{"id":31335,"date":"2021-01-18T06:00:49","date_gmt":"2021-01-18T05:00:49","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=31335"},"modified":"2023-07-09T14:34:16","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:16","slug":"sentits-ecologics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/","title":{"rendered":"Sentits ecol\u00f2gics"},"content":{"rendered":"

Arts invisibles i t\u00e0ctils<\/strong><\/h3>\n

Durant la quarantena el m\u00f3n (el meu) es va tornar aural. Tancada a la meva casa, m\u00e9s que veure’s, el m\u00f3n se sentia; se sentia all\u00e0 fora el crit de s\u00faplica de la senyora amb fam que cridava \u201cdonin-me menjar si us plau\u201d, s’escoltava per sobre de les instruccions de la professora de ioga en l\u00ednia. Un podia predir les \u00faltimes decisions del govern segons el bramar de la terra all\u00e0 fora: si se sentien m\u00e9s els ocells, la quarantena s’hi havia prologant, si en comptes d’ocells s’escoltaven m\u00e9s veus humana i motors, la quarantena havia acabat. Cap al final del confinament s’escoltava el senyor que ven alvocats, el que ven\u00a0<\/span>tamales<\/span>, el cami\u00f3 de l’alcaldia anunciant (o pregant) que els impostos havien de ser pagats. Els supermercats van sortir a vendre en carros donant voltes pels barris, tot es va tornar m\u00f2bil i aural (com sempre ha estat el comer\u00e7 informal), i els anuncis lluminosos publicitaris van ser reempla\u00e7ats per pregons que es colaven en les classes per zoom. I encara que tot estigu\u00e9s lluny, separat del mi, el so em feia percebre la seva proximitat.<\/span><\/p>\n

Durant la pand\u00e8mia les moltes classes a la setmana que vaig donar, les vaig dictar a trav\u00e9s del tel\u00e8fon. No podia veure-li la cara a la gent amb la qual parlava. Una vegada vaig donar un taller per a vuitanta persones, la pantalla era tan petitona, que ni tan sols podia veure el nom de cada persona que prenia la paraula. Em semblava una experi\u00e8ncia molt similar a la de la r\u00e0dio: parlar amb total intimitat amb desconeguts. Si hi ha alguna cosa que ara em sembla po\u00e8tic de la r\u00e0dio \u00e9s aix\u00f2: \u00e9s amplificaci\u00f3, aquesta dispersi\u00f3 de la intimitat. Dictar m\u00e9s de vuitanta classes durant sis mesos a trav\u00e9s del meu tel\u00e8fon, em va fer pensar en aquesta idea que els dispositius produeixen el tipus de subjecte que necessiten.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

I com el m\u00f3n era aural, i l’experi\u00e8ncia del so \u00e9s l’expansi\u00f3 (sentir el contacte de les ones), em vaig sentir una amb el m\u00f3n. At\u00e8s que el so s’expandeix, i ens envolta en la mateixa reverberaci\u00f3, no vaig sentir aquesta separaci\u00f3 entre els l\u00edmits del meu jo i l’altre, aquesta dist\u00e0ncia i diferenciaci\u00f3 que tant s’encarrega de recordar-nos l’educaci\u00f3 tradicional i alguns dispositius art\u00edstics.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 em va cridar l’atenci\u00f3 que al comen\u00e7ament de la pand\u00e8mia van apar\u00e8ixer el mateix dia al voltant de cinc textos de fil\u00f2sofs, periodistes i escriptors que parlaven sobre el tacte, sobre l’abs\u00e8ncia de tacte. Entre ells, un de Paul\u00a0<\/span>Preciado<\/span>\u00a0que deia a grans trets \u201cno far\u00e9 filosofia, nom\u00e9s declaro que necessito tacte\u201d, un d’una columnista en The New York Times (no recordo el nom), deia alguna cosa semblan\u00e7a en explicar la seva experi\u00e8ncies d’estar confinada i malalta de\u00a0<\/span>covid<\/span>. Tamb\u00e9 en els diaris que\u00a0<\/span>Bifo<\/span>\u00a0<\/span>Berardi<\/span>\u00a0va publicar al comen\u00e7ament de la pand\u00e8mia, feia refer\u00e8ncia, entre altres coses, al mateix: a l’abs\u00e8ncia de contacte. I Mart\u00edn Caparr\u00f3s va escriure un text que feia pensar la pand\u00e8mia com un problema escult\u00f2ric: com un problema entre el pla i el tridimensional.<\/a> Paral\u00b7lelament, una gran quantitat de gent va usar els primers mesos de la pand\u00e8mia per a reprendre activitats manuals com la fleca o la sembra. Em va cridar l’atenci\u00f3 que aparegu\u00e9s tanta enyoran\u00e7a per la tridimensionalitat, per la pres\u00e8ncia del tacte i del manual, era un senyal que en el moment de major alienaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, la gent estava tractant de buscar la seva humanitat a trav\u00e9s de l’\u00fas de les mans. Era un senyal que encara que actualment tot \u00e9s digital, els dits mai van ser tan analfabetes de la carn. Per\u00f2 tamb\u00e9 era un senyal que hi ha una cosa deshumanitzant en el donar-li tanta preponder\u00e0ncia a ser sol ulls i caps parlants.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

