CLAUDIA FERN\u00c1NDEZ<\/strong> | Jo crec en la llibertat de l’art, que \u00e9s l’\u00fanic lloc en el qual considero que som realment lliures. Entenc tamb\u00e9 que un artista no sols ha de crear objectes, sin\u00f3 que \u00e9s aut\u00f2nom per a fer el que vulgui, sempre que s’entretingui entre l’est\u00e8tica, el concepte i potser la narrativa. Per aquesta ra\u00f3, sempre abordo projectes en els quals l’art i el seu context estan involucrats, per\u00f2 el seu resultat no sempre \u00e9s objectual. Tamb\u00e9 crec que ja hi ha massa objectes al m\u00f3n, i existeixen altres necessitats que podem traslladar a l’art, i abordar-les des de la labor dels artistes, curadors o altres individus, aix\u00ed com tamb\u00e9 institucions com museus o galeries, etc.<\/p>\n Per aquests motius entenc que soc una artista amb una s\u00e8rie d’interessos que desemboquen en un treball que transita dues vies. D’una banda estan aquests projectes socials i mediambientals, que abordo des de la meva condici\u00f3 d’artista i des d’aquest context i, d’altra banda, tamb\u00e9 treballo com a artista en formats m\u00e9s comuns. Podria citar algunes s\u00e8ries fotogr\u00e0fiques com a Zona Metropolitana del Valle de M\u00e9xico<\/em>, una recerca est\u00e8tica de l’arquitectura h\u00edbrida a M\u00e8xic, que \u00e9s un fenomen molt ecl\u00e8ctic, que barreja diferents estils i reflecteix el panorama socioecon\u00f2mic de cada zona en la qual es realitzen aquest tipus de construccions. Despr\u00e9s, entre 1997 i 2000, vaig treballar seguint aquesta l\u00ednia en una s\u00e8rie titulada La belleza oculta en la propiedad ajena<\/em>, que proposava tamb\u00e9 un tipus de recerca arqueol\u00f2gica dels estils i dels gustos est\u00e8tics de les persones, que operen com a arquitectes d’aquestes construccions i creen d’aquesta manera un nou estil. Aqu\u00ed a M\u00e8xic no existeixen normes arquitect\u00f2niques com en altres pa\u00efsos en els quals es limiten les grand\u00e0ries i caracter\u00edstiques de cada element, i aix\u00ed les construccions es converteixen en quelcom entre horrible i bell, per\u00f2 \u00f2bviament molt interessant. Aquestes s\u00e8ries estan plantejades des d’un concepte de bellesa no uniformada, que respon exclusivament al gust dels amos de cada construcci\u00f3 i tamb\u00e9 a les limitacions econ\u00f2miques. Totes dues s\u00e8ries han pogut veure’s en molts llocs, ja que d’alguna manera reflecteixen moltes de les caracter\u00edstiques d’aquesta societat, de la mexicana i de la d’altres pa\u00efsos, especialment a Llatinoam\u00e8rica, on operem amb major llibertat davant aquesta falta de legislaci\u00f3.<\/p>\n Certs aspectes populars han estat sempre presents de diferents maneres en el meu treball. La instal\u00b7laci\u00f3 titulada Del alimento<\/em>, partia per exemple de la imatge de l’univers que es presenta en una cullera de peltre, d’aquestes banyades amb una capa de cer\u00e0mica que tenen un acabat puntejat, i que a M\u00e8xic forma part de la quotidianitat i la cultura popular. Va ser a partir d’aix\u00f2 quan vaig comen\u00e7ar a treballar amb objectes quotidians, uniformitzant-los mitjan\u00e7ant una capa de pintura, primer plana i despr\u00e9s puntejada, que els mimetitzava amb aquella cullera.\u00a0 Tornant a aquestes dues vies per les quals transita la meva labor com a artista, al final ets la mateixa persona per\u00f2 realitzes diferents activitats a trav\u00e9s d’aquest mitj\u00e0.