Fa ja anys que la\u00a0viralitat\u00a0est\u00e0 en el centre del debat sobre les xarxes socials. Qui no vol generar contingut que s’expandeixi de manera incontrolada, com un virus? Rebre el r\u00e8dit, econ\u00f2mic i social, en un obrir i tancar de l’aplicaci\u00f3. Escric, no obstant aix\u00f2, en un moment en qu\u00e8 la\u00a0viralitat\u00a0ha adquirit un caire diferent. Maig del 2020, fins i tot enmig de la quarantena derivada de la pand\u00e8mia del\u00a0Coronavirus. Ens va enxampar per sorpresa el col\u00b7lapse. En un instant, es va deslligar la cadena d’esdeveniments. Es va espellofar aquesta p\u00e0tina d’\u00e8xit que tenia el viral, per a veure’s de nou cobert de l’ombra de l’apocal\u00edptic que hist\u00f2ricament li acompanya.<\/p>\n
Fins fa poc, els dies passaven lents i els mesos r\u00e0pid. Estant sola, sempre en el mateix lloc i asseguda a la mateixa taula, la meva percepci\u00f3 del temps \u00e9s diferent i va canviant. Ara, almenys a mi, els dies se m’escapen. Continuo escrivint, per\u00f2 ha anat desapareixent l’ansietat per arribar a determinades dates i complir determinats objectius. La meva capacitat de concentraci\u00f3 i de producci\u00f3 ha anat caient a poc a poc, al llarg de les setmanes de tancament. No aix\u00ed la meva necessitat d’estar connectada, que sembla l’\u00fanica manera de mantenir un cert equilibri.<\/p>\n
Mentre el m\u00f3n frenava, s’accelerava fins i tot m\u00e9s l’intercanvi de dades. Totes les plataformes han fet per generar continguts i mantenir-nos atents, cridant la nostra atenci\u00f3 amb recursos amb els quals omplir les nostres hores. Al mateix temps, tota empresa capa\u00e7 d’aix\u00f2, ha fet per ampliar la seva infraestructura digital i remota. El flux d’informaci\u00f3 \u00e9s massiu. Tothom est\u00e0 connectat, i responem a missatges i crides gaireb\u00e9 a l’instant. S\u00f3c a casa, per\u00f2 miro la pantalla del meu m\u00f2bil i del meu ordinador constantment. Res nou d’altra banda, per\u00f2 ara la connexi\u00f3 entre el meu estat an\u00edmic i les interaccions socials t\u00e9 una pres\u00e8ncia fins i tot m\u00e9s tangible. Pot ser que d’alguna manera el m\u00f3n hagi parat, per\u00f2 el seu proc\u00e9s de digitalitzaci\u00f3, que ja portava una velocitat vertiginosa, acaba de donar una accelerada radical.<\/p>\n
La comunicaci\u00f3 digital imposa un flux fren\u00e8tic d’intercanvi d’informaci\u00f3, massiu i constant que nom\u00e9s ha augmentat amb la quarantena. Aix\u00f2 ha de ser pres com a objecte de gran preocupaci\u00f3 ja que, despr\u00e9s del programari de les xarxes socials, hi ha una enginyeria social i de l’emocional.\u00a0Geert\u00a0Lovink\u00a0analitza en el seu llibre\u00a0Sad\u00a0by\u00a0Design<\/em>\u00a0com el disseny de les xarxes socials genera tristesa. En l’esfera social digital nom\u00e9s podem estar vius a trav\u00e9s d’estar presents. Els\u00a0likes<\/em>, els\u00a0followers<\/em>, les respostes als nostres comentaris o missatges s\u00f3n l’\u00fanica prova de la nostra exist\u00e8ncia en aquest m\u00f3n. Per a evitar sentir-nos ignorats i mancats de valor, la participaci\u00f3 es torna compulsiva. Ens convertim en addictes a la dopamina que es genera en cada intercanvi social. Entre intercanvi i intercanvi, apareixen l’ansietat de l’espera, l’avorriment, el sentir-nos menysvalorats o mancats de valor\u2026 Amb tot aix\u00f2, la tristesa. Quin efecte tindr\u00e0 en el nostre estat an\u00edmic la caiguda de l’activitat social en sortir de les quarantenes? Quin efecte t\u00e9 en el teixit social l’augment d’aquesta activitat?