{"id":31159,"date":"2021-01-04T06:00:08","date_gmt":"2021-01-04T05:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=31159"},"modified":"2023-07-09T14:34:18","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:18","slug":"els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/","title":{"rendered":"Els passos que ens queden encara per fer"},"content":{"rendered":"

Benvolgudes persones:<\/p>\n

Us escric des del sal\u00f3 dels passos perduts. En la cultura arquitect\u00f2nica francesa, es coneix aix\u00ed (salle des pas perdus<\/em>) a un enorme vest\u00edbul capa\u00e7 de concentrar un gran nombre de persones i distribuir-les cap a les altres parts d’un edifici, en general en seus de poder. \u00c9s un sal\u00f3 que pot localitzar-se a l’entrada o a l’interior, idealment en una zona on els camins s’entrecreuen abans d\u2019at\u00e8nyer la seva destinaci\u00f3. Es tracta d’un lloc de pas i potser ara \u00e9s interessant veure’l m\u00e9s enll\u00e0 del fet que \u00e9s un node, pensant que l’intercanvi pot propiciar la trobada eventual d’una nova direcci\u00f3 (o potser de diverses). Per aix\u00f2 penso quedar-me aqu\u00ed una estona a veure qu\u00e8 passa o qui passa i provar de triar altres camins que no estaven a l’agenda.<\/p>\n

Els feli\u00e7os anys 20 d’aquest segle XXI van comen\u00e7ar amb una bufetada de nom coronavirus que ha donat la volta a la nostra manera de viure, de treballar, les nostres relacions, les nostres rutines, i que ens ha for\u00e7at a haver de parar com a cam\u00ed en si mateix. Per a acabar el 2020, l’artista Isabel Banal i Xifr\u00e9 em va proposar editar El llibre dels passos perduts<\/em>, una publicaci\u00f3 on reflexiona sobre el confinament durant el primer estat d’alarma, situaci\u00f3 excepcional mai abans viscuda o imaginada que ens va mantenir a casa durant 100 dies. En aquest temps, la Isabel va realitzar un frottage<\/em> de les soles de totes les seves sabates que romanien a les caixes sense poder ser usades, al\u00b7ludint tamb\u00e9 indirectament a aquests llocs en els espais de poder com el sal\u00f3 dels passos perduts al Congr\u00e9s dels Diputats a Madrid, o el passad\u00eds dels passos perduts al Palau de les Nacions Unides a Ginebra. Quina pena que l’art i la cultura gaireb\u00e9 mai siguin aqu\u00ed una prioritat, ni quan les coses van b\u00e9 ni tampoc quan les coses van malament.<\/p>\n

En el llibre, la Isabel posa en relaci\u00f3 els dos \u00e0mbits on ens hem estat (i ens han estat) movent: la llar, espai \u00edntim tradicionalment associat a all\u00f2 femen\u00ed, i l’espai anomenat p\u00fablic, tradicionalment associat a all\u00f2 mascul\u00ed. Al meu entendre, el tr\u00e0nsit conscient que ens permet a les persones habitar aquests espais en els despla\u00e7aments de l’un a l’altre ens pot ajudar a guanyar perspectiva. I per descomptat, incloure en l’equaci\u00f3 el tercer paisatge que defensa Gilles Cl\u00e9ment, aquest dels espais residuals que queden fora de l’ordenament. En aquests llocs on impera la mescla, el seu manteniment no dep\u00e8n de l’establishment sin\u00f3 de la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Igual que les soles de les nostres sabates s\u00f3n la superf\u00edcie de contacte amb el territori i en elles ens emportem impregnat una mica d’ell, contaminar-nos del comunitari i dels marges pot obrir el cam\u00ed cap a un nou ordre inmunoprotector, per dir-ho aix\u00ed.<\/p>\n

