![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/Meeting3_3.jpg\")
<\/p>\nQuan em vaig convertir en el president i director en funcions del Centre Cultural KhalilSakakini, Ramallah, a Palestina, al setembre de 2015, i m\u00e9s tard en el director al mar\u00e7 de 2018 fins a finals de 2019, no sabia qu\u00e8 era exactament el que calia fer amb una instituci\u00f3 cultural que s’estava esfondrant. En aquest moment el centre havia estat lluitant per al seu finan\u00e7ament durant un parell d’anys, i aquesta situaci\u00f3 va posar de manifest la fragilitat de la nostra economia cultural i la necessitat d’alternatives. En 2014, els fons per a l’escena cultural en Palestina i la regi\u00f3 s’havien vist afectats per la primavera \u00e0rab, ja que aquells que aportaven els fons i les seves prioritats a la regi\u00f3 van canviar. Aquest canvi va posar a les institucions culturals de Palestina, L\u00edban i Egipte en una crisi existencial. Es van enfrontar al dilema de continuar funcionant mentre la seva economia, basada en donacions, s’estava reduint. Simult\u00e0niament, els filantrops que feien costat d’alguna manera a les institucions petites i mitjanes van comen\u00e7ar a construir les seves pr\u00f2pies mega-institucions. Els museus i les institucions culturals en expansi\u00f3 van comen\u00e7ar a reempla\u00e7ar a les m\u00e9s petites. Els fons internacionals es van centralitzar i es van canalitzar cap a estructures administratives locals que van substituir a les governamentals.<\/p>\n
Durant el temps que vaig treballar all\u00ed, el repte no va ser nom\u00e9s mantenir viu el centre, at\u00e8s que tamb\u00e9 les institucions moren, sin\u00f3 que continuessin sent pertinents i que la crisi de finan\u00e7ament deix\u00e9s de ser un problema monetari per a convertir-se en una q\u00fcesti\u00f3 cultural i pol\u00edtica. Aquesta crisi no \u00e9s un esdeveniment singular, sin\u00f3 una situaci\u00f3 cont\u00ednua que es produeix per canvis pol\u00edtics i hist\u00f2rics. La instituci\u00f3 necessitava ser reinventada, tot el que es donava per descomptat havia de ser q\u00fcestionat i\u00a0re-imaginat. “El treball total de la instituci\u00f3 cultural” es va convertir en el concepte que vam establir i desenvolupar a trav\u00e9s d’aquest proc\u00e9s, i es tractava de com entrella\u00e7ar la cr\u00edtica de la instituci\u00f3 cultural dins de les pr\u00e0ctiques de la pr\u00f2pia instituci\u00f3. Construccions com a “audi\u00e8ncia” van haver de ser traslladades de la noci\u00f3 d’espectadors a la de productors, involucrant-los en la realitzaci\u00f3 dels programes i esdeveniments, no sols com a voluntaris amb el seu temps i cos, sin\u00f3 com a productors de coneixement. El replantejament de la noci\u00f3 de p\u00fablic va obrir la instituci\u00f3 a noves possibilitats, passant de ser un centre la missi\u00f3 de la qual \u00e9s produir activitats que poden atreure als p\u00fablics a convertir-se en una infraestructura i una eina de producci\u00f3 per als productors i artistes culturals; els espais, l’equip, la condici\u00f3 jur\u00eddica, l’estructura administrativa, els pressupostos, els coneixements especialitzats i la comunitat que l’envolta es van tornar accessibles i possibles d’utilitzar; i aquests, pel seu continu moviment, interacci\u00f3 i reuni\u00f3, s\u00f3n capa\u00e7os d’atrere a la comunitat m\u00e9s \u00e0mplia en tots els seus diferents aspectes.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s un assumpte en relaci\u00f3 al p\u00fablic. Perqu\u00e8 la instituci\u00f3 pogu\u00e9s connectar-se amb la seva comunitat i “p\u00fablics”, l’equip va haver de ser reestructurat de manera que permet\u00e9s la producci\u00f3 cultural aix\u00ed com el treball administratiu. Aix\u00ed, en lloc de tenir una divisi\u00f3 vertical del treball, administratiu\u00a0vs. cultural, s’ha practicat una d’horitzontal. Tots els membres de l’equip poden convertir-se en productors culturals mentre realitzen part del treball administratiu, i d’aquesta manera, la pesadesa del treball administratiu pot distribuir-se a tot l’equip, al mateix temps que es pot comprometre culturalment \u00a0i cr\u00edticament amb la instituci\u00f3 i la seva exist\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n
Aquests canvis van invertir la nostra comprensi\u00f3 de la sostenibilitat; la dist\u00e0ncia entre la comunitat i la instituci\u00f3 es va esfondrar, i varem ser capa\u00e7os d’imaginar una nova estructura. Una que no t\u00e9 una jerarquia empinada com una muntanya, ni una plana com una costa, sin\u00f3 que s’assembla als pujols dels territoris ocupats de Cisjordania, on la relaci\u00f3 entre l’equip, el col\u00b7lectiu i l’individu est\u00e0 sempre equilibrada i en moviment.\u00a0Re-imaginar\u00a0una instituci\u00f3 cultural forma part de q\u00fcestionar les estructures de la construcci\u00f3 de l’Estat i la col\u00b7lectivitat a Palestina i la regi\u00f3. Les circumst\u00e0ncies contradict\u00f2ries en les quals vivim: colonial i postcolonial simult\u00e0niament, on la construcci\u00f3 d’institucions encara est\u00e0 en marxa, permet alternar les estructures imaginatives de la col\u00b7lectivitat. La instituci\u00f3 cultural ha de convertir-se en una eina per al canvi pol\u00edtic, econ\u00f2mic i cultural.<\/p>\n
