MS: Exacte. L’inter\u00e8s p\u00fablic \u00e9s part del significat de diccionari de la paraula \u201cinstituci\u00f3\u201d. Si pensem en com promoure l’inter\u00e8s p\u00fablic de l’art contemporani, tamb\u00e9 haur\u00edem de partir de la seva definici\u00f3: \u00e9s un terme que aglutina produccions art\u00edstiques que pertanyen al r\u00e8gim del contemporani, que va fer eclosi\u00f3 en els anys 60 com una manifestaci\u00f3 cultural d’arrel conceptual, institucionalment cr\u00edtica, amb llenguatge\u00a0autoconscient\u00a0i que promovia nocions d’identitat fluides o m\u00faltiples \u2013\u00e9s a dir, una arrel\u00a0interseccional\u00a0que inclou al feminisme i al pensament\u00a0decolonial, amb una voluntat de transversalitat social que travessava les classes socials. Amb aix\u00f2 vull dir que la cru\u00eflla en la qual avui es troba l’institucional en el nostre camp \u00e9s la d’atendre els seus principis fundacionals: en la promoci\u00f3 de l’inter\u00e8s p\u00fablic de l’art contemporani est\u00e0 la seva legitimitat col\u00b7lectiva i la prova de la seva rellev\u00e0ncia.<\/p>\n
Respecte a les maneres de treball en el CA2M Centro de Art Dos de Mayo, la recerca i els cossos ho travessen tot. Ja abans de la irrupci\u00f3 de la\u00a0COVID-19\u00a0\u2013em fascina l’\u00fas quotidi\u00e0 d’un nom cient\u00edfic com una fantasia de poder col\u00b7lectiu, com una projecci\u00f3 del futur control que el saber t\u00e8cnic exercir\u00e0 sobre el virus, quan en realitat \u00e9s un resultat m\u00e9s o menys atzar\u00f3s de l’efecte\u00a0antropoc\u00e8nic\u2013\u00a0el neoliberalisme obligava al fet que qualsevol integrant de la ciutadania necessitaria utilitzar eines de recerca simplement per a poder sobreviure. Un exemple b\u00e0sic \u00e9s pensar en com la presa de decisions ja no pot deslligar-se de l’acc\u00e9s a informaci\u00f3 a trav\u00e9s de dispositius m\u00f2bils. Avui, l’exig\u00e8ncia\u00a0investigativa\u00a0travessa totes les capes socials, \u00e9s alguna cosa que ens situa a totes a un mateix nivell, perqu\u00e8 tant el meu pare, com les meves ve\u00efnes, com l’amo de l’estanc enfront de la meva casa han d’aplicar diferents processos de recerca intensiva per a poder sobreviure. Per aix\u00f2 totes les formes de vida en la nostra societat i els processos de treball en els museus necessiten entendre’s com a cadenes narratives en una successi\u00f3 de\u00a0papers pr\u00e0ctics, superposats i contigus alhora. Els cossos s\u00f3n on tot ocorre. La\u00a0performativitat\u00a0\u00e9s la qualitat del llenguatge que permet que aquest sancioni el real, que tingui efectes sobre les coses. Aplicada als cossos, la\u00a0performativitat\u00a0\u00e9s necess\u00e0riament el que lliga qualsevol cos possible \u2013interseccional\u00a0per naturalesa institucional\u2013 a la cultura material que els museus acullen, per\u00f2 que tamb\u00e9 representen en si mateixos.All\u00f2 local no \u00e9s un lloc donat, sin\u00f3 el context que es produeix a partir del frec d’aquests cossos que s\u00f3n, al mateix temps, subjectes i objectes de recerca. I, amb aix\u00f2, de gaudi i de formes de vida x.<\/p>\n
