{"id":28791,"date":"2020-08-10T06:00:10","date_gmt":"2020-08-10T05:00:10","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=28791"},"modified":"2023-07-09T14:34:34","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:34","slug":"per-que-segueix-voste-treballant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… Per la revoluci\u00f3…"},"content":{"rendered":"

MARC CAELLAS<\/strong>, escriu llibres i dirigeix obres que convenim en nomenar de “teatre”, Barcelona, 13 de juliol<\/p>\n

Desconec qui \u00e9s el responsable d’aquesta gran fal\u00b7l\u00e0cia. Li han informat malament. Ni treballo ni tinc pensat fer-ho durant els pr\u00f2xims mesos. S\u00f3c conscient dels riscos que comporta la meva determinaci\u00f3. No m’importa. Al meu carrer, sense pretensi\u00f3, sempre vaig tenir mala reputaci\u00f3. No treballar mai m\u00e9s \u00e9s el meu leitmotiv. Espero sobreviure per a explicar-ho.<\/p>\n

 <\/p>\n

CL\u00c0UDIA RIUS<\/strong>, periodista cultural, 13 de juliol<\/p>\n

Treballo per guanyar diners, perqu\u00e8 per sobre de tot s\u00f3c una persona que necessita viure dins d’una estructura, pagar el lloguer i comprar menjar. Per\u00f2 em trobo amb la paradoxa que si ja tingu\u00e9s diners, em dedicaria a fer exactament el mateix, cosa que m\u2019indica que despullada de tota necessitat econ\u00f2mica i social, escric per alguna cosa m\u00e9s. Per\u00f2 no vull romantitzar la meva feina. Per mi, ser periodista cultural \u00e9s un ofici. Visitar museus, entrevistar artistes, reflexionar sobre obres, \u00e9s un ofici. Les hores que hi dedico m\u2019han de reportar una guany econ\u00f2mic, perqu\u00e8 si no, m\u2019haur\u00e9 de dedicar a una altra cosa. Que a part de tot aix\u00f2, jo sigui una persona amb una passi\u00f3 instintiva per observar, pensar i escriure, \u00e9s un tema completament diferent que no respondria a la pregunta formulada.<\/p>\n

 <\/p>\n

MAR\u00cdA ALCAIDE<\/strong>, artista, C\u00f3rdoba, 13 de juliol<\/p>\n

Continuo per in\u00e8rcia, perqu\u00e8 el cansament ja no em deixa fer una altra cosa. No s\u00e9 parar, encara que ho intento. No s\u00e9 no treballar, perqu\u00e8 converteixo aquesta retic\u00e8ncia al treball en peces i aix\u00f2 \u00e9s continuar treballant. S\u00f3c\u00a0hiperproductiva. Hi ha \u00e8poques de l’any en les quals s\u00f3c\u00a0hiperrebutjada.
\nCrec que he de continuar fent per a enfrontar el rebuig, i no em refereixo a totes aquestes vegades en les quals un dossier no \u00e9s tingut en compte o un projecte surt malament, sin\u00f3 el rebuig a uns certs temes, a unes certes actituds, a una classe, a una proced\u00e8ncia, a uns g\u00e8neres i a unes formes.
\nSuposo que s\u00f3c una idealista…<\/p>\n

