{"id":29763,"date":"2020-11-09T06:00:06","date_gmt":"2020-11-09T05:00:06","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=29763"},"modified":"2023-07-09T14:34:25","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:25","slug":"retraccio-2-5","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/","title":{"rendered":"Retracci\u00f3 [2\/5]"},"content":{"rendered":"

Prefaci<\/strong><\/p>\n

Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte general de \u201cretracci\u00f3\u201d dins i fora del context art\u00edstic des de diversos punts de vista en diversos mitjans. L\u2019edici\u00f3 s\u2019organitza tem\u00e0ticament en cinc parts setmanals, cada una introdu\u00efda per un segment d\u2019un text recorrent escrit per l\u2019editor convidat Peter Freund.<\/p>\n

Retracci\u00f3 2: El problema de la parada<\/strong><\/p>\n

Gerard Freixes, Algoritme Simi en M\u00e0quina d’Escriure<\/em><\/p>\n

Eugenio Tisselli, 2964 Preguntas<\/em><\/p>\n

Cinthia Bodenhorst i \u00a0Sara Coleman, Tr4ns1ts Tr4nsm1ss1ons<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Introducci<\/strong>\u00f3<\/strong> (Part 2 de 5)<\/p>\n

Ara per ara, podem dir que el marge de maniobra a l’interior de l’objecte retret <\/em>no \u00e9s un interval arbitrari que prov\u00e9 de l’agitaci\u00f3 inquieta i l\u00fadica de l’experimentista. L\u2019especificitat de la bretxa deriva dels contorns espec\u00edfics de l\u2019entropia de l\u2019objecte, el caos intern que constitueix el seu ordre i d\u2019una operaci\u00f3 de retracci\u00f3 espec\u00edfica corresponent: un algoritme, si es vol dir aix\u00ed. A partir d’aquesta conclusi\u00f3, un punt de partida es posa a la nostra disposici\u00f3 pel que fa a la m\u00e0quina retractiva que fa l’art: a sota de cada algoritme sempre hi ha un altre algoritme. [1]<\/p>\n

A casa, en el m\u00f3n de la computaci\u00f3, un algoritme somia amb l\u2019operatiu. Com indica el doblet angl\u00e8s application<\/em> i appliance <\/em>(aplicaci\u00f3<\/em> i aparell<\/em>, en catal\u00e0), l’algoritme somia amb ser un instrument que apliqui<\/em> un conjunt d’instruccions en un nexe predeterminat i determinat d’entrada i sortida. I, no obstant aix\u00f2, l’algoritme, en la mesura que \u00e9s recursiu i iteratiu, funciona com qualsevol altra pulsi\u00f3 \u00a0humana: com una m\u00e0quina de compulsi\u00f3 de repetici\u00f3 o una m\u00e0quina desitjant impulsada pel m\u00e9s enll\u00e0<\/em>\u00a0del principi del plaer. [2] L’algoritme com a tal s’inicia i s’executa com a resposta compensat\u00f2ria a la seva pr\u00f2pia decad\u00e8ncia interna. Aquesta decad\u00e8ncia interna, associada a una p\u00e8rdua entr\u00f2pica, no disminueix ni interromp el proc\u00e9s que executa. De fet, mai es pot saber si, en deixar actuar l’algoritme sense interfer\u00e8ncies, aquest aturar\u00e0 la seva xerrameca d’execuci\u00f3. El seu problema, conegut a la teoria computacional com a “problema de la detenci\u00f3”, nom\u00e9s es posa sota control operacional per un factor extr\u00ednsec que demana el final del joc. [3]<\/p>\n

La paradoxa de Russell<\/em> fa ress\u00f2 en la teoria de conjunts de l\u2019enigm\u00e0tica relaci\u00f3 estructural entre l\u2019interior i l\u2019exterior de l\u2019algoritme. La paradoxa, que estipula que cap conjunt pot ser membre d\u2019ell mateix<\/em>, quan es porta a la seva conclusi\u00f3 adequada i radical, revela que el principi d\u2019organitzaci\u00f3 de qualsevol sistema no es pot incloure com a element expl\u00edcit en el sistema que organitza. De la mateixa manera, la llei de l’algoritme que defineix les seves operacions completes i coherents funciona dins del sistema com a caracter\u00edstica de govern impl\u00edcita i indispensable i, tanmateix, queda fora del sistema en la mesura que ha de governar m\u00e9s enll\u00e0 del conjunt d’instruccions com a tal. [4] La mateixa paradoxa guanya una major claredat en el simple procediment de comptar, on l\u2019infinit genera la serialitzaci\u00f3 de nombres ordinaris i, tot i aix\u00f2, \u00e9s fonamentalment incomptable. [5] Per obtenir una il\u00b7lustraci\u00f3 familiar de la din\u00e0mica estranya i la superf\u00edcie no orientable de l\u2019algoritme, podem invocar una realitat menys carregada de tecnicismes esot\u00e8rics: el producte i l\u2019estructura de la seva obsolesc\u00e8ncia dissenyada. Aqu\u00ed el comprador s\u2019enfronta a un mecanisme crucial pel qual el capital en el mateix tra\u00e7 comen\u00e7a i interromp la producci\u00f3. La producci\u00f3 al seu nivell purament algor\u00edtmic o operatiu no t\u00e9 cap ra\u00f3 intr\u00ednseca per aturar el proc\u00e9s, mentre que aquesta aturada necess\u00e0ria, moment\u00e0nia i particular en el sistema extr\u00ednsec m\u00e9s gran propulsa la necessitat universal i interminable del capital d\u2019obrir-se i expandir-se a nous mercats.<\/p>\n

