{"id":29033,"date":"2020-08-17T06:00:49","date_gmt":"2020-08-17T05:00:49","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=29033"},"modified":"2023-07-09T14:34:34","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:34","slug":"por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… NS\/NC"},"content":{"rendered":"

NORA ANCAROLA<\/strong>, 23 de juliol<\/p>\n

Dret al vagabundeig<\/p>\n

\n

\u201cEl hombre es un tipo que va de un espacio al otro,<\/p>\n

que no puede quedarse en el mismo espacio.<\/p>\n

Es decir que el hombre es todos los d\u00edas un peregrino,<\/p>\n

un tipo que va de un lugar a otro.<\/p>\n

Lo importante es el trayecto\u201d (Francesc Tosquelles)<\/p>\n

“La langue est le seul refuge \/ La llengua m\u2019\u00e9s l\u2019unic refugi ” (H\u00e9l\u00e8ne Cixous)<\/p>\n<\/blockquote>\n

Llegeixo Tosquelles i Cixous i no puc deixar de pensar en la creaci\u00f3n<\/strong> com aquesta\u00a0vagabunderia \u2013refugio inexpugnable<\/strong>\u2013. Sense objectius, sin objetivos claros<\/strong>, per\u00f2\u00a0tamb\u00e9 absolutament allunyat de les derives concebudes per Debord, perqu\u00e8 no \u00e9s un\u201cdeixar-se portar\u201d, \u00e9s simplement \u201canar d’un costat a l’altre\u201d. Una vagabunderia\u00a0err\u00e0tica no sempre amable, pocas veces amable<\/strong>. Per\u00f2 \u00e9s aquesta vagabunderia la que\u00a0ens permet autogestionar el narcisisme, el exhibicionismo<\/strong>, per a trobar a l’Altre\/asense deixar-se engolir. No dep\u00e8n dels moments, no dep\u00e8n de les crisis. Molt poc\u00a0glamur\u00f3s. Vagabunderia \/Vagabundeo inevitable.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

JORGE SATORRE<\/strong>, artista, Ciudad de M\u00e9xico, 23 de juliol<\/p>\n

Cada any em faig aquesta pregunta en alguna \u00e8poca sense aconseguir trobar una resposta, encara que en el meu cas li hauria d’agregar al final \u2026en aix\u00f2? afortunadament sempre fallo prenent camins diferents. He de dir que recentment vaig trobar una ra\u00f3 m\u00e9s o menys clara per a continuar aguantant la incertesa: els artistes tenim un dels millors oficis per a acompanyar-nos en la vellesa.<\/p>\n

 <\/p>\n

ALEXANDRA LAUDO<\/strong>, 27 de juliol<\/span><\/span><\/p>\n

De les respostes que diferents escriptors van donar a la pregunta que l’editorial de la revista <\/span><\/span>Litt\u00e9rature <\/span><\/i><\/span>llan\u00e7ava als seus lectors –<\/span><\/span>\u201cPourquoi \u00e9crivez-vous?\u201d-<\/span><\/i><\/span> m\u2019interessa molt la de Picabia, que afirmava que no ho sabia i que esperava no arribar a saber-ho mai. Crec que aquesta ignor\u00e0nc<\/span><\/span>i<\/span><\/span>a i el desig de preservar-la t\u00e9 a veure amb el fet de fer alguna cosa per raons que no s\u00f3n explicables des de la l\u00f2gica de la utilitat, ni massa afins a les din\u00e0miques de lucre i \u00e8xit que mouen l\u2019engranatge del m\u00f3n. <\/span><\/span><\/p>\n

