{"id":30471,"date":"2020-11-30T06:00:13","date_gmt":"2020-11-30T05:00:13","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=30471"},"modified":"2023-07-09T14:34:22","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:22","slug":"retraccio-5-5","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/retraccio-5-5\/","title":{"rendered":"Retracci\u00f3 [5\/5]"},"content":{"rendered":"

Prefaci<\/strong><\/p>\n

Publicada en el context de la \u201cvida retractada\u201d sota les condicions de la pand\u00e8mia\u00a0<\/span>actual, l\u2019edici\u00f3 de novembre d\u2019A*Desk presenta el treball de vint contribu\u00efdors que\u00a0<\/span>interpreten un concepte general de \u201cretracci\u00f3\u201d dins i fora del context art\u00edstic des de\u00a0<\/span>diversos punts de vista en diversos mitjans. L\u2019edici\u00f3 s\u2019organitza tem\u00e0ticament en cinc\u00a0<\/span>parts setmanals, cada una introdu\u00efda per un segment d\u2019un text recorrent escrit per\u00a0<\/span>l\u2019editor convidat Peter Freund.<\/span><\/p>\n

Retracci\u00f3 5: Copy\/Right <\/strong><\/p>\n

Mireia c. Saladrigues, A close-up view of <\/em>video 360_0333 from <\/em>Virtual Tour<\/p>\n

Carlos Miguel S\u00e1nchez, CMS Foundation: \u00a1\u00a1SPAM!!<\/em><\/p>\n

Vitor Magalh\u00e3es: La chambre dans la r\u00e9gion centrale.<\/em>\u00a0On s’incorre, entre altres aspectes, en l’espai imaginari apla\u00e7at, (sub)fragmentat<\/p>\n

Eva S\u00f2ria: La Llei de Propietat Intel\u00b7lectual i l’Art Conceptual\u00a0<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Introducci\u00f3<\/strong>\u00a0(Part 5 de 5)<\/p>\n

Hi ha alguna cosa radicalment peculiar en la banal imatge decorativa d\u2019una flor que, rarament contemplada, penja a la paret d\u2019una casa o lloc de treball ordinaris. La seva superf\u00edcie plana bidimensional est\u00e0 totalment en desacord amb la seva refer\u00e8ncia tridimensional. A la famosa inscripci\u00f3 surrealista, “Ceci n’est pas une pipe”, el commutador ceci<\/i>presenta no nom\u00e9s un joc intel\u00b7ligent “vinculat al context” que invoca i resol una paradoxa, sin\u00f3 que el punter ambigu reflecteix una contradicci\u00f3 dimensional a la imatge com tal<\/span>.[1] El problema del quadre floral, que mai no provoca cap mol\u00e8stia al transe\u00fcnt, reflecteix el car\u00e0cter irreconciliable de la realitat dividida entre el seu significat<\/i> i el seu \u00e9sser<\/i>. Nom\u00e9s des d\u2019aquesta divisi\u00f3, que es troba fins i tot en les imatges m\u00e9s quotidianes, podem plantejar, en \u00faltima inst\u00e0ncia<\/span>, la principal q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica de la retracci\u00f3<\/i> i el projecte d\u2019un art retractiu<\/i>.<\/b><\/span><\/p>\n

