Fa uns quatre anys va sorgir una imatge en la meva vida. No recordo molt b\u00e9 com va apar\u00e8ixer. Ja no es pot recordar amb exactitud com apareixen els recursos dins de la sobreexposici\u00f3 a est\u00edmuls tecnol\u00f2gics, volunt\u00e0ria o inevitablement rutin\u00e0ria. Per no parlar de la inventiva creativa que \u00e9s l’acte de recordar, gaireb\u00e9 tan poc de fiar com escriure un assaig pretenent que sigui personal per\u00f2 alhora un text cr\u00edtic. El que s\u00ed que puc emmarcar clarament \u00e9s la situaci\u00f3 en la qual em trobava quan va apar\u00e8ixer aquesta imatge i em va travessar per primera vegada. Jo vivia okupant des de feia anys (i vaig continuar fent-ho), d’una banda com a manifestaci\u00f3 pol\u00edtica del meu desig anarquista, d’altra banda per la impossibilitat de trobar un treball que em permet\u00e9s viure en una ciutat i assumir les despeses b\u00e0siques d’habitatge i al mateix temps desenvolupar una carrera o una producci\u00f3 art\u00edstica, aquesta pres\u00f3 vernacla que et porta el tenir una vocaci\u00f3 entremesclada amb les l\u00f2giques neoliberals que s\u2019hi filtren pels porus. Crec que no s\u00f3n f\u00fatils, ni opinables, les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques del Sector Art sobre la base de producci\u00f3 i carrera de fons; \u00e9s tremendament complicat \u2013 per no dir pr\u00e0cticament impossible \u2013 desenvolupar una carrera art\u00edstica o una producci\u00f3 de determinada solidesa quan no posseeixes un capital familiar simb\u00f2lic o econ\u00f2mic determinat, com molt b\u00e9 defineix Mar\u00eda Ruido a \u201cSomos les fantasmas, somos lxs virus\u201d[1]. En aquells dies a m\u00e9s em trobava esquitxada, tant jo com diverses persones que estimo, en una cacera anarquista en la qual desenes de persones en tot l’Estat espanyol estaven sent detingudes i acusades de terrorisme pel simple fet de ser activistes o viure okupant o formar part de centres socials okupats autogestionats.[2] La meva parella i jo vam viure aquests anys amb un terror especial, a qualsevol soroll inesperat en la foscor de la nit, al vol estentori d’un helic\u00f2pter o a un cotxe parat durant diversos dies a la porta de casa. No era un terror infundat, era la nostra realitat. La imatge mostrava una persona en el mitj\u00e0 de les turbul\u00e8ncies de l’aigua marina, nedant o intentant no ofegar-se mentre que, amb el cabell regirat, reia histri\u00f2nicament. Aquesta imatge va apar\u00e8ixer com la definici\u00f3 m\u00e9s clara del que sentia que era la meva vida en aquell moment, una total falta de control sobre la meva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia i al mateix temps un intent tit\u00e0nic de mantenir-me a flotaci\u00f3 davant d’una for\u00e7a major. Aquesta imatge va continuar acompanyant-me fins ara, transformant-se en un s\u00edmbol aqu\u00f3s que continua sent tremendament espec\u00edfic en l’esdevenir de la vida fins al dia d’avui.<\/p>\n
Jo vaig n\u00e9ixer en una illa volc\u00e0nica enmig de les fredes aig\u00fces de l’oce\u00e0 atl\u00e0ntic., a La Palma, a les Illes Can\u00e0ries, cosa que implica un mindset<\/em> espec\u00edfic com ocorre en cr\u00e9ixer i construir-te en llocs amb determinades caracter\u00edstiques f\u00edsiques o topogr\u00e0fiques molt marcades. \u00c9s una relaci\u00f3 amb la mar i la seva turbul\u00e8ncia que s’extrapola fins al subconscient. Somio pr\u00e0cticament de manera setmanal amb tsunamis i marees. Les Can\u00e0ries s\u00f3n illes que es mantenen com un basti\u00f3 enfront dels corrents que convergeixen en aquesta situaci\u00f3 subtropical. Hi ha zones d’onatges gaireb\u00e9 su\u00efcides, per\u00f2 tamb\u00e9 ocorre un fenomen curi\u00f3s, Les Calmes. Les Calmes \u00e9s un fenomen espec\u00edfic de zones de les illes de major relleu que a causa de l’orografia volc\u00e0nica produeix aig\u00fces aparentment calmades en les quals se sent la sensaci\u00f3, moltes vegades enganyosa, de seguretat, ocorrent el corrent per sota de la superf\u00edcie afable. Nedes tranquil\u00b7lament amb el risc que si avances metres m\u00e9s endins et puguis trobar amb un corrent com en la imatge, del qual no pots escapar. El corrent nom\u00e9s et permet deixar-te portar per ell, si lluites contra ell sense saber manejar-lo acabes morint ofegada de l’esgotament. La mar sempre reclama el que \u00e9s seu.