{"id":30308,"date":"2020-11-23T06:00:38","date_gmt":"2020-11-23T05:00:38","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=30308"},"modified":"2023-07-09T14:34:23","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:23","slug":"retraccion-4-5","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/","title":{"rendered":"Retracci\u00f3 [4\/5]"},"content":{"rendered":"

Prefaci:<\/strong><\/p>\n

Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte general de \u201cretracci\u00f3\u201d dins i fora del context art\u00edstic des de diversos punts de vista en diversos mitjans. L\u2019edici\u00f3 s\u2019organitza tem\u00e0ticament en cinc parts setmanals, cada una introdu\u00efda per un segment d\u2019un text recorrent escrit per l\u2019editor convidat Peter Freund.<\/p>\n

Retracci\u00f3 4: Retirada<\/strong><\/p>\n

Marc Angl\u00e8s, White Cube \u2013\u00a0Black Box<\/em><\/p>\n

Estampa: Notes sobre l’Algorime<\/em><\/p>\n

Montse Carre\u00f1o i Raquel Mu\u00f1oz, A*DESK \u2013 Artificial Thinking<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Introducci\u00f3<\/strong>\u00a0(Part 4 de 5)<\/p>\n

En la mesura que l\u2019algoritme de retracci\u00f3 troba els mitjans valents per a una intervenci\u00f3 activa i productiva en raons instrumentals, ens haur\u00edem d\u2019esfor\u00e7ar al m\u00e0xim per no entusiasmar-nos. En lloc d\u2019aix\u00f2, haur\u00edem de fer una pausa per fer un balan\u00e7 d\u2019un altre factor potencialment m\u00e9s cr\u00edtic i inesperat: la seva adopci\u00f3 retirant de la passivitat i l\u2019aut\u00f2mat. Al cap i a la fi, el gest de retracci\u00f3 equival a una retirada que semblaria anatema als actuals moments urgents de fast activism<\/i> o activisme r\u00e0pid<\/span>.[1]\u00a0En aquest nivell, la retracci\u00f3 s\u2019allunya dels estimats valors de l\u2019activitat, la productivitat i l\u2019ag\u00e8ncia directa, que tant inspiren a les persones amb impulsos socials decents.<\/p>\n

Com patia de tuberculosi, Franz Kafka no podia prendre alcohol per ordre del seu metge. Aix\u00ed, tal com explica la hist\u00f2ria, va trobar-se amb un amic a un bar, va demanar una cervesa pel seu amic i va gaudir de la libaci\u00f3 a trav\u00e9s del seu amic. Per analogia, els escriptors i artistes tenen ocasionalment l\u2019experi\u00e8ncia de treballar en un projecte, quan alg\u00fa entra a la sala, es troba a prop o, fins i tot, darrere d\u2019ells i, de sobte, per b\u00e9 o per mal, la seva sensaci\u00f3 sobre l\u2019obra que es fa canvia radicalment. El visitant no ha de comprometre l’obra ni el seu productor; de fet, normalment \u00e9s millor que el visitant no ofereixi res m\u00e9s que la seva pres\u00e8ncia no reconeguda. En una l\u00ednia similar, la majoria d\u2019investigadors acad\u00e8mics d\u2019una certa edat (per no parlar del pre-covid) recordaran passar tardes satisfact\u00f2ries a la biblioteca fotocopiant cap\u00edtols de llibres i articles de revistes, tot per despr\u00e9s no llegir-ne les c\u00f2pies. La sensaci\u00f3 d\u2019acompliment que derivem d\u2019aquesta experi\u00e8ncia no prov\u00e9 de la promesa d\u2019accedir a noves idees, sin\u00f3, al contrari, del fet desconcertant que deixem que la fotocopiadora gaudeixi d\u2019aquests textos per a nosaltres. Aquests escenaris tan peculiars com no estranys exemplifiquen el fenomen de la interpassivitat, en el qual transferim el nostre gaudi a un altre que gaudeixi d\u2019una activitat per nosaltres. [2]<\/p>\n

La inversi\u00f3 de l\u2019art i la vida intel\u00b7lectual amb els valors de l\u2019activitat productiva, participativa i pr\u00e0ctica t\u00e9 una hist\u00f2ria relativament curta que inclou invencions fraseol\u00f2giques com \u201cpr\u00e0ctica art\u00edstica\u201d, \u201cpr\u00e0ctiques discursives\u201d, \u201cproducci\u00f3 cultural\u201d, \u201cproducci\u00f3 d\u2019espai, “actes de parla”, etc. A les publicacions acad\u00e8miques i culturals, es podria argumentar que el canvi coincideix precisament amb una necessitat contradict\u00f2ria de legitimar el treball intel\u00b7lectual i cultural en un moment en qu\u00e8 les seves tend\u00e8ncies professionalitzadores i pol\u00edticament ineficaces es feien vergonyosament clares per a aquells que hi treballaven. <\/span> [3] La contundent adoraci\u00f3 de l’activitat productiva, tot i que ben intencionada, porta a confondre l’art en l’art participatiu<\/i>amb la participaci\u00f3 que invoca. Clarament, per exemple, l\u2019ara cl\u00e0ssica enquesta MoMA del 1970, en qu\u00e8 els visitants eren convidats directament a \u201cvotar\u201d sobre la reelecci\u00f3 del governador de Nova York, Nelson Rockefeller (donada la seva postura sobre la guerra nord-americana contra Vietnam), no tenia cap influ\u00e8ncia en el resultat electoral real, ni tan sols un benefici p\u00fablic pol\u00edtic<\/span>.[4] En canvi, van ser les idees rebudes passivament del contexte institucional i la seva aparent exclusi\u00f3 de la pol\u00edtica del m\u00f3n real de l\u2019espai expositiu el que va donar a la pe\u00e7a dents art\u00edstiques. No s\u2019ha d\u2019oblidar que l\u2019art participatiu (juntament amb la seva “pr\u00e0ctica social”) nom\u00e9s destaca en el context de la prohibici\u00f3 fonamental a tocar, una intervenci\u00f3 f\u00edsica activa, que defineix l’art visual des del principi<\/span>.[5]\u00a0Paradoxalment, el principi de l\u2019efecte d\u2019alienaci\u00f3 brechtiana (der Verfremdungseffekt), que es diu que arreu activa el p\u00fablic pol\u00edticament deixant al descobert l\u2019aparell art\u00edstic de la il\u00b7lusi\u00f3, es basa en retirar o retractar el gaudi del p\u00fablic de l\u2019acci\u00f3 esc\u00e8nica i transferir aquesta promesa de gaudi de l\u2019espectador expectant a una ag\u00e8ncia desapareguda que s\u2019assenyala absent, negada i implicada per l\u2019espectacle dram\u00e0tic. Aquest sacrifici de gaudi habitual per trobar-se amb els seus l\u00edmits i implicacions \u00e9s precisament el que est\u00e0 en joc en la interpassivitat de la retracci\u00f3.<\/p>\n

