{"id":30515,"date":"2020-12-07T06:00:08","date_gmt":"2020-12-07T05:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=30515"},"modified":"2023-07-09T14:34:21","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:21","slug":"el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/","title":{"rendered":"El Museo Carlos Maside. El relat de l’altra hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Explica <\/span>una estesa an\u00e8cdota que, cap a 1920, en veure en una exposici\u00f3 de A Coru\u00f1a les estampes de\u00a0<\/span><\/span>Castelao<\/span>\u00a0<\/span><\/span>que anaven a conformar l’\u00e0lbum\u00a0<\/span><\/span>N\u00f3s<\/span><\/i>, alg\u00fa li va preguntar a l’artista per qu\u00e8 pintava una Gal\u00edcia embolicada en drama quan hi havia tants paisatges i festes belles que li podien servir d’inspiraci\u00f3. \u201cDoncs perqu\u00e8 no tinc vocaci\u00f3 d’estupefaent\u201d, va ser la resposta[1]<\/a><\/span>. L’\u00e0lbum\u00a0<\/span><\/span>N\u00f3s<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/span>instaura una tend\u00e8ncia cr\u00edtica en l’art i obre una esquerda que la generaci\u00f3 seg\u00fcent, la dels Renovadors, eixamplar\u00e0 reprenent la funci\u00f3 social de l’art de\u00a0<\/span><\/span>Castelao<\/span>\u00a0<\/span><\/span>i afegint a la perspectiva identificadora de la pl\u00e0stica gallega les influ\u00e8ncies de l’art internacional i de les avantguardes. Una renovaci\u00f3 compromesa amb els ideals republicans, que discorre intensament fins al comen\u00e7ament de la Guerra Civil.\u00a0<\/span><\/span>
\n<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Sargadelos, el Laboratorio de Formas de Galicia i el Museo Carlos Maside<\/h3>\n

No \u00e9s d’estranyar, doncs, que sigui\u00a0<\/span><\/span>Castelao <\/span>l’artista amb el qual el Museu Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside <\/span>comen\u00e7a a reconstruir, el 1970, la hist\u00f2ria de l’art gallec en aquest exercici de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica que va formar part de l’ideari del Laboratori de Formes; l’ambici\u00f3s programa de restauraci\u00f3 del passat de Gal\u00edcia despr\u00e9s del proc\u00e9s de desmem\u00f2ria sofert amb la guerra del 36. Ideat per Isaac D\u00edaz Pardo i Luis\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>\u00a0<\/span><\/span>durant les seves trobades en l’exili republic\u00e0, el Laboratori \u00e9s la instituci\u00f3 que condensa les l\u00ednies de pensament sobre les quals es va conformar el grup\u00a0<\/span><\/span>Sargadelos<\/span>, gran projecte industrial i cultural de Gal\u00edcia que es convertiria en exemple del car\u00e0cter regulador de la utopia, dels ideals morals que ens animen a fer o transformar. Una met\u00e0fora de la creaci\u00f3 lligada a la transformaci\u00f3 de la societat, de la cultura com a motor de reactivaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, de la identitat i del territori.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Quan en la d\u00e8cada de 1950 coincideix a Buenos Aires la for\u00e7a de l’exili procedent de Gal\u00edcia, aquest \u201ccervell col\u00b7lectiu\u201d \u2014format per Luis\u00a0<\/span>Seoane\u00a0<\/span>i un nouvingut D\u00edaz Pardo, acompanyats d’Arturo\u00a0<\/span>Cuadrado, Rafael\u00a0<\/span>Dieste, Lorenzo Varela, Blanc Amor i altres\u2014, posa en marxa un pla per a reactivar l’activitat cultural a Gal\u00edcia partint de la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria silenciada per la Guerra Civil i de les institucions destru\u00efdes per la dictadura. Moguts pel comprom\u00eds, van imaginar col\u00b7lectivament la fundaci\u00f3 d’una estructura industrial i cultural, amb una dimensi\u00f3 moral i social, per a reinventar el pa\u00eds.\u00a0<\/span><\/p>\n

