{"id":27438,"date":"2019-12-30T06:00:20","date_gmt":"2019-12-30T05:00:20","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=27438"},"modified":"2023-07-09T14:34:56","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:56","slug":"racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/","title":{"rendered":"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l’usuari universal predeterminat"},"content":{"rendered":"

Els primers emoji van ser creats el 1999 per l’artista japon\u00e8s Shigetaka Kurita i es diu que es van popularitzar davant la necessitat de mantenir la delicada etiqueta social japonesa, com pot ser la petita rever\u00e8ncia, en aquelles converses mediades per la tecnologia. Els 176 emoji originals de Kurita ara s\u00f3n part de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent del Museu d’Art Modern de Nova York, per\u00f2 abans d’aix\u00f2, amb l’\u00fas popularitzat a trav\u00e9s dels tel\u00e8fons m\u00f2bils, el llenguatge emoji va arribar a cada rac\u00f3 del planeta per a convertir-se en un llenguatge d’\u00fas global.\u00a0 <\/span><\/p>\n

El 2015 l\u2019emoji morir-se del riure<\/i> va ser la paraula de l’any a Anglaterra. Tots peri\u00f2dics es van omplir de titulars perqu\u00e8, per primera vegada, un emoji havia estat coronat com a Paraula de l’Any, ni m\u00e9s ni menys que pels Diccionaris Oxford. Al marge del que opinin i legitimin els senyors dels Diccionaris Oxford, hi ha una cosa incre\u00efblement gratificant en l’\u00fas dels emojis que va m\u00e9s enll\u00e0 del que impliquen les seves possibilitats com a reacci\u00f3 en termes d’economia de llenguatge. S\u00ed, els emoji s\u00f3n un sistema que ens ha donat sucoses alternatives a tedioses respostes tipus \u201chahahhaha\u201d, per\u00f2 deuen el seu \u00e8xit al fet de facilitar que puguem expressar les nostres emocions i entendre les emocions alienes en entorns connectats on no podem ni mirar-nos a la cara ni llegir el nostre llenguatge corporal.<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

El 2015, a m\u00e9s de la legitimitat de l’acad\u00e8mia anglesa, el sistema emoji tamb\u00e9 obt\u00e9 una \u201cactualitzaci\u00f3 de diversitat\u201d amb cinc nous tons de pell i un conjunt de parelles de gais i lesbianes: Els emoji han entrat de ple en la nostra experi\u00e8ncia quotidiana per a quedar-se i les usu\u00e0ries demanen m\u00e9s a aquest disseny universal de caretes grogues on no tothom s’hi est\u00e0 sentint representat. El context d’\u00fas des del qual al 1999 Kurita va proposar el seu primer set d\u2019emojis ha canviat radicalment. S’ha sofisticat el seu disseny i s’ha multiplicat la seva utilitzaci\u00f3 per totes les geografies, de manera que altres pr\u00e0ctiques, necessitats i idiosincr\u00e0sies culturals s’hi han anat incorporant<\/span>.[1]<\/p>\n

Tot aix\u00f2 s\u00f3n coses que interessen especialment en el camp de l’experi\u00e8ncia d’usuari (UX), aquest no-lloc on s’observa, teoritza o analitza la interacci\u00f3 entre tres elements: l’usuari, el sistema i el context. Seguint aquesta visi\u00f3 comuna, s’ha definit la UX com una conseq\u00fc\u00e8ncia de l’estat intern d’un usuari, les caracter\u00edstiques del sistema dissenyat (en aquest cas, el sistema emoji) i el context dins del qual ocorre la interacci\u00f3. El context social i cultural de la interacci\u00f3 tamb\u00e9 juga un paper important en impactar l’experi\u00e8ncia sentida, perqu\u00e8 l’experi\u00e8ncia d’usuari pot canviar quan el context canvia, fins i tot si el sistema no canvia.<\/span><\/p>\n

Posem, per exemple, que un noia envia l\u2019emoji de la flamenca a la seva amiga com a resposta a una foto on hi apareix una tercera ballant. El context de lectura d’aquesta interacci\u00f3 ser\u00e0 diferent si les tres amigues estan comentant unes instant\u00e0nies de la fira d’abril de Sevilla, o si es tracta d’un ball de borratxa en unes noces als Estats Units, en els quals la convidada, per exemple, est\u00e0 ballant com la Rosal\u00eda. Ara imagina que les amigues s\u00f3n gitanes. Al teu cap, aquestes tres noies eren blanques, perqu\u00e8 la blanquitud es construeix per defecte. L’experi\u00e8ncia sentida en cada context d’\u00fas \u00e9s diferent.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