Ne travaillez jamais?<\/p>\n

Mais si! M\u00eame si on ne travaille pas, on est en train de travailler.<\/p>\n

 <\/p>\n

IAN WAELDER<\/strong>, artista, Frankfurt, 16 de juliol<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Abans de respondre vull deixar const\u00e0ncia que com a artista o individu crec que escric aquestes paraules des d’un pedestal d’enorme privilegi. M\u00e9s que res perqu\u00e8 en els \u00faltims tres anys no he hagut de preocupar-me per res m\u00e9s que per anar al meu estudi i continuar fent les coses que se’m passen pel cap. I aquesta situaci\u00f3 em deixa massa temps lliure per a pensar i dir ximpleries.<\/p>\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2 es podria acabar avui. Aix\u00ed que anant a la pregunta, he de dir que des que vaig saber que la paraula \u201ctreball\u201d prov\u00e9 etimol\u00f2gicament de \u201csofrir\u201d o \u201ctortura\u201d, no he pogut evitar llegir aquesta pregunta i deixar-la ressonar al meu cap aquestes dues \u00faltimes setmanes com: \u201cPer qu\u00e8 segueix vost\u00e8 sofrint i torturant-se?\u201d. I m’adono llavors que aquesta pregunta a molts artistes ens persegueix cada mat\u00ed perqu\u00e8 la facilitat a la ren\u00fancia \u00e9s molt elevada per a la majoria, per\u00f2 seguim. I reunim en molts casos els elements l\u00f2gics i necessaris per al NO: falta de temps, falta d’ingressos, dependre d’altres treballs per a dedicar-nos al nostre treball \u201creal\u201d o un inter\u00e8s per part del p\u00fablic o el m\u00f3n de l’art que no compleix les aspiracions d’un mateix. O simplement et canses d’un m\u00f3n com \u00e9s el de l’art que s’embeni com a progressista i \u00e9s conservador amb totes les forces, per no dir que est\u00e0 poblat de desgraciats hip\u00f2crites. Per\u00f2 un no \u00e9s menys artista per treballar en la foscor, i a trav\u00e9s de l’art he tingut la sort de con\u00e8ixer a les persones m\u00e9s meravelloses. Encara aix\u00ed, tornant a la llista de contres, ens volem aferrar a la boia malgrat estar envoltats de\u00a0piranyes. I la gent des del vaixell ens mira rar. Tamb\u00e9 penso que tot aix\u00f2 que dic \u00e9s aplicable a qualsevol treball de merda \u2013entenent \u201ctreball de merda\u201d com qualsevol lloc que ofereixi unes condicions de merda. Per\u00f2 \u00e9s que ser artista \u00e9s tan fotut com magn\u00edfic. Podria parar i buscar sofriment en una altra cosa, per\u00f2 tampoc s\u00f3c capa\u00e7 de molt m\u00e9s i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que veig positivament perqu\u00e8 em fa les coses m\u00e9s f\u00e0cils a l’hora de decidir continuar treballant. No vull frivolitzar el concepte de sofriment, perqu\u00e8 en un context social \u00e9s una cosa molt seriosa. Qualsevol que em llegeixi i es trobi en una situaci\u00f3 prec\u00e0ria de veritat ha de morir-se de ganes de partir-me la cara. Aix\u00ed que diguem que parlo d’una mena de sofriment m\u00e9s aviat existencial. I continuar treballant -sofrint- com a artista \u00e9s, a part de l’amor, l’\u00fanica cosa que em fa sentir que un cert grau de tortura pot valer la pena, per m\u00e9s que m’esforci a voler pensar el contrari. En els vuit anys que porto realitzant una pr\u00e0ctica art\u00edstica \u2013que d’aqu\u00ed al fet que em mori, suposant que mori vell, no \u00e9s res i per tant el meu sofriment m\u00ednim\u2013 he ent\u00e8s que \u00e9s igual quin altre treball estigui fent, que l’halo de l’art sempre est\u00e0 aguaitant com un fantasma que et d\u00f3na tocs en l’espatlla. Continuo treballant perqu\u00e8 ser artista \u00e9s l’opci\u00f3 m\u00e9s fotuda i jo s\u00f3c un\u00a0masoca. I per tant prenc la decisi\u00f3 de condemnar-me a aquesta absurda trinxera que \u00e9s l’art, per a defensar aquest absurd dins d’un m\u00f3n que no ens necessita i molt menys ens ent\u00e9n. I potser \u00e9s millor aix\u00ed. Part de ser artista \u00e9s poder fer el que a un li d\u00f3na la gana. I crec que en una major part, continuo treballant per a poder continuar fent el que em d\u00f3na la gana. I amb aix\u00f2 \u00faltim em podria haver estalviat el 80% del que us he explicat.<\/p>\n