D\u00edaz Pardo havia arribat a l’Argentina en 1955 per a crear, a Magdalena, una f\u00e0brica de cer\u00e0mica com a extensi\u00f3 de Cer\u00e0miques do Castro, inaugurada a la fi dels anys quaranta en\u00a0<\/span>Sada\u00a0<\/span>(A Coru\u00f1a). En la di\u00e0spora argentina, on sobrevivia el m\u00f3n que havia desaparegut a Gal\u00edcia el 1936, senta amb Luis\u00a0<\/span>Seoane\u00a0<\/span>les bases del que ser\u00e0\u00a0<\/span>Sargadelos, una empresa poli\u00e8drica i caracteritzada per aquesta dimensi\u00f3 moral i experimental que explica l’aparici\u00f3, o refundaci\u00f3 en alguns casos, de la f\u00e0brica de\u00a0<\/span>Sargadelos, el Museu Carlos\u00a0<\/span>Maside, l’Institut\u00a0<\/span>Galego\u00a0<\/span>d’Informaci\u00f3,\u00a0<\/span>Edici\u00f3s\u00a0<\/span>do Castro, el Laboratori\u00a0<\/span>Xeol\u00f3xico\u00a0<\/span>de\u00a0<\/span>Laxe, el Seminari de\u00a0<\/span>Sargadelos, els laboratoris d’ind\u00fastria i comunicaci\u00f3, les escoles de cer\u00e0mica, etc.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Un museu per a recuperar la mem\u00f2ria<\/h3>\n

La Guerra Civil i la prolongada dictadura van aplicar una\u00a0<\/span><\/span>damnatio<\/span>\u00a0<\/span><\/span>memoriae<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/span>que va suposar l’eliminaci\u00f3 dels projectes immediatament anteriors que reivindicaven la construcci\u00f3 d’un espai pol\u00edtic i cultural gallec. Aquesta anihilaci\u00f3 del pensament prop\u00edcia la creaci\u00f3 del Museu Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>\u00a0<\/span><\/span>com un arxiu que \u201caspira a recollir l’obra i documentaci\u00f3 del moviment renovador de l’art gallec contemporani amb el seu mitj\u00e0 social anterior al conflicte civil de l’any 1936, convertint-se en centre de les idees est\u00e8tiques de Gal\u00edcia i dels moviments universals de l’art\u201d, segons recull el manifest del\u00a0<\/span>Laboratorio de Formas[2]<\/a>.<\/p>\n

El Museu Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>\u00a0<\/span><\/span>es va inaugurar el 18 de maig de 1970 amb cent vint peces que articulaven el relat que Luis\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>\u00a0<\/span><\/span>venia defensant en la seva an\u00e0lisi de l’art gallec, en el qual situa a\u00a0<\/span><\/span>Castelao<\/span>\u00a0<\/span><\/span>com a precursor dels <\/span>Renovadores[3]<\/a>. \u00c9s aquesta la possibilitat de l’art gallec que\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>\u00a0<\/span><\/span>pret\u00e9n historiar i contextualitzar amb el projectat en l’emigraci\u00f3 \u2014\u201cGal\u00edcia abasta, des de fa segles, fins als llocs on els gallecs emigren col\u00b7lectivament\u201d, afirmava\u2014 i amb l’art europeu, perqu\u00e8 la generaci\u00f3 dels\u00a0<\/span><\/span>Novos<\/span>\u00a0<\/span><\/span>reconciliava la tem\u00e0tica pr\u00f2pia amb les aportacions de la pintura europea coet\u00e0nia. El relat que formula\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>, el principal creador i impulsor del Museu en la seva primera <\/span> fase [4]<\/a>, es configura com una contra-hist\u00f2ria que desconstrueix el present retornant al moment remot, entenent, ja des de molt aviat, la necessitat de superar les fractures del passat recent des de la restituci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Coneixedor dels debats que s’estaven produint en l’\u00e0mbit de la museologia internacional,\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>\u00a0<\/span><\/span>entenia el museu com un lloc din\u00e0mic i cr\u00edtic: \u201cUn museu d’avui no \u00e9s exactament una instituci\u00f3 que est\u00e0 d’acord amb el passat sense jutjar-lo i amb el present sense sotmetre’l a <\/span>cr\u00edtica\u201d[5]<\/a>. Tamb\u00e9 expressa el seu inter\u00e8s a integrar les arts en la vida quotidiana quan afirma que \u201cel Museu Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>\u00a0<\/span><\/span>ha de ser per al futur un centre d’activitats culturals que siguin \u00fatils per a la distensi\u00f3 del coneixement art\u00edstic del nostre <\/span>poble\u201d[6]<\/a> i que ha de servir \u201ca una pol\u00edtica educativa (\u2026). No es tracta solament de l’obra arquitect\u00f2nica \u00fatil que es pugui fer, amb tot el que exigeix un museu del nostre temps, sin\u00f3 que el museu serveixi a la col\u00b7lectivitat<\/span>\u201d[7]<\/a>.<\/p>\n