Abans d’avan\u00e7ar m\u00e9s, haur\u00edem de distingir el que es tracta aqu\u00ed des de dues l\u00ednies de pensament ben establertes. La primera: ja sigui anal\u00f2gica o digital o fins i tot mental, la imatge ha de recolzar-se en un substrat material per a tallar posteriorment un signe de la seva materialitat que problematitzi la puresa del seu missatge. Es pot discutir que la imatge no comen\u00e7a com a substrat material, en canvi, \u00e9s a l’inrev\u00e9s: la imatge \u00e9s un signe que es marca retroactivament com a objecte material, una significaci\u00f3 secund\u00e0ria que emmarca o racionalitza la imatge<\/span>.[2]\u00a0La segona l\u00ednia de pensament, que es preocupa per la decad\u00e8ncia de l’aura <\/i>i la seva resurrecci\u00f3, se centra en la problem\u00e0tica de l’original <\/i>i la reproducci\u00f3<\/i>. La q\u00fcesti\u00f3 es dirigeix \u200b\u200baqu\u00ed a un original que es reprodueix en c\u00f2pies (que simult\u00e0niament disseminen, degraden i amplien la funci\u00f3 de la imatge) o a una c\u00f2pia totalment alliberada de qualsevol original i que circula en una economia abstracta de relacions d\u2019intercanvi semi\u00f2tic.[3] D\u2019una banda, el fals, el knock-off<\/em>, l\u2019impostor i el doble presenten, tots, les variacions de la c\u00f2pia, denunciats per reclamar o restablir l\u2019originalitat i l\u2019auto-possessi\u00f3 de l\u2019original. D\u2019altra banda, el simulacre que aquestes reproduccions encarnen marca l\u2019alliberament de la c\u00f2pia en una vida pr\u00f2pia i original.<\/b><\/span><\/p>\n

Per contra, ara estem parlant d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 que se superposa a les dues l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3, per\u00f2 que \u00e9s diferent d’aquestes. Estem plantejant una concepci\u00f3 en qu\u00e8 alguna cosa ja \u00e9s una c\u00f2pia d\u2019ella mateixa<\/i>. La q\u00fcesti\u00f3 de la c\u00f2pia o de l\u2019apropiaci\u00f3 aqu\u00ed es transforma en una problem\u00e0tica d’auto-apropiaci\u00f3<\/i>. En ella, la imatge encarna un dilema asim\u00e8tric en qu\u00e8 significa alguna cosa o no existeix del tot\u00a0<\/span>[4] No trobem aqu\u00ed la conviv\u00e8ncia acollidora de la vella parella “aparen\u00e7a i realitat”, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una situaci\u00f3 en qu\u00e8 la imatge es veu obligada de jure <\/i>a imitar-se presentant la seva identitat (el seu \u00e9sser<\/i>) en una c\u00f2pia d’ella mateixa. Com a resultat, la imatge mant\u00e9 en la seva dimensi\u00f3 com a c\u00f2pia<\/i> un rastre del seu propi \u00e9sser perdut. Aix\u00f2 \u00e9s cert fins i tot quan la imatge plana, des de la decoraci\u00f3 estampada fins a l’abstracci\u00f3 formal, s’esfor\u00e7a per deixar-se passar per aspecte pur o per objecte pur<\/span>.[5]\u00a0A difer\u00e8ncia del car\u00e0cter expansiu de la reproducci\u00f3, aquesta auto-imitaci\u00f3 es retracta en una \u00fanica forma inextricable.<\/b><\/span><\/p>\n

Des d\u2019aquest punt de vista, la c\u00f2pia desafia l\u2019auto-possessi\u00f3 de la imatge \u2013o fins i tot de l\u2019objecte\u2013 o, fem un pas m\u00e9s, fins i tot del subjecte. D’aquesta manera, la c\u00f2pia s’enfronta a la q\u00fcesti\u00f3 central de la propietat<\/i>, no perqu\u00e8 la c\u00f2pia amenaci amb transgredir la llei, sin\u00f3 perqu\u00e8 la c\u00f2pia encarna exactament la llei<\/i>. Hem de passar aqu\u00ed d\u2019un marc de reproducci\u00f3<\/i> a un marc de repetici\u00f3<\/i>. La imatge s\u2019esfor\u00e7a per tapar el forat que simult\u00e0niament crea (per exemple, els forats de refer\u00e8ncia, d\u2019ornamentaci\u00f3, d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3) mentre el seu frac\u00e0s l\u2019obliga a repetir, \u00e9s a dir, a copiar-se de nou<\/span>.[6]\u00a0Aquesta repetici\u00f3 intr\u00ednseca a la llei de la c\u00f2pia mostra el seu enredament en la din\u00e0mica del gaudi (en el sentit psicoanal\u00edtic), la forma en qu\u00e8 el car\u00e0cter satisfactori de la imatge deixa pas a una insatisfacci\u00f3 que no pot superar completament. Precisament en els moments de la seva repetici\u00f3, la imatge s’allibera de la propietat d\u2019una visi\u00f3 particularista (punts de vista, expressions i estils, objectes d\u2019art, ouvres<\/em> i moviments art\u00edstics, mercats d\u2019art i col\u00b7leccions) i entra en la universalitat de la estructura auto-subversiva de la c\u00f2pia. Aqu\u00ed podem arriscar-nos a plantejar una q\u00fcesti\u00f3 leg\u00edtima amb la qual podr\u00edem establir el quid de la retracci\u00f3<\/i>: les imatges i les seves tecnologies que impregnen el nostre m\u00f3n actual, que mai compleixen les seves promeses i que ens despullen de l\u2019estabilitat de les nostres anhelades identitats, com podrien aquestes imatges repetitives, aquestes “m\u00e0quines de c\u00f2pia”, precisament en les seves ambicions fallides, convertir-se en la base d’un projecte col\u00b7lectiu dins d’una pol\u00edtica emancipadora? Com es podria formar una pol\u00edtica assemble\u00e0ria no sobre la imatge de l’agregaci\u00f3 i inclusi\u00f3 d\u2019elements marginats, sin\u00f3 sobre la manca estructural del tot incl\u00f2s, el forat central en el conjunt, el no-tot <\/i>de totes les totalitats que instiga i mant\u00e9 viu el moviment d’un objectiu emancipador?<\/b><\/span><\/p>\n