A finals del gener de 2015, Crystal Abidin, una de les investigadores m\u00e9s capdavanteres en mitjans socials, ajuntava en el seu blog una s\u00e8rie d’observacions sobre \u201cL’experi\u00e8ncia d’estar \u2018lost in translation\u201d i negociant sobre l’experi\u00e8ncia de l’usuari i el significat subjectiu dels emoji\u201d<\/a>. Entre les seves observacions pod\u00edem veure les seg\u00fcents, totes elles construccions predeterminades sobre la feminitat i la masculinitat:<\/span><\/p>\n

\u201cEls emoji home tenen ocupacions. Els emoji dona tenen mans expressives\u201d<\/span><\/p>\n

\u201cEls emoji home envelleixen gradualment. Els emoji dona d’un dia per a un altre\u201d<\/span><\/p>\n

\u201cEls emoji home s’exerciten. Els emoji dona es mantenen boniques i roses\u201d<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Emoji Epistemology <\/strong><\/p>\n

Posted on <\/strong>January 24, 2015<\/strong><\/a> by <\/strong>wishcrys<\/strong><\/a><\/p>\n

Crystal Abidin <\/strong><\/p>\n

https:\/\/wishcrys.com\/2015\/01\/24\/emoji-epistemology\/<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00e9s endavant, el 2018, Crystal co-va editar un n\u00famero especial sobre els usos i impactes dels emoji dins dels dominis de la cultura, la ra\u00e7a, l\u2019idioma, l\u2019art i el comer\u00e7 on aquestes reflexions inicials s’empaquen amb solidesa te\u00f2rica, metodol\u00f2gica i anal\u00edtica en un n\u00famero editat amb cura tenint en compte les implicacions socioculturals m\u00e9s \u00e0mplies dels emoji i les diverses formes en qu\u00e8 els emoji negocien i voregen el l\u00edmit t\u00e8nue entre l’art i l’aplicaci\u00f3. El tema emoji donava, com a poc, per a un volum complet.<\/span><\/p>\n

Al marge dels emojis, la discussi\u00f3 sobre com determinades tecnologies faciliten o expressen pr\u00e0ctiques racistes, com pot ser el black face<\/i> digital, no \u00e9s nova. Ocorre quan Snapchat publica un filtre de Bob Marley<\/a> o quan alg\u00fa decideix fer \u00fas de codis racistes en les seves reaccions mediades per gifs animats perqu\u00e8 creu que \u00e9s gracios\u00edssim. En aquestes ocasions, no hi ha molta discussi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels que creuen que el dret a la llibertat d’expressi\u00f3 ha d’emparar tamb\u00e9 les expressions racistes.<\/span><\/p>\n

El que des d’aquesta blanquitud tan nostra s’ent\u00e9n una mica menys \u00e9s quan algunes companyes ens demanen que ens tallem amb l’\u00fas i ab\u00fas de personatges negres en les nostres respostes habituals amb gifs, perqu\u00e8 aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un black face<\/i> digital. La blanquitud que no veu colors, veu possibilitats d’expressi\u00f3, i pregunta: i els emojis? Qu\u00e8 passa amb els emojis? Podem fer servir els emojis? Sobre la gent que no veu colors, l’activista i escriptora Desir\u00e9e Bela-Lobedde explica que no hi ha res de dolent a recon\u00e8ixer que existeixen les races (o persones de diferents colors). Que en efecte, el problema apareix si tractar\u00e0s de manera discriminat\u00f2ria a les persones el color de les quals no vols veure. Tamb\u00e9 diu que <\/span>si no veus races, tampoc veus racisme. I, si \u00e9s aix\u00ed, tenim un problema. <\/a><\/p>\n

Enfront del reconeixement que el disseny no sols no \u00e9s una eina neutra ni neutral, sin\u00f3 que sovint \u00e9s un lloc on transpiren c\u00f2modament – sense moltes friccions – est\u00e0ndards de normalitat racistes i masclistes que tenim plenament interioritzats, les pr\u00e0ctiques de la <\/span>Design Justice<\/a> apareixen com un nucli aglutinador de propostes de disseny feminista i decolonial i com una eina de creaci\u00f3 i an\u00e0lisi per a ajudar-nos a desmantellar les desigualtats estructurals que portem implicant com a societat des de fa segles.<\/span><\/p>\n