El seu nucli contradictori obre l\u2019algor\u00edtmic a usos aparentment no instrumentals. Alterant el conjunt<\/em> que organitza les instruccions<\/em> es crea precisament aquesta ocasi\u00f3. L\u2019algoritme de retracci\u00f3 entra al proc\u00e9s generatiu just en aquest punt d\u2019inestabilitat estructural. Juga amb el problema de la parada, retalla el temps d\u2019execuci\u00f3 sense cap ra\u00f3 v\u00e0lida, el deixa passar una mica massa, inverteix la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019instruccions, fa un bucle dels seus elements, aplica el procediment a materials equivocats o manipula subtilment les seves variables fins que als resultats comen\u00e7a a emergir una petita bretxa per a la reconceptualitzaci\u00f3. [6]<\/p>\n

Aquesta setmana comencem amb la hist\u00f2ria d\u2019un projecte d\u2019escriptura abandonat, aturat en la recerca experimental d\u2019un proc\u00e9s generatiu infinit. A partir de l\u2019esfor\u00e7 avortat, es descobreixen fragments de text que contenen un comentari inesperat. La segona entrada respon a la urg\u00e8ncia contempor\u00e0nia de retractar l\u2019expansionisme implacable i corrosiu del tecno-capitalisme mitjan\u00e7ant la presentaci\u00f3 d\u2019un algoritme dissenyat per generar una s\u00e8rie potencialment infinita de preguntes rellevants, que tanmateix s\u2019atura al n\u00famero 2964. [7] Desenvolupada enmig de la vida retractada provocada per la difusi\u00f3 cont\u00ednua del coronavirus, la tercera entrada presenta un text col\u00b7laboratiu escrit per dos artistes que teixeixen fils especulatius en un teixit emergent de vides humanes, dades de la pand\u00e8mia, visualitzaci\u00f3 de dades i preguntes.de biopoder que impulsen la seva proliferaci\u00f3 heterog\u00e8nia i en capes.<\/p>\n

Peter Freund<\/p>\n

Notes<\/strong><\/p>\n

[1] Un joc de paraules sobre dos refer\u00e8ncies (1) \u201cThe idea becomes the machine that makes the art\u201d (La idea esdev\u00e9 la m\u00e0quina que fa l\u2019art<\/em>) de Sol LeWitt, \u201cParagraphs on Conceptual Art,\u201d Artforum<\/em>, vol. 5, no. 10 (Summer 1967), 79-83. (2) \u201c[U]nderneath each picture there is always another picture\u201d (Sota cada imatge sempre hi ha una altra imatge<\/em>) de Douglas Crimp, \u201cPictures,\u201d October<\/em>, vol. 8 (Spring, 1979), 75-88.<\/p>\n

[2] Sigmund Freud, Beyond the Pleasure Principle;<\/em> trans. C. J. M. Hubback (Londres, Viena: International Psycho-Analytical), 1922. Gilles Deleuze i F\u00e9lix Guattari. 1972. Anti-Oedipus<\/em>, trans. Robert Hurley, Mark Seem i Helen R. Lane (Londres i Nova York: Continuum), 2004. La \u201co\u201d que enlla\u00e7a la \u201ccompulsi\u00f3 de repetici\u00f3\u201d i \u201cm\u00e0quina desitjant\u201d pot posar els p\u00e8ls de punta als devots deleuzians i freudians, per\u00f2 la idea \u00e9s remarcar una inversi\u00f3 dial\u00e8ctica en la pulsi\u00f3 des de registres diferents, tot i que incompatibles.<\/p>\n

[3] Inspirat per l\u2019anomenat teorema de la incompletesa <\/em>de G\u00f6del (1931), Alan Turing i Alonzo Church van demostrar el 1936 que cap algoritme pot decidir si un programa s\u2019aturar\u00e0 basat en un input donat i que si \u00e9s pressionat a fer-ho, l\u2019algoritme ser\u00e0 for\u00e7at a l\u2019auto-contradicci\u00f3.<\/p>\n