La pand\u00e8mia va posar en primer pla el tacte i l’audici\u00f3, sentits que generalment estan relegats. Aquests es van imposar com a necessitat davant un moment hist\u00f2ric en el qual els dispositius ens convertien en un subjecte encara m\u00e9s alienat: separat a trav\u00e9s de la vista del que ens envolta, encapsulats com a observadors, ara a trav\u00e9s d’una pantalla.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/h3>\n

Visi\u00f3 i alienaci\u00f3, alienaci\u00f3 i separaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n

Els treballs de\u00a0<\/span>Harun<\/span>\u00a0<\/span>Farocki<\/span>, mostrats en l’exposici\u00f3 Visi\u00f3. Producci\u00f3. Opressi\u00f3<\/a><\/i> \u2013a penes uns mesos de la seva defunci\u00f3\u2013 posaven en relaci\u00f3 cinema, tradici\u00f3 pict\u00f2rica occidental, videojocs i tecnologia visual de la guerra, per a proposar un argument: el mateix mecanisme cognitiu de l’abstracci\u00f3, que tant ha perm\u00e8s l’avan\u00e7 de la reflexi\u00f3 en les arts visuals, \u00e9s el mateix mecanisme que va permetre la qualificaci\u00f3 de les imatges dels aparells de guerra. Per exemple: alguna cosa que facilita que el pilot de guerra llanci bombes sobre un territori, \u00e9s que en la imatge digital que veu des de la seva cabina no mostra \u00e9ssers humans, si no\u00a0<\/span>palets<\/span>, l\u00ednies, ombres. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil aniquilar una abstracci\u00f3 que la complexitat d’un home amb cos i hist\u00f2ria. \u00c9s f\u00e0cil llan\u00e7ar bombes sobre una imatge mediatitzada, que sobre un cos que suplica clem\u00e8ncia. Per\u00f2 aquest no \u00e9s l’\u00fanic exemple, tamb\u00e9 apareix un estudi de diverses escenes de treballadors sortint de la f\u00e0brica de diferents pel\u00b7l\u00edcules de la hist\u00f2ria del cinema, i la seq\u00fc\u00e8ncia que construeix\u00a0<\/span>Farocki <\/span>ens suggereix com l’abstracci\u00f3 est\u00e0 en la base de la deshumanitzaci\u00f3: de la conversi\u00f3 de l’home en xifra. Aquest \u00e9s nom\u00e9s un exemple radical, un exemple extrem de com la visi\u00f3 \u00e9s un \u00f2rgan que posat en primer pla i separat dels altres sentits, produeix una sensaci\u00f3 de separaci\u00f3 del m\u00f3n que ens envolta: ens posa a mirar-ho tot des de dalt, tot separat; com si no f\u00e9ssim part d’aix\u00f2 que observem.\u00a0<\/span><\/p>\n