La dimensi\u00f3 cega i generativa de l\u2019aut\u00f2mat proporciona a l\u2019acte creatiu un recurs per exercir una funci\u00f3 interpassiva. En el cas de l’art algor\u00edtmic, pot semblar que un finalment pot seure, relaxar-se i gaudir veient com la m\u00e0quina produeix quelcom meravell\u00f3s o inesperat. Per\u00f2 l\u2019aspecte interpassiu de l\u2019aut\u00f2mat funciona de manera molt diferent. En lloc d\u2019abandonar l\u2019ag\u00e8ncia subjectiva i el gaudi que l\u2019alimenta, la din\u00e0mica interpassiva transfereix la faceta vivencial m\u00e9s immediata del gaudi en l\u2019acte creatiu a un intermediari (aqu\u00ed, la m\u00e0quina) per introduir un obstacle entre l\u2019ag\u00e8ncia imaginada de la “creativitat” (\u00e9s a dir, la identitat simb\u00f2lica de l\u2019artista o de l\u2019enquestat) i el seu manifest objecte de desig. L\u2019obstacle ofereix el potencial de revelar dins de la productivitat art\u00edstica tant el seu l\u00edmit operatiu de gaudi com una posici\u00f3 d\u2019ag\u00e8ncia fora de les seves coordenades existents. Tal com ha escrit un fil\u00f2sof contemporani, “‘El geni \u00e9s la nostra vida en la mesura que no ens pertany”.<\/span>[6] Les tres entrades de Retracci\u00f3<\/i> d\u2019aquesta setmana, de maneres ben diferenciades, aprofiten les capacitats retractives i retirades de l\u2019aut\u00f2mat no nom\u00e9s per generar noves formes d\u2019art, sin\u00f3 tamb\u00e9 per tornar el gest generatiu \u201cpoc creatiu\u201d de l\u2019aut\u00f2mat i el seu potencial interpassiu cap al m\u00f3n de l\u2019art. ell mateix: els seus mecanismes, h\u00e0bits, materials i formes p\u00fabliques<\/span>.[7] El primer treball investiga la inaccessibilitat constitutiva d\u2019all\u00f2 \u201ctecnol\u00f2gic\u201d com a pont conceptual per enlla\u00e7ar la caixa negra cibern\u00e8tica i el cub blanc del m\u00f3n de l\u2019art. El segon treball presenta un conjunt d\u2019aforismes sobre el tema de l\u2019algoritme que reflecteix de manera sorprenent un estil epigram\u00e0tic dins del g\u00e8nere de declaracions liter\u00e0ries i art\u00edstiques. El tercer i \u00faltim treball utilitza els mecanismes classificatoris, normalitzadors i predictius de les tecnologies digitals actuals per aprofitar les possibilitats materials expressives latents en la publicaci\u00f3 en qu\u00e8 es publica aqu\u00ed: <\/span>A*Desk<\/em>.[8]<\/p>\n

 <\/p>\n

Notes<\/strong><\/p>\n

[1]\u00a0Aqu\u00ed, \u201cactivisme r\u00e0pid\u201d pret\u00e9n significar una postura m\u00e9s enll\u00e0 del sentit estret d\u2019una estrat\u00e8gia temporal i localista d\u2019intervenci\u00f3 pol\u00edtica basada en aliances diverses (Lauermann i Vogelpohl a Antipode<\/em>, 2019, vol. 51, n\u00famero 4). Per als nostres prop\u00f2sits, la frase fa refer\u00e8ncia a la crida a l\u2019acci\u00f3 super-egoica m\u00e9s generalitzada que promet una inversi\u00f3 satisfact\u00f2ria de la m\u00e0xima llatina \u201cQui tacet consentit\u201d (qui calla d\u00f3na consentiment<\/em>, o la seva variant, qui calla \u00e9s<\/em> c\u00f2mplice<\/em>). La crida a l\u2019acci\u00f3 t\u00e9 la presumpci\u00f3 que qui actua resisteix<\/em>.<\/p>\n

[2]\u00a0Aquests i altres exemples acompanyen la conceptualitzaci\u00f3 de la “interpassivitat”\u00a0 almenys en les dues fonts seg\u00fcents: Robert Pfaller, Interpassivity: The Aesthetics of Delegated Enjoyment<\/em> (Edimburg: Edinburgh University Press), 2017. Slavoj Zizek, “The Interpassive Subject” a How to Read Lacan<\/em> (Nova York: Norton & Company), 2006.<\/p>\n

[3] Un signe segur d\u2019aquest desenvolupament, especialment als Estats Units, \u00e9s el fet que avui no es pot imaginar obtenir suport per a una iniciativa educativa dissenyada per fomentar l\u2019aprenentatge expressat com a passiu, poc creatiu o inactiu. Com es llegeix a tot arreu als materials promocionals de la universitat, la mercaderia educativa s\u2019ha relacionat cada vegada m\u00e9s amb les promeses d\u2019experi\u00e8ncies interactives, participatives i del m\u00f3n real i, en molts casos, amb resultats d\u2019aprenentatge de \u201ccomprom\u00eds comunitari\u201d i \u201cjust\u00edcia social\u201d.
\n<\/span><\/p>\n