<\/p>\n L’art ha suposat hist\u00f2ricament un reflex de la realitat, per\u00f2 crec que en el moment actual aix\u00f2 no s’est\u00e0 manifestant tant. Sento que hem estat empassats per aquesta vor\u00e0gine del comercial que, si b\u00e9 \u00e9s molt necessari, ja que al final tots vivim de la venda, tamb\u00e9 existeixen diverses problem\u00e0tiques davant les quals l’art s’est\u00e0 quedant una mica curt. No em refereixo al fet que una artista hagi de treballar exclusivament en projectes socials, per\u00f2 considero que s’han prevalgut les individualitats i a la majoria no li interessa interactuar amb les comunitats o amb els problemes pol\u00edtics i mediambientals que l\u2019envolten. L’art ha servit sempre a una fi, per\u00f2 noto que en molts casos s’ha tornat una cosa molt superficial, i vist des de la situaci\u00f3 actual no haur\u00edem d’oblidar que la realitat ens pot devorar molt f\u00e0cilment.<\/p>\n Zona Metropolitana del Valle de M\u00e9xico<\/em><\/p>\n \u00c1NGEL CALVO ULLOA | S\u00e9 que el teu treball, per una influ\u00e8ncia que ve ja del teu entorn familiar, s’insereix dins d’un inter\u00e8s pels \u2013aqu\u00ed et cito- projectes comunitaris i educatius en els quals proposa models de participaci\u00f3 social i art. Parlo per exemple d’una experi\u00e8ncia com Proyecto Meteoro, destinat a formar en oficis a una \u00e0mplia comunitat de nens i joves del centre hist\u00f2ric de la Ciutat de M\u00e8xic. Com sorgeixen aquests projectes i quin ha estat el seu desenvolupament?\u00a0<\/strong><\/p>\n CLAUDIA FERN\u00c1NDEZ<\/strong> | Entenc que existeixen pr\u00e0ctiques socials i mediambientals que es poden desenvolupar des de l’art, que ataquen problem\u00e0tiques existents a trav\u00e9s d’un m\u00e8tode sui generis, efectiu i seri\u00f3s per descomptat, per\u00f2 a partir d’altres lents i estrat\u00e8gies. Jo he utilitzat l’art com a estrat\u00e8gia, ja que es planteja entre l\u00ednies, des de la subjectivitat, i aix\u00f2 resulta molt seductor per a cert p\u00fablic. No obstant aix\u00f2, des del meu punt de vista, aix\u00f2 t’obliga a no prendre-t’ho a la lleugera, per aix\u00f2 \u00e9s vital la serietat quan est\u00e0s treballant en aquesta mena de projectes. Cal lliurar-se, el moment actual ho requereix, i l’art s’ha caracteritzat hist\u00f2ricament per prendre partit. Sin\u00f3 tot aix\u00f2 seria una falta de respecte.<\/p>\n Proyecto Meteoro<\/em> va ser una escola d’oficis per a joves del carrer, que va acabar sent una escola d’arts. Es tractava d’un model educatiu on l’\u00edndex de joves que vam treure del carrer, amb diverses addiccions i malalties o discapacitats, va resultar realment impressionant. Podria dir que al voltant d’un ter\u00e7 d’ells van aconseguir sortir del carrer i molta gent ens ha consultat com ho vam aconseguir. Realment ho vam fer a trav\u00e9s de la seducci\u00f3 del color i la forma, ja que \u00f2bviament aquests joves estaven poc inclinats cap a la idea d’una escola inicialment. Volien ser lliures en tot moment i per descomptat no estaven disposats al fet que tu els diguessis que, per exemple, olorar pegament \u00e9s perjudicial. En qualsevol cas, vam fer coses molt interessants en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres artistes i dissenyadors. All\u00f2 va durar deu anys, i va fer falta per descomptat molta paci\u00e8ncia, per\u00f2 l’objectiu va ser en tot moment provocar canvis en la realitat de totes aquestes persones. All\u00e0 treball\u00e0vem mat\u00e8ries primeres de qualitat. No es tractava d’entretenir-los amb materials barats, sin\u00f3 que vam posar a les seves mans, per exemple, grans de cristall txec per a elaborar collarets, els vam donar plata i s\u00ed, tamb\u00e9 utilitz\u00e0vem escombraries, per\u00f2 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb un dissenyador amb el qual vam muntar llums perfectes. Vam fer serigrafia, o una col\u00b7lecci\u00f3 anomenada \u201cCoses de casa per gent sense casa\u201d, que ja evidenciava que aquells objectes destinats a la llar estaven sent elaborats