Una obra d’art es transforma en ic\u00f2nica quan es converteix en una refer\u00e8ncia emblem\u00e0tica per a un imaginari col\u00b7lectiu, obre un llenguatge, una manera de veure determinat. Les condicions perqu\u00e8 aix\u00f2 esdevingui no responen a un patr\u00f3 espec\u00edfic, sin\u00f3 que cada \u00e8poca compon la seva pr\u00f2pia gram\u00e0tica. Des de diverses forces instal\u00b7la en l’escena una tensi\u00f3 que articula sentiments, pensaments i experi\u00e8ncies que estan latents. Frida Kahlo (1907\u2013 1954), per esmentar un cas, obre una po\u00e8tica visual que no sols busca la seva pr\u00f2pia veu, sin\u00f3 els sorolls d’un poble mutilat, un cos trencat que apareix des de m\u00faltiples i err\u00e0tics fragments, construint la seva identitat ja per sempre ferida.<\/p>\n
\u00c9s lloc com\u00fa dir que una obra d’art es transforma en icona per raons externes a ella, per la personalitat dels seus autors, per una pol\u00e8mica determinada o per raons pol\u00edtiques i econ\u00f2miques. No obstant aix\u00f2, m’inclino a pensar que amb totes les conting\u00e8ncies indeterminables que porten a una obra a transformar-se en un mite, hi ha alguna cosa en elles que excedeix la l\u00f2gica de l’explicaci\u00f3. Per descomptat, no es pot deixar de considerar el dens corrent subterrani que s\u00f3n les seves condicions materials i de producci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una cosa captivadora de la forma que arrenca una actualitat i sap penetrar en la mem\u00f2ria d’una \u00e8poca, lligar l\u00ednies interrompudes, una mescla d’abstracci\u00f3 i plasticitat des de la qual es teixeix el mite, desbordant qualsevol intencionalitat.<\/p>\n
La paradoxa a la qual s’enfronta l’art ic\u00f2nic \u00e9s que la singularitat que el posiciona \u00e9s moltes vegades la mateixa que el porta a perdre la seva definici\u00f3 tant cr\u00edtica com productiva, per a acabar circulant buidat de si en una nevera o samarreta. Entre l’estereotip i l’exemplar, una esp\u00e8cie de mesura que ens recorda que tot model remet sempre a la seva reducci\u00f3. En la seva relaci\u00f3 sempre fallida amb la realitat fa una promesa impossible de comprensi\u00f3, pron\u00f2stic i creaci\u00f3, que \u00e9s on es troba la seva grandesa i el seu perill. Per a mi, tal vegada el m\u00e9s interessant d’aquest encreuament conflictiu \u00e9s que no treu la seva energia de formes estables, sin\u00f3 d’estats fr\u00e0gils d’una agitaci\u00f3, conformant un espai que no deixa de balancejar-se entre la possibilitat i el seu frac\u00e0s.<\/p>\n
(Imatge:\u00a0Frida Kahlo Calder\u00f3n, Dos desnudos en el bosque (La tierra misma)<\/em>, 1939)<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una obra d’art es transforma en ic\u00f2nica quan es converteix en una refer\u00e8ncia emblem\u00e0tica per a un imaginari col\u00b7lectiu, obre un llenguatge, una manera de veure determinat. Les condicions perqu\u00e8…<\/p>\n","protected":false},"author":2659,"featured_media":27543,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6025],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n