Juhani\u00a0Pallasma\u00a0(arquitecte) ha dit que l’ull \u00e9s l’\u00f2rgan de la dist\u00e0ncia, i la pell el de la proximitat. I aix\u00f2 em recorda a\u00a0Hellen\u00a0Keller, que ha estat cega gaireb\u00e9 tota la seva vida, i deia que ella percebia tot a prop, perqu\u00e8 la informaci\u00f3 dels objectes i de les pres\u00e8ncies que la circumdaven, ella les sentia com a reverberacions (vibracions) en la seva pell [1]. Aquestes afirmacions em van fer caure en compte que el so \u00e9s tamb\u00e9 t\u00e0ctil, i que tot el que se sent amb la pell se sent com una cosa pr\u00f2xima, pr\u00f2xim, una cosa de la qual faig part. Quan no puc veure (en la penombra, amb els ulls tapats), fins i tot el so m\u00e9s lluny\u00e0 sembla a prop, perqu\u00e8 la meva pell percep les seves ones. El que es percep a trav\u00e9s del tacte \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil posar-li nom o categoritzar-lo, mentre que el que veiem amb els ulls est\u00e0 m\u00e9s vinculat amb el que \u00e9s possible nomenar.\u00a0Vil\u00e9m Flusser\u00a0deia que la visi\u00f3 est\u00e0 m\u00e9s prop del pensament lineal que els altres sentits, perqu\u00e8 la visi\u00f3 est\u00e0 molt vinculada amb la lectura<\/a>, i en la lectura sempre es va d’un car\u00e0cter despr\u00e9s a un altre: llavors la nostra visi\u00f3 alfabetitzada est\u00e0 acostumada a aix\u00f2: primer una cosa, despr\u00e9s l’altra. A m\u00e9s: l’ull vol recon\u00e8ixer, posar-li nom a aix\u00f2 que veu: ah, \u00e9s un arbre, o \u00e9s un ull, o una taula. Mentre que el tacte, el gust, l’olfacte, l’o\u00efda i la percepci\u00f3 s\u00f3n sentits que capten m\u00faltiples est\u00edmuls innomenables i inclassificables (encara sense codificar) alhora, fins i tot contradictoris; aix\u00f2 fa que estiguin menys vinculats amb la linealitat. El que es percep amb els altres sentits diferents a la visi\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s material, menys ling\u00fc\u00edstic.<\/p>\n

El plantejament de l’exposici\u00f3 de\u00a0Farocki sembla coincidir amb la idea que la visi\u00f3 \u00e9s el sentit que m\u00e9s d\u00f3na suport al pensament l\u00f2gic, ling\u00fc\u00edstic, lineal i aix\u00f2 ho fa m\u00e9s susceptible a ser el sentit que ens ajuda a separar, a instrumentalitzar, a\u00a0cosificar. Mentre que la visi\u00f3 d\u00f3na suport al llenguatge, i per tant l’abstracci\u00f3 (a trav\u00e9s d’arbitrarietats que redueixen la complexitat per a poder tornar-la codi), els altres sentits semblen vincular-se m\u00e9s amb el pensament concret (que t\u00e9 a veure amb la proximitat, amb el m\u00faltiple).<\/p>\n

Ecosistema<\/strong><\/h3>\n

Durant el confinament vaig escoltar el\u00a0podcast Invisibilia<\/em>. En un dels cap\u00edtols parlaven del treball del m\u00fasic\u00a0Bernie\u00a0Krause, qui va dedicar gran part de la seva vida a gravar el so de diferents boscos. L’an\u00e0lisi dels seus enregistraments li va permetre proposar que entre els animals de cada h\u00e0bitat es cregui una orquestraci\u00f3, no una cacofonia. Avan\u00e7ar en aquesta hip\u00f2tesi juntament amb cient\u00edfics, li va permetre descobrir que la sintonia dels animals era un indicador de salut d’un ecosistema. Per exemple, els gripaus s’orquestraven d’una manera entre si i entre les altres esp\u00e8cies, que aconseguien generar la sensaci\u00f3 de ser un sol gran gripau, no gripaus individuals, i aix\u00f2 els protegia dels depredadors. La intrusi\u00f3 de sons externs (com la d’avions, motoserres, grans poblacions d’humans vivint prop d’aquestes reserves, etc.) causava un\u00a0desequilibri\u00a0en la sintonia entre els animals. Aquest nou camp d’estudi es va nomenar com a \u201cEcologia del paisatge sonor\u201d (soundscape\u00a0ecology). Diu\u00a0Bernie\u00a0Krause\u00a0que la separaci\u00f3 de l’home amb la naturalesa \u00e9s el que ocasiona que aquest estigui per fora de sintonia. Que per a integrar-se a aquesta sintonia caldria escoltar m\u00e9s, i usar aquest\u00a0beat<\/em>\u00a0<\/em>de la naturalesa com un d\u00e9u que ens permeti alinear-nos amb ella. Aix\u00f2 em fa pensar que no \u00e9s gratu\u00efta la coincid\u00e8ncia: la paraula ecologia remet a l’aural (eco); i podr\u00edem proposar que un ecosistema \u00e9s literalment aix\u00f2: un sistema de ressons; alguna cosa que \u00e9s possible gr\u00e0cies a l’escolta.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Bernie Krause<\/p><\/div>\n