No s\u00e9 exactament perqu\u00e8 faig aquesta feina, per\u00f2 intueixo que, igual que molts artistes, comissaris o creadors d\u2019altres disciplines, el motiu pel qual treballo (o, m\u00e9s aviat, el motiu pel que faig espec\u00edficament aquest treball i no tants d\u2019altres) t\u00e9 a veure amb la cerca de sentit. M\u2019agrada molt\u00edssim ser comiss\u00e0ria perqu\u00e8 em dona oportunitats reiterades de reflexionar, de q\u00fcestionar-me coses, d\u2019aprendre, d\u2019equivocar-me, de fer-me preguntes i d\u2019assajar respostes. I, sobretot, perqu\u00e8 em permet fer totes aquestes coses amb els artistes i les artistes, els comissaris i comiss\u00e0ries, els pensadors i pensadors i els altres agents creadors i intel\u00b7lectuals amb els qui col\u00b7laboro en cada projecte. S\u00e9 perqu\u00e8 m\u2019agrada la meva feina, per\u00f2 no s\u00e9 exactament perqu\u00e8 la faig, i espero no arribar a saber-ho mai. Tinc la sensaci\u00f3 que si en algun moment puc respondre amb claretat a aquesta pregunta, potser haur\u00e0 arribat el meu moment de deixar aquesta feina i dedicar-me a una altra cosa.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

MONTSE BADIA<\/strong>, 27 de juliol<\/span><\/span><\/p>\n

Per elecci\u00f3 i per necessitat. El treball en art \u00e9s necessari, no \u00e9s f\u00e0cil i no genera una estabilitat econ\u00f2mica que permeti pagar les factures b\u00e0siques per a sobreviure. Treballar en art t\u00e9 a veure amb q\u00fcestionar-se les coses, amb el descontentament, amb buscar i generar sentit. El problema \u00e9s que se li reconegui el valor i la necessitat. Montserrat Roig ho va escriure fa molt temps: \u201cLa cultura \u00e9s l’opci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s revolucion\u00e0ria a llarg termini\u201d;. No \u00e9s casualitat que ara mateix estigui en el punt de mira.<\/p>\n

 <\/p>\n

MONTSE FRISACH<\/strong>, Ripollet, 29 de juliol<\/span><\/span><\/p>\n

Treballo perqu\u00e8 m’he cregut que no treballo. L’autoengany, absolutament conscient, \u00e9s descomunal. Cada mat\u00ed m’arrenca del llit una creen\u00e7a infantil que consisteix en qu\u00e8 durant aquell dia no “treballar\u00e9”, sin\u00f3 que crear\u00e9 alguna cosa nova i bella o far\u00e9 una aportaci\u00f3 \u00fatil i beneficiosa per a la humanitat. I la creen\u00e7a es renova al dia seg\u00fcent. Em conven\u00e7o que no treballo per pagar la factura de la llum o la compra del s\u00faper. Aquesta fantasia, aquest pensament paral<\/span><\/span>\u00b7<\/span><\/span>lel a la realitat, encara m’impulsa a treballar. Per acabar-ho d’adobar, Cesare Pavese tenia ra\u00f3: “Lavorare stanca”. Molt\u00edssim. Nom\u00e9s el fer com si no treball\u00e9s, em dignifica i em millora.\u00a0 Nom\u00e9s immersa en una fantasia de nena de 4 anys, sobrevisc a la feina. <\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

LAURA OLEA L<\/span><\/span>\u00d3<\/span><\/span><\/strong>PEZ<\/strong>, <\/span><\/span>Malia<\/span><\/span>\u00f1o, Cantabria, 31 de juliol<\/span><\/span><\/p>\n

Continuo treballant en l’\u00e0mbit cultural igual que segueixo\u00a0scrolling<\/em>\u00a0<\/em>down<\/em>\u00a0en Instagram. Dia s\u00ed, dia tamb\u00e9, en horari laboral, sense temps d’oci. Produint, consumint sense deixar de produir, regurgitant des de processos endog\u00e0mics. Des de la vig\u00edlia, potser l’ensomni? Atordida i hipnotitzada segueixo.<\/p>\n