Aquesta \u00faltima entrega de Retracci\u00f3 presenta quatre obres. La primera investiga la realitat de la presentaci\u00f3 virtual de l\u2019exposici\u00f3 amb tecnologia de v\u00eddeo de 360 \u200b\u200bgraus i considera les difer\u00e8ncies, les p\u00e8rdues i els guanys avan\u00e7ats per all\u00f2 virtual sobre all\u00f2 real. El projecte tra\u00e7a a fons el teixit connectiu entre all\u00f2 virtual i all\u00f2 real com a superf\u00edcie, en el qual, com la banda de M\u00f6bius o l\u2019ampolla de Klein, un no es pot orientar simplement des del punt de vista del comportament de l\u2019espectador ortodox. La segona entrada introdueix una fundaci\u00f3 art\u00edstica a gran escala en un projecte de net art que retracta i desenvolupa les pretensions fonamentals de les exposicions d\u2019art a les plataformes d\u2019Internet. La tercera entrada presenta un text epigram\u00e0tic inspirat en dues obres can\u00f2niques de pel\u00b7l\u00edcules experimentals en qu\u00e8 l\u2019aparell de gravaci\u00f3 amplia significativament el marc de visi\u00f3 per a despr\u00e9s, paradoxalment, retractar la visi\u00f3 de la realitat en una visi\u00f3 que transcendeix l\u2019espectador cinematogr\u00e0fic. L\u2019\u00faltima entrada, escrita per un advocat i historiador de l\u2019art, analitza la hist\u00f2ria, la complexitat i les contradiccions de la legislaci\u00f3 vigent sobre drets d\u2019autor i els drets de propietat intel\u00b7lectual en relaci\u00f3 amb l\u2019art, suggerint les formes en qu\u00e8 el sistema legal es queda enrere no nom\u00e9s de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la intenci\u00f3 expressa de la llei de propietat intel\u00b7lectual.<\/b><\/span><\/p>\n

Peter Freund<\/p>\n

Notes<\/strong><\/p>\n

[1]\u00a0El commutador<\/i> gramatical, descrit cl\u00e0ssicament pel ling\u00fcista Roman Jakobsen, planteja el problema de la divisi\u00f3 entre enunciat<\/i> i enunciat<\/i>, entre el que es diu i l’acte de dir-ho. L’exemple t\u00edpicament invocat del canvi de “jo” confon estructuralment els temes gramaticals i parlants, en qu\u00e8 la refer\u00e8ncia del primer invoca i oclou la pres\u00e8ncia del segon. Malgrat les interpretacions habituals, la “ceci” de la pintura de Ren\u00e9 Magritte de 1929 La tra\u00efci\u00f3 de les imatges<\/i> no resol el conflicte que planteja, sin\u00f3 que ho exposa al referir-se de manera impossible tant a la superf\u00edcie com a la refer\u00e8ncia de la imatge. El problema aqu\u00ed ens remet a la segona entrega del projecte actual, Retracci\u00f3 2: El problema de la parada<\/i>.<\/span><\/p>\n