[4]\u00a0MoMA Poll<\/em> de Hans Haacke, que es va presentar al Museum of Modern Art de Nova York el 1970, va plantejar la seg\u00fcent pregunta, a la qual es va demanar als visitants que responguessin “s\u00ed” o “no” i deixessin les seves “paperetes” en una de les dues caixes de plexigl\u00e0s: “El fet que el governador Rockefeller no hagi denunciat la pol\u00edtica d’Indoxina del president Nixon seria un motiu perqu\u00e8 vost\u00e9 no el vot\u00e9ssiu al novembre?”<\/p>\n

[5]\u00a0Entre els exemples m\u00e9s destacats s\u2019inclouen les obres de Felix Gonzalez-Torres de 1990 Untitled<\/em> (Death by Gun<\/em>) (Sense t\u00edtol (Mort per pistola)) i 1991 Untitled (Portrait of Ross in L.A.)<\/em> (Sense t\u00edtol (Retrat de Ross a Los Angeles<\/em>)) en qu\u00e8 l\u2019espectador participa en l\u2019obra agafant-ne un element (una estampa i llaminadures), aix\u00ed com 7000 Oak Trees <\/em>(7000 Roures) (1982) de Joseph Beuys, en qu\u00e8 es van plantar arbres a tota la ciutat de Kassel, Alemanya, al mateix temps que es va retirar un per un el nombre corresponent de pedres de basalt d’una pila en plantar cada arbre.<\/p>\n

[6]\u00a0Pfaller cita aqu\u00ed a Giorgio Agamben sobre el “geni” mentre argumenta que “la condici\u00f3 m\u00e9s b\u00e0sica de la forma en l’art [\u00e9s] la possibilitat de desenvolupar una veu que provingui d’algun lloc que no sigui del propi punt de vista”. (Pfaller 101)<\/p>\n

[7]\u00a0El terme “no creatiu” \u00e9s extret de Kenneth Goldsmith, Uncreative Writing:<\/em> Managing<\/em> Language in the Digital Age<\/em>(Nova York: Columbia University Press), 2011.<\/p>\n

[8]\u00a0\u00c9s important tenir en compte que aquest projecte ressona amb les intervencions autoreflexives existents iniciades per A*Desk<\/em>, en qu\u00e8 es convida als escriptors a seleccionar, tornar a presentar i tornar a recontextualitzar articles de l’arxiu de la publicaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Marc Angl\u00e8s<\/strong><\/p>\n

White Cube \u2013\u00a0Black Box<\/em>, 2020<\/strong><\/p>\n

La veritat s\u2019amaga darrere de les aparences[1]<\/strong><\/em><\/p>\n

Les matrioixkes<\/em> s\u00f3n aquelles nines que encaixen les unes dins les altres. No existeix un n\u00famero que determini el nombre d\u2019unitats que formen la totalitat de la joguina, aix\u00ed com tampoc una est\u00e8tica \u00fanica que les defineixi. El l\u00edmit el posa l\u2019habilitat del seu autor. Aquests objectes van crear-se amb la intenci\u00f3 de visualitzar l\u2019estereotip tradicional de la dona russa i el seus valors -maternitat, fam\u00edlia, unitat-, per\u00f2 avui en dia podem trobar matrioixkes que representen, per exemple, pol\u00edtics o futbolistes. Per altra banda, en la literatura, la matrioxka<\/em> \u00e9s un recurs que consisteix en un relat contingut dins d\u2019un altre relat.<\/p>\n

En aquest sentit, els nostres aparells electr\u00f2nics funcionen com matrioixkes. La pantalla, el teclat o la carcassa del nostre ordinador s\u00f3n tan sols una primera capa que emmagatzema informaci\u00f3 i ens permet interactuar amb les peces que configuren els nostres gadgets<\/em>. Aix\u00ed doncs, nom\u00e9s prement un bot\u00f3 podem encendre el nostre ordinador, escoltar m\u00fasica o connectar-nos a Internet; per\u00f2, com treballen aquestes m\u00e0quines? Com es configuren? De quina manera compleixen les nostres ordres? Malauradament, \u00e9s dif\u00edcil saber-ho, ja que la gran majoria es presenten i actuen com caixes negres, herm\u00e8tiques i misterioses que pretenen ocultar l\u2019enigma del seu funcionament.<\/p>\n

 <\/p>\n

MAR BLAVA<\/p>\n

Las grandes profundidades del oc\u00e9ano son completamente desconocidas para nosotros. \u00bfQu\u00e9 pasa en esos abismos lejanos?[2]<\/strong><\/em><\/p>\n

En algun punt dels m\u00e9s de 800 kil\u00f2metres que conformen la costa catalana, del cap Falc\u00f3 al riu S\u00e9nia, s\u2019amaga un tresor enterrat: un cable submar\u00ed que s\u2019est\u00e9n a trav\u00e9s del mar per tot el planeta. Els seg\u00fcents par\u00e0grafs relaten les aventures de la cerca d\u2019aquesta infraestructura i com la seva ubicaci\u00f3 a l\u2019espai p\u00fablic -la platja- va obrir la possibilitat d\u2019apropar-nos a la materialitat d\u2019un medi que s\u2019ha caracteritzat per ser intangible: Internet.<\/p>\n