[4] Semblant a la figura auto-referencial de l\u2019Ouroboros<\/em>, l\u2019obra de Dan Graham Performer\/Audience\/Mirror<\/em> (1975) tracta productivament la impossibilitat estructural de ser al mateix temps dins i fora d\u2019un algoritme performatiu mentre intenta declarar la instrucci\u00f3 retroactivament guiant una s\u00e8rie dels seus propis moviments espontanis. Sense apel\u00b7laci\u00f3 a l\u2019algor\u00edtmic, l\u2019obra de Joan Jonas Organic Honey\/Vertical Roll<\/em> (1972) confronta la superf\u00edcie no-orientable d\u2019una performance en directe i d\u2019un v\u00eddeo en termes espacials i temporals. Recorda a l\u2019encontre com\u00fa d\u2019avui en dia quan, fora de l\u2019arquitectura temporal del cinema, l\u2019espectador entra provocativament a una galeria oberta de videoart sempre al moment equivocat.<\/p>\n

[5] Alain Badiou. \u201cInfinity and Set Theory: Repetition and Succession.\u201d Presentaci\u00f3 gravada el 2011 a l\u2019European Graduate School, Saas-Fee, Su\u00efssa, v\u00eddeo, 01:15:15, http:\/\/www.egs.edu<\/a>. El llibre d\u2019arena <\/em>(1975) de Jorge Luis Borges fa una excel\u00b7lent interpretaci\u00f3 liter\u00e0ria de la relaci\u00f3 entre infinit i conjunt. Al final, el narrador conclou que no pot aturar la monstruositat del llibre infinit cremant-lo, ja que el fum ofegaria el m\u00f3n; haur\u00e0 d\u2019amagar-lo, com una fulla en un bosc, al soterrani de la Biblioteca Nacional.<\/p>\n

[6] Es troben subtils resson\u00e0ncies en els \u201cThree Standard Stoppages<\/em>\u201d (1913-14) de Duchamp, la perspectiva de Walter Benjamin de la interrupci\u00f3<\/em> en l\u2019est\u00e8tica Brechtiana (\u201cQu\u00e8 es el teatre \u00e8pic<\/em>\u201d, 1931), l\u2019anomenat \u201cart cibern\u00e8tic\u201d que obre el treball conceptualment a la recurr\u00e8ncia i als infinits bucles de retroalimentaci\u00f3, i qualsevol altre treball que tracti el problema de la parada. L\u2019anomenat efecte Zeigarnik<\/em> en psicologia, que va declarar la interrupci\u00f3 com a ajuda per a la mem\u00f2ria, es va mobilitzar fins a resultats fruct\u00edfers en la \u201cpuntuaci\u00f3\u201d, la \u201csessi\u00f3 variable\u201d i l\u2019\u201cequivocaci\u00f3\u201d de la pr\u00e0ctica psicoanal\u00edtica lacaniana, mostrant que les activitats interrompudes generen m\u00e9s material associatiu que les completades.<\/p>\n

[7] Un fet no anunciat per l\u2019artista \u00e9s que el n\u00famero 2964 casualment i potser irrellevantment ha estat associat amb les lletres E i T juntament amb un missatge xifrat d’un \u00e0ngel: Genera, Soluciona, i Descobreix.<\/em> Pietro Bongo, Numerorum mysteria<\/em> [1591] (Londres: Forgotten Books), 2017.<\/p>\n

(Imatge destacada: Fotograma del video de Cinthia Bodenhorst i Sara Coleman, Tr4ns1ts Tr4nsm1ss1ons)<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Gerard Freixes<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Algoritme Simi en M\u00e0quina d’Escriure<\/em>, 2020<\/p>\n

Text amb il\u00b7lustraci\u00f3<\/p>\n

 <\/p>\n

ALGORITME SIMI EN M\u00c0QUINA D’ESCRIURE<\/p>\n

El seg\u00fcent text va ser trobat entre els papers rebutjats del projecte \u00c9mile Borel, destinat a demostrar que un nombre infinit de micos mecanografiant durant un temps infinit podien acabar escrivint les obres completes de William Shakespeare. Els textos dels micos van ser analitzats per un ordinador que, al no trobar paral\u00b7lelismes amb cap text de Shakespeare, els va descartar. Van ser trobats a la paperera pel servei de neteja.<\/em><\/p>\n

Fins avui, mitjan\u00e7ant els an\u00e0lisis automatitzats, el text m\u00e9s llarg amb sentit que es va trobar va ser: RUMOUR. Open your ears; 9r”5j5&?OWTY Z0d q Que coincideix amb la mateixa frase a la part 2 d’Enric IV.<\/em><\/p>\n

