Internet ha trencat aquesta comunicaci\u00f3 vertical. El fil\u00f2sof ultrarracional Mr. Satan[4]<\/sup><\/a>\u00a0estableix tres tipus de creador de continguts en internet: el professional<\/em>, que rep retribuci\u00f3 pel que fa; el social<\/em>, el prop\u00f2sit del qual \u00e9s la comunicaci\u00f3 amb amics, familiars o grups m\u00e9s amplis que es mantenen units per lla\u00e7os d’afinitat personal amb base en gustos comuns; i l’an\u00f2nim<\/em>, mogut per un desig molt m\u00e9s simple que aquell que procuren els honors, a saber: el goig que procura l’execuci\u00f3<\/em> del seu projecte<\/em>, la transformaci\u00f3 de la seva idea en una realitat<\/em> condicionada pels seus propis esfor\u00e7os<\/em>. Usualment, en la seva condici\u00f3 d’an\u00f2nim, aquest personatge pot permetre’s actuar com un franctirador cultural, un deformador del treball dels altres<\/em>, o, simplement, pot permetre’s \u00abtrolleos\u00bb pels quals, en una altra circumst\u00e0ncia, hagu\u00e9s anat a la pres\u00f3.<\/p>\n El creador professional \u00e9s, en ess\u00e8ncia, la prolongaci\u00f3 en internet de la comunicaci\u00f3 vertical dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses. Per\u00f2 all\u00f2 que \u00e9s propi<\/em> d’internet, diu Mr. Satan, \u00e9s el creador an\u00f2nim, que es desembolica en f\u00f2rums o grups creats per ell o per altres persones i genera, juntament amb altres creadors an\u00f2nims, un cicle de \u00abdegeneraci\u00f3\u00bb i \u00abmeta-ironitzaci\u00f3\u00bb dels propis memes ir\u00f2nics o artefactes humor\u00edstics. \u00c9s a dir, el LOL.<\/p>\n La novetat que han introduit les TIC \u00e9s all\u00f2 que coneixem com la quarta funci\u00f3 ritual de l’obra d’art<\/em>:[5]<\/sup><\/a> que el Poble s’expressi, s’identifiqui i es relacioni a trav\u00e9s de les seves creacions. La interacci\u00f3 entre creador i p\u00fablic \u00e9s d’igual a igual, \u00e9s personal i rec\u00edproca a trav\u00e9s de likes<\/em>, shares<\/em>, comentaris i remakes<\/em>. Abans d’internet el s\u00edmbol romania inalterat al llarg del temps, la seva viralitat nom\u00e9s implicava una extensi\u00f3 en el nombre de persones que el coneixien. Al seu torn eren unidireccionals: una persona veia una pel\u00b7l\u00edcula de Steven Spielberg i li agradava o no, per\u00f2 no podia respondre-li fent una altra pel\u00b7l\u00edcula o enviant-li un pico-tres<\/em>. Avui un usuari veu un meme i el pot alterar, compartir, comentar o “megustear” segons el seu desig, sempre que l’algorisme li ho hagi mostrat abans.<\/p>\n Com suggereix Mr. Satan, el creador an\u00f2nim sembla rendir culte a un meme-fetitxe que s’alimenta del seu treball per a perfeccionar-se, sumant capes i capes d’ironia. El meme gana en pot\u00e8ncia, i el que era simplement una fotografia curiosa es converteix en milers de fotomuntatges, i all\u00f2 que nom\u00e9s era un meme simple acaba desglossant-se en milers de figures i continguts concrets, i el que no era m\u00e9s que un tropo cultural, com Aqu\u00ed no hay quien viva<\/em> o qualsevol altra pe\u00e7a del repertori cl\u00e0ssic, acaba transformat en \u00abprincipi generador\u00bb\u00a0de shitposting <\/em>i\u00a0dank memes.<\/em>[6]<\/strong><\/sup><\/em><\/a><\/p>\n El creador an\u00f2nim \u00e9s per definici\u00f3 ir\u00f2nic, ja que respon i q\u00fcestiona una cosa ja existent. Accelera aix\u00ed el cicle normal dels s\u00edmbols, els memes i l’humor. Representa l’energia desconstructiva del Poble deslligada, que t\u00e9 a la fi la capacitat de respondre -ironitzar- els missatges de la plutocr\u00e0cia. Per\u00f2 el Poble \u00e9s creatiu solament per pura estad\u00edstica donada la seva inherent massivitat: la massa \u00e9s necess\u00e0ria perqu\u00e8 alguna cosa sigui viral, per\u00f2 \u00e9s aest\u00e9tica per naturalesa, \u00e9s a dir, manca de sentit est\u00e8tic, com a prova la indifer\u00e8ncia generalitzada cap a la proporci\u00f3 entre altura i ampl\u00e0ria en les imatges que redimensiona en Word o les tipografies aleat\u00f2ries en els cartells onom\u00e0stics dels comer\u00e7os de barri. La massa no compta amb l’equip creatiu multidisciplinari de producci\u00f3 de s\u00edmbols d’una ag\u00e8ncia de publicitat, per\u00f2 es compon de milions d’individus que interpreten abigarradamente la realitat. El Poble fa composicions amb les eines que t\u00e9 a m\u00e0, en la seva pr\u00f2pia pulsi\u00f3 de comunicar, sense replegar-se als estrictes c\u00e0nons del disseny, l’ortografia o l’etiqueta. En aquest sentit, la import\u00e0ncia est\u00e8tica en la comunicaci\u00f3 vertical queda desdibuixada en l’horitzontal: ara \u00e9s l’afinitat de la persona receptora amb el contingut la que defineix la qualitat del continent.<\/p>\n Les consecutives creacions i recreacions ir\u00f2niques en internet podrien desglorar-se entorn de la seva forma d’ironia[7]<\/sup><\/a>\u00a0i la seva intenci\u00f3 est\u00e8tica, entenent aquesta com la seva relaci\u00f3 amb les normes de disseny, ortografia, quantitat i qualitat del text, etc: poden ser perseguides, ser subvertides ir\u00f2nicament o ser irrellevants. En aquesta clasificaci\u00f3 podr\u00edem subdividir les quatre formes ingenues en \u00a0post-arte<\/em><\/a>,<\/em> o contingut que respon a una realitat, com una situaci\u00f3 pol\u00edtica o social; i les quatre c\u00edniques en \u00a0meta-art<\/em>, que respon a una ironia anterior.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/5ddebd6e495a2.jpeg\")
<\/p>\n