Sempre som nosaltres els qui ens perdem en els llocs. Ara fa una colla d’anys, vaig perdre l’orientaci\u00f3, molt capficat com estava pels bolets que anava collint, i de mica en mica el bosc va atrapar-me en la seva frondositat i en el pes del misteri, insubornable, d\u2019una subtilesa implacable. Un bosc \u00e9s la m\u00e0xima expressi\u00f3 del tel\u00b7lurisme. El tel\u00b7lurisme, aquest mot cada cop m\u00e9s desconnectat del nostre m\u00f3n, que \u00e9s un m\u00f3n altre que tampoc coneixem ni podem abastar.<\/p>\n
*<\/p>\n
El dia que em vaig perdre al bosc el recordo com un dia d’hivern, per\u00f2 \u00e9s evident que no ho era, no feia un fred intens, per\u00f2 ja anava for\u00e7a abrigat. El cap vespre despuntava i queia la llum, el m\u00f2bil, all\u00e0, no tenia cap sentit, sense cobertura. Tampoc no hauria estat f\u00e0cil indicar un punt exacte en aquella situaci\u00f3 certament de p\u00e0nic incipient. A no ser que la l\u00f2gica s’hagu\u00e9s tornat extrema i m’haguessin de geolocalitzar.<\/p>\n
Quan surto de Falgars, a mitja tarda i comen\u00e7o a trescar muntanya amunt, endinsant-me sense por, molt obcecat per les troballes que faig, resseguint amb la mirada el terra i les corrioles de mucoses, rovellons, rossinyols de pi -male\u00efts bolets!-, sense aixecar el cap, capficat. No puc imaginar que aquella tarda de plaer s’anir\u00e0 decantant cap a un mal son. Diuen, els experts en muntanya, que s’ha de caminar i de tant en tant fixar uns referents, una mena de punts de contacte visual en masos, cims llunyans, pedres o qualsevol forma que puguem memoritzar… el que sigui, que en un moment donat et permeti recon\u00e8ixer i desfer el cam\u00ed o com a m\u00ednim tenir una consci\u00e8ncia espacial del paisatge que camines, per orientar-te, per saber on et trobes, d’on vens i per on t’has mogut. Construir aquesta imatge mental del recorregut no entrava en els meus plans i la muntanya, aparentment d\u00f2cil, es va rebel\u00b7lar contra la meva altivesa. Quan vaig voler tornar enrere no tenia opcions. Havia perdut l’esma, com d\u00e8iem abans, donava voltes i passava pel mateix lloc un cop i un altre. Llavors s\u00ed, anava fixant punts de refer\u00e8ncia per\u00f2 ja era massa tard i no resolia el problema principal, trobar una ruta i tornar al punt d’inici. En un moment de lucidesa o en l’absurditat que encoratja els est\u00fapids, vaig prendre una decisi\u00f3 dr\u00e0stica, el millor que podia fer era anar muntanya amunt.<\/p>\n
*<\/p>\n
Sense m\u00e9s dilacions, segueixo caminant fins a albirar unes pistes forestals, tallafocs que s’enfilen religiosament com a cicatrius, travesso zones molt denses i ressegueixo grans roques arrodonides gegantines d’aquestes tel\u00b7l\u00fariques, d’un tel\u00b7lurisme fantasmag\u00f2ric per\u00f2 protector pel cas. El cam\u00ed es complica a l’\u00faltim tram, a voltes, no ser com avan\u00e7ar. Tampoc vaig ben cal\u00e7at, segueixo, bambes amunt, sempre amunt, per\u00f2 amb el convenciment dels perduts, arribar\u00e9 al Santuari?… Despr\u00e9s he sabut que vaig fer la volta a la muntanya per l’altre costat, on no hi ha cap cam\u00ed oficial, tota una temeritat per un jove de ciutat com jo. L’esgarrinxat. Arribo rebentat al capdamunt del Mont, dues hores despr\u00e9s m\u2019apareix el Santuari de la Mare de D\u00e9u, ja hi s\u00f3c, quin descans. Normalment, aquesta excursi\u00f3 de Falgars al Monestir es fa en menys d’una hora anant pel cam\u00ed indicat i \u00e9s molt concorreguda pels amants de les caminades f\u00e0cils. A la muntanya per aix\u00f2 si fa de tot, parapent, escalada… no s\u00e9, coses d’aquestes que no he fet ni far\u00e9 mai. \u00c9s quasi fosc, la temperatura deu haver baixat uns tres graus, veig a un home al p\u00e0rquing al costat de l’\u00fanic cotxe en tot el complex. Tot el cam\u00ed de pujada pensant que no m’hi trobar\u00e9 ni D\u00e9u i que haur\u00e9 de desfer el cam\u00ed per la carretera convencional. Ironies del dest\u00ed, em trobo a un excursionista solitari, est\u00e0 carregant alguna cosa al cap\u00f3 del cotxe, m’hi atanso, li comento que m’he perdut i al\u00b7lucina. Deu pensar… que hi fot un boletaire aqu\u00ed dalt a aquestes hores?<\/p>\n