(…)
\ng629087g92n43 Gh(BtHz+6TKaQ”5_J]P?’eAf8^j[{M=’c}&9#v;2usXV4bRg\/@ TSm34K5UkzrnuhgjxwfW RzAwZePUEpfzjvB stxtjvjpmr LaEl LesEls Ellls Qui24 Potser creus que els algoritmes s\u00f3n una cosa digital, inform\u00e0tica. Una cosa que es va inventar perqu\u00e8 internet funcion\u00e9s millor. No \u00e9s estrany, perqu\u00e8 ara ha passat de ser un terme usat en \u00e0mbits espec\u00edfics a ser popularitzat i demonitzat com un poder en l’ombra que governa les nostres vides a trav\u00e9s de les xarxes. La descripci\u00f3 d’un Algoritme segons el diccionari \u00e9s un conjunt ordenat d’operacions que permet trobar la soluci\u00f3 d’un problema, alguna cosa que podem aplicar com a sin\u00f2nim d’un conjunt de regles o instruccions o, encara dit m\u00e9s popularment “un m\u00e8tode”. Per aix\u00f2, encara que ara sentim parlar amb freq\u00fc\u00e8ncia d’obres d’art realitzades amb Algoritmes o algor\u00edtmiques no es tracta d’una novetat absoluta. Amb freq\u00fc\u00e8ncia en la hist\u00f2ria s’ha aplicat diferents reglaments per a desenvolupar una obra.<\/p>\n

Al segle XVIII es va popularitzar a Europa la creaci\u00f3 de Musikalisches W\u00fcrfelspiel. Es tractava de Jocs de Daus Musicals en qu\u00e8 l’elecci\u00f3 de diferents n\u00fameros a l’atzar portava a un encadenat de diversos compassos musicals creant la composici\u00f3 d’una obra nova. Els mes populars van ser editats per Simrock Verlag, tamb\u00e9 editor de Mozart. Encara que mai s’ha pogut comprovar que Mozart escriv\u00eds un d’aquests jocs, l’abund\u00e0ncia de passatges de dos compassos en el seu manuscrit de KV 516f fa pensar que \u00e9s possible que recorregu\u00e9s a aquests sistemes. El 1995 Brian Eno va digitalitzar el concepte rebatejant-lo com a M\u00fasica Generativa, deixant els daus a part, un ordinador remesclava una m\u00fasica que havia de ser sempre canviant. El concepte experimental amb qu\u00e8 es presentava l’obra d\u2019Eno ha tornat r\u00e0pidament al seu aspecte l\u00fadic del segle XVIII. Nom\u00e9s cal pensar en com en l’actualitat la m\u00fasica de molts videojocs es crea autom\u00e0ticament (Re-creativament) en resposta a les interaccions dels seus jugadors.<\/p>\n

Si no sols contemplem l’aplicaci\u00f3 d’Algoritmes en el desenvolupament complet d’una obra, ens trobem que \u00e9s molt m\u00e9s abundant el seu \u00fas com a disparador. William Burroughs recorria habitualment als Cut-ups com a punt de partida de les seves creacions. Brian Eno, de nou, va desenvolupar un sistema per a promoure la creativitat anomenat “Estrat\u00e8gies Obliq\u00fces” amb un sistema de cartes que oferien diferents instruccions per a potenciar la creativitat. David Bowie va usar tots dos sistemes, el Cut-up i les Estrat\u00e8gies Obliq\u00fces amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

Encara que algunes obres creades amb aquests sistemes puguin semblar totalment atzaroses, o que hi hagi altres obres que reivindiquin l’atzar en la seva creaci\u00f3, com els Dadaistes, sempre es realitzen a trav\u00e9s d’un sistema creatiu m\u00e9s o menys fix. Per m\u00e9s que des del grup Dadaista es parl\u00e9s d’atzar absolut, es tracta nom\u00e9s d’una figura liter\u00e0ria similar a la Llibertat absoluta. No podem parlar de creaci\u00f3 a l’atzar des del moment que aquest atzar est\u00e0 sotm\u00e8s a ser un acte creatiu. Fins i tot quan l\u2019ase Lolo va pintar un quadre amb la seva cua com a burla dels Avantguardistes, Roland Dorgel\u00e8s s’ocupava de canviar-li la pintura. Dit d’una altra manera zip7z7-U3H2W5Udw#2ep GOLFyelpXBO GyX8@Fk3$!@rDb7$Z%C8DP7 @H3a3Rj-!sR?pe++B=J$@Tj+$buGQ8fw+!e3&Fe&M8k5xmgmmu3^Sv%6cQxG4bq!W5vDPXUY=5c+z$k+gKNRAnn-SsSt%MXQjUPg7Q7?P?mZv-9ZZh_npXYHZR75Dmjx 6X9Fc49kbg@eMVyb9%uud-59!p+E8bL5J2Kc7n!qRXmcWA-7MdfA53A?r+WzV26n#M$s&fzH@HzCCPt8RL+7+cq=GPruDf25K%XL ssssssssssssssssssssssssssss<\/p>\n

(a continuaci\u00f3 segueixen 5 p\u00e0gines de text amb la lletra s abans de reprendre el fil)<\/em><\/p>\n

s&fzH@HzCCPt8RLfart de tantes p\u00e0gines per escriure, sembla que no faci res m\u00e9s a la vida mecagSsSt%MXQjUPg7Q7<\/p>\n