 <\/p>\n

JUAN CANELA<\/strong>, Curador independent i cr\u00edtic, Barcelona, 17 de juliol<\/p>\n

Perqu\u00e8 crec fermament que en aquest avenir incert que enfrontem, el treball de\u00a0lxs\u00a0artistes \u00e9s imprescindible per a poder imaginar i generar formes de comunitat i estructures de vida que desafi\u00efn l’estatus quo.<\/p>\n

 <\/p>\n

PATRICIA DAUDER<\/strong>, artista, Barcelona, 17 de juliol<\/p>\n

Es tracta d’una pregunta que per a mi no t\u00e9 molt sentit. \u00c9s a dir, puc donar moltes raons, a nivell de motivaci\u00f3 professional i existencial que em porten a continuar fent el que m’agrada i el que faig des de fa 25 anys, digui’s ocupaci\u00f3, ofici o treball. Al meu entendre no t\u00e9 molt inter\u00e8s enumerar-les, cadasc\u00fa t\u00e9 les seves.<\/p>\n

Perqu\u00e8 continuar treballant en un sector que no gaudeix de cap valor ni estimaci\u00f3, no tan sols per part de la majoria de la societat sin\u00f3 sovint pels propis agents que treballen en aquest sector? Aix\u00f2 pot donar peu a respostes molt diverses.<\/p>\n

De tota manera, algunes q\u00fcestions que em v\u00e9nen cont\u00ednuament a la ment i que estan relacionades amb la pregunta formulada, s\u00f3n: perqu\u00e8 hi ha tan poc respecte per l’art i el treball que s’exerceix amb rigor i serietat per part d’artistes i comissaris? perqu\u00e8 la qualitat dels projectes art\u00edstics no \u00e9s amb massa freq\u00fc\u00e8ncia el factor primordial quan es fa una programaci\u00f3 o una exposici\u00f3? Perqu\u00e8 escasseja tant la cr\u00edtica i l’autocr\u00edtica? Perqu\u00e8 hi ha tanta por de desviar-se de la tend\u00e8ncia general i manquen obres veritablement arriscades i personals? I perqu\u00e8 acceptem tan r\u00e0pidament totes aquestes situacions?<\/p>\n

B\u00e9, s\u00e9 que les condicions i la precarietat del sector, expliquen algunes d’aquestes q\u00fcestions, per\u00f2 no sempre i no totes i en qualsevol cas, no hauria de ser aix\u00ed. I at\u00e8s que ning\u00fa ens obliga a continuar treballant en aquest \u00e0mbit, bo seria plantejar-se qu\u00e8 \u00e9s a les nostres mans fer per a millorar-lo, perqu\u00e8 sin\u00f3, va en detriment de tots. Encara que s\u00e9 que la situaci\u00f3 actual \u00e9s molt complicada, crec que hi ha marge per a fer les coses de diferent manera i millor, sent mes cr\u00edtics i exigents amb el nostre entorn i nosaltres mateixos i pensant mes en el benefici de la comunitat i menys en el nostre propi.<\/p>\n

 <\/p>\n

RAQUEL FRIERA<\/strong>, artista, Prats de Llu\u00e7an\u00e9s, 20 de juliol<\/p>\n

Continuo treballant en la producci\u00f3 art\u00edstica perqu\u00e8 l’efecte del treball en mi, en les persones amb les quals treballo i en unes altres que accedeixen a ell de manera externa, continua compensant les manques del sistema de l’art contemporani (precarietat, desigualtats, inestabilitat, elitisme, competitivitat\u2026) .<\/p>\n

 <\/p>\n

ARNAU BLANCH<\/strong>, artista, Barcelona, 20 de juliol<\/p>\n

Seguir treballant, ha sigut i segueix sent una q\u00fcesti\u00f3 que poques vegades he posat en dubte. Per un altre costat, dubtes n’he tingut i en segueixo tenint molts, per\u00f2 la gran majoria d’ells v\u00e9nen de la necessitat de saber coses com: quin \u00e9s el meu rac\u00f3 dins de l’\u00e0mbit art\u00edstic? amb qu\u00e8 em sento satisfet i quins s\u00f3n els l\u00edmits que em poso? Molts m\u00e9s van apareixent i es van esfumant amb el pas dels anys.<\/p>\n