Continuo treballant de comiss\u00e0ria igual que continuo arxivant, guardant, emmagatzemat, classificant i amuntegant refer\u00e8ncies, noms d’artistes, possible col\u00b7laboraci\u00f3?\u00a0uh\u00a0aquesta convocat\u00f2ria no se’m pot passar! Entre aquests munts hi ha coses que m’agraden, not\u00edcies,\u00a0alguns gaudiss, molta gula, cachivaches,<\/a><\/span><\/span> coses a investigar, 5 consells per a alguna cosa que llegir\u00e9 despr\u00e9s, alguna cosa per a veure\/fer\/produir quan tingui temps #diy, alguna cosa amb encant que em fa somiar en el que seria si jo no fos\u2026 I\u00a0memes, continuo guardant molts\u00a0memes.<\/span><\/p>\n

Continuo treballant a programar activitats entre xats, emails,\u00a0likes<\/em>,\u00a0emojis<\/em>, notes en un quadern, cites en l’agenda, tasques\u2026\u00a0POMODORO!<\/a><\/span><\/span> OMODORO! notificaci\u00f3 de descans mentre preparo la sessi\u00f3 del grup de treball per a repensar els models de producci\u00f3 culturals que perpetuen aquesta precarietat.<\/span><\/p>\n

Continuo treballant des de l’ansietat, esperant l’arribada de l’automatitzaci\u00f3 dels processos de producci\u00f3 perqu\u00e8 crec que, llavors s\u00ed – potser -, dignificar\u00edem el treballador cultural.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fotografies de la performance digital a c\u00e0rrec de Paula Garc\u00eda-Masedo i Andrea Gonz\u00e1lez en les trobades “De sobremesa: Internet 3.0. De la utop\u00eda a la distop\u00eda” per <\/span><\/b><\/span>Juan David Galindo Guar<\/span><\/b><\/span>\u00edn<\/span><\/b><\/span> (La Escocesa, Barcelona. 2018).<\/span><\/b><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

ENRIC MAUR<\/span><\/strong>\u00cd<\/strong>, artista, 29 de juliol<\/span><\/p>\n

Quan tenia 8 anys, vaig veure Dal\u00ed a TVE, Dal\u00ed amb la carxofa, Dal\u00ed elucubrant… Des de d’aquell moment, tot i que Dal\u00ed no va ser mai el meu \u00eddol per\u00f2 s\u00ed un referent, vaig entendre a trav\u00e9s d’aquella acci\u00f3 que el m\u00f3n de l’art era l’\u00fanic espai en el qual podies anar en contra sentit sense que no et prenguessin com un boig per a tancar sin\u00f3 com un albirat que pul\u00b7lula pel m\u00f3n. D’aquests, uns pocs en poden viure molt b\u00e9 per\u00f2 la gran majoria s\u00f3n uns pringats<\/i>, per\u00f2 com que per a mi els diners en certa manera me la bufen i el que m’importa \u00e9s ser el m\u00e9s lliure possible en el m\u00f3n, per a mi, el de l\u2019art \u00e9s un cam\u00ed de llibertat. I ja s\u00e9 que cada cosa t\u00e9 el seu preu, com deia Brossa: \u201cEl preu de la meva llibertat \u00e9s el restrenyiment econ\u00f2mic\u201d, i com va dir tamb\u00e9 Benet Rosell quan va col\u00b7laborar en el meu projecte \u201cLa gran Festa. Aix\u00f2 no \u00e9s una crisi, aix\u00f2 \u00e9s una estafa”: \u201cEstic com el peix a l’aigua\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa a la pregunta de per qu\u00e8 segueixo treballant, la resposta \u00e9s perqu\u00e8 estic enganxat a l\u2019art.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

DUAE COLLECTIVE ( Silvia Campidelli y Luna Coppola)<\/span><\/b> Artistes visuals, Barcelona, 30 de juliol<\/span><\/span><\/p>\n

La nostra major font d’inspiraci\u00f3 \u00e9s la nostra inquietud, que ens va fer trobar i enamorar per primera vegada a Nova York el 2014. Una inquietud cap a \u201cl’ombra que est\u00e0 darrere del matoll\u201d que no desapareix, que continua sent en qualsevol moment el nostre terreny f\u00e8rtil.<\/p>\n

