![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/imagen-2_-JULIA-RBLANCO.jpg\")
<\/p>\nEls ve\u00efns de la finca van comen\u00e7ar a fer forats en el s\u00f2l i en les parets. El primer va ser el de l’\u00e0tic, deia que se sentia sol sense ning\u00fa a dalt. Va agafar la\u00a0black\u00a0and\u00a0decker\u00a0i va fer un buit en el parquet del sal\u00f3. Els de baix al principi es van espantar en notar els enderrocs caure des de dalt. Eren companys de pis i en aquest moment estaven a punt de sopar. Amb els seus crits va cessar el trepant, i una veu els va explicar que necessitava un canal de comunicaci\u00f3 real. Sonava estrany, per\u00f2 li van entendre. I al seu torn van treure tamb\u00e9 el trepant i van fer un buit en la seva pr\u00f2pia paret, mirant cap al pis d’una parella gran a la qual a penes coneixien. Seria la sordesa, per\u00f2 van trigar dies a adonar-se. A partir d’aqu\u00ed van comen\u00e7ar les converses, a crits o a murmuris entre dos que s’acostaven al buit. I al cap d’una setmana, tot l’edifici estava perforat. Alguns van fer forats m\u00e9s grans, i treien el cap a les cases alienes com qui s’inclina davant un pati. A vegades es passaven menjar amb cordes, o es prestaven objectes. Hi havia moments en els quals el so dels televisors se superposava en una cacofonia eixordadora, aix\u00ed que van deixar d’encendre’ls. En un mes, la pr\u00e0ctica s’havia est\u00e8s per tota la ciutat. I dues setmanes m\u00e9s tard, altres urbs tamb\u00e9 s’hi sumaven.<\/p>\n
Va haver-hi comunitats de ve\u00efns que van fer forats coordinats, generant un sol buit que travessava l’edifici. All\u00ed anaven quan volien trobar-se. Unes altres preferien buits petits. El rar \u00e9s que al final tots s’animaven. Van anar sorgint altres formes de llenguatge, pr\u00f2pies de cada bloc de pisos. Hi havia acudits interns, paraules relacionades amb la vida di\u00e0ria, amb l’estructura de l’edifici, amb les vistes des de les finestres. Les cases petites semblaven ampliar-se en fondre’s les unes amb les altres. Quan alg\u00fa emmalaltia, li cuidaven entre tots. Quan alg\u00fa moria, el duel era compartit. Qui no tenia treball, ajudava a qui s\u00ed. Qui cobrava, repartia part del seu salari. Al cap d’un temps aquestes pr\u00e0ctiques es van condensar en una caixa comuna. Tots els lloguers es pagaven des d’aqu\u00ed.<\/p>\n
Els edificis van comen\u00e7ar a donar-se un nom propi: estaven “Escala torta”, “Tests florits”, “Carrer Pestilent”, “Bloc dels ancians”, o “La Casa Comuna”. Tamb\u00e9 van comen\u00e7ar a compondre himnes, la major part dels quals superposaven una lletra nova a m\u00fasiques ja conegudes. Les que podien, es van organitzar per a conrear els terrats.<\/p>\n
Al principi la premsa va comentar el fenomen amb simpatia. De fet, molts dels periodistes habitaven edificis perforats. Per\u00f2 al cap d’un temps, el to va canviar, i cada vegada m\u00e9s es q\u00fcestionava la seguretat del sistema. Va comen\u00e7ar a afirmar-se que els forats plantejaven problemes estructurals que podien causar l’enfonsament dels habitatges. Van arribar inspectors oficials i van tapar els forats. Els ve\u00efns els van obrir de nou, pel mateix lloc. Va succeir fins a quatre vegades. El govern no estava content, i els arrendadors tenien por que es deix\u00e9s de pagar el lloguer.<\/p>\n
Poc despr\u00e9s de l’arribada dels inspectors, es va declarar oficialment el final de la quarantena. El primer dia, cada edifici va sortir com un bloc. S’havien cosit vestits d’un sol color, i entonaven els seus himnes propis. Semblaven una esp\u00e8cie d’ex\u00e8rcit, caminant amb dist\u00e0ncia de seguretat. Cantant, rient, i xerrant en el que ja eren dialectes, van anar fins al parc m\u00e9s gran de la ciutat i, servint-se de meg\u00e0fons, van comen\u00e7ar una reuni\u00f3 enorme. Feia olor de terra mullada, i la multitud s’acomodava amb gust en la gespa.<\/p>\n
ANT\u00cdTESI: EL GOVERNANT<\/p>\n