Aquest discurs enfonsa les seves arrels en els valors promoguts des del museu ja a l’Europa d’entreguerres. Despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, els museus reflecteixen els canvis socials i culturals que demanden els moviments\u00a0<\/span><\/span>anti-burgesos<\/span>, i els seus directors transformen els temples elitistes vuitcentistes en llocs d’aprenentatge, contribuint a l’ambient d’experimentaci\u00f3 que reflecteix l’esperit de la d\u00e8cada de 1920. A m\u00e9s, aquests debats es van manifestar tamb\u00e9 a la Bauhaus de\u00a0<\/span><\/span>Gropius<\/span>, una de les refer\u00e8ncies que s’amaguen en l’ideari del Laboratori de Formes i que els fundadors de\u00a0<\/span><\/span>Sargadelos<\/span>\u00a0<\/span><\/span>van assumir com a arquetip. L’elaboraci\u00f3 del projecte del Museu Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>\u00a0<\/span><\/span>s’assenteixi en altres experi\u00e8ncies que el propi\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>\u00a0<\/span><\/span>esmenta en les cartes enviades al patronat del Museu el 2 de mar\u00e7 de 1979:\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Com a antecedent de les quals denominem funcions est\u00e0tiques i din\u00e0miques del Museu d’Art Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>, que van influir en general en el meu treball, han de tenir-se en compte el Tren d’Art que van muntar els constructivistes, futuristes i abstractes russos en l’\u00e8poca de la seva revoluci\u00f3, els plans que van deixar escrits per a Escoles d’Art, exposicions, etc., \u00c1ngel\u00a0<\/span><\/span>Ferrant<\/span>, Gabriel Garc\u00eda Maroto i Manuel\u00a0<\/span><\/span>Abril<\/span>\u00a0<\/span><\/span>en la d\u00e8cada del vint; Herbert\u00a0<\/span><\/span>Read<\/span>\u00a0<\/span><\/span>i Schmidt, m\u00e9s tard Director del Museu de Basilea, etc., i l’experi\u00e8ncia transmesa oralment en el meu cas per Rafael\u00a0<\/span><\/span>Dieste<\/span>, pels missioners pedag\u00f2gics d’Espanya, fundadors d’un Museu rodant amb c\u00f2pies d’obres del Museu del Prado, pronunciant confer\u00e8ncies sobre elles pels pobles espanyols<\/span><\/i>[8]<\/a><\/em><\/a>. <\/em><\/p>\n

Encara que el projecte ideal es va frustrar despr\u00e9s dels dos primers anys d’intensa activitat (1970- 1972), sabem pels textos de\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>\u00a0<\/span><\/span>que el disseny de museu que va idear dividia les seves funcions entre est\u00e0tiques i <\/span>din\u00e0miques[9]<\/a>, programant confer\u00e8ncies, organitzant projeccions i creant una barraca per a exposar obres d’art i donar confer\u00e8ncies pels pobles gallecs. Aquesta versi\u00f3 circulant del museu, que no es va materialitzar, era un clar homenatge a l’experi\u00e8ncia de la barraca Ressol, fundada per Arturo\u00a0<\/span><\/span>Cuadrado<\/span>\u00a0<\/span><\/span>en els anys trenta, i al grup de teatre ambulant La Barraca (1931), dissenyat per Federico Garc\u00eda Lorca.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Els components del Laboratori de Formes en pensar el Museu d’Art Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>, no van voler que aquest fos solament una cosa est\u00e0tica, incommovible, que esper\u00e9s que els afeccionats, i el poble en general, s’acost\u00e9s a ell. Per a evitar-ho van idear fundar, com a filial del Museu, una Barraca amb el seu nom, Barraca Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>, que viatjaria per Gal\u00edcia detenint-se als pobles importants, i on s’emport\u00e9s al p\u00fablic exposicions organitzades pel Museu, fetes, o b\u00e9 amb obres del fons del Museu, o convidant a nuclis d’artistes per a exposar en <\/span><\/i>ella<\/em>[10]<\/a>.<\/p>\n