per persones del carrer. Vam fer tamb\u00e9 disseny de moda en col\u00b7laboraci\u00f3 amb una s\u00e8rie de dissenyadores de primer nivell, i amb el resultat vam programar una gran desfilada. Els beneficis eren destinats a solucionar problemes de salut com tractaments d’addiccions, embarassos no desitjats i accidents, per\u00f2 tamb\u00e9 es van crear borses de treball, es van construir infraestructures i es van destinar molts esfor\u00e7os a generar certa seguretat, ja que all\u00e0 on oper\u00e0vem eren zones de la ciutat en les quals ni hi havia pres\u00e8ncia policial. Vam intentar dignificar aquells llocs, crear h\u00e0bits d’higiene, tant personal com d’espais p\u00fablics, i inocular dignitat i autoestima en aquelles persones, amb la finalitat que la vida no fos all\u00e0 tan extrema.<\/p>\n Aquell projecte va ser elaborat per artistes, no des de la psicologia, la sociologia o des d’iniciatives vinculades a programes de desintoxicaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, els resultats van sorprendre molt en aquests sectors i van sorgir col\u00b7laboraci\u00f3. Proyecto Meteoro va n\u00e9ixer dins del propi context art\u00edstic i va comptar amb una altra visi\u00f3, amb una altra aproximaci\u00f3 a aquells joves. Per tant, sento que l’art pot ser una fi, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser un mitj\u00e0, i els resultats s\u00f3n inq\u00fcestionables. L’art pot modificar situacions o contextos molt dif\u00edcils.<\/p>\n Una altra iniciativa es va dir Proyecto Residual<\/em>, en la qual vam fer uns m\u00f2duls de reciclatge a partir del parquet d’una casa. Aquest va ser un altre projecte que podria haver estat abordat per un govern municipal, o per algun col\u00b7lectiu ecologista, que per descomptat haguessin comptat amb m\u00e9s dades que jo, per\u00f2 sento que l’est\u00e8tica, l’esdeveniment i tot el que es pot provocar a trav\u00e9s de l’art, va tenir un resultat poderos\u00edssim en el barri on va tenir lloc.<\/p>\n Proyecto Meteoro<\/em> – Ciudad de M\u00e9xico (2002-2009)<\/p>\n Proyecto Residual<\/em> – Ciudad de M\u00e9xico (2010-2011)<\/p>\n \u00c1NGEL CALVO ULLOA | Tornant a Ceremonia Ultramarina<\/em>, aquella exposici\u00f3 va arribar un any despr\u00e9s de Ceremonia<\/em>, una gran mostra que el Museu Tamayo va dedicar al teu treball de recopilaci\u00f3 de peces d\u2019artesania mexicana que vas anar reunint des de la d\u00e8cada dels 90. Podr\u00edem parlar d’en qu\u00e8 consisteixen aquests conjunts de peces i de com es va gestar aquell projecte?<\/strong><\/p>\n CLAUDIA FERN\u00c1NDEZ<\/strong> | Ceremonia<\/em> \u00e9s un projecte que vaig realitzar amb la comiss\u00e0ria Daniela P\u00e9rez, i que es va plantejar com una recerca a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie de viatges que vaig anar realitzant per tot el pa\u00eds. Limitar-ho a M\u00e8xic responia a una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e0ctica, per a poder fitar el meu espai de treball, per\u00f2 en realitat es tracta d’un problema que afecta actualment el m\u00f3n sencer. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que l’art popular, o les arts manuals, estan sent en general relegades, o assimilades per grans marques que les converteixen en objectes de luxe, amb un preu tan elevat que no tinc clar si aquestes comunitats que ho realitzen a llocs com l’\u00cdndia o Taiwan arriben a cobrar d’una manera justa pel seu treball, encara que per descomptat ho dubto. El que tinc clar \u00e9s que en cap cas aquests productes artesanals s\u00f3n apreciats pel que representen, sin\u00f3 que per norma general solen ser m\u00e9s valorats els productes d’elaboraci\u00f3 industrial.