El Governant vivia en una gran casa amb molta gent. La quantitat d’empleades dom\u00e8stiques sobrepassava amb molt a la seva fam\u00edlia. Per\u00f2 des de feia dies solament veia a consellers, assessors, dirigents, altres governants, i en general a trav\u00e9s de la pantalla de l’ordinador. Despr\u00e9s, feia exercici i s’anava a dormir. No obstant aix\u00f2, les seves nits estaven poblades de somnis estranys: veia ancians amb trepants foradant la paret de manera atzarosa. Veia nens tombats, escoltant a trav\u00e9s de buits en el s\u00f2l. Aquestes imatges l’atreien enormement, per\u00f2 tamb\u00e9 li provocaven una angoixa incontrolable. Despertava cada dia abans d’hora, suant i amb el pols accelerat. Mai va parlar d’aix\u00f2 amb ning\u00fa, i per aix\u00f2 no va poder creure-ho quan un dels consellers li va explicar el que estava succeint a les ciutats. El Conseller s’havia assabentat per la premsa: un petit reportatge parlava de la pr\u00e0ctica de perforar s\u00f2ls i parets, interpretant-la com una mesura per a suportar la quarantena. El Governant no entenia res, estava sumit en suors fredes.<\/p>\n
Cada nit els seus somnis s’anaven fent m\u00e9s v\u00edvids, i en despertar estava immers en el p\u00e0nic. El governant ja no volia dormir, cada vegada passava menys hores en el llit. Estava cansat i li costava seguir l’agenda d’activitats que el seu secretari li anava dictant al llarg de la jornada. Solament pensava, amb pa\u00fcra, en les imatges que havia vist en la seva foscor.<\/p>\n
El Governant creia que eren els seus somnis els que fabricaven als ve\u00efns que trepaven els edificis. Va pensar que prohibint-los acabarien els malsons, i podria tornar als seus neguits habituals. Per\u00f2 no estava funcionant. Els inspectors van ser un frac\u00e0s, i els somnis i els trepants es feien m\u00e9s forts com m\u00e9s intentava reprimir-los. Va decidir finalitzar la quarantena. Tots els experts recomanaven el contrari, per\u00f2 el Governant no escoltava. Tenia massa son. Tibant de caf\u00e8, va veure amb sorpresa la primera sortida, coordinada i misteriosa d’aquells ve\u00efns que li obsessionaven. Per descomptat, hi havia molta policia seguint-los. Va demanar al seu xofer que li port\u00e9s tamb\u00e9 fins al parc.<\/p>\n
La ciutat feia olor de camp gr\u00e0cies a una pluja recent. El Dirigent, esgotat, pensava amb agitaci\u00f3 en els ve\u00efns. I llavors, de manera dolorosa, va saber que l’\u00fanica manera d’acabar amb els malsons era deixar de lluitar contra ells, en la nit i en el dia. Permetre que pass\u00e9s el que hagu\u00e9s de passar.<\/p>\n
La seva primera idea en relaci\u00f3 amb el parc havia estat parlar amb la gent, espr\u00e9mer el seu carisma, la pot\u00e8ncia de la seva mirada, encara punxant malgrat emmarcar-se ara entre foscos cercles\u00a0ullerosos. Per\u00f2 quan es va baixar del cotxe va emmudir. Va caminar llavors entre els grups, sentint-se estranyament pacificat. La gent li reconeixia, aix\u00f2 era clar. Per\u00f2 no semblava importar-los la seva pres\u00e8ncia, com si el Governant i el que representava ja no els sembl\u00e9s rellevant. Comen\u00e7ava l’assemblea, i es va asseure al costat d’un dels grups. Bressolat per veus alegres i resoludes, a la fi es va quedar adormit en un somni tranquil.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/span><\/span>Allan Kapr\u00f3w, Comfort zones, [(Another private space) A and B, pressing against either side of a closed door \/ trying to fit the outline of each other \/ saying, when the fit seems close, only \u201cnow\u201d \/ repeating again and again until certain], 1975<\/p>\n <\/p>\n (Imatge destacada: Diller + Scofidio (Elizabeth Diller, Ricardo Scofidio), The MoMA Wall<\/i>, 2003)<\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els ve\u00efns de la finca van comen\u00e7ar a fer forats en el s\u00f2l i en les parets. El primer va ser el de l’\u00e0tic, deia que se sentia sol sense…<\/p>\n","protected":false},"author":2576,"featured_media":29416,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6054],"tags":[],"coauthors":[6542],"acf":[],"yoast_head":"\n