{"id":31107,"date":"2020-12-28T06:00:09","date_gmt":"2020-12-28T05:00:09","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=31107"},"modified":"2023-07-09T14:34:18","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:18","slug":"alberto-entre-la-tribu-y-el-estado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/","title":{"rendered":"Alberto, entre la tribu i l’Estat"},"content":{"rendered":"

Alberto S\u00e1nchez \u00e9s un artista del qual tenim molt coneixement per\u00f2 hi ha aspectes d’un per\u00edode fonamental de la seva vida, com la seva estada a Par\u00eds en 1937 quan va anar a participar en el Pavell\u00f3 Espanyol, dels quals en sabem relativament poc.<\/p>\n

Alberto va arribar a Par\u00eds a finals d’abril quan s’estava acabant de construir la estructura met\u00e0l\u00b7lica del pavell\u00f3 i es comen\u00e7aven a compartimentar els murs interiors. No sabem si es va posar a treballar immediatament en la que se seria la seva emblem\u00e0tica i reconeguda escultura: El poble espanyol t\u00e9 un cam\u00ed que condueix a una estrella<\/em>, si es va posar a ajudar a peu d’obra, o va fer les dues coses alhora. Gr\u00e0cies a la recerca que Josefina Alix Trueba va fer per al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 Pavell\u00f3 Espanyol 1937<\/em> que es va dur a terme al Reina Sofia el 1987, sabem que l\u2019Alberto va estar treballant al pavell\u00f3 com un obrer m\u00e9s.<\/p>\n

A la segona planta del pavell\u00f3 van compartir espai la secci\u00f3 d’Arts Pl\u00e0stiques i la d’Arts Populars. Separades longitudinalment mitjan\u00e7ant panells, es van exposar en una meitat obres d’art (quadres, dibuixos, gravats i escultures) la tem\u00e0tica de les quals estava majorit\u00e0riament centrada en la trag\u00e8dia de la guerra i el sofriment del poble espanyol; i en l’altra meitat, tot tipus de cer\u00e0miques, cistelleria, treballs en espart, algunes eines i una rica col\u00b7lecci\u00f3 de vestits populars. Una de les tasques principals de l\u2019Alberto al pavell\u00f3 a m\u00e9s de realitzar, evidentment, la seva escultura, va ser el muntatge d’aquesta secci\u00f3.<\/p>\n

El terme art popular no deixa de ser un eufemisme per a referir-se a un art menor, generalment sense reconeixement ni autoria, molt diferent de l’art en maj\u00fascula o major, caracteritzat pel reconeixement, l’autoria, la subjectivitat, la novetat, l’originalitat o la pe\u00e7a \u00fanica. Encara que es digu\u00e9s que es va voler donar a la secci\u00f3 d’Arts Populars el mateix pes i rellev\u00e0ncia que a la d’Arts Pl\u00e0stiques, en realitat no va ser aix\u00ed. Les peces de cer\u00e0mica es van reunir sobre la base de dues col\u00b7leccions privades i no van ser gaire m\u00e9s de cent. Transcrivim un fragment de la carta que Jos\u00e9 Gaos, comissari del pavell\u00f3, va escriure a Jos\u00e9 Prat, Sotssecretari de la Presid\u00e8ncia, despr\u00e9s de la inauguraci\u00f3 del pavell\u00f3 \u2013dia 12 de juliol\u2013 on s’aprecia que va haver-hi falta de planificaci\u00f3 en aquesta secci\u00f3.<\/p>\n

\u00abLa segona Secci\u00f3, destinada a les arts populars, \u00e9s la m\u00e9s desgraciada, sent en la idea la m\u00e9s important, \u00e9s fins ara la m\u00e9s buida. Unes quantes fotos a les parets, alguna de magn\u00edfica, per\u00f2 \u00e9s tot, i arribada abans-d’ahir la cer\u00e0mica, encara no col\u00b7locada. No s\u00e9 si \u00e9s que no hem aconseguit encara explicar-nos b\u00e9 sobre aquesta secci\u00f3 d’exemplars de les arts i t\u00e8cniques populars, des de la cer\u00e0mica fins a la cistelleria, des dels encaixos fins a les espardenyes. \u00c9s realment impossible que a una persona coneixedora d’Espanya i del seu art popular se li proporcioni un cotxe per unes setmanes i vagi a uns quants pobles de diferents prov\u00edncies i reculli unes quantes mostres caracter\u00edstiques?\u00bb[1]<\/p><\/blockquote>\n