<\/p>\n Ceremonia<\/em> va ser per tant una exposici\u00f3 no entorn de l’obra d’una artista, sin\u00f3 entorn d’una cerca que partia d’aquesta preocupaci\u00f3, i que, a trav\u00e9s del treball amb Daniela P\u00e9rez, es va prendre la visi\u00f3 d’aquesta artista i les seves l\u00ednies de recerca per a donar-li forma. L’\u00fanic contratemps va ser que Daniela va sortir de Tamayo un parell de mesos abans de la inauguraci\u00f3, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia l’exposici\u00f3 no va tenir un retorn curadorial que expliqu\u00e9s el projecte. Simplement es va acompanyar d’una breu nota explicativa, que a penes aprofundia en la naturalesa d’aquest i crec que bona part dels visitants del context art\u00edstic van trobar a faltar aquesta reflexi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, aix\u00ed com la publicaci\u00f3 que tenien previst fer, en la qual es presentarien les fotografies de totes aquestes peces pr\u00f2ximes a la desaparici\u00f3. Crec que aquesta era una part molt important, ja que en paral\u00b7lel a l’extinci\u00f3 de diferents esp\u00e8cies naturals se situa la dels objectes tradicionals, realitzats manualment. Quan es mori l’\u00faltim d’aquests vells artesans, desapareixer\u00e0 aquest objecte que ell elaborava com a dipositari d’aquest ofici que s’havia est\u00e8s durant centenars d’anys.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, malgrat alguns contratemps, estic molt contenta amb el resultat i en general va agradar molt al p\u00fablic que la va visitar. Simplement m’hauria agradat completar-ho amb aquell text i amb la publicaci\u00f3 per a explicar per qu\u00e8 una artista decideix portar art popular a un museu d’art contemporani.<\/p>\n \u00c1NGEL CALVO ULLOA | Ceremonia Ultramarina<\/em> em va fer de sobte recordar exercicis com els de Teresa Lanceta, les exposicions de la qual s’articulen sovint a partir de peces de terceres persones; per\u00f2 tamb\u00e9 en el que a la manera d’exposar es refereix, vaig pensar entre altres en Lina Bo Bardi i en les seves exposicions A m\u00e3o do pobo brasileiro<\/em> o Nordeste<\/em> entre altres; aix\u00ed com en la labor d’Alberto S\u00e1nchez organitzant les mostres d’artesania popular per al Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica de l’Exposici\u00f3 Internacional de Par\u00eds el 1937. M’agradaria saber en quin moment comences a interessar-te per aquesta mena de manifestacions i en quin instant es produeix aquest canvi que et porta a assimilar aquestes col\u00b7leccions com a part del teu treball com a artista. On es troba el l\u00edmit entre l’autoria material i la conceptual de cada muntatge?<\/strong><\/p>\n CLAUDIA FERN\u00c1NDEZ<\/strong> | A Ceremonia<\/em> vam fer p\u00fablics tots els cr\u00e8dits dels i les artesanes. Assenyal\u00e0vem el nom, el taller, la seva ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica i la data. Des de l’art sol utilitzar-se a aquests treballadors amb la finalitat que ells resolguin alguna cosa que a nivell formal la majoria d’artistes no sabrien fer. El meu problema, o no s\u00e9 si \u00e9s un problema o una virtut, \u00e9s que jo no em plantejo aix\u00f2 com a artista, sin\u00f3 que parteixo de que faig el que m’agrada, cosa que he fet des de petita. No em poso l\u00edmits a aquests nivells, i potser \u00e9s la ra\u00f3 per la qual xoco amb el m\u00f3n de l’art. Sento que faig el que vull i que simplement m’obligo a fer-ho b\u00e9, sense tantes etiquetes.