S\u00f3n l\u00ednies de treball d’una rara modernitat, tenint en compte el moment en qu\u00e8 es dissenyen, en la recta final d’una dictadura l’as\u00e8psia art\u00edstica de la qual havia a\u00efllat durant d\u00e8cades al territori espanyol dels debats sobre museologia i museografia que des dels anys quaranta s’estaven produint en institucions com el\u00a0<\/span><\/span>ICOM<\/span>.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fotograf\u00eda de\u00a0Misha Bies Golas<\/p>\n

Un museu din\u00e0mic: exposici\u00f3 permanent, mostres temporals, seminaris, confer\u00e8ncies, projeccions de cinema experimental, publicacions (1970-1972)<\/h3>\n

El Museo Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>, la direcci\u00f3 art\u00edstica del qual va recaure en el Laboratori de Formes \u2014s\u00edmptoma d’aquest sentir col\u00b7lectiu dels promotors del projecte\u2014, va organitzar les primeres exposicions que es van fer a Gal\u00edcia de Picasso, Mir\u00f3,\u00a0<\/span><\/span>Grosz<\/span>, Alberto i\u00a0<\/span><\/span>Bertolt<\/span>\u00a0<\/span><\/span>Brecht<\/span>, entre altres. En 1970\u00a0<\/span><\/span>Xos\u00e9<\/span>\u00a0<\/span><\/span>D\u00edaz Arias, amb tot just vint-i-un anys, va assumir l’organitzaci\u00f3 del museu i de les sessions de cinema, que es van programar ininterrompudament entre setembre de 1970 i juny de 1972. Va organitzar sessions de pel\u00b7l\u00edcules com les de Norman McLaren \u2014cineasta experimental escoc\u00e8s-canadenc a qui el Museu Carlos\u00a0<\/span><\/span>Maside<\/span>\u00a0<\/span><\/span>li va dedicar una antologia el 31 d’agost de 1971\u2014, la projecci\u00f3 del Ballet tri\u00e0dic<\/i> d’<\/span>Oskar Schlemmer<\/span>, sessions sobre Le Corbusier, Picasso, el cinema experimental del polon\u00e8s Jan\u00a0<\/span><\/span>Lenica<\/span>, dels alemanys Walter\u00a0<\/span><\/span>Ruttman<\/span>\u00a0<\/span><\/span>i Hans Richter i del iugoslau\u00a0<\/span><\/span>Vlado<\/span>\u00a0<\/span><\/span>Kristl<\/span>.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Luis\u00a0<\/span>Seoane\u00a0<\/span>acompanyava i encoratjava, entusiasmat,\u00a0<\/span>des de\u00a0<\/span>Buenos Aires, la tasca de\u00a0<\/span>Xos\u00e9\u00a0<\/span>D\u00edaz en un moment en el qual a penes existia activitat cultural a Gal\u00edcia. L’assist\u00e8ncia desbordava la capacitat del museu, i les sessions s’omplien sempre. Aix\u00ed va redactar\u00a0<\/span>Seoane\u00a0<\/span>una de les emissions radiof\u00f2niques del programa Gal\u00edcia Emigrant pocs mesos despr\u00e9s de la inauguraci\u00f3 del museu:\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