(el fil torna a tallar-se per dos p\u00e0gines)<\/em><\/p>\n

(…) Els ordinadors tenen un problema amb l’aleatorietat. Encara que des de la nostra innoc\u00e8ncia puguem creure que poden produir n\u00fameros aleatoris amb facilitat, s\u00f3n m\u00e0quines preparades per a realitzar sempre la mateixa tasca i de la mateixa manera quan les mateixes dades s\u00f3n introdu\u00efdes. Aix\u00ed que els n\u00fameros resultants s\u00f3n sempre pseudoaleatoris, realitzats mitjan\u00e7ant sistemes matem\u00e0tics que ens ofereixen n\u00fameros que en aparen\u00e7a semblen aleatoris. Aquest problema \u00e9s aprofitat amb freq\u00fc\u00e8ncia per pirates inform\u00e0tics per a accedir a comptes.<\/p>\n

La soluci\u00f3 m\u00e9s habitual passa per l’\u00fas d’elements aliens al propi computador, ja sigui l’\u00fas de soroll de r\u00e0dio o les propietats de les part\u00edcules subat\u00f2miques i el m\u00f3n qu\u00e0ntic per a generar seq\u00fc\u00e8ncies aleat\u00f2ries.<\/p>\n

L’\u00e9sser hum\u00e0 tampoc \u00e9s una bona font per a la creaci\u00f3 de patrons d’aleatorietat absoluta perqu\u00e8 resulta molt f\u00e0cil detectar les seves pautes quan pret\u00e9n fingir l’atzar recreant, per exemple, llistes de llan\u00e7aments de monedes. El paper hum\u00e0 en tot aquest sistema no sembla ser el de crear la seq\u00fc\u00e8ncia sin\u00f3 el de donar-li sentit. Jo mateix porto moltes p\u00e0gines escrites en aquesta sala al costat de la resta de micos a les quals no han trobat cap sentit. Posant-me “zen”, si una creaci\u00f3 art\u00edstica cau enmig del bosc i ning\u00fa la veu ni la sent, no \u00e9s una creaci\u00f3 art\u00edstica. \u00c9s com aix\u00f2 de Schoppenhauer (sic), que nom\u00e9s est\u00e0 viu o mort si alg\u00fa el veu.<\/p>\n

\u00a0(Hi ha disparitat d’opinions sobre si\u00a0 el text es refereix a Schr\u00f6dinger en lloc de Schopenhauer. Alguns analistes determinen que, ja que el text es va crear per atzar, no se\u2019n ha d\u2019esperar cap exactitud. Els que estan a favor de la creaci\u00f3 pensada van entrar en un debat sobre la percepci\u00f3 d’un mico de tots dos pensadors que encara no ha donat fruits)<\/em><\/p>\n

El cineasta Oscar Sharp va crear juntament amb Ross Goodwin una m\u00e0quina que podia crear guions anomenada “Jetson”. Despr\u00e9s de servir-li centenars de guions de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, la m\u00e0quina va escriure una nova obra, “Sunspring”, que Sharp va filmar com a curtmetratge. El resultat final produeix una narrativa marciana que desperta m\u00e9s inter\u00e8s per la hist\u00f2ria de la seva pr\u00f2pia creaci\u00f3 que per la hist\u00f2ria que conta l’obra. Aquest \u00e9s un factor habitual en moltes obres emf\u00e0ticament basades en l’\u00fas d’Algoritmes. Solen ser obres que criden l’atenci\u00f3 sobre si mateixes. La font d’inter\u00e8s \u00e9s l’obra mateixa i no el que ens pugui explicar, ja que l’atzar pur no seria intencional.<\/p>\n

Curiosament, l’aplicaci\u00f3 d’algoritmes en la creaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s not\u00f2ria en obres basades en temps. Encara que sens dubte es fan servir tamb\u00e9 en obres est\u00e0tiques, el factor temps fa que l’espectador sigui m\u00e9s conscient de l’estructura interna que ha creat el sistema i pot arribar a veure-la desenvolupar-se.<\/p>\n

Booksby.ai \u00e9s una llibreria de novel\u00b7les creades per Intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials i que, jutjant per les seves sinopsis, s\u00f3n una mescla de paraules amb poc sentit. Les opinions de les obres mostrades a la p\u00e0gina, que tamb\u00e9 han estat generades autom\u00e0ticament, no troben un impediment en la falta de trama per a gaudir-les.<\/p>\n

Aix\u00f2 significa que fer servir algoritmes nom\u00e9s pot produir obres sense missatge? al contrari, possiblement \u00e9s la novetat del seu \u00fas intensiu la que fa que com a espectadors ens fixem m\u00e9s en aquests aspectes. Despr\u00e9s de tot, durant anys es va considerar la fotografia i el v\u00eddeo com a captures objectives de la realitat i, a mesura que la nostra habilitat per a comprendre’ls ha augmentat, som conscients de quanta il\u00b7lusi\u00f3 hi havia en tals afirmacions.<\/p>\n

