{"id":28737,"date":"2020-08-04T06:00:19","date_gmt":"2020-08-04T05:00:19","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=28737"},"modified":"2023-07-09T14:34:35","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:35","slug":"perque-soc-esclau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau"},"content":{"rendered":"

V\u00cdCTOR JAENADA, 22 de juny<\/strong><\/p>\n

Jo segueixo amb aix\u00f2, principalment, per estar tranquil d’esperit i, despr\u00e9s, hi ha un grapat de sub-respostes.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c0NGELS MIRALDA, cr\u00edtica i comiss\u00e0ria, Terrassa, 23 de juny <\/strong><\/p>\n

En els meus primers anys, creixent entre Espanya i els Estats Units – dos estats els sistemes legals dels quals s\u00f3n una burla a la just\u00edcia – vaig decidir no seguir m\u00e9s lleis que les lleis de la naturalesa. En el segle XVII, Sir Isaac Newton va escriure les seves teories en\u00a0The Principia<\/em>. La m\u00e9s coneguda \u00e9s la primera, la llei de moviment, a vegades anomenada llei de la in\u00e8rcia. Afirma que un objecte en rep\u00f2s roman en rep\u00f2s i un objecte en moviment roman en moviment amb la mateixa velocitat i en la mateixa direcci\u00f3 tret que sigui accionat per una for\u00e7a desequilibrada. Per descomptat, aquesta llei s’imagina en el context te\u00f2ric abstracte del buit f\u00edsic i en l’abs\u00e8ncia total de coses tan comunes com la fricci\u00f3 o la gravetat. En realitat, vivim en un m\u00f3n ple de forces conflictives, algunes f\u00edsiques, altres culturals. Com a individu, estic en moviment, i detenir aquest moviment requeriria una gran quantitat d’acci\u00f3 d’una for\u00e7a desequilibrada. Durant els \u00faltims anys, he gastat una gran quantitat d’energia en t\u00e8cniques de propulsi\u00f3 que m’han fet guanyar velocitat en un grau cada vegada major en contrarestar la fricci\u00f3 natural del m\u00f3n amb majors sortides de for\u00e7a acceleradora. Tot aix\u00f2 es va fer simplement treballant.<\/p>\n

La definici\u00f3 f\u00edsica de treball \u00e9s la transfer\u00e8ncia d’energia, en altres paraules, s’ha d’exercir una for\u00e7a i s’ha de produir algun despla\u00e7ament en la direcci\u00f3 d’aquesta for\u00e7a. En aquests termes, es podria dir que a penes treballo, excepte pel que fa a la meva pr\u00f2pia propulsi\u00f3 f\u00edsica d’un punt a un altre. En resum, continuo treballant perqu\u00e8 simplement no hi ha una altra opci\u00f3. Encara que n’hi hagu\u00e9s, dubto que fos tan beneficiosa com el meu actual sistema d’autosufici\u00e8ncia basat en el moviment personal d’un lloc a un altre. Socialment, la in\u00e8rcia tamb\u00e9 funciona en la meva capacitat de treball en termes de confian\u00e7a. Una vegada que comissaries una exposici\u00f3 en un museu, altres museus ja no troben estrany convidar-te a organitzar una exposici\u00f3. Per tant, la in\u00e8rcia \u00e9s simplement una despesa d’energia de tota la vida per a saltar a trav\u00e9s de c\u00e8rcols i obstacles i mantenir la velocitat almenys a un nivell constant.<\/p>\n

 <\/p>\n

ORIOL FONTDEVILA<\/strong>, cr\u00edtic i comissari, 2 de juliol<\/p>\n

per entusiasme (vaig picar l\u2019ham)<\/p>\n

 <\/p>\n

PABLO DEL POZO<\/strong>, artista, 2 de juliol<\/p>\n

Crec que si aquesta pregunta me la fes sovint o vingu\u00e9s de mi mateix deixaria de treballar immediatament. A causa del moment en el qual ens trobem, cada dia li veig menys sentit a moltes coses, incl\u00f2s el treball art\u00edstic que tan sols d\u00f3na m\u00e9s mals de cap i un forat m\u00e9s gran a la butxaca. Per\u00f2, aqu\u00ed segueixo.<\/p>\n

 <\/p>\n

BERNAT DAVIU<\/strong>, artista i galerista, 2 de juliol<\/p>\n

De fet jo feia temps que no tenia tant temps per treballar en la meva obra. Tots els altres meus compromisos laborals es van parar de cop amb el coronavirus, aix\u00ed que m’he pogut dedicar casi exclusivament a fer el que volia. \u00c9s per aix\u00f2 que, encara que sembli contradictori amb els temps que corren i amb les poques perspectives de futur, continuo treballant perqu\u00e8 per a mi, ara mateix, el que faig t\u00e9 m\u00e9s coher\u00e8ncia i sentit que mai.<\/p>\n