D’altra banda, en una de les seves sales es projecten totes les setmanes pel\u00b7l\u00edcules internacionals d’art. Des de juny es van projectar dues pel\u00b7l\u00edcules sobre la pintura expressionista alemanya, Pablo Picasso, les aquarel\u00b7les d’<\/span>Emil<\/span>\u00a0<\/span><\/span>Nolde<\/span>, \u201cL’home i la m\u00e0scara\u201d, sobre els ballets realitzats per Oscar\u00a0<\/span><\/span>Schlemmer<\/span>\u00a0<\/span><\/span>l’any 1919, \u201c40 anys d’experiments en cinema\u201d incl\u00f2s intents abstractes d’Hans Richter, una pel\u00b7l\u00edcula sobre el Bauhaus, una altra sobre l’arquitecte Le Corbusier i, a part, una sobre la capella que aquest arquitecte va edificar en\u00a0<\/span><\/span>Ronchamp<\/span>, Fran\u00e7a, prop de la frontera amb Su\u00efssa. L’entrada \u00e9s lliure i a cada assistent se li lliura una informaci\u00f3 escrita sobre la pel\u00b7l\u00edcula que es projecta, independentment de les not\u00edcies que s’originen en les preguntes i respostes que segueixen a la projecci\u00f3. […] Confer\u00e8ncies i projecci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules resulta ser una part de la qual es va projectar per al futur d’aquest Museu per\u00f2, encara aix\u00ed, pot donar idea, al p\u00fablic en general, del nivell que es van proposar els seus fundadors, intentant crear un centre cultural despla\u00e7at de la ciutat que tingu\u00e9s com a primer suport el dels pagesos, obrers i pescadors que s\u00f3n els seus ve\u00efns i que avui s’asseguin orgullosos del <\/span><\/i>Museo Carlos Maside\u201d<\/em>[11]<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fotograf\u00eda de\u00a0Misha Bies Golas<\/p>\n

C\u00f3m protegir, conservar i fer visible el patrimoni material i immaterial del Museo Carlos Maside?<\/h3>\n

Encara que l’objectiu inicial del museu havia estat recuperar i estudiar el moviment renovador de l’art gallec, la col\u00b7lecci\u00f3 va anar ampliant-se al llarg dels anys amb la intenci\u00f3 d’albergar una representaci\u00f3 de l’art contemporani de Gal\u00edcia. El patrimoni que cust\u00f2dia, conformat, a l’origen, per les donacions de les col\u00b7leccions particulars dels fundadors, es va anar incrementant gr\u00e0cies a peces llegades o dipositades per propietaris d’obres significatives i per representants de la cultura gallega en l’<\/span>exili[12]<\/a>.<\/p>\n

El 1982 es van traslladar els fons del museu a la seva localitzaci\u00f3 definitiva, un edifici dissenyat per Andr\u00e9s Fern\u00e1ndez-Albalat per a albergar la col\u00b7lecci\u00f3 <\/span>permanent[13]<\/a>. Sense Luis\u00a0<\/span><\/span>Seoane<\/span>, mort el 1979 despr\u00e9s d’haver-se anat allunyant gradualment del museu per difer\u00e8ncies respecte al seu funcionament, va anar Isaac D\u00edaz Pardo qui va supervisar la instal\u00b7laci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 en el nou edifici, va organitzar les sales, la museografia i va reconstruir la hist\u00f2ria en els cartells i textos que gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades despr\u00e9s romanen en l’espai.<\/span><\/p>\n

Avui, un cert buit legal complica la protecci\u00f3 i conservaci\u00f3 de l’important patrimoni que atresora, un gran arxiu de la nostra mem\u00f2ria. S\u00f3n centenars d’obres, entre elles vint-i-dues m\u00e0scares dissenyades per\u00a0<\/span>Castelao\u00a0<\/span>per a l’estrena de l’obra Los viejos no deben enamorarse<\/i>, el 14 d’agost de 1941 a Buenos Aires. \u00c9s una obligaci\u00f3 protegir-les; s\u00f3n la nostra hist\u00f2ria. Tan important per a entendre el present.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fotograf\u00eda de\u00a0Misha Bies Golas<\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge destacada:\u00a0Fotograf\u00eda de\u00a0Misha Bies Golas)<\/p>\n

*Aquest text, traduit i revisat per l’autora, es va publicar originalment a Grial: revista galega de cultura, ISSN 0017-4181, Vol. 54, N\u00ba. 209, 2016, pgs. 127-137. La versi\u00f3 original, m\u00e1s extensa i en gallec, pot consultar-se aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n