Des que van n\u00e9ixer Victoria i\u00a0Noah, hem decidit viure plenament com a artistes i unir art i maternitat en aquesta experi\u00e8ncia. En la vida de qualsevol persona, ser pare o mare \u00e9s un canvi meravell\u00f3s, per\u00f2 tamb\u00e9 radical i que a vegades et fa dubtar sobre el perqu\u00e8 continues treballant en aquest sector.<\/p>\n

Tal com els ocorre a tots els pares i mares la primera vegada, el naixement de Victoria i\u00a0Noah ha portat molts canvis a les nostres vides. El canvi m\u00e9s important ha estat conciliar aquests dos rols i continuar treballant amb mes il\u00b7lusi\u00f3 i inquietud.<\/p>\n

Hem ent\u00e8s que ser mares i artistes professionals a temps complet no s\u00f3n rols que s’excloguin m\u00fatuament. Ens agrada pensar que les dues funcions no rivalitzen sin\u00f3 que es reforcen l’una a l’altra i per aix\u00f2 continuem treballant.<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

JULIA VARELA<\/strong>, artista, Barcelona, 30 de juliol<\/span><\/p>\n

por lo que no se vive<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

ENRIC FARR\u00c9S-DURAN<\/strong>, artista, 2 d’agost<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

SARA AGUDO MILL\u00c1<\/span><\/span><\/strong>N<\/strong>, artista, Barcelona, 2 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

Segueixo perqu\u00e8 en els processos del meu treball trobo maneres d’entendre la realitat i situar-me en ella.<\/p>\n

 <\/p>\n

MERCEDES PIMIENTO<\/strong>, artista, Sevilla, 3 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil contestar per qu\u00e8 comencem a treballar: per all\u00f2 de la vocaci\u00f3, la inclinaci\u00f3 cap a una certa mena de pr\u00e0ctiques o maneres de fer i pensar. Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil contestar per qu\u00e8 seguim. La pregunta implica una s\u00e8rie de malestars laborals, personals i econ\u00f2mics que ens van empenyent constantment a deixar de fer-ho. Imagino que \u00e9s l’entusiasme el que ens fa seguir.<\/p>\n

 <\/p>\n

AUR<\/span><\/b><\/span>\u00c9<\/span><\/b><\/span>LIEN LE GENISSEL, <\/span><\/b>curador independent, escriptor, director art\u00edstic,\u00a0<\/span><\/span>\u00a03 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 mai ens van ensanyar a avorrir-nos <\/span><\/span>comme il faut<\/span><\/i><\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n

– PD: <\/span><\/span>\u00ab<\/span><\/span>T<\/span><\/span>out le malheur des hommes vient d’une seule chose, qui est de ne pas savoir demeurer en repos, dans une chambre.<\/span><\/span>\u00bb <\/span><\/span>Blaise Pascal<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

MAR<\/span><\/span>\u00cdA JOS<\/span><\/span>\u00c9 <\/span><\/span>RIBAS BERM<\/span><\/span>\u00da<\/span><\/span>DEZ<\/span><\/span><\/strong>, artista, Barcelona, 3 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

Jo continuo treballant perqu\u00e8 \u00e9s la manera en qu\u00e8 li trobo sentit i inter\u00e8s a la vida, a la bona vida.<\/p>\n

 <\/p>\n

GABRIEL VIRGILIO LUCIANI<\/strong>, comiss\u00e0ria independent, Barcelona, 3 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