 <\/p>\n

MARCEL RUBIO JULIANA<\/strong>, artista, Barcelona, 6 de juliol<\/p>\n

Treballo per fer un lloc com\u00fa. Per aconseguir que la gent sigui una mica menys cega, una mica menys ignorant, una mica menys dura, una mica menys brutal. Sempre, en tota obra d’art, hi ha un programa d’humanitat una mica menys brutal.<\/p>\n

 <\/p>\n

ROC PAR\u00c9S<\/strong>, artista, Foix\u00e0, 6 de juliol<\/p>\n

Tot i que sovint preferiria no fer-ho, segueixo treballant per abastar l’inconegut.<\/p>\n

 <\/p>\n

ANTONIO ORTEGA<\/strong>, artista, Barcelona, 6 de juliol<\/p>\n

Proposar-se no fer res com a contribuci\u00f3 al context de l’art pot semblar poc raonable. M\u00e9s, si aquesta posici\u00f3, exigeix la demanda d’una certa quantitat d’atenci\u00f3 durant el transcurs d’aquesta contribuci\u00f3 que, recordem, es basa a “no fer res”.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, quan alg\u00fa es proposa contribuir no fent res, \u00e9s necessari considerar algunes de les preguntes que emanen de tal \u201cposici\u00f3”: (a), estic simplement presentant una IDEA, \u00e9s a dir, la idea que no he de fer res? O (b), estic presentant una REIVINDICACI\u00d3, aix\u00f2 \u00e9s, l’afirmaci\u00f3 que no vull fer res? Aquestes preguntes, al seu torn, plantegen la pregunta addicional; aquella que planteja que, si la meva contribuci\u00f3 es considera una IDEA o una REIVINDICACI\u00d3, seria l\u00f2gic que alg\u00fa volgu\u00e9s saber exactament quines s\u00f3n les maneres d’exist\u00e8ncia respectives de la IDEA o la RECLAMACI\u00d3 en q\u00fcesti\u00f3 Per\u00f2 resulta que aquestes s\u00f3n, en realitat, simplement unes CIRCUMST\u00c0NCIES.
\nCIRCUMST\u00c0NCIES que sorgeixen de (1), ser considerat a contribuir en el context de l’art, (2), l’acceptaci\u00f3 de contribuir, i finalment (3), que la condici\u00f3 per a acceptar ser considerat a contribuir en el context sigui, llavors, NO FER RES<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

FRANCESC RUIZ ABAD<\/strong>, artista, Calonge, 7 de juliol<\/p>\n

Perqu\u00e8 \u00e9s el meu amor i la meva condena: “I’m a slave of art… I love it”<\/p>\n

This drawing by Oliver Kossack explains it very precisely.<\/p>\n

 <\/p>\n

GINO RUBERT<\/strong>, artista, Sant Mart\u00ed d\u2019Emp\u00faries, 6 de juliol<\/p>\n

Per mi treballar \u00e9s b\u00e0sicament una manera de combatre l’angoixa, l’estr\u00e8s, la inseguretat cr\u00f2nica, per a aix\u00ed arribar al llit tranquil, cansat, i amb il\u00b7lusi\u00f3 perqu\u00e8 arribi l’endem\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

MARLA JACARILLA<\/strong>, artista, Barcelona, 7 de juliol<\/p>\n

Aqu\u00ed van una desena de raons, per ordre d’import\u00e0ncia (o no):<\/p>\n

\u2013Perqu\u00e8 \u00e9s la millor manera de fer-me preguntes, encara que no tinguin resposta.
\n\u2013Perqu\u00e8 el cam\u00ed m\u00e9s f\u00e0cil no acostuma a ser el m\u00e9s interessant.
\n-Perqu\u00e8 si no, em sobraria massa temps lliure.
\n\u2013Perqu\u00e8 \u00e9s la millor manera d’evitar la rutina.
\n-Perqu\u00e8 encara queda molt a fer en el m\u00f3n de l’art.
\n\u2013Per a continuar equivocant-me.
\n\u2013Per a continuar aprenent.
\n\u2013Per a continuar gaudint.
\n\u2013Per a continuar sofrint.
\n\u2013Per a continuar buscant.<\/p>\n

 <\/p>\n

VICEN\u00c7 ALTAI\u00d3<\/strong>, Escriptor, cr\u00edtic d’art i traficant d’idees, Barcelona, 9 de juliol<\/p>\n