El “treball total de la instituci\u00f3 cultural” t\u00e9 com a objectiu entendre la instituci\u00f3 cultural com una estructura ideol\u00f2gica, pensar amb ella, desafiar-la i subvertir-la. La instituci\u00f3 actua com si fos a-hist\u00f2rica, com si hagu\u00e9s estat funcionant fora de la progressi\u00f3 del temps i la pol\u00edtica, com si no fos el resultat d’anys de canvis en la pol\u00edtica i la reglamentaci\u00f3 a trav\u00e9s dels processos de finan\u00e7ament i els requisits dels donants. Aix\u00f2 fa que actu\u00ef com si la crisi de la instituci\u00f3 fos de fet una crisi de la cultura mateixa, i per tant es converteix en una superestructura que pensa que sense la seva exist\u00e8ncia no hi haur\u00e0 cultura i la societat civilitzada s’esfondrar\u00e0.<\/p>\n
L’economia dels donants s’ha convertit en un dels principals instruments d’intervenci\u00f3 pol\u00edtica a molts nivells a Palestina i en el m\u00f3n. La instituci\u00f3 cultural tal i com la coneixem avui \u00e9s un producte d’aquesta economia. La instituci\u00f3 es va convertir en la seva major part en un \u00f2rgan administratiu que t\u00e9 per objecte complir les pol\u00edtiques de govern i la labor burocr\u00e0tica d’informar i mantenir l’exist\u00e8ncia de la instituci\u00f3. Aquesta exist\u00e8ncia en si mateixa es converteix en la q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s una exist\u00e8ncia pesada i fr\u00e0gil que sempre necessita ser sostinguda amb pressupostos, per la qual cosa el p\u00fablic es converteix en el principal justificant de la rellev\u00e0ncia en convertir-se en n\u00fameros, \u00e9s a dir, quantitat que pot ser reportada per a provar que la instituci\u00f3 pot arribar al p\u00fablic sense tenir necess\u00e0riament un efecte real en la producci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n
Aix\u00f2 fa que un pensi en les formes en qu\u00e8 les iniciatives culturals funcionen com a llavors per als grups pol\u00edticament compromesos. En aquests Estats fallits (o no Estats) i societats pol\u00edticament retirades, la cultura es converteix en l’espai on es poden practicar i investigar pol\u00edtiques noves i progressistes, no sols com a temes, sin\u00f3 principalment com a estructures. Les pr\u00e0ctiques culturals es converteixen en el terreny perqu\u00e8 els grups pol\u00edtics investiguin i practiquin formes i estructures alternatives i m\u00e9s imaginatives de treballar junts i formar accions i coneixements col\u00b7lectius. Aix\u00ed doncs, m’agradaria pensar no sols en l’art comprom\u00e8s pol\u00edticament, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la pol\u00edtica compromesa culturalment, on es pot pensar en la transformaci\u00f3 que es va produir en l’escena cultural des de principis dels anys 90 al final de la guerra civil libanesa i la signatura de l’acord d’Oslo. En observar aquesta hist\u00f2ria, un pot pensar en com les q\u00fcestions de govern, les estructures de poder, l’economia i les xarxes socials han estat i encara poden ser desafiades i reutilitzades.<\/p>\n
Quan un comen\u00e7a a treballar, tendeix a fer-ho de manera intu\u00eftiva. Per\u00f2 llavors ens enfrontem a una situaci\u00f3 en la qual ens veiem obligats a preguntar-nos: Com posem la teoria i la cr\u00edtica en moviment, en la pr\u00e0ctica, per\u00f2 tamb\u00e9 creem una teoria i una cr\u00edtica d’aquest moviment? Com es pot participar en la pol\u00edtica quotidiana de la gesti\u00f3 d’un centre i, al mateix temps, ser capa\u00e7 de pensar en aix\u00f2 a dist\u00e0ncia, com una cosa de la qual podem aprendre i sobre el que podem construir? Hi havia un cicle de crisi que vol\u00edem trencar. Dins del centre, un es concentra en manejar els assumptes diaris i l’espai f\u00edsic en si mateix. No obstant aix\u00f2, en un altre nivell, hi ha un treball intel\u00b7lectual i te\u00f2ric que excedeix al propi centre. A aix\u00f2 \u00e9s al que em refereixo. El “treball total de la instituci\u00f3 cultural” pot reflectir-se, o fins i tot posar-se en pr\u00e0ctica fins i tot en una altra instituci\u00f3, o pa\u00eds. El punt \u00e9s parlar de la condici\u00f3 general de l’art i de l’economia del finan\u00e7ament, per a connectar-la amb el que succeeix a Cro\u00e0cia, Romania, L\u00edban, o en qualsevol altre lloc, i comen\u00e7ar a pensar i treballar a trav\u00e9s d’estructures m\u00e9s grans. Es tracta de com expandir-se de manera horitzontal; de poder plantejar-se la pregunta de com treballar junts[1]<\/sup><\/a>Par\u00e0graf extret de\u00a0The Total Work of the Cultural Institution,\u00a0<\/i>una conversa de\u00a0Yazan Khalili\u00a0y\u00a0Rayya Badran per Makhzin magazine #3<\/em>,\u00a0Mar\u00e7, 2020<\/span><\/span>