\u2013Si no es perd mai ning\u00fa per aqu\u00ed \u2013diu. \u2013D’on ets? \u2013pregunta.<\/p>\n
\u2013De Llad\u00f3. \u2013Responc avergonyit.\u00a0\u2013Podr\u00e0s baixar-me fins al trencant de Falgars?<\/p>\n
\u2013I tant, no et deixar\u00e9 aqu\u00ed dalt. \u2013Respon sorneguer.<\/p>\n
Torno amb ell, desfilem carretera avall, estic exhaust, fem el cam\u00ed en silenci, li regalo part dels bolets quan atura el cotxe, no recordo el seu nom, potser ni tan sols ens hem presentat.<\/p>\n
*<\/p>\n
Estar vinculat o pert\u00e0nyer a la terra pot voler dir moltes coses, per sort, la meva disl\u00e8xia sempre fa distincions amb les paraules, els fets i els significats. En la meva traject\u00f2ria com a artista sempre m’he vinculat als llocs, per\u00f2 d’una forma molt acotada i no gen\u00e8rica. No pertanyo enlloc i res em pertany. Aix\u00f2 ho he intentat explicar molts cops sense aconseguir que m’entengui ning\u00fa. Mai m’he sentit d’un lloc espec\u00edfic i mai he reivindicat la pertinen\u00e7a a un territori pel fet de treballar-hi o viure-hi, m’explico? Som d’on som i aix\u00f2 no ens fa d’un lloc, ens marca i prou. Tots els artistes s\u00f3n artistes locals i alhora artistes globals. Ens perdem en els boscos a tocar de casa, aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 i \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 en tota regla i certament una sort. Perdre’s i trobar el cam\u00ed a trompicons \u00e9s una manera de definir com treballo, el que s\u00f3c i el que m’agrada de l’ofici que faig. Perdre’s al bosc \u00e9s una experi\u00e8ncia que explica, al meu veure, el fet tel\u00b7l\u00faric des de l’actualitat, la for\u00e7a dels llocs, la potencialitat davant la petitesa i l’estupidesa, davant del significat inassequible de la natura i les seves lleis. No \u00e9s cap broma perdre l’esma, molts boletaires experts han mort al bosc, en alguns casos incl\u00fas, no s’han trobat mai els seus cossos. Ara no entrarem en detalls.<\/p>\n
*<\/p>\n
Sempre m’ha generat molta perplexitat el mot ‘tel\u00b7l\u00faric’, potser per la mateixa dificultat d’assolir una definici\u00f3 que li escaigui, o per ser m\u00e9s exactes, una definici\u00f3 que jo pugui entendre i explicar-la f\u00e0cilment. \u00c9s d’aquestes paraules d’una complexitat en el sentit, que s’emmotlla a les persones, i aquesta \u00e9s la seva for\u00e7a. Cada cop tinc menys eines per explicar-la i potser per aix\u00f2 haig de rec\u00f3rrer a tota aquesta corrua de textos que ens proposa en David Armengol, que de ben segur t\u00e9 la seva pr\u00f2pia idea del tel\u00b7lurisme, com tots nosaltres. Una idea aproximada i exclusiva que costa d’encapsular. Trobar el cam\u00ed de tornada, \u00e9s com trobar la soluci\u00f3 a una obra, a qualsevol problema o a aquest text, per posar un exemple. Ara mateix torno a estar molt perdut, anir\u00e9 pujant i potser trobar\u00e9 algunes de les respostes.<\/p>\n
\u00a0<\/strong>Llad\u00f3, 1 de juny del 2020<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sempre som nosaltres els qui ens perdem en els llocs. Ara fa una colla d’anys, vaig perdre l’orientaci\u00f3, molt capficat com estava pels bolets que anava collint, i de mica…<\/p>\n","protected":false},"author":2674,"featured_media":28429,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6038],"tags":[],"coauthors":[6619],"acf":[],"yoast_head":"\n