Penso en l’escolta com all\u00f2 que ens permet descentrar-nos com a subjectes, deixar de ser el centre observador del m\u00f3n. La idea del\u00a0beat<\/em> com a d\u00e9u em va fer pensar en situacions corporals que he experimentat com a exposicions i obres d’art en total foscor, en la qual altres sentits s\u00f3n els que s’aguditzen; o tamb\u00e9 vaig recordar en experi\u00e8ncies de cantar o ballar al costat d’un grup. La ballarina Andrea Bonilla m’ha explicat una noci\u00f3 que es diu\u00a0UBUNTU, al qual es remeten en la dansa\u00a0afrocontempor\u00e0nia. Aquesta ballarina i mestra proposa exercicis en classe en els quals tots hem de produir un ritme junts, i quan el ritme es perd, \u00e9s el\u00a0beat\u00a0<\/em>del ramat, el que torna a integrar a l’individu. El mateix passa quan s’est\u00e0 en un cor. Penso en el so i el moviment com dos mitjans, com dos registres o formes d’experi\u00e8ncia que ens ajuden a entendre profundament la idea d’interconnexi\u00f3.<\/p>\n

En aquesta pand\u00e8mia, durant una classe de ioga vaig pensar: en aquesta pr\u00e0ctica em veig incitada a escoltar parts del meu cos. Per fora d’aquesta pr\u00e0ctica, en la quotidianitat, un es tendeix a relacionar amb el seu cos de manera instrumental (el\u00a0cosifico, estic separada d’ell, s\u00f3c la seva observadora que el pot manipular al seu antull, \u00e9s un mitj\u00e0 per a un fi), mentre que en l’experi\u00e8ncia del ioga haig d’escoltar all\u00f2 que suposadament no t\u00e9 ag\u00e8ncia, i que la sensaci\u00f3 resultant d’aquesta experi\u00e8ncia \u00e9s la de sentir-me unida amb el tot, percebre l’esborrar-se entre el meu jo i el m\u00f3n. Escoltar \u00e9s donar ag\u00e8ncia a all\u00f2 que creem sense ag\u00e8ncia, sense veu, per tant \u00e9s l’experi\u00e8ncia de\u00a0desinstrumentalitzar\u00a0el\u00a0instrumentalitzable.<\/p>\n