<\/p>\n La Web 2.0 ha comportat noves maneres de relacionar-nos i de crear comunitat. A poc a poc, la web s’ha anat organitzant entorn de xarxes socials i, per tant, sobre la base de din\u00e0miques participatives gestionades per les operacions invisibles del programari. Tal com estan constru\u00efdes aquestes xarxes, els subjectes ens veiem segregats en comunitats que prenen forma de congregacions. Seguim perfils, grups, publicacions que s’alineen amb els nostres gustos i creences. Espais que compartim amb altres persones de similars opinions. Al mateix temps, bloquegem les notificacions d’aquells que no el fan o simplement, cancel\u00b7lem l’amistat. Estem a\u00efllats en grups d’interessos i opini\u00f3, que afavoreixen l’enfortiment i la radicalitzaci\u00f3 de les creences compartides pels seus membres, a trav\u00e9s de la projecci\u00f3 d’alteritat. En aquest context, el social d\u00f3na pas al viral, i el\u00a0mem\u00e8tic\u00a0adquireix un car\u00e0cter evang\u00e8lic on l’humor juga un paper protagonista.<\/p>\n En aquest context neix el\u00a0Lol. Una f\u00f3rmula que condensa en nom\u00e9s tres lletres, una manera de riure que molt t\u00e9 a veure amb el\u00a0trolleig. El\u00a0lol\u00a0encapsula un cert escarn. La cultura d’Internet s’ha organitzat entorn d’una forma ir\u00f2nica que es pret\u00e9n irreverent per si mateixa. Les coses es fan \u00fanicament pel\u00a0Lol, fent possible justificar amb aix\u00f2 gaireb\u00e9 qualsevol tipus de comentari o actitud. Aquesta ironia sembla impedir-nos construir un consens de deb\u00f2 o de creen\u00e7a compartida, per\u00f2 \u00e9s evident que aix\u00f2 no \u00e9s real. Tots pertanyem a grups de WhatsApp o de Facebook, seguim comptes d’Instagram o de\u00a0Tumblr\u00a0en els seus temps, en els quals es\u00a0pugen\u00a0continguts que ens uneixen a trav\u00e9s de fer burla de determinades coses. Nosaltres, els seus membres, riem enlaire i responem amb\u00a0likes<\/em>. \u00c9s precisament aquest consens el que d\u00f3na unitat al grup, i per tant, en entorn al qual es construeix el\u00a0lol.<\/p>\n Davant l’omnipres\u00e8ncia de formes del llenguatge basades en l’humor en les converses digitals, aquest editorial neixia amb \u00e0nim de mirar mes all\u00e0 de l’escarn i la segregaci\u00f3. Preguntar-nos si el\u00a0lol\u00a0tanca altres pot\u00e8ncies capaces de, per exemple, crear comunitat. T\u00e9 \u00fanicament una forma negativa, o tanca una for\u00e7a emancipadora? Si la realitat \u00e9s que no riem en veu alta, i a vegades ni tan sols riem quin tipus d’empatia es genera? \u00c9s possible que encara sigui capa\u00e7 de generar altres formes de comunitat, o de riure’ns junts? Sent llenguatge popular \u00e9s potser, una lluita a trav\u00e9s del llenguatge per confrontar la tristesa?<\/p>\n Sabina\u00a0Urraca<\/a>\u00a0reflexiona sobre com el\u00a0lol d\u00f3na nom a un riure que no necessita existir, i que, en efecte, ens separa. En aquest frenes\u00ed d’informaci\u00f3 on els cossos ja no estan junts, el riure no pot ser contagi\u00f3 i crear aquesta uni\u00f3 inesperada i moment\u00e0nia entre els que riuen. Nom\u00e9s sembla capa\u00e7 d’emfatitzar les divisions que ja existien.<\/p>\n An\u00f2nimo Garc\u00eda<\/a> es pregunta sobre la for\u00e7a emancipat\u00f2ria del\u00a0lol, com a llenguatge popular. Part de la ruptura que ha portat internet, respecte de la comunicaci\u00f3 vertical imposada pels mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals. L’est\u00e8tica del\u00a0lol, en mans dels usuaris, competeix amb el previ \u201cimperi dels s\u00edmbols\u201d.<\/p>\n