Tot Cambrils a les fosques i jo des del terrat veient-ho tot.<\/p>\n
<\/p>\n
En un pol\u00edgon mar\u00edtim, s’alcen frases, noms i s\u00edmbols dels grups de joves russos que queden per a pegar-se. Est\u00e0 tot escrit amb pedres.<\/p>\n
<\/p>\n
Els corbs no s\u00f3n negres per plaer.<\/p>\n
<\/p>\n
La impossibilitat de desprendre’s d’un mateix.<\/p>\n
<\/p>\n
I caure en l’engany del llenguatge.<\/p>\n
<\/p>\n
Creient que aprens a nedar.<\/p>\n
<\/p>\n
Construir un assentament per assentar.<\/p>\n
I escriure vint-i-cinc kil\u00f2metres sense parar.<\/p>\n
<\/p>\n
Pujar a una repisa de roca a quaranta metres sense sortida per cantar.<\/p>\n
<\/p>\n
Al barrejar tots els colors el negre \u00e9s m\u00e9s ell mateix.<\/p>\n
<\/p>\n
Perdre fam\u00edlies sintetitzadas com a dolor qu\u00edmic.<\/p>\n
<\/p>\n
Sabre’s lliure, sense lligams, sense subjectar, sense seguretat social.<\/p>\n
<\/p>\n
El vell i l’estimar.<\/p>\n
<\/p>\n
Telepatia per freq\u00fc\u00e8ncia privada como la por del neandertal.<\/p>\n
<\/p>\n
I el faquir revertint el temps, treient-se una espasa infinita sense poder acabar.<\/p>\n
<\/p>\n
Com carn “mech\u00e1” en el dinar de Nadal de Casa Re\u00efal.<\/p>\n
<\/p>\n
Anar-se en temporada ja gaireb\u00e9 extinta amb una amalgama de russos i alemanys.<\/p>\n
<\/p>\n
Pensant en que el seu oci es funda en la seva pr\u00f2pia condici\u00f3. Ells s\u00f3n els actors de la pel\u00b7l\u00edcula que estan veient mentre la van constru\u00efnt.<\/p>\n
<\/p>\n
D’altres baixen a m\u00e9s de cent metres dins l’oce\u00e0 sense gaireb\u00e9 poder veure ni escoltar.<\/p>\n
<\/p>\n
Venir premeditadament per analitzar tot all\u00f2 que fas, intentar entendre. Simplement estant.<\/p>\n
<\/p>\n
Rescatar-se. A un mateix, com al vell i ara el mar.<\/p>\n
I saber d’entrada que nom\u00e9s l’espina arribar\u00e0.<\/p>\n
<\/p>\n
La tristesa com a exemplar.<\/p>\n
Defensar el sacrifici, sense amo, ni deu, ni cobrar.<\/p>\n
<\/p>\n
Com el vell i el caminar.<\/p>\n
<\/p>\n
Val\u00e8ncia i B\u00e9lgica van comen\u00e7ar a l’oscuretat.<\/p>\n
Quan es van acostumar a la llum i es van veure, va arribar el fi.<\/p>\n
<\/p>\n
Maria es preocupava de que el diari amb el qual embolicava la g\u00e0bia de’n Titus, la cotorra argentina, est\u00e9s posada de tal manera que des de dins, el text fora llegible.<\/p>\n
<\/p>\n
Calamars de m\u00e9s o menys metre i mig que viuen en les profunditats.<\/p>\n
De nit sorten a sopar, van evolucionar podent emitir llum que varia depenenet del seu estat d’\u00e0nim.<\/p>\n
<\/p>\n
Dos alemans discuteixen. A ella els calamars li semblen una merda, ell la mira.<\/p>\n
<\/p>\n
A qui li pot agradar.<\/p>\n
El Aperol Spritz com a indicador de la salut del capital.<\/p>\n
<\/p>\n
I Carrie fora d’escena fent-ho encara millor.<\/p>\n
<\/p>\n
La foscor pot estar en un cami\u00f3, lluny de la fam\u00edlia.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 segurament preferim analitzar la foscor al cap de la filla del treballador de Transportes Miramar.<\/p>\n
<\/p>\n
Eva va sortir de ioga amb la seva estera platejada que Luc\u00eda li havia regalat feia dos mesos.<\/p>\n
<\/p>\n
Era el dia escollit, feia temps que feia plans.<\/p>\n
<\/p>\n
Va obrir la porta i en treure les claus, aqu\u00e9stes van caure a terra. No li va agradar.<\/p>\n
En aquell Avui tot havia de ser perfecte.<\/p>\n
Va preferir pujar per les escales, tot aprofitant els sis pisos m\u00e9s entresol per a descarregar en un darrer sprint les forces que li qued\u00e0ven.<\/p>\n
Va entrar a l’apartament, va saludar al mirall del rebedor, va deixar caure les claus damunt la pantera de plata i es va despullar cam\u00ed del bany.<\/p>\n