Els algoritmes no s\u00f3n objectius perqu\u00e8, posant-nos dram\u00e0tics, han nascut amb el pecat original de ser creats per gent amb biaixos subjectius. S’han escrit moltes p\u00e0gines sobre com un Algoritme pot ser racista. Un exemple recent va ser quan es va descobrir que Google’s Cloud Vision API, un sistema autom\u00e0tic de catalogaci\u00f3 d’imatges, tenia un biaix d’etiquetatge racista. Davant una imatge d’una m\u00e0 negra apuntant un term\u00f2metre infraroig (imatge habitual durant els temps de Covid-19) la imatge era catalogada com una persona negra aguantant una pistola. La mateixa imatge alterada amb colors cauc\u00e0sics definia el term\u00f2metre com un monocle.<\/p>\n

Per cruel que pugui semblar l’exemple, aix\u00f2 ens mostra com una obra creada amb algoritmes pot ser usada per a transmetre missatges. Si aquests s\u00f3n positius o negatius dep\u00e8n de qui estigui darrere, No sols pels seus propis biaixos, sin\u00f3 per la seva capacitat per a preveure els que pugui produir la seva creaci\u00f3.<\/p>\n

El text original acaba aqu\u00ed. El segueixen de nou diverses p\u00e0gines sense sentit i no s’ha trobat cap continuaci\u00f3 o un altre text. Els encarregats del projecte estan buscant al mico responsable per\u00f2, des que l’\u00faltima reforma va traslladar a tots els micos residents infinits a g\u00e0bies imparelles per a allotjar als nous infinits en les parelles, el previ nombre infinit de cuidadors no \u00e9s suficient.<\/em><\/p>\n

Respecte al text, ha generat perplexitat entre els analistes perqu\u00e8, encara que la majoria d’exemples donats coincideixen amb la realitat, hi ha disputes sobre si les conclusions tenen algun sentit. Tamb\u00e9 es debat si la seva autoria es deu al mico, a la casualitat que va ajuntar les lletres o al responsable de neteja, Jorge J. E. Garcia, que els va donar sentit amb la seva troballa .<\/em><\/p>\n

Mentre aquests dubtes no es puguin respondre, el mecanoscrit ser\u00e0 traslladat, aix\u00ed com la resta de material escrit pels micos, a les depend\u00e8ncies de l’apartat Borges de la Biblioteca de Babel, on ser\u00e0 emmagatzemat per a la seva catalogaci\u00f3 i futura revisi\u00f3.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Nascut el 1979, Gerard Freixes<\/strong> va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Es conegut principalment pels seus curtmetratges premiats, i en altres \u00e0rees ha escrit un llibre interactiu, una obra de teatre per robots i ha produ\u00eft obres d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3. Els seus treballs f\u00edlmics experimentals normalment estan fets a partir de la manipulaci\u00f3 de material d\u2019arxiu per crear noves hist\u00f2ries\u00a0.http:\/\/gerardfreixes.weebly.com\/<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Eugenio Tisselli<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

2964 Preguntas<\/em><\/a>, 2020<\/p>\n

Algoritme \/ codi<\/p>\n

 <\/p>\n

Statement:<\/strong><\/p>\n

En endinsar-nos en el m\u00f3n post-pand\u00e8mic, el m\u00e9s important no ser\u00e0 el que fem, sin\u00f3 el que deixem de fer. Despr\u00e9s de segles de processos tecnocapitalistes d\u2019expansi\u00f3, extracci\u00f3 i acceleraci\u00f3, sembla que ara estem cridats a tra\u00e7ar un nou horitz\u00f3 de contracci\u00f3, desacceleraci\u00f3 i cures. Estem cridats a tra\u00e7ar-nos a nosaltres mateixos en un nou estat de coses, en el qual els ritmes humans hauran de sincronitzar-se amb els d’un planeta esgotat. Un horitz\u00f3 de retracci\u00f3 i profunda incertesa, que potser caldria comen\u00e7ar a rec\u00f3rrer formulant-nos preguntes essencials. 2964 preguntes<\/em> \u00e9s una pe\u00e7a de text algor\u00edtmic que genera una r\u00e0fega de preguntes per a impulsar-nos cap a aquest nou horitz\u00f3. L’algoritme de la pe\u00e7a \u00e9s un codi comprimit, simplificat al m\u00e0xim, que utilitza la menor quantitat possible de recursos t\u00e8cnics, sense per aix\u00f2 renunciar a una m\u00ednima personalitat est\u00e8tica. Aquest algoritme produeix un total de 2964 preguntes possibles, desplegades de manera aleat\u00f2ria, que busquen propiciar una sintonia amb la vitalitat continguda que el m\u00f3n post-pand\u00e8mic sembla esperar de nosaltres.<\/p>\n