Quan Gaos es refereix a la secci\u00f3 d’Arts Populars com \u00abla m\u00e9s important\u00bb, no s\u2019ent\u00e9n la ra\u00f3 per la qual va comptar amb tan pocs mitjans. Dona la sensaci\u00f3 que l\u2019Alberto va ser l\u2019\u00fanic encarregat i responsable d’aquesta secci\u00f3. De fet, el mateix Gaos va considerar imprescindible, a part de Lacasa i Sert (arquitectes del pavell\u00f3), l\u2019Alberto per la seva capacitat per a \u00abesmenar defici\u00e8ncies com les produ\u00efdes precisament en el popular\u00bb<\/p>\n

Quina va ser la intenci\u00f3 d’unir en una mateixa planta les arts pl\u00e0stiques amb les arts populars? Es pretenia evidenciar la coexist\u00e8ncia d’una Espanya moderna i avantguardista \u2013amb Picasso com a refer\u00e8ncia\u2013 amb una altra d\u2019at\u00e0vica i artesanal? A qu\u00e8 es referia Gaos quan va dir: \u00abno hem aconseguit encara explicar-nos b\u00e9 sobre aquesta secci\u00f3\u00bb? \u00c9s evident que hi havia una gran difer\u00e8ncia de pressupost i d’infraestructura entre l’una i l’altra. Darrere de la d’Arts Pl\u00e0stiques, estava la maquin\u00e0ria de la Direcci\u00f3 General de Belles arts amb Josep Renau al capdavant que es va ocupar tant de la seva log\u00edstica com del seu contingut i de cursar les invitacions corresponents a artistes de renom com Picasso, Mir\u00f3, Calder, Julio Gonz\u00e1lez o el mateix Alberto. Tampoc acaba de quadrar que d’una banda es pretengu\u00e9s elogiar un saber artesanal i per un altre es mostressin en la mateixa sala i tamb\u00e9 a la primera planta (el pavell\u00f3 es recorria de dalt a baix) panells fotogr\u00e0fics en els quals es q\u00fcestionava aquest saber. Ens referim a un fotomuntatge dedicat al nou paper assumit per la dona espanyola que comentarem m\u00e9s endavant, i als panells dedicats a les Missions Pedag\u00f2giques. Les Missions es van crear el 1931 com a pedra angular de la propaganda cultural del govern de la segona Rep\u00fablica amb la finalitat de combatre l’analfabetisme. Una elit d’intel\u00b7lectuals van portar a tots els racons de la Pen\u00ednsula reproduccions de pintures c\u00e8lebres, m\u00fasica, llibres, xerrades, teatre o cinema per a inculcar a les societats \u00e0grafes \u00abl’al\u00e8 del progr\u00e9s\u00bb. La majoria dels receptors d’aquell colonialisme d’Estat no posse\u00efen cap mena de codis per a desxifrar les consignes ni els missatges que emanaven d’aquelles campanyes \u00abcivilitzat\u00f2ries\u00bb. Com s’aprecia en les fotografies que van documentar aquells actes i activitats, m\u00e9s que subjectes receptius, semblen subjectes esbala\u00efts. En les fotos no s’aprecia cap intercanvi ni enriquiment mutu. Amb aquestes campanyes, es venia a demostrar i a mostrar \u2013ras i curt\u2013 que la cultura de la ciutat o de l’Estat era superior a la rural o popular. Una contraposici\u00f3 entre la cultura subalterna i la cultura \u00abculta\u00bb, molt lluny de les teories d’Antonio Gramsci \u2013que justament en aquells anys les estava elaborant des d’una pres\u00f3 italiana\u2013. Amb el terme subaltern, Gramsci es refereix a les classes inferiors de les societats i als sectors marginals. Entre ells, tamb\u00e9 tenen cabuda, evidentment, molts grups d’artesans.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com s’evidencia en els fotomuntatges dedicats a les Missions, existia per part de la cultura hegem\u00f2nica una voluntat de dominaci\u00f3 que menyspreava la \u00abvisi\u00f3 del m\u00f3n\u00bb de les classes subalternes. \u00c9s per aix\u00f2, que no s’ent\u00e9n la ra\u00f3 per la qual la secci\u00f3 de les Arts Populars es pretenia que fos tan destacable quan en realitat, les societats terrissaires, espardenyeres, cistelleres o teixidores eren vistes com una barrera contra el progr\u00e9s. Com demostren les Missions Pedag\u00f2giques, les classes subalternes \u2013com ho va ser el lumpenproletariat per a Marx\u2013 no eren una altra cosa que residus del passat les condicions de vida precapitalistes de les quals venien a entorpir la \u00ablocomotora de la hist\u00f2ria\u00bb. Des del punt de vista de la cultura oficial o hegem\u00f2nica, les artesanies no eren una altra cosa que resist\u00e8ncies arcaiques que repetien les mateixes estereot\u00edpies una vegada i una altra sense gaire voluntat de canvi.<\/p>\n

