Una doble tensi\u00f3 sost\u00e9 l\u2019al\u00b7legoria de la ru\u00efna de l\u2019art contemporani. Per una banda, el revisionisme hist\u00f2ric present en quantitat de projectes que interpel\u00b7len tant a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva com a la personal de l\u2019artista. Per altra, la contund\u00e8ncia cr\u00edtica d\u2019obres creades a partir de vestigis d\u2019un model de vida grotescament comunista al present.<\/p>\n
Cert esdevenir malenconi\u00f3s de Walter Benjamin va propiciar una manera de pensar les ru\u00efnes com buidament, proper a la cat\u00e0strofe que el pas de la hist\u00f2ria va deixant en la seva imparable marxa cap al futur. La nostra postura \u00e9s una mica m\u00e9s optimista en tant que de la ru\u00efna sorgeix la creaci\u00f3 art\u00edstica amb consci\u00e8ncia social, fins i tot afavoreix l\u2019aparici\u00f3 o recuperaci\u00f3 d\u2019estructures, log\u00edstiques i institucionals, per produir i exhibir l\u2019art que va dirigit a una societat receptiva.<\/p>\n
\u00c9s que hi ha centres d\u2019art amb obsolesc\u00e8ncia programada? \u00c9s possible generar un discurs a partir de les restes d\u2019un museu castigat per la des\u00eddia? En els temps que corren estem veient el tancament imminent d\u2019alguns museus per conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques derivades de la crisi sanit\u00e0ria. Les restriccions de mobilitat durant la pand\u00e8mia han posat \u00e8mfasi en una debilitat global com \u00e9s la depend\u00e8ncia del turisme per part de diferents aspectes relacionats amb l\u2019\u00e0mbit cultural. Espectacles i exposicions sense p\u00fablic suficient per justificar les seves despeses, sense ingressos de taquilla, sense generar benefici econ\u00f2mic i, per tant, entesos com poc rendibles en una societat del consum exacerbat portada al l\u00edmit. Aquest panorama ha posat a prova la capacitat de reacci\u00f3 i inventiva a la recerca de nous models aplicables a cada instituci\u00f3, de manera que s\u2019evidencia quins s\u00f3n els centres que han arribat a la seva fi i quins altres es reinventen o destaquen per instal\u00b7lar-se a la resili\u00e8ncia.<\/p>\n
Al comen\u00e7ament de 2021 esclata la not\u00edcia del possible tancament del CDAN (Centre d\u2019Art i Naturalesa) d\u2019Osca, seu de la Fundaci\u00f3 Beulas que cont\u00e9 la col\u00b7lecci\u00f3 Beulas-Sarrate i un centre de documentaci\u00f3 a manera de biblioteca centrat en Land Art. Inaugurat el 2006 i dirigit des de 2016 per Juan Guardiola Rom\u00e1n, el projecte compta amb un patronat integrat pel Govern d\u2019Arag\u00f3, la Diputaci\u00f3 Provincial d\u2019Osca, l\u2019Ajuntament de la capital d\u2019Osca i representants de la fam\u00edlia Beulas, impulsora d\u2019erigir aquest centre quan va arribar a la ciutat la seva col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art. El seu director ha estat cessat i l\u2019espai muse\u00edstic passa a dependre del Museu d\u2019Osca amb l\u2019objectiu de reorientar la seva activitat i tractar de revertir el descens de visites.<\/p>\n
S\u2019ha escrit molt des de la cr\u00edtica d\u2019art sobre la relaci\u00f3 entre el turisme de masses i els museus que esdevenen icones, grans contenidors que no tenen assegurats els seus continguts ni la continu\u00eftat dels seus prop\u00f2sits. En aquest sentit cal preguntar-se si ens trobem davant d\u2019un canvi de paradigma pel que fa a ressignificar espais culturals. La pand\u00e8mia ens ha deixat imatges de\u00a0 recintes firals, esgl\u00e9sies i poliesportius convertits en hospitals improvisats. Ifema acollia la fira d\u2019art contemporani ARCO en la seva edici\u00f3 2020 unes setmanes abans que s\u2019estengu\u00e9s el p\u00e0nic i visqu\u00e9ssim el primer confinament a nivell mundial, fet que va provocar que aquests mateixos pavellons expositius es convertissin en hospitals de campanya durant un temps limitat.<\/p>\n
El debat sobre la sostenibilitat dels grans contenidors culturals ve de lluny i s\u00f3n m\u00faltiples els exemples d\u2019oportunitats mudables abans de l\u2019expansi\u00f3 del coronavirus. La Laboral a Gij\u00f3n, que de fet est\u00e0 considerada l\u2019edifici m\u00e9s gran d\u2019Espanya, va ser ideada com a universitat, despr\u00e9s va contenir un orfenat i despr\u00e9s va passar a ser un centre cultural de dif\u00edcil acc\u00e9s per\u00f2 amb una programaci\u00f3 m\u00e9s que estimulant. El seu manteniment ha estat dif\u00edcil i s\u2019ha inflat i desinflat al llarg dels anys amb una direcci\u00f3 err\u00e0tica, probablement per la falta de recursos. Tampoc no cal dir que, igualment per una inversi\u00f3 desmesurada a ritme insostenible, La Conservera, espai situat a Ceut\u00ed, un petit municipi de la Regi\u00f3 de M\u00farcia, pretenia ser el punt de trobada per a la creaci\u00f3 internacional i ja fa temps que est\u00e0 paralitzat.<\/p>\n