Segueixo treballant perqu\u00e8 no veig cap altra opci\u00f3 de ser i estar en aquest m\u00f3n. Segueixo encara que em puc imaginar fora del circuit expositiu, fent i no mostrant. Per\u00f2 treballar, produir, fer, ser i percebre el m\u00f3n semblen una mateixa cosa. Per tant, crec que treballar no deixa de ser una forma d’existir i de viure els anys que em toquen.<\/p>\n

 <\/p>\n

DIANA PADR\u00d3N<\/strong>, comiss\u00e0ria i investigadora, Barcelona, 21 de juliol<\/p>\n

Treballo perqu\u00e8 em van dir que era un joc, un debat, un ball i s\u00ed, moltes vegades m’ho passo pipa. Perqu\u00e8 tinc un comprom\u00eds amb la ciutat on visc, amb l’art, amb la cr\u00edtica, amb l’esfera p\u00fablica. Evidentment treballo perqu\u00e8 \u00e9s imperatiu ser autosuficient, per\u00f2 sobretot ho \u00e9s acumular capital simb\u00f2lic. Em semblaria obsc\u00e8 equiparar-me al treballador assalariat, el nostre model \u00e9s m\u00e9s aviat el de l’empresari. Treballo per a reproduir el capital, per a innovar en flexibilitat laboral, per a experimentar l’\u00faltim en\u00a0autoexplotaci\u00f3\u00a0i perqu\u00e8 em convidin a festes divertides. Paradoxalment, tamb\u00e9 treballo per a imaginar-me alguna classe de col\u00b7lectiu. Perqu\u00e8 al final, no siguem nihilistes, alguna cosa ha d’haver-hi en l’art que apunti de alguna manera a fora. Continuo treballant per si algun dia, entre tots, ens inventem un altre m\u00f3n. Treballo a m\u00e9s perqu\u00e8 m’ha escrit Gisela, que \u00e9s un amor i una tia s\u00e0via i s\u00faper potent, per a preguntar-me per qu\u00e8 continuo treballant, i \u00e9s clar, tamb\u00e9 treballo per amor.<\/p>\n

 <\/p>\n

MARC HERRERO<\/strong>, artista, Barcelona, 21 de juliol<\/p>\n

Perqu\u00e8 \u00e9s la meva manera d’estar en el m\u00f3n, quan estic connectat al desig, en cas contrari tinc tend\u00e8ncia a elaborar un discurs neur\u00f2tic de sofriment.<\/p>\n

 <\/p>\n

PACO CHANIVET<\/strong>, artista, Barcelona, 21 de juliol<\/p>\n

La meva aproximaci\u00f3 a l’art sempre ha exigit una explicaci\u00f3 al mateix temps que ha desafiat qualsevol que pugui donar-la, aquesta contradicci\u00f3 es repeteix c\u00edclicament fins a esgotar la fe en una resposta possible, transfigurant el real en una cosa aliena. Per\u00f2 per un moment, em sumo al joc de posar-li paraules al que no pot nomenar-se: Per qu\u00e8 continuo treballant? En el meu cas la pregunta est\u00e0 mal plantejada perqu\u00e8 no s\u00f3c jo qui treballa sin\u00f3 alg\u00fa que est\u00e0 sent treballat. Per a quin o qui? Ho desconec, per\u00f2 intueixo que es tracta d’una cosa anterior a mi mateix, que es manifesta mitjan\u00e7ant esclats de p\u00e0nic i sorpresa, i que em permet accedir de manera sobtada i escarida al misteri d’estar viu.<\/p>\n