[1]<\/a> Recreat a\u00a0O Movemento renovador da arte galega no Museo de Arte Contempor\u00e1nea Carlos Maside<\/em>, Sada, Edici\u00f3s do Castro, 1990, p. 5. No existeixen elements suficients per a datar l’an\u00e8cdota o situar-la, per\u00f2 segons l’investigador Miguel Anxo Seixas Seoane, la primera refer\u00e8ncia escrita a aquesta an\u00e8cdota se li atribueix a \u00a0Xos\u00e9 N\u00fa\u00f1ez B\u00faa. Con el pseud\u00f2nim J. D\u2019Arousa, publica \u201cAnecdotario galego: Co gallo de N\u00f3s\u201d en Galicia Emigrante <\/em>32, decembre de 1957-gener de 1958, p. 36.<\/p>\n

[2]<\/a> Manifiest consultat a VV. AA. Sargadelos recuperado. O Laboratorio de Formas 40 anos despois<\/em>, A Coru\u00f1a, Fundaci\u00f3n Luis Seoane y SECC, 2008, p. 60. Cat\u00e0leg d’exposici\u00f3.<\/p>\n

[3]<\/a> \u201cUn precedente m\u00e1s bien conceptual, un iniciador \u00e9tico y tem\u00e1tico, m\u00e1s que como un antecedente formal del Movimiento Renovador del Arte Gallego\u201d, tal com asssenyalen Lino Braxe i Xavier Seoane a Braxe, Lino; Seoane, Xavier. Luis Seoane: textos sobre arte<\/em>, Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 1996, p. X.<\/p>\n

[4]<\/a> \u201c(\u2026) la idea del Museo Carlos Maside, as\u00ed como su estructuraci\u00f3n, la direcci\u00f3n de sus instalaciones y su orientaci\u00f3n y selecci\u00f3n le corresponden \u00edntegramente a Luis Seoane. Se trata de una vieja idea que tiene manifestado ya antes de nacer el laboratorio. A \u00e9l le corresponde asimismo la mayor aportaci\u00f3n de obra\u201d. D\u00edaz Pardo, Isaac. \u201cAlgunas precisiones sobre el Museo Carlos Maside\u201d, a\u00a0La Voz de Galicia<\/em>, 26-VIII-1971.<\/p>\n

[5]<\/a> Seoane, Luis. \u201cNotas encol do arte galego e sobre o Museo Carlos Maside\u201d, en Cadernos do Laboratorio de Formas <\/em>1, Sada, Edici\u00f3s do Castro, 1970, p. 32.<\/p>\n

[6]<\/a> Ibid., p. 19.<\/p>\n

[7]<\/a> Carta de Seoane als membres del patronat del Museo Carlos Maside (2- III-1979). La dirigida a D\u00edaz Pardo es reprodueix a D\u00edaz, Mar\u00eda Am\u00e9rica. Luis Seoane. Notas \u00e1s s\u00faas cartas a D\u00edaz Pardo 1957-1979<\/em>, serie Documentos 186, Sada, Edici\u00f3s do Castro, 2004, p. 728. Una carta igual la dirigeix Seoane a Fern\u00e1ndez del Riego (2-III-1979). Epistolarios de Luis Seoane<\/em>, Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2014. Es pot consultar aqu\u00ed\u00a0<\/a><\/p>\n

[8]<\/a> Ibid.<\/p>\n

[9]<\/a> Seoane coneixia les diferents tipologies de museu que apreixen, sobre tot a partir de la reconstrucci\u00f3 cultual europea despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Probablement, basa el projecte del Museo Carlos Maside en el funcionament de la Kunsthalle, potser en la de Basilea, que considera \u201cuna instituci\u00f3 model\u201d tant pel contingut com per la forma d’organitzaci\u00f3 dins del conjunt de museus de la ciutat de Basilea. Veure text \u201cLa Kunsthalle de Basilea, organizaci\u00f3n ejemplar del arte\u201d, a Braxe, Lino; Seoane, Xavier. Luis Seoane: textos sobre arte<\/em>, cit., p. 435.<\/p>\n

[10]<\/a> Seoane, Luis. \u201cNotas encol do arte galego e sobre o Museo Carlos Maside\u201d, cit., p. 29.<\/p>\n

[11]<\/a> Seoane, Luis. Texto para la emisi\u00f3n radiof\u00f3nica de Galicia Emigrante <\/em>(8-XI-1970). Legado del autor en la Fundaci\u00f3n Luis Seoane, A Coru\u00f1a.<\/p>\n

