e9 totalment a les fosques. Alguna cosa es mou darrere meu. No miris. Ell em va dir que a prop hi ha un campament anomenat Desert Stars. Mai havia escoltat res sobre aix\u00f2. Tinc les coordenades que vaig trobar a Internet. Un link amb una direcci\u00f3 i una foto en la qual apareixia una carpa coberta de pols en una rambla entre dos petits canons. Una antena. Una tanca constru\u00efda amb somiers de matalassos oxidats pel sol que envoltaven el campament. Un cotxe vermell sense rodes i amb el cap\u00f3 obert. Una muntanya de pl\u00e0stics groguencs i fustes punxants. Una rentadora oxidada. No tenen un tanc per a l’aigua. Segons els meus c\u00e0lculs estan a quatre quil\u00f2metres i mig. Una hora caminant. Trenta minuts corrent. Noto com la sang baixa a les cames, com l’o\u00efda s’aguditza. Ho tinc tot: una pala. Quan arribi comen\u00e7ament. Hi ha alg\u00fa. Ho noto. No miris. Atenta. No podr\u00e9. Atenta. \u00c9s f\u00e0cil. Comprovo que estic en el lloc correcte. Leo la nota per \u00faltima vegada. Ok.<\/p>\n
Ara s\u00ed.<\/p>\n
Ella no em coneixia.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Afuera.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Jo creia que s\u00ed. Creia que la coneixia de tant mirar-la, els seus cabells llargs fins a la cintura amb flocs rossos descolorits, els seus ulls negres que mai em van mirar i aquella intu\u00efci\u00f3 que sempre va ser all\u00ed. Ens mudem a aquest poble poc abans que la meva mare i el meu germ\u00e0 tornessin a viure amb nosaltres. Abans que ells arribessin jo no assistia a les classes de l’institut al qual el meu pare m’havia apuntat. Estava massa lluny per arribar a temps i el conductor de l’autob\u00fas que havia de recollir-me cada mat\u00ed no sabia que havia de detenir-se all\u00ed. M’ho va dir un temps despr\u00e9s, el dia en qu\u00e8 jo corria per aquesta rambla i em va acostar en el seu cotxe vermell a l’estaci\u00f3 de tren m\u00e9s pr\u00f2xima. Aix\u00ed que, m’aixecava, prenia un got de llet i, asseguda en la pedra que indicava a l’autob\u00fas que havia de parar-se, mirava com seguia sense detenir-se. Agafava la meva motxilla i comen\u00e7ava a caminar. Arribava a l’institut sobre les 10.30 h i m’amagava darrere dels arbustos abans de la porta d’entrada. I els mirava fumar. Es deia Mar\u00eda. \u201cMar\u00eda\u201d, cridava el seu nuvi mentre ella s’anava amb un somriure desafiador i de pinxo carrer a baix. Tots l’observaven. Ell sempre la perseguia amb la moto i ella sempre li empenyia. Jo tamb\u00e9 la seguia. Fins que un dia em va descobrir, em va tirar del p\u00e8l per l’esquena i em va murmurar a cau d’orella \u201cA qui mires?\u201d. Es va anar carrer a baix. Tremolar i somriure alhora. Ja no podia amagar-me.<\/p>\n
Quan la meva mare i el meu germ\u00e0 van tornar, el meu pare va fer un tracte amb un home i ens mud\u00e0rem a un mas mig esfondrat. Compartia amb el meu germ\u00e0 una habitaci\u00f3 amb les parets malveses per la humitat. I vaig comen\u00e7ar a anar a l’institut. Anava a la seva classe, l’aula 7. S’asseia a pocs pupitres de dist\u00e0ncia. Jo la podia mirar des del meu. El que no aconseguia veure era el paper que mirava una vegada i una altra quan tots estaven distrets. Era el dia del meu aniversari quan la meva mare i el meu germ\u00e0 van tornar. Vaig entrar a l’apartament en el qual vivia amb el meu pare i eren all\u00ed. El meu germ\u00e0 jugava amb el gat que a vegades venia a veure’m. Vaig fer la meva maleta i ens vam anar a aquell mas. Va comen\u00e7ar l’obsessi\u00f3 de la meva mare. Dues setmanes despr\u00e9s, estava a classe quan el cap d’estudis va entrar i em va demanar que sort\u00eds, la meva mare m’estava esperant. En el cotxe, mentre em portava cap a algun lloc, no deixava de repetir alguna cosa sobre la piga que tenia al costat del llavi. Vaig arribar a classe amb una tireta i uns punts que em feien mal quan respirava. Mar\u00eda sabia el que havia passat, jo encara no. Ho s\u00e9 per la nota que em va deixar en el llibre de matem\u00e0tiques, en la qual em convidava a anar amb les seves amigues un dia, tamb\u00e9 per la qual em demanava que li don\u00e9ssim un escarment, per la qual deia que era la seva millor amiga i per la seva \u00faltima nota en la qual m’advertia que hauria d’enterrar-la per poder amagar-me d’ella. Ho s\u00e9 perqu\u00e8 l’angoixa que em despertava a plena llum del dia va desapar\u00e8ixer en la foscor d’aquell lloc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He arribat. S\u00f3n les 21.00 h. \u00c9s el lloc exacte. No hi ha dubte. En una hora la nit ho cobrir\u00e0 tot. Encara no. Aqu\u00ed la foscor apareix de…<\/p>\n","protected":false},"author":2652,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6022],"tags":[],"coauthors":[6602],"acf":[],"yoast_head":"\n