A m\u00e9s d’organitzar la secci\u00f3 de les Arts Populars, l\u2019Alberto va dissenyar, i creiem que tamb\u00e9 va construir, diverses prestatgeries a manera de displays expositius. Dos d’elles amb diferents altures per a peces de cer\u00e0mica i una m\u00e9s baixa per a cistelleria i altres objectes. \u00c9s de suposar que l\u2019Alberto hagu\u00e9s constru\u00eft personalment les prestatgeries perqu\u00e8 per a ell era important el treball manual, l’ofici, la manufactura, les propietats dels materials i les eines.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En el cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 Alberto 1895-1962<\/em> que es va fer al Reina Sofia el 2001, les prestatgeries gaireb\u00e9 no s\u00f3n citades, ni tampoc hi apareixen catalogades. Malgrat haver estat descrites per Alix com a \u00abmeravelloses prestatgeries de fusta, de formes sinuoses, amb buits foradats i que semblaven en ocasions cer\u00e0miques, o eines de cultiu, o una mescla de tots dos\u00bb[2], no sabem si l\u2019Alberto les va considerar obres d’art o simples expositors. Se’ns fa dif\u00edcil imaginar Picasso en aquesta tessitura ja que com a \u00abartista-geni\u00bb, no discriminava en signar tots els seus treballs ja fossin plats o quadres. No obstant aix\u00f2, l\u2019Alberto, per la seva manera de ser, dona la sensaci\u00f3 que tenia cert pudor a trair el seu origen humil. Fill de forner i serventa, als deu anys va ser ajudant de ferrer i als quinze va treballar de forner al mateix temps que aprenia a llegir i escriure. Un passat certament subaltern que naturalitzava el seu treball al pavell\u00f3 com un obrer m\u00e9s. Segons Alix, cobrava la mateixa quantitat que tots, uns 3.000 francs al mes, que li servia \u00fanicament per a cobrir despeses.<\/p>\n

Hi ha una cosa misteriosa, gaireb\u00e9 tel\u00b7l\u00farica, pel que fa al comprom\u00eds de l\u2019Alberto amb la secci\u00f3 de les Arts Populars. Per qu\u00e8 pagant-li tan poc va continuar treballant fins i tot despr\u00e9s d’haver estat inaugurat el pavell\u00f3 no sols per a acabar el muntatge, sin\u00f3 realitzant a m\u00e9s canvis segons anaven arribant, amb retard, els materials?<\/p>\n

En una confer\u00e8ncia que l\u2019Alberto va impartir a Madrid, a finals de 1932, titulada L’art com a superaci\u00f3 personal<\/em>, s’aprecien algunes claus del seu pensament que ens poden servir de resposta a alguna de les q\u00fcestions aqu\u00ed plantejades. Alberto qualifica amb l’adjectiu d\u2019 \u00abartista art\u00edstic\u00bb a l’artista individualista, esclau de si mateix que fuig d\u2019all\u00f2 natural i senzill. Tamb\u00e9 planteja que l’\u00abestatu\u00e0ria, de la pintura-quadre-teatre i del poeta contemplador i l’escriptor ret\u00f2ric a la hist\u00f2ria\u00bb nom\u00e9s t\u00e9 utilitat per a \u00abgent ociosa en qualitat de gran amo i senyor\u00bb. Per contra, prefereix un art amb \u00e0nima que \u00abconrea la persona i l’eleva a coses netes\u00bb.<\/p>\n

A la secci\u00f3 de les Arts Populars, com s’ha dit, hi havia un fotomuntatge dedicat al nou paper de la dona que mostrava una miliciana vestida amb un mono al costat d’una jove amb un vestit t\u00edpic de Salamanca abillada amb tota mena de granadures i ornaments. En aquest fotomuntatge, el Front Popular reivindicava el seu potencial revolucionari al\u00b7ludint al nou paper assumit per la dona contrastant-lo amb el que tenia en una Espanya vernacla i endarrerida representat per la jove de Salamanca. Al fotomuntatge hi havia un par\u00e0graf que encoratjava a les dones a alliberar-se de la superstici\u00f3 i de la mis\u00e8ria del passat per a passar a ser part activa del futur que s’estava construint. Dos mons que es mostraven antag\u00f2nics i irreconciliables quan en realitat podien ser complementaris. En absolut es vol q\u00fcestionar l’emancipaci\u00f3 de la dona, ni tampoc la revoluci\u00f3 social que va n\u00e9ixer el 36, sin\u00f3 tot el contrari. Es tracta d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00f2gica racional per a entendre altres maneres de fer i pensar com les que representava la jove de Salamanca amb els seus cants, els seus balls, la seva m\u00e0gia o els seus rituals. Formes molt antigues de subjecci\u00f3 a la naturalesa que, com va dir Gramsci, no havien de considerar-se \u00abcom una raresa, una estranyesa o un element pintoresc, sin\u00f3 com una cosa que \u00e9s molt seriosa i ha de prendre’s de deb\u00f2. Nom\u00e9s aix\u00ed l’ensenyament ser\u00e0 m\u00e9s efica\u00e7 i determinar\u00e0 realment el naixement d’una nova cultura en les grans masses populars, \u00e9s a dir que desapareixer\u00e0 la divisi\u00f3 entre cultura moderna i cultura popular o folklore\u00bb[3]. En aquest mateix espai sense divisi\u00f3 entre all\u00f2 popular i modern va ser on va habitar l\u2019Alberto, just en aquest hiat entre l’ancestral i el modern, entre el camp i la ciutat, entre la tribu i l’Estat.<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