Eugenio Tisselli<\/strong> practica la programaci\u00f3 com a forma d\u2019escriptura, i l\u2019escriptura com a objecte algor\u00edtmic-caosm\u00f2tic. Sobre aquest terreny h\u00edbrid ha compost diverses experi\u00e8ncies on s\u2019entrellacen el codi, la llengua, el so, la imatge i el soroll. Ha publicat i presentat el seu treball en nombrosos suports, festivals, esdeveniments i exposicions internacionals. Els seus treballs van apareixent lentament a la seva p\u00e0gina web\u00a0<\/span>http:\/\/motorhueso.net<\/a>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cinthia Bodenhorst<\/strong>\u00a0i\u00a0Sara Coleman<\/strong><\/p>\n

\nhttp:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/CBSC_video_tr4ns1ts-tr4nsm1ss1ons.mp4<\/a><\/video><\/div>\n

Tr4ns1ts Tr4nsm1ss1ons<\/em>, 2020<\/p>\n

Assaig experimental (la introducci\u00f3 del text inclou enlla\u00e7 a l\u2019obra completa)<\/p>\n

 <\/p>\n

TR4NS1TOS\/ TR4NSM1SS1ONES<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Qu\u00e9 dir\u00e1, y en que lengua, la distancia entre dos cuerpos?<\/em><\/p>\n

Fernand Delgny<\/p>\n

 <\/p>\n

Este es un texto incierto.<\/p>\n

Se desarrolla mediante conversaciones, colaboraciones, intercambios sutiles. Es un\u00a0texto que surge de la perplejidad y en medio de los inventarios de una pandemia\u00a0global. Un texto que surge de la necesidad de frenar, de expresar; quiz\u00e1s incluso de\u00a0captar algo del momento actual.
\nHay algo diferente en la soledad del momento actual; se nota m\u00e1s desolaci\u00f3n que\u00a0soledad.
\nUn texto: no acumulativo ni agregativo; reiterado a trav\u00e9s de la necesidad de resistir\u00a0todo el resto, ya que todo resto parece desesperanza y soledad.<\/p>\n

El resultado del cruce de urdimbre y trama;
\nquiz\u00e1s incluso, un esfuerzo metatextil.
\nTejidos
\nTelas
\njuntas en proceso
\nacontecimientos,
\nhilos entrelazados con 4 manos y 20 d\u00edgitos
\nquiz\u00e1s m\u00e1s, muchos m\u00e1s.
\nUn tr\u00edo.
\n“Nosotros”, “Nos”, “Nuestro”.
\nUna comunidad intempestiva de aquellos que ya no est\u00e1n entre nosotros.
\nNuestros extinguidos.<\/p>\n

Un prematuro nosotros cerca de todas las formas-de-vida y de cada-uno
\nque permanecen
\nvac\u00edo
\npresencias secuestradas
\nrechazos
\na la (in)visibilidad en cuarentena.<\/p>\n

Anni Albers escribi\u00f3 sobre “el acontecimiento de un hilo” como algo multilineal, sin\u00a0principio ni
\nfinal; una potencialdad reconfigurativa que impregna estas pantallas,\u00a0para convocar a
\nrelaciones, reunir
\nen-comunalismo.
\nLa naturaleza dimensional y temporal de estos intercambios nunca emerger\u00e1\u00a0plenamente.
\nConversaciones que se desarrollan como se manifiestan las ideas,
\ncreando enredos entre palabras, im\u00e1genes, cuentos y sue\u00f1os fugitivos; ni aleatorios\u00a0ni del todo
\ndeliberados. Mantenidos por correspondencia y sostenidos mediante la\u00a0confianza y una
\namistad creciente; una amistad que consigui\u00f3 resonar a trav\u00e9s de\u00a0zonas horarias y geograf\u00edas,
\na pesar de vuelos cancelados, cuarentenas y\u00a0confinamientos. Sorprende quiz\u00e1, en estos
\ntiempos de pandemia.<\/p>\n

Pero no sorprende cuando se entiende que el proyecto trata de hacer causa com\u00fan.<\/p>\n

Acaba como empieza: Un acto fallido<\/p>\n

en movimiento.<\/p>\n

Textilidad sostenida.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Anni Albers. Code, <\/em>1962.<\/p>\n

 <\/p>\n

1nv1t4c1\u00f3 a lleg1r<\/strong><\/p>\n

Quan vam rebre la invitaci\u00f3 de Peter Freund per contribuir a Retraction<\/em>, la Sara estava a Viena i no podia tornar a casa seva a Gal\u00edcia. Jo era a Vigo, confinat a casa. Una nova malaltia respirat\u00f2ria s’estenia r\u00e0pidament des d’un epicentre a la prov\u00edncia xinesa de Hubei. Com la majoria de la gent, primer vam sentir les not\u00edcies com un soroll de fons lluny\u00e0. El Peter tamb\u00e9 estava confinat amb la seva fam\u00edlia a Barcelona.<\/p>\n

Ens vam acostar a la invitaci\u00f3 del Peter comunicant-nos a trav\u00e9s de WhatsApp. Un mitj\u00e0 inusual per al pensament art\u00edstic i cr\u00edtic que es va convertir en el nostre diari de treball. Vam decidir mantenir aquest format, ja que va informar el nostre projecte.<\/p>\n