Penso que experi\u00e8ncies corporals que descentren la visi\u00f3 (i per tant la\u00a0logorrea)\u00a0com a experi\u00e8ncia principal de la nostra mediaci\u00f3 amb el m\u00f3n, ens ajuden a tenir una consci\u00e8ncia encarnada de la noci\u00f3 d’ecologia, d’interconnexi\u00f3. Si per a construir una consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica es requereix una cosmovisi\u00f3 que ens faci descentrar-nos com a subjectes, les experi\u00e8ncies corporals que privilegien altres sentits, diferents a la vista ens posen enfront de la sensaci\u00f3 d’escoltar tot el que aparentment \u2013a simple vista- no t\u00e9 ag\u00e8ncia. Es tracta d’una idea senzilla: com a trav\u00e9s del cos, de tornar-nos estudiosos d’unes certes pr\u00e0ctiques corporals, podem exercir un profund sentit de l’escolta. I aquesta experi\u00e8ncia encarnada de l’escolta es tradueix, adoba el terreny per a una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda del que significa la noci\u00f3 d’ecologia. La idea \u00e9s senzilla, i \u00e9s l’obsessi\u00f3 transversal en el meu treball: com experimentar amb el cos els conceptes, que generalment s\u00f3n abstractes; com es pot liderar des de processos corporals una transformaci\u00f3 ontol\u00f2gica, epistemol\u00f2gica; canvis de cosmogonia que exigeixen els nostres problemes actuals. Em fa l’efecte que un canvi tan profund excedeix els mecanismes discursius, i que nosaltres com a professionals del sensible som cridats a un nou estudi del sensual; perqu\u00e8 la pand\u00e8mia ens va mostrar que no sols el visible actua. Com podem proposar experi\u00e8ncies que encarnin la noci\u00f3 de l’ecol\u00f2gic, i no sols que parlin d’aix\u00f2, sobre aix\u00f2, entorn d’aix\u00f2?<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

[1] Estas dos referencias las tom\u00e9 de las lecturas compartidas en el grupo de lectura Encarna<\/em><\/strong> liderado por Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed y Mar Medina en el MACBA.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arts invisibles i t\u00e0ctils Durant la quarantena el m\u00f3n (el meu) es va tornar aural. Tancada a la meva casa, m\u00e9s que veure’s, el m\u00f3n se sentia; se sentia all\u00e0…<\/p>\n","protected":false},"author":2695,"featured_media":31308,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6089],"tags":[],"coauthors":[6632],"acf":[],"yoast_head":"\nSentits ecol\u00f2gics – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Sentits ecol\u00f2gics – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Arts invisibles i t\u00e0ctils Durant la quarantena el m\u00f3n (el meu) es va tornar aural. Tancada a la meva casa, m\u00e9s que veure’s, el m\u00f3n se sentia; se sentia all\u00e0...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-01-18T05:00:49+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"750\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1048\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"\u00c9ricka Fl\u00f3rez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"\u00c9ricka Fl\u00f3rez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"\u00c9ricka Fl\u00f3rez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/\",\"name\":\"Sentits ecol\u00f2gics – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg\",\"datePublished\":\"2021-01-18T05:00:49+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:16+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ab48f596b6cd2413c2513e682957647a\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg\",\"width\":750,\"height\":1048},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Sentits ecol\u00f2gics\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ab48f596b6cd2413c2513e682957647a\",\"name\":\"\u00c9ricka Fl\u00f3rez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/7c71ad23e4af0df314a0fba8d297d035\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/135c13b8865b57daf97620c2ae94230f?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/135c13b8865b57daf97620c2ae94230f?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"\u00c9ricka Fl\u00f3rez\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/erickaflorez\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Sentits ecol\u00f2gics – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Sentits ecol\u00f2gics – A*Desk","og_description":"Arts invisibles i t\u00e0ctils Durant la quarantena el m\u00f3n (el meu) es va tornar aural. Tancada a la meva casa, m\u00e9s que veure’s, el m\u00f3n se sentia; se sentia all\u00e0...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2021-01-18T05:00:49+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:16+00:00","og_image":[{"width":750,"height":1048,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"\u00c9ricka Fl\u00f3rez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"\u00c9ricka Fl\u00f3rez","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"\u00c9ricka Fl\u00f3rez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/","name":"Sentits ecol\u00f2gics – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg","datePublished":"2021-01-18T05:00:49+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:16+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ab48f596b6cd2413c2513e682957647a"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/@primordialprinciples.jpg","width":750,"height":1048},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sentits-ecologics\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Sentits ecol\u00f2gics"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ab48f596b6cd2413c2513e682957647a","name":"\u00c9ricka Fl\u00f3rez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/7c71ad23e4af0df314a0fba8d297d035","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/135c13b8865b57daf97620c2ae94230f?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/135c13b8865b57daf97620c2ae94230f?s=96&d=mm&r=g","caption":"\u00c9ricka Fl\u00f3rez"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/erickaflorez\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31335"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2695"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31335"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31335\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31410,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31335\/revisions\/31410"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31308"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31335"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31335"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31335"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=31335"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}