M’han convidat a escriure sobre l’obsolesc\u00e8ncia i la ru\u00efna des de la meva pr\u00e0ctica art\u00edstica, el cinema, i \u00e9s inevitable vincular-lo al material f\u00edlmic, que \u00e9s el suport amb qu\u00e8 treballo per plasmar la llum i el temps. I com que la ru\u00efna i l’obsolesc\u00e8ncia tracten precisament sobre el que ha passat, m’he proposat comen\u00e7ar amb un exercici de mem\u00f2ria.<\/p>\n
Pertanyo a una generaci\u00f3 que en termes tecnol\u00f2gics representa una mena de frontissa, vam aprendre a filmar en cel\u00b7luloide just a la seva decad\u00e8ncia, quan la (suposada) revoluci\u00f3 digital semblava que desmantellaria tot el que hav\u00edem apr\u00e8s. En aquells anys formatius no hi havia ni temps ni dist\u00e0ncia suficients perqu\u00e8 sorg\u00eds la nost\u00e0lgia per una cosa que sab\u00edem que es perdria m\u00e9s aviat que tard. En conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9rem perfectament conscients que apren\u00edem una cosa que estava condemnada a la inutilitat.<\/p>\n
In\u00fatil \u00e9s precisament all\u00f2 que no produeix profit, servei o benefici<\/em> i el material f\u00edlmic en termes utilitaristes \u00e9s un inconvenient. Les dificultats s\u00f3n innegables, l’escassetat d’artefactes i recanvis per la disminuci\u00f3 evident de la seva producci\u00f3, la depend\u00e8ncia de la seva elaboraci\u00f3 industrial en declini i, per tant, l’al\u00e7a del seu cost, les dificultats per a la seva reproducci\u00f3, les limitacions en la seva difusi\u00f3 i conseg\u00fcentment el seu esc\u00e0s prestigi productiu; el que el relega al marge.<\/p>\n Per qu\u00e8 treballar llavors amb un llenguatge que se sustenta en una tecnologia declarada obsoleta? Doncs perqu\u00e8 precisament les seves caracter\u00edstiques pret\u00e8rites, en contrast amb la novetat digital, fan altres imatges possibles, per\u00f2 sobretot permeten una altra correlaci\u00f3. El material f\u00edlmic \u00e9s avui dia una singularitat que contradiu l’entusiasme per la immaterialitat digital i aquesta \u00e9s una de les raons de la seva reivindicaci\u00f3. Al present digital, anar contracorrent comporta un acte de resist\u00e8ncia, no necess\u00e0riament una resist\u00e8ncia al canvi, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una disconformitat amb el relat que l’allotja, \u00e9s a dir, el canvi com a desenvolupament, progr\u00e9s i perfeccionament. L’obsolesc\u00e8ncia posseeix una mena de car\u00e0cter antit\u00e8tic al projecte global anomenat progr\u00e9s, ja que la seva condici\u00f3 residual despr\u00e9s del seu pas de l’avantguarda a la rereguarda comporta les mol\u00e8sties del seu desencant. Aquesta degradaci\u00f3, encara que sembli un desavantatge, allibera els materials obsolets dels dict\u00e0mens del mercat i la gent que els utilitza \u2014la gent que encara els necessita\u2014 els resguarda i vetlla pel manteniment de l’estructura que els sustenta. El cel\u00b7luloide, per exemple, no nom\u00e9s resisteix gr\u00e0cies als grans estudis (que segueixen recolzant les seves produccions digitals en suport fotoqu\u00edmic), filmoteques i arxius, perviu tamb\u00e9 gr\u00e0cies a una xarxa de persones, col\u00b7lectius i artistes que de manera org\u00e0nica restitueixen els serveis desapareguts despr\u00e9s de cada cop que infringeix el mercat. La condici\u00f3 obsolescent \u00e9s capa\u00e7 de generar teixits refractaris.<\/p>\n L’obsolesc\u00e8ncia \u00e9s actualment una condici\u00f3 que cal evitar si el que es vol manifestar \u00e9s precisament el contrari, vig\u00e8ncia. Tots els desavantatges que denota all\u00f2 obsolet neixen arran d’una esp\u00e8cie de desincronitzaci\u00f3 amb el seu entorn; mentre m\u00e9s augmenti aquesta incompatibilitat, major \u00e9s la seva insubordinaci\u00f3. Aquesta disminuci\u00f3 de la utilitat \u00e9s for\u00e7ada pel mateix sistema que ha produ\u00eft l’objecte en q\u00fcesti\u00f3, ja que \u00e9s necessari reempla\u00e7ar-lo per alimentar la maquin\u00e0ria productiva. L’obsolesc\u00e8ncia no \u00e9s m\u00e9s que l’etiqueta que col\u00b7loca el sistema productiu sobre les mercaderies que perden la novetat. Aquest mecanisme que es va anar perfeccionant durant el segle passat i que avui s’anomena obsolesc\u00e8ncia programada projecta la vida \u00fatil de les mercaderies per poder controlar, planificar a m\u00e9s llarg termini la seva producci\u00f3 i crear aix\u00ed una depend\u00e8ncia del mercat.