GARETH KENNEDY<\/strong> |Durant l’\u00faltima d\u00e8cada m\u00e9s o menys m’ha preocupat el paper social dels processos manuals i artesanals en el context del nostre omnipresentment digitalitzat moment contemporani. Els meus projectes solen estar molt arrelats i evolucionen amb el temps, generant “comunitats d’inter\u00e8s” entorn de la producci\u00f3 i execuci\u00f3 de cultures materials experimentals. En els \u00faltims anys, aquests projectes han explorat idees com la ficci\u00f3 popular, les tradicions inventades, l’anacronisme cr\u00edtic, el coneixement h\u00e0ptic, la transmissi\u00f3 d’habilitats i la idea de trobades en cultures materials tant contempor\u00e0nies com passades. Els resultats s’han mostrat no sols en l’\u00e0mbit de l’art contemporani, sin\u00f3 tamb\u00e9 en contextos etnogr\u00e0fics, folkl\u00f2rics, patrimonials, artesanals i arqueol\u00f2gics. Els projectes es beneficien d’una forta participaci\u00f3 de la comunitat “sobre el terreny” i tamb\u00e9 de les aportacions de disciplines acad\u00e8miques professionals que creguin resultats complexos i en capes. El treball actual continua basant-se en l’arxiu del museu com a recurs, per\u00f2 tamb\u00e9 ha donat un gir ecol\u00f2gic m\u00e9s expl\u00edcit.<\/p>\n \u00c1NGEL CALVO ULLOA |\u00a0<\/strong>En aquella trobada a Fire Station, a m\u00e9s de parlar d’alguns dels teus projectes, recordo que em vas descobrir \u201cHANDS Irish traditional crafts\u201d, una col\u00b7lecci\u00f3 de documentals realitzats per David Shaw-Smith per a RT\u00c9 (Raidi\u00f3 Teilif\u00eds \u00c9ireann) entre el 1978 i el 1989. Aquest material em va ajudar a definir i confirmar una s\u00e8rie d’interessos que m’han acompanyat des de llavors. D’una manera o altra aquella trobada ha afectat la meva manera d’analitzar la import\u00e0ncia d’aquests processos dins de l’art i, encara que efectivament no m’enroco en la q\u00fcesti\u00f3 manual, confesso que existeix alguna cosa en la noci\u00f3 d’ofici que m’atreu molt especialment i que inevitablement es vincula amb la meva manera d’entendre l’art. En quin moment es van introduir aquestes q\u00fcestions en la teva pr\u00e0ctica?<\/strong><\/p>\n GARETH KENNEDY<\/strong> |M’alegro que \u201cHANDS\u201d t’hagi impressionat! Per a mi, les 37 pel\u00b7l\u00edcules representen una esp\u00e8cie d’Etnografia de Rescat, capturant maneres de producci\u00f3 just quan estaven en la c\u00faspide de l’obsolesc\u00e8ncia. Crec que tenen una resson\u00e0ncia no sols en un context irland\u00e8s sin\u00f3 en un escenari europeu ampliat. L’\u00faltima recessi\u00f3 econ\u00f2mica i la desaparici\u00f3 p\u00fablica de l’anomenat Tigre C\u00e8ltic van ser el gresol del meu inter\u00e8s per l’artesania. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s contemporani amb l’influent The Craftsman de Richard Sennett i el treball de Glenn Adamson sobre la invenci\u00f3 de l’artesania i el pensament a trav\u00e9s d’ella. Estava interessat en alguna cosa que vaig escoltar a prop\u00f2sit que en temps d’auge econ\u00f2mic, la gent inverteix en productes d’alt disseny, i en la recessi\u00f3 volen una cosa feta a m\u00e0, tradicional, vintage. M’interessen aquestes relacions de les cultures materials en relaci\u00f3 amb els cicles econ\u00f2mics d’auge i caiguda. Examino aquest renovat inter\u00e8s en termes de cicles hist\u00f2rics, per exemple, el moviment Arts and Crafts de finals del segle XIX a Gran Bretanya, que va coincidir amb els trastorns socials entorn de la producci\u00f3 en massa, la urbanitzaci\u00f3 i la industrialitzaci\u00f3. Els trastorns actuals giren entorn de la digitalitzaci\u00f3 i datificaci\u00f3 generalitzades de la nostra vida social i econ\u00f2mica. Veig el meu inter\u00e8s en l’artesania com una forma d’anacronisme cr\u00edtic… Per qu\u00e8 fer les coses a m\u00e0 en la c\u00faspide de la quarta revoluci\u00f3 industrial i la governan\u00e7a algor\u00edtmica? Quin coneixement cr\u00edtic i experi\u00e8ncia pot generar aquest \u00fas de l’anacronisme sense ser un resultat nost\u00e0lgic, sentimental o reactiu?