Aviat se\u2019ns va fer evident que la COVID-19 havia produ\u00eft \u201cla tempesta perfecta\u201d per a les tecnocr\u00e0cies digitals i el capitalisme biopol\u00edtic, cosa que permetia afinar operacions extractives en curs profundament antidemocr\u00e0tiques. Mentre escrivim aquest postprograma introductori, continuem experimentant les tend\u00e8ncies que s\u2019acceleren fortament cap a la \u201cdigitalitzaci\u00f3 de tot\u201d. Els nostres espais dom\u00e8stics i d\u2019oci; la nostra educaci\u00f3, assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i sistemes de treball s\u00f3n cada vegada m\u00e9s interfaciats, mediatitzats i confrontats en el terreny del capital.<\/p>\n

La consci\u00e8ncia \u00e9s fr\u00e0gil i fuga\u00e7; especialment en el moment actual en qu\u00e8 les nostres vides semblen cooptades per una falsa elecci\u00f3 entre una pand\u00e8mia globalitzada i els contagis de capital. Tot i aix\u00ed, el contagi i el capital, com els percentatges de clics,<\/em> s\u00f3n codependents i s\u2019estenen pels fluids dels seus hostes carnosos<\/em>. \u00c9s en aquestes operacions de segrest c\u00f2mplices on es negociaran els nostres futurs virals i humans i, de la mateixa manera, les nostres pertinences pol\u00edtiques.<\/p>\n

El que segueix \u00e9s un assaig experimental – de vegades tan \u00edntim com exploratori – en els l\u00edmits dels contagis capitals. Enmig de l\u2019enorme p\u00e8rdua de vides i mitjans de subsist\u00e8ncia ja en curs, aquest text afirma m\u00e9s interrogants que respostes tranquil\u00b7litzadores; com a tal, es pret\u00e9n com una invitaci\u00f3 a una col\u00b7laboraci\u00f3 continuada i un esfor\u00e7 com\u00fa.<\/p>\n

Trobar\u00e0s l’enlla\u00e7 al text complet al final del nostre TEXT1L1TY 1NDEX, a “Text complet 4ccess”.<\/p>\n

Uneix-te a nosaltres.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>4ccess text complet<\/u><\/strong><\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Cinthia Bodenhorst\u00a0<\/strong>\u00e9s una investigadora, escriptora i artista nascuda a l\u2019Equador, a la dubtosa meitat dels geod\u00e8sics terrestres. Treballa amb pr\u00e0ctiques comunes i readymades, i tamb\u00e9 \u00e9s una mestra ebanista. La Cinthia ara viu a Gal<\/span>\u00ed<\/span>cia, en una altra exced\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Sara Coleman\u00a0<\/strong>\u00e9s artista, dissenyadora i investigadora. Treballa com a PDI (personal docent \u00a0i investigador) a la Universitat de Vigo, contractada per la Xunta de Gal\u00edcia. El seu treball es desenvolupa a trav\u00e9s de la instal\u00b7laci\u00f3, l\u2019escultura i els procediments perform\u00e0tics, on els t\u00e8xtils son el mitj\u00e0 i la interf\u00edcie h\u00edbrida conceptual.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Prefaci Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte…<\/p>\n","protected":false},"author":2635,"featured_media":29715,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6083],"tags":[],"coauthors":[6584],"acf":[],"yoast_head":"\nRetracci\u00f3 [2\/5] – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Retracci\u00f3 [2\/5] – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Prefaci Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-11-09T05:00:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:25+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"375\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Peter Freund\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Peter Freund\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"23 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Peter Freund\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/\",\"name\":\"Retracci\u00f3 [2\/5] – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg\",\"datePublished\":\"2020-11-09T05:00:06+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:25+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg\",\"width\":600,\"height\":375},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Retracci\u00f3 [2\/5]\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d\",\"name\":\"Peter Freund\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/764ac1daaa77d50b8a1a9b272bcac05e\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Peter Freund\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/peterfreund\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Retracci\u00f3 [2\/5] – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Retracci\u00f3 [2\/5] – A*Desk","og_description":"Prefaci Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2020-11-09T05:00:06+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:25+00:00","og_image":[{"width":600,"height":375,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Peter Freund","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Peter Freund","Temps estimat de lectura":"23 minuts","Written by":"Peter Freund"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/","name":"Retracci\u00f3 [2\/5] – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg","datePublished":"2020-11-09T05:00:06+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:25+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WEEK-02_Header-Image-small.jpg","width":600,"height":375},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-2-5\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Retracci\u00f3 [2\/5]"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d","name":"Peter Freund","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/764ac1daaa77d50b8a1a9b272bcac05e","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g","caption":"Peter Freund"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/peterfreund\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29763"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2635"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29763"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29763\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30525,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29763\/revisions\/30525"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29715"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29763"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29763"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29763"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=29763"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}