En un altre article anomenat \u201cModifying the Universal\u201d (2018), Roel Roscam Abbing, Peggy Pierrot i Femke Snelting reflexionen sobre les implicacions dels modificadors de to de pell en els emojis. El to de pell universal predeterminat marca el que s’acosta o s’allunya d\u2019all\u00f2 legitimat i validat com a \u201cnormal\u201d, encasellant tota la resta com una variaci\u00f3 del que \u00e9s normatiu. Caldria imaginar-se un sistema en el qual el to de pell predeterminat \u00e9s el negre m\u00e9s fosc? Podem pensar en algun exemple que s’hagi donat aix\u00ed? Les investigadores que signen l’article sobre modificadors de to de pell en emojis escriuen que \u201cel proc\u00e9s d’implementaci\u00f3 de modificadors d\u2019emoji presenta la racialitzaci\u00f3, el g\u00e8nere i les tecnologies d’una manera que sembla exemplificar com les pol\u00edtiques d’identitat s’estan transformant en un problema cultural, un desafiament t\u00e8cnic, i un actiu comercial”.<\/span><\/p>\n

Al marge dels emojis, la discussi\u00f3 sobre com determinades tecnologies faciliten o expressen pr\u00e0ctiques racistes, com pot ser el black face<\/i> digital, no \u00e9s nova. Ocorre quan Snapchat publica un filtre de Bob Marley<\/a> o quan alg\u00fa decideix fer \u00fas de codis racistes en les seves reaccions mediades per gifs animats perqu\u00e8 creu que \u00e9s gracios\u00edssim. En aquestes ocasions, no hi ha molta discussi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels que creuen que el dret a la llibertat d’expressi\u00f3 ha d’emparar tamb\u00e9 les expressions racistes.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

El que des d’aquesta blanquitud tan nostra s’ent\u00e9n una mica menys \u00e9s quan algunes companyes ens demanen que ens tallem amb l’\u00fas i ab\u00fas de personatges negres en les nostres respostes habituals amb gifs, perqu\u00e8 aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un black face<\/i> digital. La blanquitud que no veu colors, veu possibilitats d’expressi\u00f3, i pregunta: i els emojis? Qu\u00e8 passa amb els emojis? Podem fer servir els emojis? Sobre la gent que no veu colors, l’activista i escriptora Desir\u00e9e Bela-Lobedde explica que no hi ha res de dolent a recon\u00e8ixer que existeixen les races (o persones de diferents colors). Que en efecte, el problema apareix si tractar\u00e0s de manera discriminat\u00f2ria a les persones el color de les quals no vols veure. Tamb\u00e9 diu que <\/span>si no veus races, tampoc veus racisme. I, si \u00e9s aix\u00ed, tenim un problema. <\/a><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Enfront del reconeixement que el disseny no sols no \u00e9s una eina neutra ni neutral, sin\u00f3 que sovint \u00e9s un lloc on transpiren c\u00f2modament – sense moltes friccions – est\u00e0ndards de normalitat racistes i masclistes que tenim plenament interioritzats, les pr\u00e0ctiques de la <\/span>Design Justice<\/a> apareixen com un nucli aglutinador de propostes de disseny feminista i decolonial i com una eina de creaci\u00f3 i an\u00e0lisi per a ajudar-nos a desmantellar les desigualtats estructurals que portem implicant com a societat des de fa segles.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Design Justice Network (DJN) extreu la seva her\u00e8ncia de la Allied Media Conference. Un esdeveniment en el qual persones, col\u00b7lectius i organitzacions implicades en el camp dels nous mitjans s’han unit hist\u00f2ricament – la confer\u00e8ncia porta organitzant-se a Detroit des de fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades – per a imaginar, crear i aprendre sobre eines que puguin ser \u00fatils per a obtenir solucions m\u00e9s justes i hol\u00edstiques. Les llavors d’idees sobre la Design Justice s’han est\u00e8s per tot el m\u00f3n i s’han arrelat com una comunitat i un moviment social per a practicar un disseny m\u00e9s just, assumint un major grau de responsabilitat i atenci\u00f3 al context i a les implicacions, m\u00e9s enll\u00e0 de les intencions.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Un dels llocs on la DJN ha arrelat \u00e9s Barcelona, desplegant-se en dos esdeveniments en el marc de les biennals de filosofia i ci\u00e8ncia que va acollir la ciutat al 2018 i 2019, dels quals resulta el fanzine <\/span>Acci\u00f3 Pol\u00edtica + Design Justice<\/a>, editat per Liquen Data Lab. Als esdeveniments van arribar companyes de Madrid, que sumen les seves energies per a donar forma a un projecte de continu\u00eftat i llan\u00e7ar una proposta des del context mediterrani. Durant l’estiu del 2019, es concep i s’impulsa la idea d’organitzar una <\/span>trobada de Design Justice Mediterr\u00e0nia<\/a> per a fer una reuni\u00f3 f\u00edsica amb membres de la xarxa a Am\u00e8rica del Nord, que finalment t\u00e9 lloc a l’octubre en el context de la Internet Festival, a Pisa. A trav\u00e9s de suport i atenci\u00f3 de la xarxa, el grup troba una amfitriona i un espai amable en la bella Vila Lazzarino per a construir col\u00b7lectivament, i des de les cures, els fonaments d’un nou node d’activistes per a un disseny cr\u00edtic a la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia.<\/span><\/p>\n