Com a contrapartida hi ha casos en qu\u00e8 sobre un complex cultural o un museu esgotat i pr\u00e0cticament ru\u00efn\u00f3s s’han creat projectes nous, coherents i sostenibles. Fa deu anys, la Cidade da Cultura a Santiago de Compostel\u00b7la era considerada un projecte desproporcionat, en sintonia amb el frenes\u00ed megaloman\u00edac de la Ciutat de les Lleng\u00fces de Castell\u00f3, l\u2019execuci\u00f3 de la qual es va suspendre finalment. No obstant aix\u00f2, en els \u00faltims anys la gesti\u00f3 cultural a Gal\u00edcia s’ha dinamitzat amb \u00e8xit, a causa, en gran mesura, de l’aportaci\u00f3 de Paula Cabaleiro, actual directora de l’\u00e0rea de Cultura de la Diputaci\u00f3 de Pontevedra. Capa\u00e7 d’establir connexions que vertebren territori, Cabaleiro ja havia treballat com a comiss\u00e0ria del Xard\u00edn Literario de la Cidade, en el marc de la programaci\u00f3 de Xacobeo. No en va els eixos entorn als quals pivota la seva gesti\u00f3 s\u00f3n promocionar recursos culturals gallecs i configurar una oferta pr\u00f2pia, donant aix\u00ed visibilitat al patrimoni intangible i donant suport a la producci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n
A principis d’abril de 2016 Jos\u00e9 Luis P\u00e9rez Pont va ser nomenat mitjan\u00e7ant concurs p\u00fablic director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, organisme integrat per la Generalitat, les tres diputacions i els tres ajuntaments de Val\u00e8ncia, Alacant i Castell\u00f3. A partir de llavors va passar a dirigir tamb\u00e9 el Centre del Carme, museu la gesti\u00f3 del qual havia generat abans molta controv\u00e8rsia despr\u00e9s de sortir a la llum casos d’artistes que no tenien dret a honoraris pel fet d\u2019exposar al museu, al contrari de comissaris, majorit\u00e0riament amb vinculaci\u00f3 a l’\u00e0mbit acad\u00e8mic, que s\u00ed que cobraven i eren seleccionats sense un criteri clar ni transparent. A m\u00e9s, diverses parts de l’edifici estaven molt deteriorades i fins i tot s’hi emmagatzemaven residus fins al punt de saltar a la premsa l’alarma per una plaga de puces. Remuntar des d’aquest punt era tot un repte per a qualsevol professional ja que calia fer un gir radical.<\/p>\n
El projecte de P\u00e9rez Pont ha aconseguit fer aquest gir i no nom\u00e9s l’ha mantingut en el temps sin\u00f3 que ha sabut adaptar-se amb agilitat a una situaci\u00f3 sense precedents, centrant-se en el present per construir el futur. Quan va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, des del primer minut del confinament va idear i impulsar m\u00e9s de vuitanta projectes espec\u00edfics en temps r\u00e8cord per mantenir activa la programaci\u00f3 tot i que el museu hagu\u00e9s d’estar tancat, barrejant activitat presencial i virtual. Sobretot per poder contractar artistes, investigadors i gestors a trav\u00e9s de convocat\u00f2ries amb dotaci\u00f3 econ\u00f2mica que van contribuir a estimular el nostre sector durant el per\u00edode de major incertesa.<\/p>\n
Reconvertit en el centre cultural m\u00e9s visitat de tota la Comunitat Valenciana i amb un percentatge molt baix de visitants turistes, el museu seu de el Consorci, anomenat ara Centre del Carme Cultura Contempor\u00e0nia (CCCC), s’ha consolidat com a espai segur, plural i inclusiu gr\u00e0cies a “la f\u00f3rmula P\u00e9rez Pont”. Cultiva nous p\u00fablics i \u00e9s pioner en incorporar al museu propostes did\u00e0ctiques per a nadons amb estimulaci\u00f3 primerenca, contes, cicles de cinema… Fidelitzant un p\u00fablic familiar local, canviant la seva infraestructura per ser m\u00e9s accessible i comprometent-se amb la conscienciaci\u00f3 sobre el canvi clim\u00e0tic en diverses activitats. A la seva programaci\u00f3, d\u00f3na veu a col\u00b7lectius silenciats acollint els festivals VIHsibles i Mostra la Ploma, entre d’altres. Lluita contra la viol\u00e8ncia masclista i fomenta els processos art\u00edstics en comunitats educatives, amb convocat\u00f2ries de resid\u00e8ncies d’investigaci\u00f3, producci\u00f3 i cultura en l\u00ednia. L’\u00e8xit d’aquest model expandit i adaptat a la nova realitat \u00e9s la prova que despr\u00e9s de la ru\u00efna hi ha futur.<\/p>\n
(Imatge destacada:\u00a0Espai de telles del CCCC. Foto: Juan Peir\u00f3)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una doble tensi\u00f3 sost\u00e9 l\u2019al\u00b7legoria de la ru\u00efna de l\u2019art contemporani. Per una banda, el revisionisme hist\u00f2ric present en quantitat de projectes que interpel\u00b7len tant a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva com…<\/p>\n","protected":false},"author":2705,"featured_media":31708,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6095],"tags":[],"coauthors":[6640],"acf":[],"yoast_head":"\n