![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Rafel-2.jpeg\")
<\/p>\n
En la pres\u00f3 que dirigia l’avi Orencio, Rafaelito acompanyat de la seva mare Celina va viure els primers anys de la seva vida. Ells tres i un \u00fanic presoner amb qui Papa Orencio jugava als escacs, talment com si es tract\u00e9s d’una no vela de Garc\u00eda M\u00e1rquez. O d’aquesta manera ho explicava el pintor quan en tenia ocasi\u00f3. Fins que Joan, el seu pare, va decidir tornar, i reprendre l’activitat a la f\u00e0brica d’imatgeria religiosa heretada, i ubicada al soterrani de casa seva, al carrer Fontanella de la ciutat d’Olot.<\/p>\n
Rafael va ser un mal estudiant per\u00f2 feli\u00e7, i quan va tenir l’edat, va entrar d’aprenent a la secci\u00f3 de policromia del taller. Li agradava pintar i tenia m\u00e0. Els dissabtes practicava el pleinairisme amb una colla d’amics. Sovint es trobaven amb Joan de Cabirol i Sendr\u00f3s. Un senyor molt m\u00e9s gran que ells, que havia arribat de Barcelona per exig\u00e8ncia familiar. Sempre segons Rafael, sembla ser que les excentricitats del fill gran, havien posat en perill el bon nom d’una fam\u00edlia protot\u00edpica de la burgesia barcelonina amb llotja al Liceu. La por a l’esc\u00e0ndol, va suposar l’exili a la capital de la Garrotxa.<\/p>\n
El nou vingut, per\u00f2, es va integrar r\u00e0pidament. Sense censura familiar i amb una renda generosa, va poder desenvolupar tot el seu potencial creatiu, primer com a pintor, despr\u00e9s com a cantant i quan va caldre, productor de “music-hall<\/em>” al Teatre Principal. Leche<\/em> y Chocolate<\/em> va suposar pels afortunats assistents una festa inoblidable. Un espectacle c\u00f2mic i musical d’alt voltatge especialment durant l’actuaci\u00f3 de Las<\/em> Bombon Caf\u00e9<\/em>, un parell d’exuberants cubanes, que vestides per a l’ocasi\u00f3, exaltaven al personal amb el seu repertori picant.<\/p>\n Paradoxalment, de Joan de cabirol i Sendr\u00f3s no es troba massa documentaci\u00f3 escrita. La refer\u00e8ncia m\u00e9s extensa \u00e9s la recollida per Josep Maria Canals en el seu Diccionari Biogr\u00e0fic, amb una fitxa encap\u00e7alada per l’etiqueta Artista: dibuixant i pintor, Cantant i Filantrop. Si preguntem a l’Arxiu Comarcal, l’\u00fanica informaci\u00f3 rebuda fa refer\u00e8ncia a l’Institut Montsacopa i a l’avinguda batejada amb el seu nom. L’any 1967, un any abans de morir en un accident de tr\u00e0nsit, va donar a la ciutat que l’havia acollit, uns terrenys que van servir per construir el nou institut de la ciutat a la faldilla de la muntanya en forma de copa, el volc\u00e0 m\u00e9s jove de la ciutat. Com homenatge al benefactor, l’ajuntament va posar el seu nom al carrer que t’hi porta.<\/p>\n Rafael Griera, va compartir amb Cabirol jornades de pleinairisme, tert\u00falia intel\u00b7lectual en les reunions del col\u00b7lectiu “Crater d’art” autoanomenat “Cercle d’artistes en eterna discussi\u00f3”, i diversi\u00f3 nocturna, molta diversi\u00f3 nocturna. Anys m\u00e9s tard, ja mort Cabirol, era rara l’ocasi\u00f3 que amb motiu d’una xerrada relaxada Rafael Griera no record\u00e9s a l’exc\u00e8ntric pintor amateur i la seva obsessiva necessitat per reproduir amb matem\u00e0tica fidelitat els aiguamolls de la Moixina; lloc emblem\u00e0tic per als pintors de la denominada Escola de Paisatgisme d’Olot, immortalitzada alhora que idealitzada en el quadre L’estiu de Joaquim Vayreda. El que tenia fascinat a Griera no era tant la seva lentitud com la perseveran\u00e7a per reproduir cada detall d’una naturalesa en constant canvi. Una combinaci\u00f3 que li impossibilitava donar per acabats aquells quadres que comen\u00e7ava.<\/p>\n En Rafael va construir un personatge meravell\u00f3s que em vaig voler apropiar. En certa manera, aquesta apropiaci\u00f3, es convertia en un homenatge m\u00faltiple, al personatge i al seu creador, per\u00f2 tamb\u00e9 al territori, a la pintura i al paisatge -com diria la meva mare “No \u00e9s bord qui retira als seus”-, des d’una perspectiva ir\u00f2nica, per\u00f2, evitant tota deriva nost\u00e0lgica.<\/p>\n A principis d’abril del 2013 vaig plantar l’atrotinat cavallet port\u00e0til de Rafael en una petita elevaci\u00f3 que serveix de grada, just sobre la corba final de la pista d’atletisme que el despatx d’arquitectura RCR van dissenyar i construir en un petit clar d’una roureda, entre el riu Fluvi\u00e0 i l’antiga via del Carrilet, aquell que sortia quan volia i arribava quan podia. L’Estadi d’Atletisme Tossols-Basil va ser el lloc escollit per activar una pr\u00e0ctica performativa que consistiria a pintar de manera reiterada, el mateix paisatge sobre el mateix suport. Una acci\u00f3 absurda des d’una perspectiva tant productiva com funcional, no tant per les eines utilitzades: pintura a l’oli sobre tela de cot\u00f3, com per l’objectiu: reproduir la natura canviant d’un indret que a parer meu representa el paradigma del paisatge del segle XXI.<\/p>\n Quan em vaig plantejar el projecte, el calendari estava molt clar, seguint una pauta “vivaldiana”, establiria una sessi\u00f3 pleinairista per estaci\u00f3. No nom\u00e9s em sedu\u00efa la imatge d’estar pintant a la pista mentre nevava, aquesta fotografia rom\u00e0ntica, de pessebre vivent, perillosament cursi, accentuaria el car\u00e0cter absurd de l’acci\u00f3. L’aversi\u00f3 pel fred i la mandra a deixar la manta, per\u00f2, van constatar una realitat inapel\u00b7lable, s\u00f3c un pleinairista estival, de m\u00e0niga curta. Amb un pinzell a la m\u00e0 i un refresc en l’altra. Al cap i a la fi, res diferent del que faria Joan de Cabirol, o la versi\u00f3 que Rafael Griera li agradava explicar.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tenia set anys quan Rafaelito, com li deien les seves cosines de Gran Can\u00e0ria, s’embarcava en un vaixell de passatgers, que des de les illes, creuava l’Estret i pujava per…<\/p>\n","protected":false},"author":2672,"featured_media":28282,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6038],"tags":[],"coauthors":[6617],"acf":[],"yoast_head":"\n