 <\/p>\n

BEATRIZ ESCUDERO i FRANCESCO GIAVERI,<\/strong> Barcelona, 22 de juliol<\/p>\n

Des de quan la mandra \u00e9s considerada com la mare de tots els vicis?\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u201cla mandra espanta als pobles i els qui es lliuren a ella es troben perseguits, i aix\u00f2 perqu\u00e8 ning\u00fa l’ha compr\u00e8s com a veritat, sin\u00f3 que l’han anomenat \u201cla mare dels vicis\u201d, quan realment \u00e9s la mare de la vida.\u201d\u00a0Kazimir\u00a0Malevich<\/p><\/blockquote>\n

Perqu\u00e8 preguntar-se pel treball i no pel rebuig a aquest? En els pr\u00f2xims anys, en una d\u00e8cada o poc m\u00e9s, la meitat de les actuals ocupacions seran executats per m\u00e0quines, en un proc\u00e9s d’automatitzaci\u00f3 de les forces productives imparable (Vegeu\u00a0Inventing<\/em>\u00a0<\/em>the<\/em>\u00a0<\/em>Future<\/em>.\u00a0<\/em>Postcapitalism<\/em>\u00a0<\/em>and<\/em>\u00a0<\/em>a\u00a0<\/em>World<\/em>\u00a0<\/em>Without<\/em>\u00a0<\/em>Work<\/em>\u00a0de Nick\u00a0Srnicek\u00a0i Alex Williams).<\/p>\n

Conv\u00e9 llavors comen\u00e7ar a posar-nos en situaci\u00f3 i pensar en el no fer, en com podem malbaratar de manera efica\u00e7 una enorme quantitat de temps i un \u00e0mplia quantitat de recursos, per a reconsiderar la mandra sota el prisma de la teoria econ\u00f2mica i dels esdeveniments que hem viscut en les \u00faltims anys; inclosa la recent experi\u00e8ncia d’una pand\u00e8mia que ens ha obligat a desaccelerar for\u00e7osament.<\/p>\n

Acceptar el malbaratament de les nostres habilitats productives com una cosa necess\u00e0ria i plantejar un divers \u00fas del temps podria generar una anomalia en el sistema de valors de la societat contempor\u00e0nia i articular maneres alternatives d’entendre la vida. La mandra es revela com una forma de resist\u00e8ncia a la hiperactivitat contempor\u00e0nia; potser l’\u00fanica defensa enfront de l’utilitarisme i al pragmatisme curt-terministes propis del neoliberalisme que no reparteixen riquesa ni asseguren una vida digna. Una manera de recuperar el control sobre el nostre temps, desballestat i accelerat, i l’absolutitzaci\u00f3\u00a0d’una concepci\u00f3 err\u00f2nia de la\u00a0vita\u00a0activa<\/em> que, amb el seu imperatiu del treball, degrada la persona a simple animal\u00a0<\/em>laborans<\/em>.<\/p>\n

\u201cSaps, em pregunten si continuaria escrivint si estigu\u00e9s en una illa deserta i sab\u00e9s que ning\u00fa an\u00e9s a llegir el que he escrit. La meva resposta \u00e9s rotundament s\u00ed. Continuaria escrivint per companyia. Perqu\u00e8 estic creant un m\u00f3n imaginari -sempre \u00e9s imaginari- on m’agradaria viure\u201d. Aix\u00ed contesta William S.\u00a0Burroughs\u00a0a\u00a0Conrad\u00a0Knickerbocker\u00a0en una entrevista de 1965 publicada en Paris\u00a0<\/em>Review<\/em>. Per a \u2018imaginar mons\u2019 no fa falta treballar, sin\u00f3 solament existir, respirar i, sobretot, tenir temps per a q\u00fcestionar la que s’ha convertit en una categoria definit\u00f2ria de la nostra subjectivitat: la nostra ocupaci\u00f3. En clara oposici\u00f3 a la condemna de mantenir-se emprat per a subsistir, la mandra posa en evid\u00e8ncia a la m\u00e9s efica\u00e7 forma de control i opressi\u00f3: el treball. El rei dels mandrosos seria, com no, Marcel\u00a0Duchamp\u00a0que ja assenyalava el problema de manera rotunda: \u201c\u00e9s vergony\u00f3s que encara estiguem obligats a treballar simplement per a viure, […] estar obligat a treballar per a existir \u00e9s, realment, una inf\u00e0mia\u201d.<\/p>\n

