La societat contempor\u00e0nia mant\u00e9 una relaci\u00f3 complexa amb les ru\u00efnes. Per una banda, les estructures socioecon\u00f2miques neoliberals fomenten l\u2019obsolesc\u00e8ncia de diversos tipus (programada, indirecta, per incompatibilitat, psicol\u00f2gica, est\u00e8tica, per caducitat, etc.). Per altra banda, es mostren completament incapa\u00e7os de gestionar la proliferaci\u00f3 de ru\u00efnes que aquesta obsolesc\u00e8ncia comporta. Els ritmes cada cop m\u00e9s accelerats de producci\u00f3 escurcen la vida \u00fatil de productes, objectes i serveis. Des del programari que es queda antiquat mesos despr\u00e9s de sortir al mercat, passant per l\u2019actriu de Hollywood que deixa de protagonitzar pel\u00b7l\u00edcules passats els 35 anys o la impressora que despr\u00e9s de dos anys de funcionament deixa d\u2019imprimir sense cap ra\u00f3 aparent, la data de caducitat de (gaireb\u00e9) totes les coses i persones que ens envolten \u00e9s cada vegada m\u00e9s apressant. Lluitar contra aquesta tend\u00e8ncia es converteix doncs en una veritable acci\u00f3 antisistema, en un acte de resist\u00e8ncia tamb\u00e9 en el context de l\u2019art. Les din\u00e0miques de mercat acceleren el flux d\u2019obres i artistes. El context de l\u2019art emergent demana noms nous constantment i els artistes m\u00e9s joves es veuen obligats a la incessant (h\u00edper) producci\u00f3 d\u2019obres originals realitzades ex-professo per a exposicions \u00e0vides, no tant de qualitat, com de novetat i\/o exclusivitat. L\u2019artista emergent es veu immers en la inevitable paradoxa d\u2019haver de produir constantment (ja siguin tant obres com dossiers de projecte) si vol seguir dins d\u2019un sistema que, a la majoria de casos, no li permet superar les condicions de precarietat \u2014inherents al context\u2014 per aix\u00ed poder consolidar la seva carrera. Viu d\u2019aquesta manera, amb l\u2019eterna esperan\u00e7a de superar una fr\u00e0gil emerg\u00e8ncia que sembla circumdar tot el que l\u2019envolta. De la mateixa manera, els centres d\u2019art i institucions art\u00edstiques pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un sistema que sovint els converteix en obsolets. A alguns, fins i tot abans de la seva inauguraci\u00f3. Sotmesos als vaivens pol\u00edtics, inger\u00e8ncies i canvis constants als seus models de gesti\u00f3, esdevenen mers contenidors culturals que, dependents d\u2019una assignaci\u00f3 pressupost\u00e0ria cada cop m\u00e9s exigua, sobreviuen amb prou feines per\u00f2 sense ser capa\u00e7os de dinamitzar un sector que \u00e9s alhora v\u00edctima d\u2019un acceleracionisme insostenible.<\/p>\n
La selecci\u00f3 de textos que compon aquesta editorial parla de les diverses vessants de l\u2019obsolesc\u00e8ncia i la seva inherent correspond\u00e8ncia amb la ru\u00efna, la seva conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s immediata. Des de la relaci\u00f3 dels artistes amb eines ja considerades obsoletes pel sistema \u2014com \u00e9s el cas del cinema anal\u00f2gic\u2014<\/a> (Carlos V\u00e1squez), passant per la possibilitat de la ru\u00efna cibern\u00e8tica<\/a> (Enric Puig), el concepte de ru\u00efna en relaci\u00f3 amb diferents models de centres d\u2019art <\/a>(Marisol Salanova), la construcci\u00f3, desconstrucci\u00f3 i reconstrucci\u00f3 del llenguatge i el discurs en relaci\u00f3 amb la ru\u00efna<\/a> (Javier Bassas) o l\u2019obsolesc\u00e8ncia del cos biol\u00f2gic versus les possibilitats que planteja el posthumanisme, entre d\u2019altres coses<\/a> (Diana Padr\u00f3n). Tots s\u00f3n textos escrits des d\u2019un context molt concret: el de la urg\u00e8ncia del canvi i la necessitat d\u2019un replantejament de les estructures que condicionen el nostre funcionament com a societat.<\/p>\n <\/p>\n (Imatge destacada:\u00a0Noah Scalin, Dead media)<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La societat contempor\u00e0nia mant\u00e9 una relaci\u00f3 complexa amb les ru\u00efnes. Per una banda, les estructures socioecon\u00f2miques neoliberals fomenten l\u2019obsolesc\u00e8ncia de diversos tipus (programada, indirecta, per incompatibilitat, psicol\u00f2gica, est\u00e8tica, per caducitat,…<\/p>\n","protected":false},"author":1279,"featured_media":31722,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6095],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n