MM: Els cossos i la institucionalitat. Fent un recorregut r\u00e0pid per la cr\u00edtica institucional veiem posicions antag\u00f2niques primer (que permeten una definici\u00f3 \u201cdes de fora\u201d de la part relacionada amb el poder de la instituci\u00f3)\u00a0per a\u00a0saltar despr\u00e9s a un treball cr\u00edtic des de dins. Per\u00f2 el \u201cdins\u201d \u00e9s una cosa gaireb\u00e9 arquitect\u00f2nica i aglutinadora, crec que t’acostes m\u00e9s a un posicionament de multiplicitat de cossos que porten cap a una altra mena de definici\u00f3 de l’institucional com alguna cosa que \u00e9s conscient de la seva exist\u00e8ncia mitjan\u00e7ant la\u00a0performativitat\u00a0d’una variabilitat de cossos.<\/strong><\/p>\n MS: El cos de la instituci\u00f3 \u00e9s un cos amb veu coral o \u201cLegi\u00f3\u201d, com el posse\u00eft b\u00edblic. Si assumim l’art contemporani com aquest exercici de llenguatge que\u00a0performa\u00a0el real i els efectes representacionals del qual produeixen subjectivitats\u2026 La instituci\u00f3 ha de ser aquest espai per a identitats en tr\u00e0nsit. Al CA2M hem intentat pensar-ho no de manera metaf\u00f2rica sin\u00f3 com un repertori gestual: hem pensat molt com el terme \u201ccoreografies socials\u201d resumeix millor no tant el que \u00e9s aquest museu sin\u00f3 el que en ell ens ocorre. Les coreografies socials s\u00f3n moviments col\u00b7lectius, comuns, inventats amb una intenci\u00f3 est\u00e8tica o gestual per\u00f2 que s\u00f3n capaces de generar noves formes socials. Un museu ent\u00e8s com l’espai d’assaig o tr\u00e0nsit cultural d’aquestes coreografies \u00e9s aquell que at\u00e9n a tots els gestos que arriben com a potencials frases coreogr\u00e0fiques, potencials comuns per construir, \u00e9s a dir: aquell on tot cos cap. I s\u00f3n aquests cossos els que pensen, es parlen i signifiquen.<\/p>\n El dif\u00edcil per a una instituci\u00f3 \u00e9s assumir aquest grau de\u00a0in-definici\u00f3: passar de construir-se a partir de la identitat d’un edifici, d’un programa, d’una tend\u00e8ncia o d’un tema, a aixecar-se a partir d’un marc, d’unes formes de cura, d’unes metodologies de recerca i d’unes maneres de moure’s. \u00c9s molt emblem\u00e0tic en el que preguntes el treball d’Acupuntura, de llevar el dolor a l’edifici, que realitzem amb Andr\u00e9s\u00a0Jaque i el seu Office\u00a0for\u00a0Political\u00a0Innovation: a cada fase, aquesta exposici\u00f3 d’arquitectura \u00e9s la\u00a0performance\u00a0del propi edifici fent-se, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un posar a ballar l’edifici. Darrerament, recordo molt el mite de l’Auriga\u00a0de Plat\u00f3: en la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia racional, l’\u00e0uriga\u00a0guia d’una banda a un cavall \u00e8tic i perfecte, imm\u00f2bil, bell i que no est\u00e0 sotm\u00e8s a l’emoci\u00f3 que es condueix en l\u00ednia recta amb una efectivitat sorprenent; i tamb\u00e9 condueix a aquell altre ser pat\u00e8tic, dif\u00edcil, canviant, que est\u00e0 sotm\u00e8s a qualsevol mena d’afecte, que s’encabrita, que \u00e9s inesperat, probablement abocat al frac\u00e0s. Un edifici com el que Andr\u00e9s est\u00e0 concebent, la naturalesa arquitect\u00f2nica del qual s\u00f3n les seves possibilitats per a l’\u00fas col\u00b7lectiu i, per tant, les seves capacitats institucionals de transformaci\u00f3 social, t\u00e9 m\u00e9s a veure amb aquest segon cavall. No sorpr\u00e8n que en el relat plat\u00f2nic, al segon cavall se’l descrigui com a negre.<\/p>\n MM: En diverses ocasions t’he escoltat parlant del CA2M com a \u201cmuseu\u201d. Em pregunto si es tracta d’un sistema per a enfortir la instituci\u00f3 ja que a un museu se li pressuposa una longevitat hist\u00f2rica i una funci\u00f3 que el separa dels vaivens pol\u00edtics de cada moment. \u00c9s interessant pensar tamb\u00e9 que la instituci\u00f3 m\u00e0xima a Espanya \u2013 El Reina Sofia \u2013 t\u00e9 tots dos conceptes (Museu i Centre d’Art) en el seu nom oficial. A qu\u00e8 creus que es deu aquesta dualitat de funcions?