L’enfocament Mediterrani, que s’ha proposat de manera col\u00b7laborativa, volia i vol reclamar una identitat entorn d’aquesta geografia a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie d’afirmacions: En el nostre clima pol\u00edtic actual (especialment pel que fa a la migraci\u00f3), volem divergir de les narratives de desenvolupament i dicotomia Nord \/ Sud Global. Volem desenvolupar pr\u00e0ctiques cr\u00edtiques i creatives per a dissenyar processos a partir del que ja est\u00e0 funcionant localment a tota la regi\u00f3. Com a part del nostre proc\u00e9s, volem ser vocalment cr\u00edtiques amb el concepte d’Europa com a fortalesa i Europa com una entitat monol\u00edtica. Reconeixem diferents rutes cap a la innovaci\u00f3, q\u00fcestionant la din\u00e0mica de poder que emmarca regions ve\u00efnes del Mediterrani com un entorn cultural endarrerit, mandr\u00f3s i impotent, especialment despr\u00e9s de les crisis econ\u00f2miques de l’\u00faltima d\u00e8cada. Creiem que, encara que la cultura es considera com un mon\u00f2lit en molts contextos mediterranis, la cultura \u00e9s, irremeiablement, un concepte commovedor i viu.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de la trobada de Pisa, al novembre, convidades per l’espai <\/span>Sharing Cities<\/a>, es va organitzar un Design Justice Lab en el cor de la Smart City Expo de Barcelona en el qual es va fer l’exercici cr\u00edtic d’aplicar els <\/span>principis de la Design Justice<\/a> a diversos estands del recinte. Per a aix\u00f2, es van fer servir com a objecte d’an\u00e0lisi per a la tasca els fulls de m\u00e0 que desbordaven les taules de cada estand.<\/span><\/p>\n

Durant la sessi\u00f3, les participants van observar tecnologies per a la Smart City que resulten problem\u00e0tiques, com a robots bufons per a ancians solitaris, vigil\u00e0ncia de CCTV per a millors transports p\u00fablics o “solucions d’habitatge per a migrants” que despr\u00e9s, m’aventuro a pensar, es publicitaran en twitter usant els emojis \ud83e\uddd5\ud83c\udffd\ud83d\udc66\ud83c\udffd\ud83d\udc73\ud83c\udffd\u200d\u2642\ufe0f<\/span><\/p>\n

La investigadora Terri Senft, una de les millors veus per a entendre el paper dels afectes als ecosistemes digitals, escriu una bella reflexi\u00f3 sobre les nostres emocions en el m\u00f3n digital. Que en aquest context serveixi de consell:\u00a0 \u201cQuan entenem la combinaci\u00f3 de la visi\u00f3 individual i el toc social com una sensaci\u00f3 personalitzada i com el resultat de forces socials, tecnol\u00f2giques i biol\u00f2giques, ens movem de l’espai de la fenomenologia al marc de l’\u00e8tica, en el qual ens trobem allunyant-nos del \u2018Qu\u00e8 representa aix\u00f2?\u2019\u00a0 I cap a un \u2018Qu\u00e8 est\u00e0 fent aix\u00f2 amb i per a nosaltres, i com hi estem responent?\u2019.\u201d<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

[1] Una reflexi\u00f3 interessant sobre les difer\u00e8ncies entre paquets d’emoji \u00e9s la que exposa Ter al seu video \u201cLa piedra rosetta de emojis\u201d: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=ltAz331p4Nk<\/a><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncias<\/strong><\/p>\n