Treballo per poder escriure, per poder ser lliure. Fins ara he treballat l’escriptura sense escriptura per poder escriure. Ara plego definitivament per fer d’enlla\u00e7 a altres activistes de la cultura i surto de l’espiral enfora per situar-me en un temps d’ara intemporal i conclusiu, sense envans. Escriure \u00e9s un impuls de vida contra la fatalitat de la vida corrent i domesticada, que representa la mort del llenguatge quan aquest \u00e9s estrictament pr\u00e0ctic, \u00fatil, comercial. No gestiono l’escriptura. L’escriptura no \u00e9s treball a canvi de. Contra el nom de “cat\u00e0strofe” amb el qual s’escriu la hist\u00f2ria, escriure \u00e9s un acte de llibertat. Qui escriu, no escriu ell, sin\u00f3 la mutaci\u00f3 permanent de la tecnologia humana, que \u00e9s tamb\u00e9 el llenguatge quan no \u00e9s instrumental. La lectura \u00e9s una forma de captar l’ombra de l’escriptura en l’ull o en la veu. L’escriptura del visual es manifesta en la concentraci\u00f3 de l’espai o el temps. Qu\u00e8 cal fer: llegir i caminar; investigar; viure amb profunditat i transformar.<\/p>\n

 <\/p>\n

JOAN MARIA MINGUET BATLLORI<\/strong>, Escriptor d’art i professor jubilat de la UAB, Belltall, 10 de juliol<\/p>\n

1.<\/p>\n

El primer \u00e9s prendre consci\u00e8ncia que el que fem en l\u2019\u00e0mbit cultural \u00e9s treballar. \u00c9s a dir venem la nostra for\u00e7a de treball a alg\u00fa que se n\u2019aprofita, una instituci\u00f3 p\u00fablica o privada.<\/p>\n

Que Marx ja va incloure el treball cultural quan, a El capital<\/em>, va definir la for\u00e7a de treball com \u201cel conjunt de les facultats f\u00edsiques i mentals que hi ha a la corpore\u00eftat, en la personalitat viva d’un \u00e9sser hum\u00e0 i que ell posa en moviment quan produeix valors d’\u00fas de qualsevol \u00edndole\u201d.<\/p>\n

Que qui s\u2019aprofita de la teva for\u00e7a de treball sigui de vegades un passerell (com tu?), el nervi m\u00e9s baix del sistema capitalista, no anul\u00b7la la posici\u00f3 subalterna que el teu treball t\u00e9 en la cadena de producci\u00f3 cultural.<\/p>\n

Que t\u2019agradi la teva feina no t\u2019ha de convertir en un esquirol subm\u00eds amb les condicions de treball que t\u2019imposen. Per no ser, a m\u00e9s d\u2019explotat, imb\u00e8cil.<\/p>\n

2.<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, cal decidir, no si treballes o no, aix\u00f2 nom\u00e9s s\u2019ho poden plantejar els qui viuen en l\u2019opul\u00e8ncia, la qual cosa vol dir que ells o els seus parents s\u2019aprofiten o s\u2019han aprofitat de la for\u00e7a del treball d\u2019uns quants integrants de la classe subalterna, sin\u00f3 que has de decidir el teu grau de comprom\u00eds, inversament proporcional al grau de concessions que est\u00e0s disposat a oferir al sistema.<\/p>\n

Que aix\u00f2 dependr\u00e0, \u00e9s clar, de si et compromets amb alguna cosa en la teva vida com a subjecte pol\u00edtic, q\u00fcesti\u00f3 indestriable del treball que despleguis com a artista, te\u00f2ric, cr\u00edtic, etc.<\/p>\n

Que Antonio Gramsci va escriure: \u00abLa conquesta del poder cultural \u00e9s pr\u00e8via a la del poder pol\u00edtic\u00bb. Estar d\u2019acord amb aquesta frase o no estar-hi, posar-la en pr\u00e0ctica amb el teu treball o prescindir del que vol dir, encara que afirmis que combregues amb el seu enunciat en el registre te\u00f2ric, \u00e9s substancial i divideix els obrers de la f\u00e0brica de la cultura entre els qui cerquen escletxes en el sistema cultural\/pol\u00edtic per a posar-lo en q\u00fcesti\u00f3 i els qui treballen per a complaure el poder.<\/p>\n

Que complaguis el poder amb la teva obra conscientment et converteix en un miserable. Que ho facis sent-ne conscient, per\u00f2 pensant que has fet un treball tan bo que ning\u00fa no se\u2019l pot perdre pel b\u00e9 de la humanitat, et converteix en un miserable insolidari.<\/p>\n