Seguint el curs de les concessions atorgades per la Generalitat de Catalunya per l\u2019ocupaci\u00f3 del domini p\u00fablic mar\u00edtim-terrestre durant els anys 90[3], vaig arribar a Gav\u00e0 on uns pl\u00e0nols de la empresa Telef\u00f3nica afirmaven que un reducte de la xarxa global de fibra \u00f2ptica SEA-ME-WE<\/em> \u201ctocava terra\u201d. Tanmateix, un cop a la platja, aparentment, no hi havia res. Una sensaci\u00f3 de decepci\u00f3 em va albergar. Havia imaginat una gran infraestructura capa\u00e7 de gestionar milers de peticions simult\u00e0nies, per\u00f2 tan sols vaig trobar kil\u00f2metres i kil\u00f2metres de sorra, fam\u00edlies prenent el sol i un mar blau i opac davant meu. No obstant aix\u00f2, lluny de donar-me per ven\u00e7ut i amb la confian\u00e7a que m\u2019atorgaven els pl\u00e0nols[4] de qu\u00e8 en aquell indret s\u2019amagava un tresor enterrat -les entranyes d\u2019Internet-, vaig decidir iniciar una nova aventura: cercar el cablejat el\u00e8ctric amb un detector de metalls.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019alumini resistent a l\u2019aigua, el coure o el filferro d\u2019acer trenat que, com una cuirassa protegeixen els cables submarins de les \u00e0ncores dels vaixells o de les mossegades d\u2019un taur\u00f3, van donar peu a una corografia de moviments al ritme del so del detector de metalls i el vaiv\u00e9 de les onades. En aquest sentit, la temptativa es va apropiar de la metodologia dels cercadors de metalls professionals per dotar l\u2019acci\u00f3 del m\u00e0xim rigor possible. En s\u00f3n exemple, l\u2019\u00fas d\u2019estaques de fusta i cintes vermelles que, m\u00e9s enll\u00e0 de senyalitzar un recorregut, evitaven la desorientaci\u00f3 i la possibilitat de tornar sobre els meus passos. Mentrestant, cada troballa detectada per l\u2019aparell era senyalitzada amb una X marcada a la sorra, s\u00edmbol de la localitzaci\u00f3 d\u2019un tresor enterrat, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019all\u00f2 que es considera prohibit.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Malgrat els esfor\u00e7os, la temptativa va ser feixuga i impossible d\u2019assolir. L\u2019acci\u00f3 va concloure amb una platja plena de forats, per\u00f2 sense cap cable a la vista. Tanmateix, la superf\u00edcie sorrenca plena d\u2019entrants i l\u2019experi\u00e8ncia de cercar el cable SEA-ME-WE<\/em>es van revelar com una forma de visualitzar l\u2019opacitat tecnol\u00f2gica i seguir explorant la seva estructura retroactiva. Tal com expressa Jim Hawkins al final de la novel\u00b7la L\u2019illa del tresor<\/em>, el viatge, la cerca i, en definitiva, l\u2019aventura poden convertir-se en el m\u00e8tode m\u00e9s efectiu per \u201cfer tresors\u201d. L\u2019oportunitat del record i l\u2019est\u00edmul de la novetat poden generar m\u00e9s impacte en l\u2019espectador que qualsevol descobriment que pugui ser trobat.<\/p>\n

\u201cLos lingotes de plata y las armas a\u00fan est\u00e1n, que yo sepa, donde Flint las enterr\u00f3; y por lo que a m\u00ed concierne, all\u00ed van a seguir. [\u2026] No conseguir\u00e1n hacerme volver a aquella isla maldita; pero a\u00fan en las pesadillas que a veces perturban mi sue\u00f1o oigo la marejada rompiendo contra aquellas costas, o me incorporo sobresaltado oyendo la voz del Capit\u00e1n Flint<\/em> que chilla en mis o\u00eddos: <<\u00a1Doblones! \u00a1Doblones!>>.\u201d[5]<\/p>\n

 <\/p>\n

PARET BLANCA<\/p>\n

It works like magic![6]<\/em><\/p>\n

Davant del frac\u00e0s parcial d\u2019aquesta aventura, vaig decidir situar el seu relat en un altre context amb l\u2019objectiu de seguir interrogant el black box<\/em> tecnol\u00f2gic. Les imatges de la cerca del cable SEA-ME-WE[7]<\/strong><\/em> van ser projectades a l\u2019espai expositiu mitjan\u00e7ant una pantalla formada per la uni\u00f3 de diverses safates portacables<\/em>, un material utilitzat en arquitectura per ocultar el cablejat que recorre els edificis i que filtrava la llum de projector. Si la mar i la sorra eren recursos que s\u2019utilitzaven per presentar parcialment i condicionar la nostra concepci\u00f3 de la tecnologia digital, com podien afectar els espais di\u00e0fans, polits i herm\u00e8tics del white cube<\/em> en els valors est\u00e8tics i culturals que consumim? S\u2019associen aquestes estrat\u00e8gies a la definici\u00f3 de tecnologia<\/em>?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, primer cal ressaltar la import\u00e0ncia del mar el qual durant molt de temps va ser un medi de projecci\u00f3 de poder, \u00e9s a dir, una \u201ceina\u201d pol\u00edtica i econ\u00f2mica del discurs hegem\u00f2nic. Per exemple, podem destacar el seu rol essencial en la continu\u00eftat i preservaci\u00f3 de l\u2019Imperi Rom\u00e0, les expedicions de Crist\u00f2fol Colom al servei dels Reis Cat\u00f2lics les quals pretenien establir rutes mar\u00edtimes i que van obrir cam\u00ed a la colonitzaci\u00f3 americana o el seu paper en la crisi migrat\u00f2ria contempor\u00e0nia. Aix\u00ed doncs i equiparant de nou les superf\u00edcies opaques d\u2019un env\u00e0 i el mar, s\u00f3n aquests fets als quals feia refer\u00e8ncia Brian O\u2019Doherty quan afirmava que \u201cuna vez la pared se convirti\u00f3 en una fuerza est\u00e9tica, empez\u00f3 a modificar todo lo que se colocaba sobre ella\u201d[8]?<\/p>\n

Novament, la resposta sembla apar\u00e8ixer en el cablejat el\u00e8ctric (tant de la sala expositiva com dels aparells electr\u00f2nics), ent\u00e8s com un element que s\u2019intenta ocultar per no contaminar visualment l\u2019obra, l\u2019espai o la pr\u00f2pia funcionalitat de la m\u00e0quina. Aix\u00ed doncs, aquest pot esdevenir un protagonista capa\u00e7 d\u2019equiparar el mar amb la superf\u00edcie llisa, opaca i uniforme que impera en les parets del white cube<\/em>. El cable \u00e9s indispensable, necessari per encendre els llums de la sala o el nostre ordinador, \u00e9s part de l\u2019engranatge que s\u2019activa quan formulem una petici\u00f3. No obstant aix\u00f2, el discurs hegem\u00f2nic el relega a la foscor, l\u2019oculta condicionant la comprensi\u00f3 integral del dispositiu per part de l\u2019espectador.<\/p>\n