(Imatges: fotomuntatges de Xavier Aren\u00f3s espec\u00edfics per aquesta col\u00b7laboraci\u00f3)<\/p>\n

[1] Alix Trueba, Josefina. Pabell\u00f3n Espa\u00f1ol 1937. Exposici\u00f3n Internacional de Par\u00eds<\/em>. Madrid: Centro de Arte Reina Sof\u00eda- Ministerio de Cultura, 1987, pp. 129, 130.<\/p>\n

[2] Ib\u00edd., p. 90.<\/p>\n

[3]. Gramsci, Antonio. Cuadernos de la c\u00e1rcel. <\/em>Tomo 6. M\u00e9xico, D.F.: Ediciones Era, 2.000, pp. 205, 206.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alberto S\u00e1nchez \u00e9s un artista del qual tenim molt coneixement per\u00f2 hi ha aspectes d’un per\u00edode fonamental de la seva vida, com la seva estada a Par\u00eds en 1937 quan…<\/p>\n","protected":false},"author":2692,"featured_media":31091,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6086],"tags":[],"coauthors":[6629],"acf":[],"yoast_head":"\nAlberto, entre la tribu i l'Estat – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Alberto, entre la tribu i l'Estat – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Alberto S\u00e1nchez \u00e9s un artista del qual tenim molt coneixement per\u00f2 hi ha aspectes d’un per\u00edode fonamental de la seva vida, com la seva estada a Par\u00eds en 1937 quan...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-12-28T05:00:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones-356x400.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"356\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Xavier Aren\u00f3s\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Xavier Aren\u00f3s\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Xavier Aren\u00f3s\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/\",\"name\":\"Alberto, entre la tribu i l'Estat – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones.jpg\",\"datePublished\":\"2020-12-28T05:00:09+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:18+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/8dd13f53aa43570897cbbe40f74b0c54\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones.jpg\",\"width\":1691,\"height\":1900},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Alberto, entre la tribu i l’Estat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/8dd13f53aa43570897cbbe40f74b0c54\",\"name\":\"Xavier Aren\u00f3s\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/0ef159d7d0509638fc89619bf08d477f\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a3148c17dca30914904e1a05e9fc14f?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a3148c17dca30914904e1a05e9fc14f?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Xavier Aren\u00f3s\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/xavier-arenos\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Alberto, entre la tribu i l'Estat – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Alberto, entre la tribu i l'Estat – A*Desk","og_description":"Alberto S\u00e1nchez \u00e9s un artista del qual tenim molt coneixement per\u00f2 hi ha aspectes d’un per\u00edode fonamental de la seva vida, com la seva estada a Par\u00eds en 1937 quan...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2020-12-28T05:00:09+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:18+00:00","og_image":[{"width":356,"height":400,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones-356x400.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Xavier Aren\u00f3s","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Xavier Aren\u00f3s","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Xavier Aren\u00f3s"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/","name":"Alberto, entre la tribu i l'Estat – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones.jpg","datePublished":"2020-12-28T05:00:09+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:18+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/8dd13f53aa43570897cbbe40f74b0c54"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/IMAGEN-1-Misiones.jpg","width":1691,"height":1900},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/alberto-entre-la-tribu-y-el-estado\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Alberto, entre la tribu i l’Estat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/8dd13f53aa43570897cbbe40f74b0c54","name":"Xavier Aren\u00f3s","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/0ef159d7d0509638fc89619bf08d477f","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a3148c17dca30914904e1a05e9fc14f?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8a3148c17dca30914904e1a05e9fc14f?s=96&d=mm&r=g","caption":"Xavier Aren\u00f3s"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/xavier-arenos\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31107"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2692"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31107"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31107\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31123,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31107\/revisions\/31123"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31091"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31107"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31107"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31107"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=31107"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}