![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/imagen_1-1.jpg\")
<\/p>\nLes pol\u00edtiques d’austeritat en la despesa p\u00fablica que es van introduir en 2010 van afectar els recursos disponibles en el Sistema Nacional de Salut (NHS). Les mesures d’austeritat van donar com a resultat reduccions salarials del 5% per al personal del\u00a0NHS, juntament amb acomiadaments i una congelaci\u00f3 de la contractaci\u00f3 de personal. Durant 2012 i 2013, el nombre d’empleats i els salaris es van reduir encara m\u00e9s i es van augmentar les hores de treball del personal existent. En 2017, el nombre de llits d’hospital a Espanya era de 297 llits per cada 100.000 habitants. La mitjana de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s de 340 llits per cada 100.000 habitants.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Des de 2012, a m\u00e9s, Espanya va introduir el Reial decret llei 16\/2012, que va canviar la base dels drets, vinculant aquests amb la situaci\u00f3 laboral de la persona, eliminant aix\u00ed la \u201csanitat universal\u201d i afectant directament milers de persones migrants i en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social. Des de llavors, la introducci\u00f3 de copagaments i les retallades proporcionades als serveis de salut han augmentat les desigualtats en la cura de la salut de totes les persones. Des de 2019, el 69% dels hospitals catalans s\u00f3n de titularitat privada, aix\u00ed com el 56% dels llits hospitalaris.<\/p>\n
El primer pacient a Espanya amb coronavirus es va con\u00e8ixer el 31 de gener de 2020. A hores d’ara, freguem ja els m\u00e9s de 249.000 casos en menys de 5 mesos.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/imagen_2-1.jpg\")
<\/p>\n
A m\u00e9s poblaci\u00f3, menys llits; a m\u00e9s privatitzaci\u00f3, m\u00e9s privilegiades es tornen aquests llits. I davant aquesta l\u00f2gica, qualsevol virus que compleixi els vectors de contagi, morbiditat i mortalitat pot tornar a desbordar i col\u00b7lapsar la sanitat p\u00fablica i, per aix\u00f2, negar a una gran part de la societat el seu dret a ser cuidada en condicions fonamentals. En aquest cas, com moltes vegades abans, serien les reaccions col\u00b7lectives de resili\u00e8ncia basades en el suport mutu i la cura el que tornaria a tornar-se imprescindible per a la sostenibilitat de la vida, entesa aquesta, com a plural, mutable i diversa.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/imagen_3-1.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Podem comen\u00e7ar per on poques vegades es comen\u00e7a: dient que el treball de les cures ha refor\u00e7at hist\u00f2ricament la subordinaci\u00f3 social dels agents que participen en ell per q\u00fcestions de g\u00e8nere, ra\u00e7a, orientaci\u00f3 sexual, \u00e8tnia, classe social, educaci\u00f3, discapacitats f\u00edsiques i\/o mentals, religi\u00f3… Tamb\u00e9 dient que si alguna cosa va posar de manifest el confinament m\u00e9s estricte, ha estat el dom\u00e8stic com a forma \u2018naturalitzada\u2019, la domesticaci\u00f3 de les cures, i el privat com l’espai des del qual es gestiona la vida obeint (en la majoria dels casos) a la ideologia i estructura de la fam\u00edlia nuclear. A m\u00e9s, hem estat\u00a0<\/span><\/span>testimonis<\/span>\u00a0<\/span><\/span>d’una relaci\u00f3 entre l’estrat\u00e8gia militar i la cura que f\u00e0cilment pot tendir a potenciar formes relacionals que advoquen, no per l’emancipaci\u00f3 i la cura en com\u00fa, si no pel poder sobir\u00e0 i la implantaci\u00f3 privada. Una relaci\u00f3 que estaria lligada a un sentit de protecci\u00f3 particular que, en lloc de prendre les necessitats de l’altra persona com a punt de partida, suposa que qui protegeix sap millor el que\u00a0<\/span>la persona[1]<\/sup><\/a>Ent\u00e8s com a subjecte model del capitalisme: cis-blanc-heteronormatiu.<\/span><\/span>