<\/strong><\/p>\n MS: Fundacionalment, el CA2M comparteix aquesta dualitat: es va batejar com a Museo Centro de Arte Dos de Mayo. En algun moment, va perdre el Museo en el seu web, en el seu nom quotidi\u00e0, en el seu logo\u2026 La seva funci\u00f3 com a museu \u00e9s evident: cont\u00e9 no sols una, sin\u00f3 dos col\u00b7leccionis \u2013Colecci\u00f3n CA2M i Colecci\u00f3n Fundaci\u00f3n ARCO\u2013 que sumen m\u00e9s de tres mil peces entre totes dues i que cuidem per a poder fer-les p\u00fabliques en exposicions pr\u00f2pies o alienes o en recerques i textos tamb\u00e9 dins o fora del CA2M. Al mateix temps, sempre va respondre a les funcions d’un centre d’art, amb exposicions temporals i una gran quantitat d’activitats i programes educatius experimentals. Aquest debat m’interessa per una ra\u00f3 que ja vaig exposar anteriorment: si el museu \u00e9s d’art contemporani, aquesta superposici\u00f3 d’activitats diverses \u2013fins i tot contradict\u00f2ries\u2013, aquest contrast entre el relat del museu com a instituci\u00f3 forta i les febleses canviants dels seus programes ef\u00edmers, \u00e9s a dir, la\u00a0coralitat\u00a0o forma coreogr\u00e0fica del seu relat i la seva capacitat de transformaci\u00f3 cont\u00ednua, no haurien d’estranyar-nos, sin\u00f3 formar part de la seva definici\u00f3.<\/p>\n MM: D’alguna manera, estem parlant de construcci\u00f3 d’hist\u00f2ria des de dos angles.<\/strong><\/p>\n MS: Un museu d’art t\u00e9 com a objecte la cultura art\u00edstica material i la disciplina que neix per a ordenar el seu relat \u00e9s la hist\u00f2ria de l’art. Per\u00f2, qu\u00e8 ocorre amb el museu d’art contemporani? El seu objecte \u00e9s a vegades contra-material, se centra en processos m\u00e9s que en resultats, es planteja com una posici\u00f3 de parla m\u00e9s que d’una forma de comunicaci\u00f3 directa i efectiva\u2026 Doncs que necess\u00e0riament ha de donar lloc a moltes altres hist\u00f2ries de l’art, cr\u00edtiques, obertes, canviants. Aprofitant els adjectius despectius de les persones que critiquen o detesten l’art contemporani, podr\u00edem definir aquestes hist\u00f2ries de l’art com a fosques, rupturistes, t\u00f2xiques, opaques, mestisses, infundades\u2026 M’imagino una legi\u00f3 de cossos historiogr\u00e0fics per venir, gaireb\u00e9 com a races de nit, h\u00edbrides,\u00a0texturitzades, viscoses i canviants\u2026 Noves Carns!<\/p>\n Manuel Segade en el transcurs del projecte VOGUE (2018), comissariat conjuntament amb Sabel Gavald\u00f3n. Fotografia: Sue Ponce<\/p>\n MM: Parlem d’institucionalitat i responsabilitat. Tamb\u00e9 tu has treballat molt com a comissari i escriptor art\u00edstic des d’una posici\u00f3 freelance abans de passar a dirigir una instituci\u00f3. Externament la instituci\u00f3 es veu com un lloc segur, per\u00f2 des de dins \u00e9s evident que la fragilitat est\u00e0 en tots els llocs. Quin va ser el teu motor per a decidir-te a dirigir des d’una posici\u00f3 institucional?<\/strong><\/p>\n MS: Malgrat que un comissari mai treballa sol \u2013i que fins i tot en l’aspecte m\u00e9s solitari de l’escriptura d’un text sempre negocia amb veus d’uns altres, amb cites, amb refer\u00e8ncies\u2026\u2013, la idea d’equip, de recursos humans i, sobretot, de desenvolupar un programa a llarg termini era molt temptadora. Els independents anem acumulant una quantitat d’experi\u00e8ncia \u2013i una fragilitat\u2013 enorme, treballem amb moltes institucions diferents, a vegades tenim la sort que en molts contextos socials i geogr\u00e0fics diferents\u2026 Sempre he treballat molt m\u00e9s amb el sector p\u00fablic, a nivell internacional i arriba un moment en el qual la vocaci\u00f3 p\u00fablica suposo que es converteix en una exig\u00e8ncia professional i un desig de retorn d’all\u00f2 apr\u00e8s, o almenys de compartir-ho.