Que buscar bretxes de seguretat en el sistema cultural a trav\u00e9s de les quals bombardejar consci\u00e8ncies individuals i col\u00b7lectives amb l’art i el pensament \u00e9s feina complexa i llotosa. S\u00ed, i qu\u00e8?<\/p>\n

3.<\/p>\n

Jo continuo treballant, en primer lloc, perqu\u00e8 encara hi ha qui m\u2019encarrega o m\u2019accepta projectes o coses, a pesar que cada vegada em basquegin m\u00e9s els consensos del m\u00f3n de l\u2019art i de la literatura, o perqu\u00e8 al sistema l\u2019hi importa una m\u00e8 quina sigui la meva actitud pol\u00edtica. Jo continuo treballant, en segon lloc, per poder (sobre)viure, tot pensant que tinc la sort que la meva lluita per l\u2019igualitarisme la puc desplegar en el terreny de les idees i no cal que vengui la meva for\u00e7a de treball en una factoria metal\u00b7l\u00fargica, qu\u00edmica, automobil\u00edstica… com tantes persones han fet, fan i, malauradament, faran.<\/p>\n

 <\/p>\n

ARIADNA GUITERAS<\/strong>, artista, Barcelona, 10 de juliol<\/p>\n

M’arriba aquesta pregunta en un moment en el qual no estic treballant de manera activa. Fa tres mesos que estic de baixa de maternitat i abans d’estar-ho em vaig proposar parar i aprofitar cada segon dels primers mesos del meu fille. No sabia si podria fer-ho, \u00e9s f\u00e0cil dir-ho, per\u00f2 els fantasmes apunten quan no participes del\u00a0ouroboros\u00a0que suposa treballar com a artista. De moment ho estic aconseguint i em perdo (gaireb\u00e9) sense culpa entre plecs de carn, llet,\u00a0plors\u00a0i molt, molt d’amor.<\/p>\n

 <\/p>\n

JOSE CAEROLS<\/strong>, artista, Santiago de Chile, 10 de juliol<\/p>\n

Partir\u00e9 per desmembrar com s\u00e0dic aquesta pregunta, imposant-li una pregunta pr\u00e8via a aquesta mateixa que seria: Que entenc per treball?<\/p>\n

La meva relaci\u00f3 amb el que s’ent\u00e9n per treball no deixa de ser nuvolosa, amorfa i indefinida per dir-ho aix\u00ed, d’una banda el concepte de treball ho entenc des de la idea marxista que el defineix com a \u201cproc\u00e9s entre la persona i la naturalesa, proc\u00e9s en qu\u00e8 aquesta mitjana, regula i controla el seu metabolisme amb la naturalesa. Enfrontant-se la persona a la mat\u00e8ria natural mateixa com un poder natural\u201d. Aquesta descripci\u00f3 que comparteixo en el pla conceptual, es contraposa a la visi\u00f3\u00a0hipercapitalista\u00a0imposada pel Mercat i el sistema que actual que el defensa amb arpes, permetent-li realitzar la simplista definici\u00f3 de quin treball \u00e9s el que fas per a obtenir un fi en relaci\u00f3 a aquest sistema.
\nLlavors que entenc per treball?, o m\u00e9s aviat considero les meves activitats un treball?…..
\nPer les meves activitats em refereixo a la constant an\u00e0lisi i pensament cr\u00edtic que desenvolupo mitjan\u00e7ant projectes que em porten a la realitzaci\u00f3 de peces f\u00edsiques denominades socialment en el context contemporani com a arts visuals, per\u00f2 tamb\u00e9 em refereixo al meu treball en la \u201cconstru\u201d\u00a0(com li diem a Xile ) o obra, en la reforma de pisos, en el treball de\u00a0cambrer\u00a0o en la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria. Aquesta amplitud d’activitats que he realitzat com a individu clarament es posicionen de diferent forma en la societat, segons aquesta, \u00e9s clar.
\nPerqu\u00e8 continuo treballant?, d’aqu\u00ed a dos dies far\u00e0 gaireb\u00e9 4 mesos de quarantenes fallides i responc perqu\u00e8 continuar treballant? i en quina forma?…..
\nPrimer abordar\u00e9 la segona pregunta, jo he desenvolupat dues formes de \u201ctreball\u201d en el meu tancament, La primera es desenvolupa com un m\u00e8tode de superviv\u00e8ncia directe a la meva situaci\u00f3 actual, la reinvenci\u00f3 de les meves activitats des de la meva actual situaci\u00f3 (tancament) \u00e9s mat\u00e8ria obligat\u00f2ria per a la meva superviv\u00e8ncia en un sistema\u00a0h\u00edpercapitalitzat on la precaritzaci\u00f3 de la vida afecta tot els seus nivells, acostant-me molt al concepte de Walter Benjamin quan afirma que \u201cL’autor \u00e9s un productor\u201d. La segona forma de treball, la que m’ocupa gaireb\u00e9 tot el temps, no t\u00e9 una fixaci\u00f3 amb la s\u00faper viv\u00e8ncia, si no amb la viv\u00e8ncia; M’explico, les meves pr\u00e0ctiques tant conceptuals,\u00a0d’investigaci\u00f3\u00a0i productives lligades a l’art contemporani, s\u00f3n una projecci\u00f3 de factors socials i emocionals que per una relaci\u00f3 sentimental i pol\u00edtica amb la vida no m’\u00e9s possible obviar-los. La vida i l’exist\u00e8ncia en ella \u00e9s una obvenci\u00f3 que lluny d’acabar-se creix, com un individu que es reconeix de personalitat addictiva aquesta \u00e9s la m\u00e9s gran, ja que no consisteix en una fi clara sin\u00f3 en una pr\u00e0ctica dilu\u00efda entre reflexions, pensaments, referents, sensacions i esdeveniments.
\nLlavors la pregunta “per qu\u00e8 vost\u00e8 continua treballant?”, tindria des del meu punt de vista l’\u00f2bvia resposta , per a sobreviure tant f\u00edsica com espiritualment, aclarint que aix\u00f2 no \u00e9s una opci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