Continuo defensant el parar per a pensar<\/a>\u00a0com una cosa que pot ajudar-nos a una major comprensi\u00f3 del que hi ha i de per qu\u00e8 tornem tan r\u00e0pid al pilot autom\u00e0tic, fins i tot despr\u00e9s de tal bufetada. Donar-li temps i espai a assaborir com se sent potser ens estalvia el seg\u00fcent. Per aix\u00f2 trobo imprescindible instruir(nos) en la no acci\u00f3 tant com en l’acci\u00f3 i en la indecisi\u00f3 tant com en la decisi\u00f3, per a considerar un altre ordre o un contrapunt a l’ordre. Aqu\u00ed l’art tindr\u00e0 alguna cosa a dir. Retrocedir sobre els nostres passos per a revisar, valorar i analitzar d’on venim \u00e9s imprescindible per a poder saber per on volem continuar. M’entristeix pensar que l’educaci\u00f3 i la cultura art\u00edstiques semblen segrestades dels circuits oficials i oficiosos, que els seus responsables no hi s\u00f3n (ni se’ls espera). Aix\u00ed que aquest pot ser un bon moment i el sal\u00f3 dels passos perduts pot ser un bon lloc per a pensar a canviar les regles del joc, atendre altres veus no hegem\u00f2niques, practicant l’autoregulaci\u00f3 i les cures, la pres\u00e8ncia i la transpar\u00e8ncia.<\/p>\n

Celebro haver vist aquest 2020 iniciatives com el seminari Arte y comunidad (Restaurando el v\u00ednculo de lo colectivo)<\/a> de la Universitat de Barcelona i estic molt contenta que a trav\u00e9s de les exposicions To talk about trees<\/a>, <\/em>, de Sara Agudo Mill\u00e1n, o Time Bends as We Come Closer<\/a>, de Pedro Torres, haguem reflexionat a Chiquita Room sobre temes rellevants que, d\u2019una manera o altra, ens afecten en l’essencial a nivell col\u00b7lectiu: ja sigui a trav\u00e9s de la nostra relaci\u00f3 amb les plantes i la crisi clim\u00e0tica o de la curvatura de l’espaitemps i la for\u00e7a de la gravetat. Estic menys contenta d’haver hagut de cancel\u00b7lar una altra exposici\u00f3 sobre la construcci\u00f3 i la difuminaci\u00f3 de la identitat, per\u00f2 m’alegro d’haver pogut esperar que l’artista Marina Sagona viatg\u00e9s des de Nova York aquest mes de gener per a poder inaugurar Ubi Consistam<\/a> en la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n

M’agrada veure com el car\u00e0cter h\u00edbrid i col\u00b7laboratiu d’aquesta habitaci\u00f3 ha perm\u00e8s establir aliances amb projectes afins que comparteixen valors, com el Festival Dart de cinema documental sobre art contemporani o el Festival Como Pedro per la meva casa de llibre d’artista. Aqu\u00ed tamb\u00e9 ha nascut un petit club de col\u00b7leccionisme emergent a trav\u00e9s de la subscripci\u00f3 anual Chiquita Room Collectors<\/a> i ens hem reunit un grup d’artistes, psicoanalistes i altres persones de suggeridors pensars en el cartell lacani\u00e0 menys ortodox que s’hagi vist i que respon al nom de \u201cTr\u00e0nsits\u201d. Ha estat bonic. Em sento orgullosa d’haver dedicat esfor\u00e7os i recursos a pensar i desenvolupar una estrat\u00e8gia digital ad hoc <\/em>als temps i amb tots els seus\/els meus errors, mantenint un tracte amable i pr\u00f2xim en la mesura que fos possible, sense deixar de rebre f\u00edsicament proporcionant la mateixa atenci\u00f3. Tamb\u00e9 m’alegro d’haver comen\u00e7at a enviar aquestes cartes durant el confinament i de continuar escrivint-les de tant en tant fins almenys el dia d’avui, benvolgudes persones.<\/p>\n

En La desaparici\u00f3 dels rituals<\/em>, el fil\u00f2sof sud-core\u00e0 Byung-Chul explica per qu\u00e8 les accions simb\u00f2liques cohesionen la societat i reflexiona sobre estils de vida alternatius que serien capaces d’alliberar-la de la malaltia del seu narcisisme col\u00b7lectiu, el nostre. El llibre recupera la idea d’Antoine de Sant-Exup\u00e9ry que els rituals s\u00f3n al temps, el que l’estatge \u00e9s a l’espai. I si aqu\u00ed habitem i romanem, en lloc de fugir cap endavant, podem tornar a experimentar que aquests actes s\u00f3n genu\u00efnament humans, donen estabilitat a la vida i fan que sigui festiva i m\u00e0gica, fins i tot en circumst\u00e0ncies adverses. En els ritus es representen sentiments col\u00b7lectius i duradors. En contrast, el buit actual de la comunicaci\u00f3, plagat de dades i informacions que manquen de tota for\u00e7a simb\u00f2lica, es construeix de sentiments passatgers i passions ef\u00edmeres, pr\u00f2pies de l’individu a\u00efllat en si mateix. Ara \u00e9s el moment d’inventar noves formes d’acci\u00f3 i joc col\u00b7lectiu que tornin a crear comunitat. I aqu\u00ed l’art tamb\u00e9 tindr\u00e0 alguna cosa a dir.<\/p>\n

