El 3 d’agost de 2019, vuit persones intent\u00e0vem resseguir una d’aquelles rutes, que anomenar\u00edem “octavianes”, no pas perqu\u00e8 en aquella primera caminada vam ser vuit, sin\u00f3 en reconeixement del guia. Vam escollir la que ens queda m\u00e9s a prop de casa i que va, com indica l’autor, “De Baleny\u00e0 a Taradell, Santuari de Puiglagulla, Vilalleons, Castell de Saladeures i Vic”. Segu\u00edem les 400 paraules aliniades que, entre la p\u00e0gina 57 i la 59, descriuen els gaireb\u00e9 25 km que ocupa aquest cam\u00ed sobre el territori -fixeu-vos que 400 paraules s\u00f3n aproximadament el qu\u00e8 ocupen els dos primers par\u00e0grafs d’aquest text. En aquella primera octaviana ja es va fer pal\u00e8s que, amb les seves poques paraules, l’Octavi ens guiava i, a estones, m\u00e9s aviat ens malguiava, cosa que ens ha portat a no fiar-nos nom\u00e9s d’ell en les rutes que hem fet posteriorment. Les t\u00e8cniques d’orientaci\u00f3 que hem desenvolupat no nom\u00e9s passen per portar un GPS amb un track aproximat de la ruta que devia haver seguit, sin\u00f3 que en ocasions tamb\u00e9 confiem en el p\u00e8ndol de’n Sebasti\u00e0 Masramon i, en altres moments, en una intuici\u00f3 estranya que s’expressa a trav\u00e9s de la imaginaci\u00f3. Per on devia haver passat l’Octavi? Mirem el paisatge i alguna cosa ens diu per on tirar. No puc assegurar que sempre ens surti b\u00e9 -en cada octaviana hem hagut de recular moltes vegades i ja \u00e9s una caracter\u00edstica de les nostres excursions- per\u00f2 em recomforta una cosa: la sensaci\u00f3 que, aquesta intuici\u00f3 estranya no est\u00e0 lluny de la sensibilitat primitiva per notar els fluxes subterranis que ens va fer con\u00e8ixer en Pep. Segur que un jove de fa cent anys com l’Octavi estava encara m\u00e9s a prop d’aquest sentit que nosaltres, no?<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/anna-dot-3.jpg\")
<\/p>\n
A mi em sembla prou l\u00f2gic, doncs, pensar que els camins que els humans hem obert passen majorit\u00e0riament per\u00a0 zones d’energies positives; per all\u00e0 on toca el sol, lluny de serps, i de cap vegetaci\u00f3 massa frondosa que es menjaria els tra\u00e7ats constantment. Lluny, tamb\u00e9, d’una humitat excessiva que faria que els camins estiguessin sempre enfangats. Va ser en una de les rutes de l’Octavi que vaig aprendre que un saur\u00ed o una saurina \u00e9s la persona que sap llegir aquestes corrents subterr\u00e0nies. Les nota i les sap identificar. I ha estat fa poc que n’he conegut un, de Torell\u00f3: en Joan Burgaya. Acompanyat a vegades d’un p\u00e8ndol, i d’altres, d’una ballesta de llaut\u00f3, pot detectar els fluxes de les aig\u00fces subterr\u00e0nies, per\u00f2 tamb\u00e9 d’altres materials, com minerals. En veure’l en acci\u00f3, llegint un terreny tot passejant-hi i deixant giravoltar a tota velocitat el p\u00e8ndol o rebent els cops intensos de la ballesta, que s’al\u00e7a cap al seu pit, es fa evident la relaci\u00f3 entre el seu cos i all\u00f2 que corre per sota els seus peus i els nostres. La difer\u00e8ncia entre ell i la gran majoria de nosaltres \u00e9s la capacitat de percebre-ho. On l’hem deixada? En quin moment vam considerar que no ens seria necess\u00e0ria?<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/anna-dot-2.jpg\")
<\/p>\n
Escric aquest text des del confinament i la ressignaci\u00f3 davant del fet que l’octaviana que hav\u00edem programat per aquests mesos de mar\u00e7 i abril, no podran fer-se. Penso en totes aquestes coses i penso en els camins que fins ara recorr\u00edem amb m\u00e9s o menys freq\u00fc\u00e8ncia. Passaran unes quantes setmanes en qu\u00e8 possiblement cap \u00e9sser hum\u00e0 hi caminar\u00e0 i m’imagino la vegetaci\u00f3, en tota la seva explosi\u00f3 primaveral, expandint-se alegre pels corriols que, tot trepitjant-los, hav\u00edem anat gravant. Els nostres passos van ser premses, el nostre caminar era el t\u00f2rcol. Com seran els camins despr\u00e9s de tot aix\u00f2? Potser, tot plegat ser\u00e0 una bona excusa per tornar a endinsar-nos en ells amb una nova mirada, practicant el record d’aquella sensibilitat primitiva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Alguna nit de l’inici del confinament vaig somniar que em visitava la superwoman i em deia que els superpoders li venen donats per les energies de la terra. En llevar-me,…<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":28259,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6038],"tags":[],"coauthors":[6467],"acf":[],"yoast_head":"\n