[12]<\/a>\u00a0Es conserven a les depend\u00e8ncies privades els certificats del llegat o dip\u00f2sit amb les dades de les persones i entitats que van cedir les peces, amb les condicions amb les que es va produir el lliurament. De produir-se en algun moment la dissoluci\u00f3 del\u00a0Museo Carlos Maside, \u201cser\u00e1n devueltas a las entidades, personas o sus herederos en primer grado que las hubiesen cedido y, las que hayan sido legadas, ser\u00e1n entregadas a Museos Gallegos\u201d, seg\u00fan recoge el acta notarial firmada ante el notario Jos\u00e9 Luis Garc\u00eda Pita, (9-II- 1970), en A Coru\u00f1a. Protocol n\u00famero 324\/1970.<\/p>\n

[13]<\/a> El museu es formula com una estructura de base hexagonal amb sales amb la mateixa forma poligonal, unides les unes a les altres i pensades per a poder afegir noves unitats en el futur. Estan distribuides al voltant d’un m\u00f2dul central amb escala i una llumin\u00e0ria que proporciona llum zenital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Explica una estesa an\u00e8cdota que, cap a 1920, en veure en una exposici\u00f3 de A Coru\u00f1a les estampes de\u00a0Castelao\u00a0que anaven a conformar l’\u00e0lbum\u00a0N\u00f3s, alg\u00fa li va preguntar a l’artista per…<\/p>\n","protected":false},"author":2688,"featured_media":30485,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6086],"tags":[],"coauthors":[6628],"acf":[],"yoast_head":"\nEl Museo Carlos Maside. El relat de l'altra hist\u00f2ria – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El Museo Carlos Maside. El relat de l'altra hist\u00f2ria – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Explica una estesa an\u00e8cdota que, cap a 1920, en veure en una exposici\u00f3 de A Coru\u00f1a les estampes de\u00a0Castelao\u00a0que anaven a conformar l’\u00e0lbum\u00a0N\u00f3s, alg\u00fa li va preguntar a l’artista per...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-12-07T05:00:08+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:21+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1-533x400.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"533\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Agar Ledo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Agar Ledo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Agar Ledo\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/\",\"name\":\"El Museo Carlos Maside. El relat de l'altra hist\u00f2ria – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1.jpg\",\"datePublished\":\"2020-12-07T05:00:08+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:21+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0004456e926daa1b1d02309091e8654a\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1.jpg\",\"width\":4000,\"height\":3000},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El Museo Carlos Maside. El relat de l’altra hist\u00f2ria\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0004456e926daa1b1d02309091e8654a\",\"name\":\"Agar Ledo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/a5141418d7d4f32baaeb40a47e9cbd7a\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/edc76e4d608b2edeb6595d98222a187d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/edc76e4d608b2edeb6595d98222a187d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Agar Ledo\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/agarledo\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El Museo Carlos Maside. El relat de l'altra hist\u00f2ria – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El Museo Carlos Maside. El relat de l'altra hist\u00f2ria – A*Desk","og_description":"Explica una estesa an\u00e8cdota que, cap a 1920, en veure en una exposici\u00f3 de A Coru\u00f1a les estampes de\u00a0Castelao\u00a0que anaven a conformar l’\u00e0lbum\u00a0N\u00f3s, alg\u00fa li va preguntar a l’artista per...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2020-12-07T05:00:08+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:21+00:00","og_image":[{"width":533,"height":400,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1-533x400.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Agar Ledo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Agar Ledo","Temps estimat de lectura":"14 minuts","Written by":"Agar Ledo"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/","name":"El Museo Carlos Maside. El relat de l'altra hist\u00f2ria – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1.jpg","datePublished":"2020-12-07T05:00:08+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:21+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0004456e926daa1b1d02309091e8654a"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Foto1-1.jpg","width":4000,"height":3000},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-museo-carlos-maside-el-relat-de-laltra-historia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El Museo Carlos Maside. El relat de l’altra hist\u00f2ria"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0004456e926daa1b1d02309091e8654a","name":"Agar Ledo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/a5141418d7d4f32baaeb40a47e9cbd7a","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/edc76e4d608b2edeb6595d98222a187d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/edc76e4d608b2edeb6595d98222a187d?s=96&d=mm&r=g","caption":"Agar Ledo"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/agarledo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30515"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2688"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30515"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30515\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30778,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30515\/revisions\/30778"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30515"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=30515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}