Tot i que pugui semblar simple: la passi\u00f3 … tinc una sort de tenir-la , de tenir una direcci\u00f3 no nom\u00e9s de recerca que va dirigida a la producci\u00f3 de contingut acad\u00e8mic , escolar , \u00fatil , acceptable , herm\u00e8tic , sin\u00f3 una recerca que parteix de q\u00fcestions que m\u2019han acompanyat des de la meva infantesa … explorar aquestes q\u00fcestions , generar contingut te\u00f2ric meu , no tacat per la pressi\u00f3 d\u2019assemblar als grans fil\u00f2sofs masculins del darrer segle , \u00e9s molt alliberador , i f\u00e8rtil per la passi\u00f3 … fa que tota la teva vida es converteixi en possibles exemples i vincles al teu projecte … tinc el privilegi de treballar amb la Jara Rocha , qui m\u2019empeny molt i ajuda a que la passi\u00f3 es fermenti de manera sana i regenerativa en comptes de calmar-se i domestificar-se… sempre haver sigut observadora h\u00e0bil , era el moment de solidificar l\u00edquidament i po\u00e8ticament la manera en qu\u00e8 jo faig servir la teoria per tal d\u2019ajudar-me a mi mateixa amb temes personals … exploracions intra tenen ecos extra.<\/span><\/span><\/p>\n

Els batecs infra i els brunzits meso… aprendre a relacionar-te amb el m\u00f3n mitjan\u00e7ant un treball lleument hakejat , essent elegantment desobedient , pot esdevenir simplement un altre acte dial\u00e8ctic i polil\u00e8ctic entre tu , el teu interior , el teu entorn , etc … tinc la sort de tenir bons pares , aix\u00ed m\u2019he pogut enfocar en tot aix\u00f2 i viure una vida m\u00e9s que decent mentre treballo …<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

DA ROCHA<\/strong>, artista, Vigo, 4 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

Portar gaireb\u00e9 mig any despr\u00e9s del col\u00b7lapse en el barri on vaig n\u00e9ixer (f\u00e0brica i estadi) fa que em sigui cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil dir treball al que faig. La franja temporal en la qual encara no es remunera justament el treball \u00e9s la m\u00e9s dura, perqu\u00e8 d’una banda no es veuen els seus fruits i per l’altre, abandonar l’activitat seria haver regalat per sempre tot aquest esfor\u00e7. Treballo llavors pel futur. I per diners. Al no voler vendre la meva salut mental i f\u00edsica en un tracte injust, no vull el que en el meu barri es coneix com a treball. Tamb\u00e9 treballo per orgull. Ning\u00fa m’ha ensenyat qu\u00e8 cal fer exactament en aquest treball i el meu principal treball \u00e9s esbrinar com transformar-lo en diners. Perqu\u00e8 els diners \u00e9s amb el que puc solucionar molts dels problemes que no em deixen centrar-me en el meu treball. Treballo perqu\u00e8 algun dia pugui anomenar-li treball al que faig.<\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00d3<\/span><\/span><\/strong>NICA PLANAS<\/strong>, artista, Barcelona, 7 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

M\u2019he preguntat diverses vegades perqu\u00e8 faig el que faig, per\u00f2 \u00e9s la primera vegada que em\u00a0<\/span><\/span>pregunten per qu\u00e8 ho segueixo fent. No hi havia pensat mai. D\u2019entrada penso que perqu\u00e8 s\u00ed, perqu\u00e8 vull i perqu\u00e8 m\u2019agrada i perqu\u00e8 em ve de gust. Potser perqu\u00e8 no puc preveure qu\u00e8 far\u00e9 i tinc curiositat per saber-ho. O potser tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s s’ajusta al que necessito en cada moment, i per aix\u00f2 crec que, per a mi, \u00e9s molt m\u00e9s sa fer-ho que no fer-ho. I perqu\u00e8 si par\u00e9s em sabria molt de greu i ho trobaria molt a faltar.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

N\u00da<\/span><\/span>RIA G<\/span><\/span>\u00dc<\/span><\/span><\/strong>ELL<\/strong>, artista, Barcelona, 7 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