<\/p>\n D’altra banda, efectivament vaig aprendre una s\u00e8rie de t\u00e8cniques art\u00edstiques, per\u00f2 la meva carrera s’ha centrat en realitzar projectes que personalment m’interessen. \u00d2bviament el m\u00f3n et va orientant, i sovint segueixes els patrons que tots segueixen, per\u00f2 de sobte em va agradar fer aquestes coses que d’alguna manera trenquen, i s\u00ed, sento que han de ser explicades, encara que no massa. Ceremonia<\/em> va tenir un \u00e8xit enorme, vaig rebre molts comentaris i arran d’all\u00f2 van sorgir a la ciutat diverses botigues de disseny d’art popular i diferents projectes amb aquest tema com a protagonista. Crec fins i tot que s’ha posat de moda, cosa que m’alegra molt perqu\u00e8 veig que fa efecte el paper de l’art com a provocaci\u00f3, de l’artista com a agitador i del museu com a lloc on se sacseja alguna cosa. Quan no passa aix\u00ed, es torna tot molt avorrit.<\/p>\n Ceremonia<\/em> – Museo Tamayo,\u00a0 Ciudad de M\u00e9xico (2017)<\/p>\n \u00c1NGEL CALVO ULLOA | Una cosa que em sorpr\u00e8n quan observo aquestes instal\u00b7lacions, en les quals tu disposes d\u2019un ampli nombre de peces que qualsevol podria qualificar d’id\u00e8ntiques, \u00e9s aquesta possibilitat que ofereixes a l’espectador d’entendre el que existeix en l’igual de diferent. Diu l’artista Fernando Garc\u00eda-Dory en el text que va escriure per a la teva exposici\u00f3 a Madrid: Una col\u00b7lecci\u00f3 comen\u00e7a amb la Claudia organitzant un carro primerenc que la porti a la recerca d’unes peces cer\u00e0miques d’una senyora en particular d’una comunitat a m\u00e9s de quatre hores de la poblaci\u00f3 cap de partit. Podr\u00edem parlar d’aquests viatges, de la import\u00e0ncia de les dones artesanes en tot aquest proc\u00e9s i dels conceptes de pe\u00e7a \u00fanica i de repetici\u00f3 que maneges?<\/strong><\/p>\n CLAUDIA FERN\u00c1NDEZ<\/strong> | S\u00ed, el Fernando i jo som molt amics i tenim molts interessos comuns. Ell va entendre perfectament all\u00f2. Recordo que des de la meva inf\u00e0ncia, els viatges de la meva fam\u00edlia eren anar-nos-en a llocs remots a la recerca d’artesans, perqu\u00e8 vaig aprendre que calia secundar-los. Viatj\u00e0vem per camins de terra durant hores per a visitar-los.<\/p>\n Sento sovint que l’art \u00e9s un mitj\u00e0 especialment conservador, que s’ha quedat en aix\u00f2: l’objecte, la compra, l’exposici\u00f3, el cat\u00e0leg, el c\u00f2ctel\u2026 i tot \u00e9s sempre igual. Hi ha molts museus que jo sento morts, que necessiten canviar d’estrat\u00e8gia, i entenc que el col\u00b7leccionisme ha d’ajudar a fer possibles aquests canvis que l’art, com a modificador de la realitat, pot abordar. El col\u00b7leccionista pot ampliar el seu camp d’acci\u00f3 i no limitar-se a adquirir objectes, sin\u00f3 ser part\u00edcip i secundar econ\u00f2micament projectes realitzats en diferents comunitats. Poder dir en un futur: Jo vaig canviar la destinaci\u00f3 d’aquest riu, o vaig canviar la sort d’aquests artesans i d’aquest saber fer que estava a punt d’extingir-se. S\u00f3n nous camins de l’art que s\u00f3n perfectament v\u00e0lids i que al final acaben per ressonar. Per exemple, una experi\u00e8ncia com Proyecto Meteoro es va mostrar a la Serpentine, al programa Creative Time de Bassel Miami, o al Tamayo, entre altres. No obstant aix\u00f2 haig de deixar clar que moltes inst\u00e0ncies de l’art el van exhibir de la mateixa manera que s’exhibeix una escultura.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Claudia-Fern\u00e1ndez-Zona-Metropolitana-del-Valle-de-M\u00e9xico.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Claudia-Fern\u00e1ndez-Proyecto-Meteoro-2.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Claudia-Fern\u00e1ndez-Residual.jpeg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Claudia-Fern\u00e1ndez-Ceremonia-2-1.jpg\")
<\/a><\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Claudia-Fern\u00e1ndez-Ceremonia-2.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Claudia-Fern\u00e1ndez-Ceremonia-Ultramarina.jpg\")
<\/a><\/p>\n