Sota la pressi\u00f3 de l’activitat fren\u00e8tica, ens resulta indistingible l’ambival\u00e8ncia, l’indeterminat, el complex que, al cap i a la fi, determinen una vida veritable. Nom\u00e9s destruint el rellotge que organitza el nostre temps podrem donar-nos la tranquil\u00b7litat necess\u00e0ria per a pensar, per a comprendre les posicions divergents, l’altretat\u00a0d’un m\u00f3n global i avan\u00e7ar cap a formes alternatives a una realitat imposada. Sabotejar la m\u00e0quina, escapar de l\u00f2giques productives i exercir la mandra com a veritat inalienable, com a resist\u00e8ncia.<\/p>\n

* aquest text forma part d’una recerca m\u00e9s \u00e0mplia que es publicar\u00e0 coincidint amb l’exposici\u00f3\u00a0Sooooo\u00a0Lazy. Elogi del malbaratament<\/em>, a partir del 26 de novembre de 2020 en Caixaforum Barcelona.<\/p>\n

 <\/p>\n

LUIS BISBE<\/strong>, artista, Barcelona, 22 de juliol<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

ADRIAN SCHINDLER<\/strong>, artista, Brussel\u00b7les, 23 de juliol<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

“Contar la revolta”, un de tres p\u00f2sters del projecte “Occupez ces mains rebelles!” (Mantingueu aquestes mans rebels ocupades!), Ch\u00e2teau Nour, Brussel\u00b7les, 2020.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MARC CAELLAS, escriu llibres i dirigeix obres que convenim en nomenar de “teatre”, Barcelona, 13 de juliol Desconec qui \u00e9s el responsable d’aquesta gran fal\u00b7l\u00e0cia. Li han informat malament. Ni…<\/p>\n","protected":false},"author":2638,"featured_media":28914,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6050],"tags":[],"coauthors":[6589],"acf":[],"yoast_head":"\nPer qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Per la revoluci\u00f3... – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Per la revoluci\u00f3... – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"MARC CAELLAS, escriu llibres i dirigeix obres que convenim en nomenar de “teatre”, Barcelona, 13 de juliol Desconec qui \u00e9s el responsable d’aquesta gran fal\u00b7l\u00e0cia. Li han informat malament. Ni...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-08-10T05:00:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1879\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1254\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/\",\"name\":\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Per la revoluci\u00f3... – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg\",\"datePublished\":\"2020-08-10T05:00:10+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:34+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg\",\"width\":1879,\"height\":1254},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… Per la revoluci\u00f3…\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9\",\"name\":\"Gisela Chillida\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e49eda2ecd439951e5d276a28e73208d\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Gisela Chillida\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/giselachillida\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Per la revoluci\u00f3... – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Per la revoluci\u00f3... – A*Desk","og_description":"MARC CAELLAS, escriu llibres i dirigeix obres que convenim en nomenar de “teatre”, Barcelona, 13 de juliol Desconec qui \u00e9s el responsable d’aquesta gran fal\u00b7l\u00e0cia. Li han informat malament. Ni...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2020-08-10T05:00:10+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:34+00:00","og_image":[{"width":1879,"height":1254,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Gisela Chillida","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Gisela Chillida","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Gisela Chillida"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/","name":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... Per la revoluci\u00f3... – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg","datePublished":"2020-08-10T05:00:10+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:34+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/RaconterlaRevolte.jpg","width":1879,"height":1254},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/per-que-segueix-voste-treballant\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… Per la revoluci\u00f3…"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9","name":"Gisela Chillida","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e49eda2ecd439951e5d276a28e73208d","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g","caption":"Gisela Chillida"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/giselachillida\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28791"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2638"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28791"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28791\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29051,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28791\/revisions\/29051"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28914"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28791"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=28791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}