[2]\u00a0Algunes refer\u00e8ncies conegudes del segle XX: la m\u00e0xima de Marshall McLuhan “El mitj\u00e0 \u00e9s el missatge” de Understanding Media: The Extensions of Man<\/i> (Toronto: McGraw Hill), 1964. El concepte d'”ull kino” de Dziga Vertov que amplia el sensori hum\u00e0; Kino-Eye: The Writings of Dziga Vertov <\/i>(Berkeley i Los Angeles: University of California Press), 1984. Un tamb\u00e9 recorda la coneguda inversi\u00f3 de la denotaci\u00f3 com a “coartada” de connotaci\u00f3 en l’obra de Roland Barthes; per exemple. “Ret\u00f2rica de la imatge”, Image Music Text<\/i> (Londres: Harper Collins Publishers), 1977.<\/span><\/p>\n

[3]\u00a0Algunes refer\u00e8ncies conegudes del segle XX: Walter Benjamin, “The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction”, Illuminations<\/i> (Nova York: Harcourt Brace i Jovanovitch), 1968. Jean Baudrillard, Simulations<\/i> (Nova York: Semiotext (e )), 1983. Dins del m\u00f3n de l\u2019art, abunden exemples des d\u2019Andy Warhol fins a Sherrie Levine i Richard Prince.<\/span><\/p>\n

[4]\u00a0Un recorda la mitologia antropol\u00f2gica d\u2019un aborigen remot que, suposadament, quan se li va lliurar una fotografia seva, va girar immediatament el paper de costat curiosament per examinar la ferralla, sense registrar la representaci\u00f3 que capturava. L\u2019equivalent es presenta en una par\u00f2dia donada per l\u2019inuit Nanook (tamb\u00e9 conegut com Allakariallak, que apareix en l\u00ednia com a \u201cactor\u201d) al documental de Roberta Flaherty de 1922, \u201cNanook of the North\u201d. A la pel\u00b7l\u00edcula, l ‘”esquimal” inuit, quan se li presenta la m\u00fasica reprodu\u00efda amb un fon\u00f2graf, apareix perplex i mossega el disc que emmagatzema la m\u00fasica. V\u00eddeo recuperable de YouTube: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=UqEIJM5TghY<\/a>. Per obtenir una cr\u00edtica pol\u00e8mica a la pel\u00b7l\u00edcula de Flaherty (i la forma documental), vegeu Jill Godmilow, “Kill the Documentary as We Know It”, Journal of Film and Video<\/i> (University of Illinois Press), vol. 54, n\u00fam. 2\/3 (estiu \/ tardor 2002). L\u2019objectiu aqu\u00ed \u00e9s exposar la mitologia d\u2019un objecte que precedeix el signe.<\/span><\/p>\n

[5]\u00a0Aquestes maniobres, per descomptat, pertanyen, per b\u00e9 o per mal, a una versi\u00f3 de l’expressionisme abstracte i del minimalisme, almenys de la m\u00e0 dels cr\u00edtics d’art Clement Greenberg i Michael Fried. L’Op Art, per descomptat, juga amb la contradicci\u00f3 dimensional entre la superf\u00edcie plana i la profunditat referencial.<\/span><\/p>\n

[6]\u00a0Narc\u00eds mira repetidament l’aigua com a resta buida retroactiva del seu reflex. Un recorda, per descomptat, el \u00abmirall\u00bb lacani\u00e0 en qu\u00e8 un reconeixement joi\u00f3s (m\u00e9connaissance<\/i>) instaura el principi d\u2019identitat a trav\u00e9s d\u2019una c\u00f2pia.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge destacada: Mireia c. Saladrigues, A close-up view of <\/em>video 360_0333 from <\/em>Virtual Tour)<\/p>\n

 <\/p>\n

Mireia c. Saladrigues<\/strong><\/p>\n

Close-up view of video 360_0333 from Virtual Tour<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0