En aquest sentit, si l\u2019aventura de la cerca del cablejat submar\u00ed pel territori catal\u00e0 m\u2019havia ajudat a visualitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una concepci\u00f3 parcial d\u2019Internet, el white cube<\/em> a trav\u00e9s de les seves tecnologies expositives actuava de la mateixa manera: promovent una visi\u00f3 parcial, un comportament concret, un acc\u00e9s incomplet i una interacci\u00f3 unidireccional a trav\u00e9s del seu espai i del seu contingut. Senzillament es tracta d\u2019una altra tecnologia discursiva que no est\u00e0 al meu servei, sin\u00f3 que jo estic al seu: all\u00f2 tecnol\u00f2gic va m\u00e9s enll\u00e0 del que creiem.<\/p>\n

Finalment, la imatge de la matrioixka que obria el text \u00e9s la que ens permet repensar el concepte de tecnologia<\/em> i posar en relleu l\u2019aspecte retroactiu de la seva contemporane\u00eftat. En la societat actual -en qu\u00e8 l\u2019absorci\u00f3 constant del capital \u00e9s un element cabdal- qualsevol dispositiu (ja sigui un ordinador, una imatge, les paraules o un espai) funciona de forma permanent com a tecnologia <\/em>i entre tecnologies discursives<\/em>, \u00e9s a dir, d\u2019una caixa a l\u2019altra, d\u2019un context tancat a un altre similar. En aquest sentit, la tecnologia es converteix en una espasa de doble fil que ens permet realitzar els nostres desitjos o tasques, per\u00f2 tamb\u00e9 refor\u00e7a una visi\u00f3 particular, una manera de fer, la ideologia d\u2019un discurs hegem\u00f2nic.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el motiu pel qual les matrioixkes mai van ser meres joguines, sin\u00f3 que vinculaven els valors de maternitat, fam\u00edlia i protecci\u00f3 al rol que es volia concebre de la dona; es tractava, altre cop, de relats continguts dins d\u2019un altre relat. Per altra banda, l\u2019\u00fas de la tecnologia a favor del discurs hegem\u00f2nic no ha deixat de cr\u00e9ixer. Si el l\u00edmit i l\u2019aparen\u00e7a de les construccions en forma de matrioixka depenien de la intenci\u00f3 del seu autor, l\u2019efic\u00e0cia expansiva, intencionada i infinita del capital \u00e9s indiscutible. Es tracta, doncs, del joc de matrioixkes m\u00e9s extens, complet i imparable en el qual juguem sense consentiment ni consci\u00e8ncia individual o col\u00b7lectiva. En totes les facetes de la nostra vida quotidiana se\u2019ns revela una estructura social de matrioixkes o contextos tecnol\u00f2gics que determinen els nostres comportaments. Si el white cube<\/em>, aquell indret reservat a la reflexi\u00f3 contempor\u00e0nia, ha acabat esdevenint part d\u2019aquest engranatge de control, podem pensar en un espai, un objecte o una paraula sense protocols d\u2019\u00fas?<\/p>\n

[1] Proverbi rus extret de l\u2019exposici\u00f3: Matrioska: No es un simple juguete<\/em>. Realitzada al Museu d\u2019Arts \u00a0Decoratives de Moscou. Juny del 2015.<\/p>\n

[2] Verne, J. (2019). Veinte mil leguas de viaje submarino<\/em>. M\u00e8xic: RBA. p. 15.<\/p>\n

[3] D\u00e8cada de l\u2019arribada de l\u2019acc\u00e9s a Internet a Espanya.<\/p>\n

[4] Departamento de Ingenier\u00eda. Comunicaciones Internacionales Telef\u00f3nica de Espa\u00f1a S.A. (1994). Proyecto para la realizaci\u00f3n de los trabajos en playa de los sistemas de comunicaci\u00f3n por cable submarino denominados PENBAL V. <\/em>Espanya: Telef\u00f3nica.<\/p>\n

[5] Stevenson, R. L. (1994). La isla del tesoro<\/em>. Espanya: C\u00edrculo de Lectores. p. 261.<\/p>\n

[6] Jobs, S. (2007). Apple reinvents the Phone with iPhone<\/em> [Presentaci\u00f3]. Estats Units: Apple Inc. Recuperat de: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=y0fzk6oRzPM<\/a>. [Data de consulta: 16\/8\/2020].<\/p>\n

[7] Enlla\u00e7 a la instal\u00b7laci\u00f3 audiovisual SEA-ME-WE<\/em>: https:\/\/youtu.be\/ymreGROuBVY.<\/p>\n

[8] O\u2019Doherty, B. (2011). Dentro del cubo blanco: la ideolog\u00eda del espacio expositivo<\/em>. Espanya: Centro de Documentaci\u00f3n y Estudios Avanzados de Art Contempor\u00e1neo. p. 35.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Marc Angl\u00e8s<\/strong> \u00a0(St. Andreu de la Barca, 1993)\u00a0\u00e9s un incr\u00e8dul que persegueix ser creient. La seva pr\u00e0ctica art\u00edstica i les seves investigacions doctorals el porten a \u201cpalpar\u201d les entranyes dels aparells electr\u00f2nics amb l\u2019objectiu d\u2019entendre la t\u00e8cnica d\u2019una religi\u00f3 contempor\u00e0nia: la tecnologia. Aquests actes considerats impurs activen un binomi de m\u00faltiples direccions, de llums i ombres, que obre una ferida lateral capa\u00e7 de respondre preguntes, per\u00f2 tamb\u00e9 articular-ne de noves que impulsen permanentment els seus projectes i la seva fe.<\/p>\n