<\/p>\n Aquesta imatge, que mantinc visible en el meu estudi cada dia, s’ha manifestat tamb\u00e9 com una met\u00e0fora del que podia ser per\u00f2 no ha estat el 2020. Del que molt probablement \u00e9s tamb\u00e9 el panorama de futur en la creaci\u00f3 art\u00edstica espanyola. M\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 dels confinaments i la paralitzaci\u00f3 o la cancel\u00b7laci\u00f3 de projectes i enc\u00e0rrecs, a la qual imagino que igual que jo ja li haur\u00e0s donat mil voltes, penso en quins mecanismes s’han generat per a pal\u00b7liar o \u201crescatar\u201d aquesta comunitat art\u00edstica en sotsobre des d’institucions i governs. La desesperaci\u00f3 de la competici\u00f3 sobre la base de convocat\u00f2ries. L’ajuda a l’emerg\u00e8ncia en forma de premi a l’excel\u00b7l\u00e8ncia sota criteris curriculars i formals, aquesta vegada travessada a m\u00e9s per cartes de motivaci\u00f3 on plorar sobre la teva economia en marea baixa puntua. Compra venda d’obra a costos molt redu\u00efts, ajudes a la producci\u00f3 que impliquen un parell de mesos de lloguer i dues compres al Lidl i que no inclouen l’exposici\u00f3 d’aquests projectes. Centenars i milers d’artistes aplicant-hi. Dues rates barallant-se per un xurro amb m\u00fasica de Linkin Park de fons.[3] Ja no \u00e9s una marea regirada en la qual lluites energ\u00e8ticament per mantenir la for\u00e7a i l’optimisme enfront d’un entorn hostil. Es tracta de profundes aig\u00fces estancades en les quals com m\u00e9s et mous m\u00e9s t’atrapen les algues cap al fons. Penso a m\u00e9s en aquestes aig\u00fces estancades i sist\u00e8miques que no solament impedeixen el desenvolupament de carreres art\u00edstiques per a persones que no ostenten un marc econ\u00f2mic i simb\u00f2lic privilegiat, sin\u00f3 que s\u00f3n una mort silenciosa per a les persones que a m\u00e9s es veuen travessades per identitats no hegem\u00f2niques, pel racisme, per la lgtbif\u00f2bia, pel capacitisme. Per qu\u00e8 fem art? <\/strong>En el meu cas es tracta d’aquesta persona en el mitj\u00e0 d’un corrent, aquesta necessitat de no voler pert\u00e0nyer a un lloc estancat i controlat. I la necessitat de control en contradicci\u00f3 amb l’absoluta falta d’ell com a motor. La confusi\u00f3 i la solitud, un sistema que s’ensorra, i que porta trencat un temps indeterminat. Jo reconec aix\u00f2, la import\u00e0ncia de preguntar-me \u201cper qu\u00e8?\u201d tota l’estona. Aguantar enfront del corrent invisible. Resistir. Per\u00f2 com resistir quan resistir \u00e9s un privilegi?<\/p>\n Penso en el g\u00e8nere del terror, i concretament en les cases encantades. Penso en la Maledicci\u00f3 de Hill House com la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica art\u00edstica. Una casa antiga, preciosa i luxosa tot i que en ru\u00efnes, que alberga alguna cosa que t’atreu i de la que no pots escapar, unes forces invisibles que et fan voler morir i ser part d’elles. Una casa que alberga unes capes interminables d’\u00e9ssers indicibles i invisibles, que fan que tot continu\u00ef funcionant eternament. Aig\u00fces profundament estancades. Vull pensar que puc continuar somiant amb tsunamis, amb deixar de ser l’\u00e9sser que pereix enfront d’unes algues que habiten en el fons dels pantans i t’impedeixen moure’t. Amb deixar de ser tamb\u00e9 la persona que lluita histri\u00f2nicament contra la forta maror. Que siguem el tsunami, que arrasem amb tot, i llavors es destrueixi, perqu\u00e8 la mar reclami el que \u00e9s seu. No haur\u00edem de continuar advocant pel manteniment d’un Status quo que no ent\u00e9n la for\u00e7a de l’aigua. Mentre escric aquestes paraules escolto aix\u00f2 i somio amb un dia en qu\u00e8 aquestes mateixes paraules no tinguin cap sentit, i no puc deixar de somriure ir\u00f2nicament, perqu\u00e8 efectivament, no puc deixar de ser la dona de la imatge. Espero que tu que llegeixes aix\u00f2 siguis el corrent i ho destrueixis tot, i si fa falta a mi mateixa. Jo somriur\u00e9 mentre m’ofego.<\/p>\n <\/p>\n (Imatge destacada: imatge d’origen desconegut)<\/p>\n <\/p>\n [1] https:\/\/ctxt.es\/es\/20200901\/Culturas\/33449\/maria-ruido-debate-museos-cultura-patriarcal-cuidados-reina-sofia.htm<\/p>\n [2] https:\/\/www.elsaltodiario.com\/conquista-derecho\/carpetazo-judicial-operacion-pinata<\/a><\/p>\n [<\/a>3] https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=EhVB22S1Zqk<\/a><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa uns quatre anys va sorgir una imatge en la meva vida. No recordo molt b\u00e9 com va apar\u00e8ixer. Ja no es pot recordar amb exactitud com apareixen els recursos…<\/p>\n","protected":false},"author":2689,"featured_media":30814,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6089],"tags":[],"coauthors":[6631],"acf":[],"yoast_head":"\n