<\/p>\n Despr\u00e9s est\u00e0 el tema del context: francament, m’agradava molt la idea de tornar a Espanya i d’aportar el que pogu\u00e9s des de la meva experi\u00e8ncia al context en el qual vaig cr\u00e9ixer. Mai abans havia viscut a Madrid. A nivell personal, no tinc dubte que va ser un encert.<\/p>\n MM: M’interessa aquest salt des de la vocaci\u00f3 p\u00fablica cap a l’exig\u00e8ncia professional. Crec que la possibilitat d’una altra nova institucionalitat segurament est\u00e0 en aquests\u00a0llocs: en el replantejament del que \u00e9s el p\u00fablic, per\u00f2 des d’una mena de pr\u00e0ctica que sap des d’on parteix i que assumeix una hist\u00f2ria pr\u00e8via. I, de nou per\u00f2 des d’aquesta posici\u00f3, replantejar l’institucional: Un replantejament que ja comen\u00e7ava abans del virus, per\u00f2 que necessitar\u00e0 tornar al frec despr\u00e9s de la dist\u00e0ncia.<\/strong><\/p>\n MS: Aquest moment \u00e9s terrible. Cada vegada que envio un email, utilitzo el whatsapp de refor\u00e7 o busco la manera de generar una reuni\u00f3 telem\u00e0tica a la m\u00ednima necessitat d’intercanvi\u2026 mai saps en quin estat de salut f\u00edsica i mental es troba alg\u00fa \u2013ja sigui un membre de l’equip o un agent cultural extern\u2013 quan li d\u00f3nes al bot\u00f3 d’enviar. Existeixen noves formes de cures que estem desenvolupant, noves maneres de fer-nos entendre. L’a\u00efllament ens allunya del duel col\u00b7lectiu: el que vetllem \u00e9s un temps mort i \u00e9s aquest el que la cultura s’esfor\u00e7a per omplir.<\/p>\n Sens dubte hi ha lli\u00e7ons apreses: la comunicaci\u00f3 s’ha convertit en programaci\u00f3 i, per tant, la programaci\u00f3 es retribueix. Les bones pr\u00e0ctiques a l’hora d’ajornar una activitat o exposici\u00f3, a l’hora de negociar un nou calendari incert, tamb\u00e9 han tornat com a codis de conducta fonamentals. Espero tamb\u00e9 que com a formes irrenunciables de llenguatge institucional. A les institucions p\u00fabliques ens ha perm\u00e8s una relaci\u00f3 pol\u00edtica amb els poders p\u00fablics i amb les associacions del sector sense precedents: al di\u00e0leg habitual s’ha sumat una for\u00e7a de treball col\u00b7lectiva, un bra\u00e7 a bra\u00e7 i un acostar l’espatlla que han sorgit de la pressi\u00f3 del moment. Una emerg\u00e8ncia per fi reconeguda per totes i que est\u00e0 encara buscant la seva forma de traducci\u00f3 administrativa.<\/p>\n Crec que abans de pensar en quin ser\u00e0 el frec, hem de pensar en quin \u00e9s la modalitat de contaminaci\u00f3 que hem sofert i com ens ha transformat. Com posar els nostres cossos en l’espai del com\u00fa quan encara no tenim perm\u00eds de tenir els nostres cossos junts? Un cos immunitzat \u00e9s un cos constru\u00eft com a nou. Estructuralment nou. Penso en aquest somni de la crisi de la sida, el de l’amor entre cossos immunes que encara no ha arribat. I penso en totes les cadenes de solidaritat que encara s\u00f3n necess\u00e0ries per a no perdre l’esperan\u00e7a que aix\u00f2 ha d’oc\u00f3rrer<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Manuel\u00a0Segade\u00a0\u00e9s el director del CA2M (Centro de Arte Dos de Mayo) a M\u00f3stoles, Madrid. Anteriorment va ser comissari cap del\u00a0CGAC(Centre\u00a0Galego\u00a0d’Art Contempor\u00e0nia) aix\u00ed com coordinador de\u00a0Metr\u00f2nom\u00a0\u2013\u00a0Fundaci\u00f3\u00a0Rafael Tous a Barcelona. El seu…<\/p>\n","protected":false},"author":1238,"featured_media":27981,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6032],"tags":[],"coauthors":[6375],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/CA2M_2018_VOGUE_14_Foto_Sue_Ponce-e1586956987528.jpg\")
<\/p>\n