 <\/p>\n

ESTAMPA<\/strong><\/p>\n

NOTES SOBRE L’ALGORITME*<\/strong><\/p>\n

L\u2019algoritme. Com funciona!
\nL\u2019algoritme. Dos cops em dir\u00e0: “No s\u2019ha de creure massa”.
\nL\u2019algoritme. Merda de l\u2019ordinador.
\nL\u2019algoritme. Un ordenador amb una pel\u00b7l\u00edcula de butxaca!
\nL\u2019algoritme. \u00c9s el que tu no has d\u2019esperar.
\nL\u2019algoritme. En expressions, etc\u00e8tera.
\nL\u2019algoritme. Res d\u2019art. Es diu a si mateix.
\nL\u2019algoritme. Les pel\u00b7l\u00edcules no saben el que no pots llegir.
\nL\u2019algoritme. El que no has de posar mai a sobre \u00e9s el teu.
\nL\u2019algoritme. La seva veu es buida d\u2019estupor.
\nL\u2019algoritme. Tancat, es tracta del que es fa quan es pren i es fa.
\nL\u2019algoritme. \u00c9s l\u2019home que veus.
\nL\u2019algoritme. (No el deixo).
\nL\u2019algoritme. No pot ser capa\u00e7 de fer creure.
\nL\u2019algoritme. No \u00e9s ni un ull.
\nL\u2019algoritme. T\u00e8cniques sobre els temes produ\u00efts per un router<\/em> d’imatges: no t\u00e9 nom ni verb.
\nL\u2019algoritme. La idea, l’operador, l’objectivitat, que ha de posar en marxa tots els circuits de control … Quants plans!
\nL\u2019algoritme. En lloc de ser capa\u00e7 de parlar.
\nL\u2019algoritme. Es podria posar d’un costat.
\nL\u2019algoritme. Els jocs et processaran.
\nL\u2019algoritme. Controlem la imatge, el truc i l’entreteniment.
\nL\u2019algoritme. “\u00a1Soc una part de la gent!”<\/p>\n

*<\/p>\n

L\u2019algoritme: “No cal parlar de les m\u00e0quines “(no cal parlar de les m\u00e0quines).
\nL\u2019algoritme: no la paraula.
\nL\u2019algoritme: a les dades no els agrada dir res.
\nL\u2019algoritme: el que s\u2019amaga \u00e9s el n\u00famero del software<\/em>, el p\u00f2quer de la veu.
\nL\u2019algoritme: “El que es mou per tots”, pot ser el responsable d\u2019una “car\u00e8ncia” (sic<\/em>) o d\u2019un acte de viol\u00e8ncia.
\nL\u2019algoritme: “Els jocs d\u2019art” es produeixen a s\u00ed mateixos.
\nL\u2019algoritme: l\u2019ordinador es posa a prova.
\nL\u2019algoritme: “Aprendre” significa “No”.
\nL\u2019algoritme: “Soc una persona”.
\nL\u2019algoritme: “La pantalla del meu cervell”.
\nL\u2019algoritme: “Soc bon compositor”: les fotos dels seus ulls s\u00f3n id\u00e8ntiques i el seu significat \u00e9s molt m\u00e9s correcte.
\nL\u2019algoritme: ” Els bits i la vida, el codi secret<\/em> de la comunicaci\u00f3, de la feina, de la feina i de la tecnologia.
\nL\u2019algoritme: si es prefereix mentir, no es fingeix utilitzar.
\nL\u2019algoritme: el “joc” no requereix cap informaci\u00f3.
\nL\u2019algoritme: L\u2019error no \u00e9s un simple error.
\nL\u2019algoritme: no ho ha volgut ni ho ha fet.<\/p>\n

*<\/p>\n

L\u2019algoritme, la clau de la clau de el cervell, el silenci, el soroll de la clau, el silenci de la clau.
\nL\u2019algoritme \u00e9s capa\u00e7 d’endevinar, no de percebre.
\nL\u2019algoritme del ordenador, una pel\u00b7l\u00edcula de la meva vida.
\nL\u2019algoritme dels programes de programaci\u00f3 pot ser un producte dels seus programes.
\nL\u2019algoritme es posa el dit.
\nL\u2019algoritme ha d\u2019estar preparat perqu\u00e8 un nombre de persones puguin ser realment v\u00edctimes.
\nL\u2019algoritme de Facebook \u00e9s el que se\u2019n diu MOL\u00c8STIA.
\nL\u2019algoritme de los ordenadores t\u00e9 el seu propi ritme.
\nL\u2019algoritme de los ordenadores es converteix en un mitj\u00e0 calent.
\nL\u2019algoritme no \u00e9s teatral ni realista.
\nL\u2019algoritme, el teatre, quan est\u00e0 escrit, no \u00e9s de cap color, \u00e9s el que li falta a la barreja dels colors.
\nL\u2019algoritme, art abstracte, de la realitat.
\nL\u2019algoritme est\u00e0 disposat a complir i a no fer res.
\nL\u2019algoritme consisteix a codificar les lleis de joc.
\nL\u2019algoritme, art de m\u00e0gia, \u00e9s un instrument i una arma: la que s\u2019obt\u00e9, la que se li imposa.<\/p>\n

*<\/p>\n

Els algoritmes que no es comuniquen en el m\u00f3n de la realitat, es comuniquen amb la realitat.
\nEls algoritmes solen fer experiments amb missatges i de vegades amb veu baixa.
\nEls algoritmes de correu estan drets, en una mena de visor.
\nEls algoritmes han arribat f\u00e0cilment al poder de la c\u00e0mera.
\nEls algoritmes s\u00f3n all\u00e0 en els detalls de les coses.
\nEls algoritmes, per descomptat, no poden representar l’art.
\nEls algoritmes que els has fet dir no s\u00f3n el que tu els has fet.
\nEls algoritmes, com les imatges, tenen poc de real.
\nEls algoritmes, les lleis, les paraules, els objectes parcials, les persones i les persones parcials i les persones concretes en els models reals.
\nEls algoritmes, que se’ls permet als algoritmes, se’ls permet que se’ls permeti que se’ls faci el que els agrada.
\nEls algoritmes poden tamb\u00e9 ser simples experts.<\/p>\n