Avui m’acomiado amb aquest poema de Roberto Juarroz, perqu\u00e8 brindem pels passos que ens queden encara per fer, encara que no tinguem copa, ni sabates. Festegem que els nostres camins es creuin abans d\u2019acabar a la nostra destinaci\u00f3 final i mirem el 2021 per sobre dels n\u00favols.<\/p>\n

A vegades em sembla<\/em><\/p>\n

que estem al centre<\/em><\/p>\n

de la festa<\/em><\/p>\n

no obstant aix\u00f2<\/em><\/p>\n

al centre de la festa<\/em><\/p>\n

no hi ha ning\u00fa.<\/em><\/p>\n

Al centre de la festa<\/em><\/p>\n

hi ha el buit.<\/em><\/p>\n

Per\u00f2 al centre del buit<\/em><\/p>\n

hi ha una altra festa.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Amb amor,<\/p>\n

Chiquita<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

(Imatge destacada: El llibre dels passos perduts<\/em>, Isabel Banal i Xifr\u00e9)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Benvolgudes persones: Us escric des del sal\u00f3 dels passos perduts. En la cultura arquitect\u00f2nica francesa, es coneix aix\u00ed (salle des pas perdus) a un enorme vest\u00edbul capa\u00e7 de concentrar un…<\/p>\n","protected":false},"author":2690,"featured_media":30859,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6089],"tags":[],"coauthors":[6630],"acf":[],"yoast_head":"\nEls passos que ens queden encara per fer – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Els passos que ens queden encara per fer – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Benvolgudes persones: Us escric des del sal\u00f3 dels passos perduts. En la cultura arquitect\u00f2nica francesa, es coneix aix\u00ed (salle des pas perdus) a un enorme vest\u00edbul capa\u00e7 de concentrar un...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-01-04T05:00:08+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9-283x400.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"283\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Laura Gonz\u00e1lez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Laura Gonz\u00e1lez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Laura Gonz\u00e1lez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/\",\"name\":\"Els passos que ens queden encara per fer – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9.jpg\",\"datePublished\":\"2021-01-04T05:00:08+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:18+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/18ef505f62a678a09dfe9ae006c5eb93\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9.jpg\",\"width\":4960,\"height\":7015},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Els passos que ens queden encara per fer\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/18ef505f62a678a09dfe9ae006c5eb93\",\"name\":\"Laura Gonz\u00e1lez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/445941de13a9e235d8defecbda3950f5\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6baa54a2b94923e9b940dc807b83a96c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6baa54a2b94923e9b940dc807b83a96c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Laura Gonz\u00e1lez\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/lauragonzalez\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Els passos que ens queden encara per fer – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Els passos que ens queden encara per fer – A*Desk","og_description":"Benvolgudes persones: Us escric des del sal\u00f3 dels passos perduts. En la cultura arquitect\u00f2nica francesa, es coneix aix\u00ed (salle des pas perdus) a un enorme vest\u00edbul capa\u00e7 de concentrar un...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2021-01-04T05:00:08+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:18+00:00","og_image":[{"width":283,"height":400,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9-283x400.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Laura Gonz\u00e1lez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Laura Gonz\u00e1lez","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Laura Gonz\u00e1lez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/","name":"Els passos que ens queden encara per fer – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9.jpg","datePublished":"2021-01-04T05:00:08+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:18+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/18ef505f62a678a09dfe9ae006c5eb93"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/El-llibre-dels-passos-perduts_Isabel-Banal-i-Xifr\u00e9.jpg","width":4960,"height":7015},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-passos-que-ens-queden-encara-per-fer\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Els passos que ens queden encara per fer"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/18ef505f62a678a09dfe9ae006c5eb93","name":"Laura Gonz\u00e1lez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/445941de13a9e235d8defecbda3950f5","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6baa54a2b94923e9b940dc807b83a96c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6baa54a2b94923e9b940dc807b83a96c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Laura Gonz\u00e1lez"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/lauragonzalez\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31159"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2690"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31159"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31159\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31163,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31159\/revisions\/31163"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31159"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=31159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}