Abbing, R. R., Pierrot, P., & Snelting, F. (2017). \u201cModifying the universal\u201d. Executing Practices, 33.<\/p>\n

Abidin, Crystal, and Joel Gn. “Between art and application: Special issue on emoji epistemology.” First Monday 23.9 (2018).<\/p>\n

Costanza-Chock, Sasha. “Design Justice: towards an intersectional feminist framework for design theory and practice.” Proceedings of the Design Research Society (2018).<\/p>\n

Costanza-Chock, Sasha. “Design justice, AI, and escape from the matrix of domination.” Journal of Design and Science (2018).<\/p>\n

Delatte, M., Medrano, A. N\u00fa\u00f1ez, A., & Valle, S. (2019). Acci\u00f3n Pol\u00edtica + Design Justice. Barcelona: BIENNAL CIUTAT I CI\u00c8NCIA & Liquen Data Lab.<\/p>\n

Lallemand, Carine. Towards consolidated methods for the design and evaluation of user experience. Diss. University of Luxembourg,\u200b\u200b Luxembourg, 2015.<\/p>\n

Law, Effie Lai-Chong, et al. “Towards a UX manifesto.” Proceedings of the 21st British HCI Group Annual Conference on People and Computers: HCI… but not as we know it-Volume 2. BCS Learning & Development Ltd., 2007.<\/p>\n

Roto, V., et al. “UX White Paper: Bringing Clarity to the Concept of UX.” 2011 (2011).<\/p>\n

Senft, T. \u201cFrom Clickbait to Triggers: Theorizing the Grab.\u201d Affect Theory Conference. Lancaster, Pennsylvania October (2015)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge destacada:\u00a0Set original d’emojis dissenyat \u00a0per Shigetaka Kurita el 1999)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els primers emoji van ser creats el 1999 per l’artista japon\u00e8s Shigetaka Kurita i es diu que es van popularitzar davant la necessitat de mantenir la delicada etiqueta social japonesa,…<\/p>\n","protected":false},"author":2547,"featured_media":27406,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6019],"tags":[],"coauthors":[6601],"acf":[],"yoast_head":"\nRacisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l'usuari universal predeterminat – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l'usuari universal predeterminat – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Els primers emoji van ser creats el 1999 per l’artista japon\u00e8s Shigetaka Kurita i es diu que es van popularitzar davant la necessitat de mantenir la delicada etiqueta social japonesa,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-12-30T05:00:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:56+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta-595x221.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"595\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"221\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Marta Delatte\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Marta Delatte\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Marta Delatte\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/\",\"name\":\"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l'usuari universal predeterminat – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta.png\",\"datePublished\":\"2019-12-30T05:00:20+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:56+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ef067bd009839936b27c3a4863ebc9b9\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta.png\",\"width\":2778,\"height\":1032},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l’usuari universal predeterminat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ef067bd009839936b27c3a4863ebc9b9\",\"name\":\"Marta Delatte\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/fc99b78686fb090398fb66b18771a64f\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5b4f535ed02c86cc36c966451559f7d9?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5b4f535ed02c86cc36c966451559f7d9?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Marta Delatte\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/martadelatte\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l'usuari universal predeterminat – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l'usuari universal predeterminat – A*Desk","og_description":"Els primers emoji van ser creats el 1999 per l’artista japon\u00e8s Shigetaka Kurita i es diu que es van popularitzar davant la necessitat de mantenir la delicada etiqueta social japonesa,...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-12-30T05:00:20+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:56+00:00","og_image":[{"width":595,"height":221,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta-595x221.png","type":"image\/png"}],"author":"Marta Delatte","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Marta Delatte","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Marta Delatte"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/","name":"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l'usuari universal predeterminat – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta.png","datePublished":"2019-12-30T05:00:20+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:56+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ef067bd009839936b27c3a4863ebc9b9"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta.png","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/imatge-article-marta.png","width":2778,"height":1032},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/racismo-por-defecto-los-emojis-la-normatividad-y-el-big-fail-del-usuario-universal-predeterminado\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l’usuari universal predeterminat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ef067bd009839936b27c3a4863ebc9b9","name":"Marta Delatte","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/fc99b78686fb090398fb66b18771a64f","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5b4f535ed02c86cc36c966451559f7d9?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5b4f535ed02c86cc36c966451559f7d9?s=96&d=mm&r=g","caption":"Marta Delatte"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/martadelatte\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27438"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2547"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27438"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27438\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27440,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27438\/revisions\/27440"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27406"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27438"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=27438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}