*<\/p>\n

L\u2019algoritme \u00e9s una extensi\u00f3 del teu punctum<\/em>.
\nL\u2019algoritme \u00e9s una pr\u00f2tesis, una pr\u00f2tesis, un canal de la imatge.
\nL\u2019algoritme \u00e9s en va.
\nL\u2019algoritme \u00e9s simplement el contrari al jo.
\nL\u2019algoritme \u00e9s el que s\u2019espera que sigui el que s\u2019espera.
\nL\u2019algoritme \u00e9s capa\u00e7 de fer la paraula.
\nL\u2019algoritme \u00e9s un joc d\u2019actors.
\nL\u2019algoritme \u00e9s un exemple de tu.
\nL\u2019algoritme \u00e9s un model diferent de el “desig” o de l ‘ “amor” o del “jo”.
\nL\u2019algoritme \u00e9s un joc de paraules, de paraules, de paraules i de paraules.
\nL\u2019algoritme \u00e9s un actor que es fa amb les paraules i les imatges. (De l’actor).
\nL’algoritme \u00e9s l’home, \u00e9s l’ull. La seva cara exigeix \u200b\u200bque les coses es converteixin en carn.
\nL’algoritme \u00e9s el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, etc\u00e8tera.
\nL’algoritme \u00e9s una subst\u00e0ncia buida, no pot ser que sigui de deb\u00f2.
\nL’algoritme \u00e9s el que es torna pura il\u00b7lusi\u00f3. La seva veu no consisteix a creure.
\nL’algoritme \u00e9s nom\u00e9s un gest pol\u00edtic, fins i tot una invitaci\u00f3 de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

*<\/p>\n

Algoritme: es fa realitat i es repeteix amb tot el que es fa i es repeteix
\nAlgoritme: en tots els cantons i en l’aire.
\nAlgoritme: l’\u00fanic ull que emet.
\nAlgoritme: els llavis de l’actor es mouen de forma \u00f2ptica.
\nAlgoritme: “El cos hum\u00e0” \u00e9s una m\u00e0quina per a la m\u00e0quina, per al cos, per l’ordinador.
\nAlgoritme: “L’home que s’ha tornat boig, que no s’ha tornat boig, que no s’ha tornat boig”.
\nAlgoritme: “L’home que s’ha convertit en el seu creador, que s’ha convertit en el seu creador, que s’ha convertit en el seu creador, que s’ha convertit en el seu creador, que ha estat creat per ser creador”.
\nAlgoritme: el moviment d’un somriure, el d’un dit, el crit.
\nAlgoritme: de cada m\u00e0, de cada peu del seu cap.
\nAlgoritme: les paraules que no s\u00f3n m\u00e9s que paraules.
\nAlgoritme: “S’ha de tenir un ull per poder parlar”.
\nAlgoritme: la vida \u00e9s una unitat de significaci\u00f3.
\nAlgoritme: el que es juga entre la imatge i la imatge.
\nAlgoritme: “Un simple raig de llum” que es movia.
\nAlgoritme: l’art pot ser opac, opac i opac.
\nAlgoritme: a la boca, la cara del lluitador que s’amaga, i el rostre de la seva v\u00edctima.
\nAlgoritme: les coses s\u00f3n perfectes i l’\u00e9sser viu, es fa alguna cosa.
\nAlgoritme: un gest de prestidigitaci\u00f3, una veu que no es repeteix, no es repeteix, sin\u00f3 que, per contra, pot donar forma.
\nAlgoritme: la “libido t\u00e8cnica” de la seva reproducci\u00f3;<\/p>\n

*<\/p>\n

Als algoritmes que no han d’anar per all\u00e0.
\nAls algoritmes se’ls repeteix les lleis de la natura.
\nAls algoritmes els correspon, les regles de els algoritmes, les regles de la societat, les regles de la seva organitzaci\u00f3, les seves aplicacions, els codis de la informaci\u00f3.
\nAls algoritmes dels algoritmes, el m\u00f3n virtual s’est\u00e0 convertint en un sistema operatiu que es basa en el mateix conjunt de les persones.
\nAls algoritmes d’una pel\u00b7l\u00edcula en forma de graf i d’al\u00b7legoria.
\nAls algoritmes que es creuen en aquesta situaci\u00f3, se’ls ofereix tot com si se’ls digu\u00e9s que no fossin de cap manera possibles.
\nAls algoritmes dels ordinadors no els agrada que hagis de preguntar-te.
\nAls algoritmes, no els escolten.
\nAls algoritmes de MOL\u00c8STIA els agrada que els algoritmes de MOL\u00c8STIA siguin el que els algoritmes de MOL\u00c8STIA.
\nAls algoritmes de la veritat no els agraden les dades.
\nAls algoritmes se’ls ensenya que no se’ls ensenya res.<\/p>\n

 <\/p>\n

* Aquests aforismes s’han generat amb una xarxa neuronal d’aprenentatge profund entrenada pel col\u00b7lectiu estampa amb textos sobre pol\u00edtica, filosofia, art, ci\u00e8ncia i tecnologia, aix\u00ed com novel\u00b7les de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 d’autors de diferents \u00e8poques. Aquest entrenament s’ha refinat amb el llibre Notes sobre el cinemat\u00f2graf<\/em> de Robert Bresson, amb l’objectiu d’ensenyar la xarxa neuronal a escriure aforismes. Per a la generaci\u00f3 de textos s’ha fet servir la paraula “algoritme” com a peu for\u00e7at. Un cop generats, Estampa ha fet una selecci\u00f3 dels aforismes m\u00e9s significatius.<\/p>\n