<\/p>\n Gareth Kennedy, Ikea Lobster Pots<\/em><\/p>\n \u00c1NGEL CALVO ULLOA |\u00a0Dos dels teus projectes vinculats amb aquesta recerca entorn dels treballs artesanals a Irlanda inclo\u00efen una an\u00e0lisi del que l’arribada d’IKEA ha suposat en les \u00faltimes d\u00e8cades. Em refereixo a \u201cIKEA Butter Churn for Gneeveguilla\u201d, en el qual per mitj\u00e0 d’una acci\u00f3 col\u00b7lectiva al poble de Gneeveguilla abordaves un costum o ritu popular fictici; i tamb\u00e9 \u201cIKEA Lobster Pots\u201d, realitzat a les Aran Islands, on amb l’ajuda dels xarxaires de l’illa d\u2019In\u00eds O\u00edrr vas transformar una s\u00e8rie d’objectes d’IKEA en nanses per a llagostes. Recordo tamb\u00e9 \u201cPost Colony\u201d, que encara que no neix del mateix vincle, s\u00ed que estableix mitjan\u00e7ant el seu proc\u00e9s una connexi\u00f3 amb els dos anteriors. Podr\u00edem parlar d’aquests projectes?<\/strong><\/p>\n GARETH KENNEDY <\/strong>|\u00a0La situaci\u00f3 irlandesa i la seva relaci\u00f3 amb la modernitat i el lloc \u00e9s particular. Hist\u00f2ricament, a difer\u00e8ncia de les drassanes i els molins de lli d’Irlanda del Nord, el sud de l’illa -l’actual Rep\u00fablica- mai va arribar a experimentar una revoluci\u00f3 industrial. Irlanda va ser tractada com una esp\u00e8cie de graner, per\u00f2 tamb\u00e9 com un recurs laboral sota el domini imperial brit\u00e0nic. Despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, un nacionalisme introspectiu que promovia all\u00f2 rural, cat\u00f2lic i agrari, va rebutjar la modernitat. Va ser nom\u00e9s a partir de la d\u00e8cada de 1960 que el pa\u00eds va atreure la inversi\u00f3 industrial estrangera. Es podria dir que el projecte modern va comen\u00e7ar a Irlanda amb retard a partir d’aquell moment. Amb la filiaci\u00f3 de la CEE -m\u00e9s tard la UE-, el pa\u00eds es va convertir en una porta d’entrada ben situada perqu\u00e8 les multinacionals estatunidenques accedissin al mercat europeu. D’aqu\u00ed la concentraci\u00f3 actual de farmac\u00e8utiques i ind\u00fastria tecnol\u00f2gica de Silicon Valley. Aquest tipus de retard, o efecte de salt de granota, va fer que Irlanda omet\u00e9s la industrialitzaci\u00f3, experiment\u00e9s m\u00e9s tard la modernitat, i despr\u00e9s l’impacte del capitalisme tard\u00e0 i la postmodernitat amb gran baluern. IKEA va arribar a Irlanda el 2009, tamb\u00e9 amb retard pel fet que les lleis de planificaci\u00f3 simplement no permetien una unitat minorista de la seva grand\u00e0ria. Els dos projectes dels quals parles van representar trobades en cultures materials, en els quals els mobles d’IKEA comprats a la nova botiga de Dubl\u00edn es van portar a ubicacions rurals marginals i es van \u201ccanibalitzar\u201d per a formar objectes amb reminisc\u00e8ncies d’artefactes populars. \u201cIKEA Butter Churn for Gneeveguilla\u201d va veure les taules IKEA convertides en una manteguera i tamb\u00e9 en un barril per a contenir la mantega. Despr\u00e9s es va posar en escena una tradici\u00f3 