EDUARDO RUIZ<\/strong>, artista, Sant Boi de Llobregat, 12 de juliol<\/p>\n

Per a no veure com em cau el sostre damunt.
\nSi volem que l’art es consideri just i continu\u00ef donant fruits en el temps, hem de deixar de diferenciar entre aquest i altres treballs.
\nCreure’ns-ho de veritat.
\nNing\u00fa ha posat tanta perseveran\u00e7a com nosaltres.
\nTractant d’apuntalar una estructura esquerdada, sostenint el pes dels problemes que ens esdevenen.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2, aix\u00f2 \u00e9s un treball! I jo s\u00f3c una f\u00e0brica.
\nHem de comen\u00e7ar a fer feina!<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge destacada: Dibuix d’Oliver Kossack proposat per Francesc Ruiz Abad en la seva resposta)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

V\u00cdCTOR JAENADA, 22 de juny Jo segueixo amb aix\u00f2, principalment, per estar tranquil d’esperit i, despr\u00e9s, hi ha un grapat de sub-respostes.   \u00c0NGELS MIRALDA, cr\u00edtica i comiss\u00e0ria, Terrassa, 23…<\/p>\n","protected":false},"author":2638,"featured_media":28721,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6050],"tags":[],"coauthors":[6589],"acf":[],"yoast_head":"\nPer qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"V\u00cdCTOR JAENADA, 22 de juny Jo segueixo amb aix\u00f2, principalment, per estar tranquil d’esperit i, despr\u00e9s, hi ha un grapat de sub-respostes.   \u00c0NGELS MIRALDA, cr\u00edtica i comiss\u00e0ria, Terrassa, 23...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-08-04T05:00:19+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:35+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1022\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1172\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/\",\"name\":\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png\",\"datePublished\":\"2020-08-04T05:00:19+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:35+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png\",\"width\":1022,\"height\":1172},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9\",\"name\":\"Gisela Chillida\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e49eda2ecd439951e5d276a28e73208d\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Gisela Chillida\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/giselachillida\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau – A*Desk","og_description":"V\u00cdCTOR JAENADA, 22 de juny Jo segueixo amb aix\u00f2, principalment, per estar tranquil d’esperit i, despr\u00e9s, hi ha un grapat de sub-respostes.   \u00c0NGELS MIRALDA, cr\u00edtica i comiss\u00e0ria, Terrassa, 23...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2020-08-04T05:00:19+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:35+00:00","og_image":[{"width":1022,"height":1172,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png","type":"image\/png"}],"author":"Gisela Chillida","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Gisela Chillida","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Gisela Chillida"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/","name":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png","datePublished":"2020-08-04T05:00:19+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:35+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/porque-soy-esclavo.png","width":1022,"height":1172},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/perque-soc-esclau\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… Perqu\u00e8 s\u00f3c esclau"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9","name":"Gisela Chillida","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e49eda2ecd439951e5d276a28e73208d","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g","caption":"Gisela Chillida"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/giselachillida\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28737"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2638"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28737"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28738,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28737\/revisions\/28738"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28721"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28737"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=28737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}