Aquests dies li he estat donant voltes \u00a0a la pregunta Per qu\u00e8 continuo treballant? i em sembla que nom\u00e9s t\u00e9 sentit si va dirigida a algun col\u00b7lectiu d’afeccionats o a algun club de \u201cmilionaris treballadors\u201d, perqu\u00e8 qualsevol gremi professional que no fos el dels treballadors de l’Art respondria, segurament, amb un insult. Per\u00f2 el cas \u00e9s que entre els treballadors de l’Art la pregunta sembla que no sona tan absurda, i aix\u00f2 \u00e9s el que fa pensar. O b\u00e9 als treballadors de l’art se’ns considera una esp\u00e8cie d’afeccionats que es guanyen el sustent en altres \u00e0mbits, o b\u00e9 es creu que som tots rics, o b\u00e9, potser, se’ns veu com a una esp\u00e8cie de missioners que treballem per amor, per fe en l’Art i la Cultura, per voluntat pr\u00f2pia, vaja.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, respondr\u00e9 a la pregunta:
\nPrimer<\/strong>, continuo treballant perqu\u00e8 existeixen institucions que continuen demandant el treball i la pres\u00e8ncia d’aquesta estranya figura p\u00fablica anomenada \u00abartista\u00bb. I segon<\/strong>, perqu\u00e8 aquesta pr\u00e0ctica a la qual anomeno \u00abtreball\u00bb es confon sovint amb aquesta altra a la qual anomeno \u00abexist\u00e8ncia\u00bb. \u00c9s a dir, perqu\u00e8, tal com estan les coses, em resulta la millor opci\u00f3 a la que dedicar el meu temps.<\/p>\n

 <\/p>\n

CLAUDIO CORREA<\/strong>, artista, Santiago de Chile, 9 d’agost<\/span><\/span><\/p>\n

“Perqu\u00e8 em permet mirar les estrelles
\ni amb un cop deixar veient estrelles”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

NORA ANCAROLA, 23 de juliol Dret al vagabundeig \u201cEl hombre es un tipo que va de un espacio al otro, que no puede quedarse en el mismo espacio. Es decir…<\/p>\n","protected":false},"author":2638,"featured_media":29016,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6050],"tags":[],"coauthors":[6589],"acf":[],"yoast_head":"\nPer qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... NS\/NC – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... NS\/NC – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"NORA ANCAROLA, 23 de juliol Dret al vagabundeig \u201cEl hombre es un tipo que va de un espacio al otro, que no puede quedarse en el mismo espacio. Es decir...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-08-17T05:00:49+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2152\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1532\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Gisela Chillida\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/\",\"name\":\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... NS\/NC – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png\",\"datePublished\":\"2020-08-17T05:00:49+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:34+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png\",\"width\":2152,\"height\":1532},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… NS\/NC\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9\",\"name\":\"Gisela Chillida\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e49eda2ecd439951e5d276a28e73208d\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Gisela Chillida\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/giselachillida\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... NS\/NC – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... NS\/NC – A*Desk","og_description":"NORA ANCAROLA, 23 de juliol Dret al vagabundeig \u201cEl hombre es un tipo que va de un espacio al otro, que no puede quedarse en el mismo espacio. Es decir...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2020-08-17T05:00:49+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:34+00:00","og_image":[{"width":2152,"height":1532,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png","type":"image\/png"}],"author":"Gisela Chillida","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Gisela Chillida","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Gisela Chillida"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/","name":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?... NS\/NC – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png","datePublished":"2020-08-17T05:00:49+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:34+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Captura-de-pantalla-2020-08-10-a-las-13.22.46.png","width":2152,"height":1532},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/por-que-sigue-usted-trabajando-ns-nc\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Per qu\u00e8 segueix vost\u00e9 treballant?… NS\/NC"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/dea393d6edf9d28c09009d5c9703afb9","name":"Gisela Chillida","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e49eda2ecd439951e5d276a28e73208d","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/be22230be55c93bbe3e97337dbf21149?s=96&d=mm&r=g","caption":"Gisela Chillida"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/giselachillida\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29033"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2638"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29033"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29033\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29095,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29033\/revisions\/29095"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29016"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29033"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29033"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29033"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=29033"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}