contempor\u00e0nia inventada, en la qual es convidava als vilatans a una casa abandonada a causa de la bombolla de la construcci\u00f3, per a fer all\u00e0 col\u00b7lectivament suficient mantega per a omplir el barril. Aquest barril es va portar despr\u00e9s al pant\u00e0 local on va ser enterrat per a preservar-lo com a \u201cmantega de pant\u00e0\u201d[1]<\/a> i provocar una futura anomalia arqueol\u00f2gica. Un treball menys complicat es va realitzar a In\u00eds O\u00edrr, una de les illes Aran, enfront de la costa oest, on els Caoladoir\u00ed (teixidors de nanses) es van encarregar de convertir un llum de rotang IKEA, teixida a m\u00e0 a Vietnam, en una nansa per a llagostes apta per a usar a les illes.<\/p>\n \u201cPost Colony\u201d va ser un taller immersiu de deu dies en qu\u00e8 es va usar com a set de rodatge el Parc Nacional de Killarney, al sud-oest d’Irlanda, que explora la naixent hist\u00f2ria colonial i industrial del que despr\u00e9s es va convertir en un paisatge rom\u00e0ntic i avui tur\u00edstic. Aqu\u00ed, els voluntaris van establir un campament de fusteria ecol\u00f2gica en les profunditats del parc, per a promulgar pr\u00e0ctiques de taller i fabricaci\u00f3 de carb\u00f3 que s’haurien utilitzat en la primerenca explotaci\u00f3 industrial dels boscos irlandesos, a partir de finals del segle XVI. En lloc de fustes dures natives, es va utilitzar l’esp\u00e8cie invasora Rhododendron ponticum (que t\u00e9 arrels ib\u00e8riques i, ir\u00f2nicament, es troba en perill d’extinci\u00f3 amb el canvi clim\u00e0tic). Un fuster de cinquena generaci\u00f3 va ser el mentor d’aquest proc\u00e9s mentre jo el gravava, fent-me passar per una esp\u00e8cie d’antrop\u00f2leg visual.<\/p>\n Les dues pel\u00b7l\u00edcules d’IKEA es van filmar en Super8 i \u201cPost Colony\u201d en 16 mm, d’una manera que jo catalogo com a \u201cFiccions populars\u201d, en les quals m’interesso per com l’anal\u00f2gic del cel\u00b7luloide crea un efecte anacr\u00f2nic. No obstant aix\u00f2, la refer\u00e8ncia temporal de la pel\u00b7l\u00edcula es pot identificar a trav\u00e9s dels models d’autom\u00f2bils, la moda o els tipus de tel\u00e8fons m\u00f2bils. Definitivament les ficcions populars, i com aquestes juguen amb la temporalitat, no estan destinades a ser recreacions d’\u00e8poca!<\/p>\n <\/a><\/p>\n Gareth Kennedy, Post Colony.\u00a0<\/em>Fotografia Brian Cregan<\/p>\n \u00c1NGEL CALVO ULLOA |\u00a0Recordo que aquella tarda parlem sobre \u201cThe Uncomfortable Science\u201d, un projecte que havies desenvolupat el 2014 a Bozen per al Museum of Tyrolean Popular Art sobre la cultura popular en aquell territori. El projecte aprofundia tamb\u00e9 en l’escenificaci\u00f3 dels costums, per\u00f2 en aquell cas la ficci\u00f3 era part del fet hist\u00f2ric, i per tant no va ser necessari crear-la sin\u00f3 m\u00e9s aviat posar-la en di\u00e0leg amb una s\u00e8rie d’insercions que tu vas anar articulant.<\/strong><\/p>\n GARETH KENNEDY <\/strong>|\u00a0Aquest va ser un treball molt important per a mi a l’hora d’abordar la part m\u00e9s fosca i retr\u00f2grada de les paraules “tradici\u00f3” i “poble”, que s\u00f3n reserves de la dreta reaccion\u00e0ria, per\u00f2 que no tindrien per qu\u00e8 ser-ho. El treball va ser produ\u00eft potser en temps m\u00e9s reflexius (abans de 2016). Vaig ser convidat per Emanuele Guidi, director art\u00edstic de ar\/ge kunst<\/a> de Bozen, per a emprendre el primer projecte d’un any all\u00e0. Emanuele estava interessat en com respondria jo a l’exc\u00e9s de cultura popular com