 <\/p>\n

Statement<\/strong><\/p>\n

Les xarxes neuronals de generaci\u00f3 de text normalment operen al m\u00f3n del monitoratge; rastregen, emmagatzemen (big data) i automatitzen converses (chatbot). Davant d’aquest escenari cal reivindicar tot all\u00f2 que s’escapa de la norma, apropiar-se de la met\u00e0fora de l’aprenentatge, i proposar una pedagogia cr\u00edtica d’aquestes tecnologies. Busquem una intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial no mim\u00e8tica que provoqui relacions inesperades i generi nous camps sem\u00e0ntics. Treure-les de context i experimentar amb elles \u00e9s tamb\u00e9 visibilitzar els seus mecanismes, una estrat\u00e8gia projectiva en el qual la xarxa ens parla de si mateixa, del que ha apr\u00e8s i de com ho ha apr\u00e8s.<\/p>\n

ESTAMPA.\u00a0<\/strong>Col\u00b7lectiu de realitzadors, programadors i investigadors que treballen en els \u00e0mbits de l’audiovisual experimental i els entorns digitals. La seva pr\u00e0ctica es basa en una aproximaci\u00f3 cr\u00edtica i arqueol\u00f2gica a les tecnologies audiovisuals. Han realitzat diferents projectes sobre les eines d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i les seves ideologies: El mal alumne. Pedagogia cr\u00edtica per intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials (2017-2018, La Capella-Barcelona Producci\u00f3), Espais latents. Imaginaciones maqu\u00ednicas<\/em> (2018), Deep Blue Rhapsody. Pedrals vs. El mal alumne<\/em> (Kosmopolis 2019, guanyador de el Premi Lletra 2019), M‘has parlat i t’he dit que et vaig dir que no et digui<\/em> (amb Irene Sol\u00e0, SWAB 2019), Estrafet. Eloq\u00fc\u00e8ncia i polifonia per a xarxes neuronals<\/em> (2019), Auspicios<\/em> (2019, Unzip) o Qu\u00e8 \u00e9s el que veus, Yolo9000?<\/em>(2019, Soy C\u00e1mara-CCCB). Estampa s\u00f3n Marcel Pi\u00e9, Roc Albalat, Pau Artigas, Marc Padr\u00f3 i Daniel Pitarch.<\/p>\n

 <\/p>\n

Montse Carre\u00f1o + Raquel Mu\u00f1oz<\/strong><\/p>\n

A*Desk – Artificial Thinking<\/em><\/a>, 2020<\/p>\n

Webpage [enlla\u00e7 web en el t\u00edtol]<\/p>\n

Descodificaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 de la web A*DESK Critical Thinking (secci\u00f3\u00a0Magazine<\/em>) mitjan\u00e7ant intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial de reconeixement visual i an\u00e0lisi de text.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Statement:<\/strong><\/p>\n

Revisem les obsessions de la mem\u00f2ria de A*DESK i el seu gran arxiu digital d’imatges i de terminologia espec\u00edfica. Les coordenades del projecte s’estableixen com el playgroundde maquin\u00e0ries ling\u00fc\u00edstiques digitals, que obtenen les paraules clau amb la voluntat d’organitzar els fluids sem\u00e0ntics mitjan\u00e7ant camps de relacions. Segueix una l\u00f2gica de regles m\u00ednimes que recorda les din\u00e0miques de restricci\u00f3 acte-imposada d’Oulipo<\/em>.<\/p>\n

El principal motor \u00e9s un joc de paraules ic\u00f2nic-textual mort\u00edfer, basat en el pensament artificial i la interacci\u00f3 humana. A partir de la descripci\u00f3 d’algunes imatges amb programari de reconeixement visual deriva una frase senzilla, una esp\u00e8cie de reflexos especulars sense sentit clar. L’aprenentatge autom\u00e0tic presa el control i introdueix tensions conceptuals. Seguint els par\u00e0metres marcats, la seva estranyesa resideix a generar un fil improvisat de frases, m\u00faltiples re-creacions i dobles lectures.<\/p>\n

En l’era digital, entusiasmats per la l\u00f2gica d’agents no-humans, els algorismes i el deeplearning, la composici\u00f3 humana pot derivar en un m\u00f3n reordenat, d’escriptura no-creativa i pura estupidesa autom\u00e0tica.<\/p>\n

Powered by A*DESK<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Prefaci: Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte…<\/p>\n","protected":false},"author":2635,"featured_media":30321,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6083],"tags":[],"coauthors":[6584],"acf":[],"yoast_head":"\nRetracci\u00f3 [4\/5] – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Retracci\u00f3 [4\/5] – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Prefaci: Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-11-23T05:00:38+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:23+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1465\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"952\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Peter Freund\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Peter Freund\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"28 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Peter Freund\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/\",\"name\":\"Retracci\u00f3 [4\/5] – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg\",\"datePublished\":\"2020-11-23T05:00:38+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:23+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg\",\"width\":1465,\"height\":952},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Retracci\u00f3 [4\/5]\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d\",\"name\":\"Peter Freund\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/764ac1daaa77d50b8a1a9b272bcac05e\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Peter Freund\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/peterfreund\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Retracci\u00f3 [4\/5] – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Retracci\u00f3 [4\/5] – A*Desk","og_description":"Prefaci: Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que interpreten un concepte...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2020-11-23T05:00:38+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:23+00:00","og_image":[{"width":1465,"height":952,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Peter Freund","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Peter Freund","Temps estimat de lectura":"28 minuts","Written by":"Peter Freund"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/","name":"Retracci\u00f3 [4\/5] – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg","datePublished":"2020-11-23T05:00:38+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:23+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Header_Image_04.jpg","width":1465,"height":952},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccion-4-5\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Retracci\u00f3 [4\/5]"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6ed2602a22d04ec9de5eadade3e9a67d","name":"Peter Freund","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/764ac1daaa77d50b8a1a9b272bcac05e","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/422a2c2ba04ada102f21d0352f7971a2?s=96&d=mm&r=g","caption":"Peter Freund"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/peterfreund\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30308"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2635"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30308"}],"version-history":[{"count":29,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30308\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30755,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30308\/revisions\/30755"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30308"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=30308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}