Va obrir l’aig\u00fca, va saludar al mirall del bany i va seure al plat de dutxa.<\/p>\n
Va obrir les cames, va pixar i va comen\u00e7ar a xiular\u00a0Il Tramonto<\/em> de I.F.<\/p>\n <\/p>\n Mentrestant, repasava les calculades passes que havien de ser executades amb cura i a la perfecci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n I all\u00e0 es va dormir, envoltada en escuma La Toja. Serien les nou i mitja del mat\u00ed quan va despertar.<\/p>\n <\/p>\n Va recordar el somni en el qual el seu pare era la vela de l’ala delta que ella \u00a0guiava amb precisi\u00f3, just per damunt d’un camp de carbasons roses numerats del zero al mil nou-cents noranta-quatre.<\/p>\n <\/p>\n Ezequiel celebrava l’ascens, per\u00f2 el que m\u00e9s li va agradar de tot aquell assumpte era passar per sobre del seu antic coordinador. Se la tenia jurada i ara era q\u00fcesti\u00f3 de temps posar les coses al lloc. Per\u00f2 no buscava venan\u00e7a. Es movia millor oblidant i fent que les dem\u00e9s oblidessin tamb\u00e9. Aix\u00ed la v\u00edctima patia fins a la seva jubilaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Es va despedir quan les targetes de cr\u00e8dit van comen\u00e7ar a tallar l’aire.<\/p>\n Va baixar tot el r\u00e0pid que va poder al garatge, va escopir, es va posar el casc i va sortir amb la RD350 com si condu\u00eds un corser d’aquells que ballen als amfiteatres de sorra.<\/p>\n Tot ficat per no arribar ni abans ni despr\u00e9s a la seva cita. Avui la mataria despr\u00e9s de dos anys esperant el millor dels moments.<\/p>\n Va obrir la visera per eixugar-se la primera ll\u00e0grima que brotava dels seus ulls des que va n\u00e8ixer. El mateix dia que la seva mare va morir i el seu pare va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n <\/p>\n – Hola Eva, \u00bfc\u00f3m est\u00e0s?<\/p>\n – B\u00e9, amb moltes ganes de que ens veiessim. I t\u00fa, qu\u00e8 tal?<\/p>\n <\/p>\n Es van trobar just quan es van con\u00e8ixer. A les onze en punt de la nit al tercer espig\u00f3 a la dreta del port de Salou.<\/p>\n <\/p>\n Vaig deixar de dibuixar ja fa molts anys, potser per la por que em produ\u00efa el representar. Dibuixar fa que no s\u00e0pigues oblidar.<\/p>\n No va poder ni respondre, quan una daga va entrar pel costat esquerre d’Ezequiel, un tall perfecte inclinat just a les onze, entrant pel pericardi i obrint-se pas fins a l’aur\u00edcula.<\/p>\n <\/p>\n Es va agenollar, va besar el ventre de l’Eva per darrer cop i va parar la seva mirada abans de caure als seus peus. A l’instant l’Eva va vomitar damunt d’ell. El va abra\u00e7ar i va entrar en el t\u00fanel amb l’ajut de la cicuta.<\/p>\n <\/p>\n Despr\u00e9s van anar junts a nadar.<\/p>\n <\/p>\n Fixin-se, els tics que s’adquereixen al fumar, sempre semblen aliens.<\/p>\n <\/p>\n I qui no fuma, no els te.<\/p>\n <\/p>\n La foscor es reflejar-se en el mirall per temps prolongat. Treient el teu jo neutre. Fins a perdre la identitat.<\/p>\n <\/p>\n Si t’agrada o no ja \u00e9s cosa teva.<\/p>\n <\/p>\n Per a gustos dolors.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n —–<\/p>\n (Imatge destacada: fotografia de Goran Bertok)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tot Cambrils a les fosques i jo des del terrat veient-ho tot. En un pol\u00edgon mar\u00edtim, s’alcen frases, noms i s\u00edmbols dels grups de joves russos que queden per…<\/p>\n","protected":false},"author":2653,"featured_media":27349,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6022],"tags":[],"coauthors":[6603],"acf":[],"yoast_head":"\n