<\/p>\n Al paradigma neoliberal de producci\u00f3 que tamb\u00e9 regeix la cultura, tant les sales de cinema com els museus s\u00f3n laboratoris d’idees, llenguatges i suports nous, el contrari (\u00e9s a dir, el que \u00e9s vell) adquireix legitimitat testimonial. Aix\u00ed com les mercaderies requereixen ser innovadores per atraure inter\u00e8s, les obres audiovisuals s\u00f3n moltes vegades supeditades a la l\u00f2gica del bigger is better<\/em>. Imatges m\u00e9s n\u00edtides, m\u00e9s brillants i m\u00e9s grans s\u00f3n millors, o aix\u00f2 \u00e9s el que suggereix l’esl\u00f2gan. Si all\u00f2 obsolet ja t\u00e9 prou dificultats per conjugar-se amb all\u00f2 contemporani al cinema o al museu, on tot el que \u00e9s pol\u00edtic s’enuncia (tamb\u00e9) des de la cr\u00edtica cap a tot intent d’uniformitzaci\u00f3 i homogene\u00eftzaci\u00f3, fora dels l\u00edmits de la cultura all\u00f2 obsolet \u00e9s considerat una anomalia. No obstant, avui existeix una tend\u00e8ncia cap a l’aprofitament de tecnologies de segona m\u00e0 i en conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019anacronies i obsolesc\u00e8ncies. Miguel \u00c1ngel Hern\u00e1ndez-Navarro ho defineix molt b\u00e9 al seu llibre Materializar el pasado<\/em>, on s’endinsa al gir hist\u00f2ric de l’art reivindicant te\u00f2ricament el reciclatge d’all\u00f2 obsolet en un proc\u00e9s que opera en direcci\u00f3 contr\u00e0ria a la reificaci\u00f3 que exerceix el mercat sobre les coses. Tot all\u00f2 obsolet que encara aguanta la seva desactivaci\u00f3 efectiva, en haver estat relegat al passat, ofereix una funcionalitat legitimada per la seva diferenciaci\u00f3 i franquesa.<\/p>\n “\u00c9s nom\u00e9s quan l’objecte ja no funciona al curs del temps quan revela el seu veritable rostre. Es podria dir, en termes lacanians, que en aquell moment s’eliminen les capes simb\u00f2liques i imagin\u00e0ries i apareix el que \u00e9s real. El fetitxe esdev\u00e9 f\u00f2ssil, i la idea que la mercaderia t\u00e9 vida pr\u00f2pia i ha sorgit del no-res \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 queda destrossada, i llavors apareixen les forces que el van produir. El mite s’esvaeix, com tamb\u00e9 desapareix el somni quan la imatge de desig es converteix en ru\u00efna. Llavors les promeses de felicitat s’observen com el que veritablement s\u00f3n: promeses incomplertes”<\/em>. (Hern\u00e1ndez-Navarro, 2012: 125).<\/p>\n T\u00e9 sentit, en conseq\u00fc\u00e8ncia, buscar a les especificitats i dificultats del material f\u00edlmic una mena de revaloraci\u00f3 de les imatges. Treballar amb el material f\u00edlmic requereix pr\u00e0ctica i aix\u00f2 s’aconsegueix assajant, equivocant-se i experimentant, el que implica sobretot temps. Temps en contacte amb el material, amb els mecanismes i els seus procediments, cosa que precisament el fa encara menys efica\u00e7 segons la l\u00f2gica del marcat. El proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 d’una imatge f\u00edlmica implica una interrupci\u00f3 de la immediatesa i durant aquesta suspensi\u00f3 temporal entre el registre i el visionat es produeix un distanciament. El temps i la imprevisibilitat del proc\u00e9s fotoqu\u00edmic s’interposen en el r\u00e8gim de possessi\u00f3 autoral i les allibera, almenys parcialment, de projeccions i simbolismes, “i apareix el que \u00e9s real” \u2014com diu Hern\u00e1ndez-Navarro\u2014, definitivament apareix la imatge.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica<\/u><\/p>\n Hern\u00e1ndez-Navarro, M.\u00c1. 2015. Materializar el Pasado. El artista como historiador (benjaminiano). <\/em>p\u00e1g. 125. Ed. Micromegas. Murcia.<\/p>\n <\/p>\n (Imatge destacada:\u00a0I si veure era el foc<\/i>, de Carlos V\u00e1squez M\u00e9ndez i Valentina Alvarado Matos.\u00a0Sala d’exposicions de la Filmoteca de Catalunya. Foto: Juan de los Mares)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" M’han convidat a escriure sobre l’obsolesc\u00e8ncia i la ru\u00efna des de la meva pr\u00e0ctica art\u00edstica, el cinema, i \u00e9s inevitable vincular-lo al material f\u00edlmic, que \u00e9s el suport amb qu\u00e8…<\/p>\n","protected":false},"author":2706,"featured_media":31716,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6095],"tags":[],"coauthors":[6641],"acf":[],"yoast_head":"\n