\u0252\u0248\u0258loiV
\nquan la conec, gaireb\u00e9 literalment puc veure com surten dos rius d’energia dels seus ulls. Un dia m’ensenya les seves notes i m’explica que ha anat a M\u00e8xic a estudiar semi\u00f2tica. Aix\u00f2 em fa sentir b\u00e9 i recordo que em pregunta una cosa massa exacta i inc\u00f2mode per a retenir-ho en paraules, per\u00f2 era un lloc de sentit intern, tenia a veure amb la solitud. No he llegit mai gens seu per\u00f2 \u00e9s la primera persona que m’escriu alguna cosa en el cos, no s\u00e9 com acabo en aquesta situaci\u00f3 per\u00f2 t\u00e9 a veure amb el desert. Aquest \u00e9s un dels seus llocs, aquest espai ras i obert. Estic buscant maneres d’escriure que puguin aprendre’s i ensenyar-se en una Escola de la Nit. Ella et porta al lloc, hi ha coordenades, s\u00f3n n\u00fameros que es quedaran gravats en la carn.<\/p>\n
i\u03f1\u027f\u0258\u01a7<\/p>\n
\u201cha de ser avui, em pots portar amb cotxe a Matar\u00f3? Necessito un llibre de color rosa que hi ha en un museu.\u201d Aix\u00f2 ho vaig dir fa anys i el llibre es titulava Pink Freud<\/em>. El que em va fascinar va ser la capacitat d’una escriptura de generar no sols imatges impossibles, sin\u00f3 estats que voregen el nociu pel joc que proposen entre la vida i la mort, entenent aix\u00f2 com una corda fluixa entre dos precipicis en una selva fosca, per exemple. Tot molt escorpi\u00f3. Lie designer, Bloodvelvet writer<\/em>, quin m\u00e9s d\u00f3na, mil noms per a una producci\u00f3 del caos. Aqu\u00ed ens anem amb ell\/l’a Cambrils, per\u00f2 podria haver estat una caverna de roca amb un foc abrasador en qualsevol cantonada de la teva habitaci\u00f3.<\/p>\n \u0258\u0287\u0252M oblA<\/p>\n el primer que conec no \u00e9s com \u00e9s la seva cara o com parla sin\u00f3 uns dibuixos a boli que em fan sentir curiositat, en un volum blau gaireb\u00e9 excessiu i inversament proporcional a la pretesa fragilitat del bol\u00edgraf sobre paper. Hi ha una cadena causal entre imatges i paraules, que veig en el seu estudi impreses en el format de notes de m\u00f2bil, aqu\u00ed on poder escriure amb impunitat i jugant al \u201ccom si\u201d. \u201cNo s\u00e9 com alg\u00fa pot dir-se a si mateix poeta\u2026\u201d. Jo tampoc. A vegades s’estableixen entre les coses una mica com les afinitats electives de Goethe per\u00f2 a l’inrev\u00e9s, les afinitats artificials. Una cosa lis\u00e8rgica per\u00f2 estricte, prec\u00eds com l’acer, prec\u00eds com un objecte male\u00eft.<\/p>\n Aquesta tasca editorial ha tingut naturalesa de mirall i miratge, com vure’s en l’altre en una bell\u00edssima deformaci\u00f3, on tots dos extrems comencen a girar junts en una espiral espectral. Generar-amb, \u03b8\u03b5\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03af\u03b1. He afusellat el t\u00edtol d’aquest text a partir d’un vers de Novalis en Himnes a la nit<\/em>, una poesia bastanta cishetero per\u00f2 apuntant a una profanitat de mundosSF avant la lettre<\/em>. Per a intentar saber quina visi\u00f3 pot haver-hi en l’escriptura i quins espais pot permear el ling\u00fc\u00edstic com a tr\u00e0nsit incessant entre diferents \u00f2rgans d’un cos sense l\u00edmits.<\/p>\n (Imatges: Tezcatlipoca mirall d’obsidiana, Ana Silvia Serrano \/ Neutron Star Merger, NASA Goddard Space Flight Center\/CI Lablo)<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u0252\u0248\u0258loiV quan la conec, gaireb\u00e9 literalment puc veure com surten dos rius d’energia dels seus ulls. Un dia m’ensenya les seves notes i m’explica que ha anat a M\u00e8xic a…<\/p>\n","protected":false},"author":1366,"featured_media":27469,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6022],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nhi ha una mesura, una pausa interna, mentre gaireb\u00e9 tot al voltant \u00e9s exaltaci\u00f3 esot\u00e8rica. Estem fent un oracle col\u00b7lectiu i ella conta una hist\u00f2ria que ocorre amb una anciana en la selva. O ho he somiat, perqu\u00e8 puc veure les fulles, la boira i la terra mentre plou o aix\u00f2 sembla. Amb una suavitat com a sol el pol\u00edtic radical pot fer perqu\u00e8 no necessita artificis did\u00e0ctics ni falses disrupcions socials, amb un guant vellutat fet de venes, ella doblega el mon\u00f2lit cartesi\u00e0 amb eleg\u00e0ncia telekin\u00e9tica. Aqu\u00ed murmuri aqu\u00ed la meva veu \u00e9s greu aqu\u00ed retrunyeix aqu\u00ed \u00e9s un ress\u00f2 de muchxs otrxs, les nenes s’acosten i el seu llenguatge \u00e9s fero\u00e7.<\/p>\n