a patrimoni i tel\u00f3 de fons tur\u00edstic d’aquest territori alp\u00ed. Com a regi\u00f3 de parla alemanya annexada per It\u00e0lia despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, el Tirol del Sud t\u00e9 una hist\u00f2ria problem\u00e0tica respecte a les disciplines cient\u00edfiques, compromeses ideol\u00f2gicament, que van ser implementades a la regi\u00f3: els ge\u00f2grafs italians i els etn\u00f2grafs austr\u00edacs van crear mites sobre els \u201cveritables or\u00edgens\u201d d’aquest poble. La meva recerca es va centrar en la denominada Die Option, un acord de 1939 entre les pot\u00e8ncies de l’Eix, que planificava la reubicaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 de parla alemanya. En una ruptura amb la ideologia nacionalsocialista, la poblaci\u00f3 cultural i \u00e8tnica alemanya va tenir la possibilitat de triar entre Blut oder Boden (sang o terra), \u00e9s a dir, entre reubicar-se dins del Tercer Reich i conservar la seva cultura i identitat germ\u00e0niques, o ser italianitzats per complet. Gaireb\u00e9 oblidada avui dia, per\u00f2 possiblement la major recerca en el camp del folklore i la ling\u00fc\u00edstica de la hist\u00f2ria, Himmler va enviar una Kulturkommission per a documentar exhaustivament els costums materials, ling\u00fc\u00edstics, folkl\u00f2rics i musicals d’aquest poble alp\u00ed. La seva cultura havia de conservar-se i posar-se a la seva disposici\u00f3 despr\u00e9s de la reubicaci\u00f3 en els territoris recentment ocupats de les muntanyes Tatra, Borgonya o Crimea; aquesta era una “etnografia de rescat” per dictat pol\u00edtic. El meu enc\u00e0rrec va tenir lloc en un moment propici, quan certs arxius dels antrop\u00f2legs involucrats es van fer p\u00fablics per primera vegada en 75 anys. Tamb\u00e9 em va inquietar molt la publicaci\u00f3 i difusi\u00f3 de material produ\u00eft pels nazis, des de llibres, disfresses i postals, des del per\u00edode de la postguerra i fins al dia d’avui. Volia investigar com aquestes representacions van influir perillosament en les idees de tradici\u00f3 i cultura popular de la regi\u00f3. En resposta, vaig encarregar als tradicionals talladors de m\u00e0scares de fusta de tot el Tirol del Sud i del Tirol que tallessin m\u00e0scares de figures clau d’aquesta hist\u00f2ria conflictiva, i les vaig combinar amb material d’arxiu original de la seva falsa recerca. Aquesta exposici\u00f3 es va convertir llavors en un f\u00f2rum p\u00fablic per a desentranyar i desconstruir aquest material i les seves influ\u00e8ncies en la formaci\u00f3 de la identitat avui en el Tirol del Sud. L\u2019any seg\u00fcent, amb el suport de K\u00fcnstlerhaus B\u00fcchsenhausen<\/a>, el projecte va creuar els Alps i es va presentar de forma ampliada en el Tiroler Volkskunstmuseum d\u2019Innsbruck. Aix\u00f2 va ser especialment acusat, ja que les eleccions presidencials austr\u00edaques estaven en curs en aquell instant, amb el candidat d’extrema dreta lluint obertament un blauet, l’emblema dels simpatitzants nazis a l’\u00c0ustria de 1930.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/001.IKEA-Lobster-pots-2-e1607334896464.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/004.PostColony-Press\u00a9Brian-Cregan_DSC4758-e1607335066226.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/011.-GK-Image-for-Press-releaseBIG-e1607335461456.jpg\")
<\/a><\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/016.-Gareth-Kennedy_The-Uncomfortable-Science_BPS22_Copyright-photo-L.Artamonow-1-e1607335585881.jpg\")
<\/a><\/p>\n