Els colors s\u00f3n sempre els mateixos. El marr\u00f3 vermell\u00f3s del fang, com si fos totxo, per\u00f2 d\u2019abans, desfet; el verd dels pins. No es veu el marr\u00f3 fosc dels troncs, tot \u00e9s verd de pi, que no \u00e9s el verd fosc dels boscos noruecs, \u00e9s p\u00e0l\u00b7lid, sobreexposat. I el color vermell\u00f3s del fang, com la pell del pastor.<\/p>\n
Tots tenen relaci\u00f3 amb el vermell, oposats o esbiaixats cap a ell. Putus Mossos, gossos<\/em>, hi ha un graffiti vermell. Una rosella que ser\u00e0 arrencada per la seva mort immediata, vermell. L\u2019odi amagat darrere dels \u00abd\u00e9u\u00bb, vermell foguera. Els graffitis ja podrien ser de qualsevol color, o el fang, la pell del pastor, perqu\u00e8 els \u00abd\u00e9u\u00bb ja ho taquen tot de vermell.<\/p>\n El to vermell\u00f3s \u00e9s pigment que es barreja amb la resta del paisatge i fa que cap color sigui punyent i prec\u00eds. No \u00e9s ombra vermella, \u00e9s un to afegit a la paleta. Tot t\u00e9 una mica de color de sang i aquesta, en sortir, en posar-se sobre una altra superf\u00edcie, es rovella, i queda aquesta taca est\u00e0tica al paisatge. O que tot \u00e9s una mica vermell de sang oxidada per a recordar que tot t\u00e9 capacitat d\u2019esquin\u00e7ar, que les coses esquitxen si les trepitges o les mires massa de prop. Tot durant els segons entre els \u00abd\u00e9u\u00bb i les passes entre els graffitis. Putus Mossos, gossos<\/em>, graffiti vermell.<\/p>\n Hi ha una parella que va caminant al meu darrere, a uns set metres de dist\u00e0ncia, parlen fort i jo, com que vaig pel cam\u00ed, no els perdo. No surto mai del cam\u00ed i encara que ho intent\u00e9s, acabaria en una urbanitzaci\u00f3 o en una carretera. En un altre cam\u00ed. Sec a una roca per desfer-me d\u2019ells, que s\u00f3n abelles que em persegueixen. Els deixo passar de llarg. Em diuen \u00abd\u00e9u\u00bb, jo penso \u00absiau\u00bb i aparto la mirada perqu\u00e8 porten robes t\u00e8cniques i fluorescents i m\u2019enceten els ulls amb lluminositat seca i freda. Ells van amb ulleres de sol de pl\u00e0stic, de muntanya. Davant, a una roca, hi ha el graffiti de Putus Mossos, gossos<\/em>, que durant uns segons es tapa per les seves robes Decathlon. El vermell no tapa les robes fluorescents perqu\u00e8 s\u00f3n massa entusiastes. Porten \u00e0cid al mig d\u2019un lloc que no \u00e9s gens d\u2019speed, ni MDMA, ni res d\u2019aix\u00f2, \u00e9s massa v\u00edvid pels camins de muntanya. El vermell que porten dins s\u00f3n els \u00abd\u00e9u\u00bb en passar. Els ulls se m\u2019adapten un altre cop mirant el graffiti de Putus Mossos, gossos<\/em> i abaixo la vista cap a les plantes que tinc al costat. Tot s\u00f3n cards apagats. Els miro i deixo de respirar per si el turmell els ha tocat, i mentre aguanto l\u2019aire, veig el verd blanquin\u00f3s i les pues, i l\u2019efecte que diuen que va b\u00e9 pel pip\u00ed i fer-los bocins, secs, fer-los t\u00e9. Respiro un altre cop, el seu \u00abd\u00e9u\u00bb m\u2019ha deixat de color vermell, i continuo pel cam\u00ed fangon\u00f3s al costat dels camps de vi. Els de Decathlon van avall, taques fredes entre els pins p\u00e0l\u00b7lids i el verd aquest tan descolorit.<\/p>\n _______<\/p>\n Caminar per llocs que no s\u00f3n carrers \u00e9s una altra manera de caminar. No \u00e9s ciutat, no em puc perdre. No em puc posar a caminar i decidir m\u00e9s endavant on vaig. Si camino massa, em trobo fronteres de carreteres, entrades a boscos, camps privats o precipicis. No hi ha un amalgama socioterminol\u00f2gic de barris per patejar. No hi ha laberints de capes hist\u00f2riques i sem\u00e0ntiques, acumulades verticalment: cap amunt, per blocs, i cap avall, per l\u00ednies de metro que ho connecten tot. Hi ha el Carrer Major i d\u2019altres carrers amb noms de sants.<\/p>\n Quan acabo el poble i comen\u00e7o a caminar per la terra, paro. Paro un moment per mirar a banda i banda si ve algun cotxe per la carretera que el separa. Camino per camins, no per carrers. Travesso carreteres, per continuar pels camins. El poble no es pot trepitjar, i la muntanya \u00e9s un lloc fals, hi ha colors que la fan ser, per\u00f2 la terra no \u00e9s. La terra no \u00e9s, per\u00f2 no per p\u00e8rdua, per falta, \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s massa consistent, \u00e9s d’alg\u00fa. \u00c9s trepitjada amb un \u00abmeu\u00bb. Quan em perdo, la falta no hi \u00e9s mai. Perdre\u2019s no \u00e9s passar per llocs desconeguts, sin\u00f3 per llocs que no tenen un \u00abmeu\u00bb. El meu bosc. El meu tros. El \u00abmeu\u00bb no em fa mai falta. Jo faig b\u00e9 la meva pot\u00e8ncia que \u00e9s caminar i, els camins, no els mato mai amb un \u00abmeu\u00bb.<\/p>\n Tinc les vambes negres plenes de fang i una capa ataronjada les encercla. El meu turmell l\u00edvid. Els pantalons negres. Quan baixes cap al poble el terra \u00e9s tot grafit gris, hi baixen rierols on pots posar les vambes i veure com el color marxa, com el fang s\u2019escapa amb l\u2019aigua. Els meus turmells l\u00edvids.<\/p>\n Els de Decathlon-ne\u00f3 ja s\u00f3n a la carretera que separa el poble dels camins. Les fulles estan quietes. Els \u00abd\u00e9u\u00bb sempre acaben amb la veu molt aguda, tant que les fulles es mouen. \u00abD\u00e9u\u00bb amb el principi greu per les pedres i el final agut pels arbres. De lluny em deuen veure tot caqui, vermell. Les seves vambes Quechua baixen netes, mentre el rierol segueix netejant de fang les meves. Podria relliscar i matar-me mentre les vambes es netegen en el rierol de pissarra. A sota hi ha el poble que no es mou. I com que no es mou, ning\u00fa hauria de dedicar-li molt de temps, ja que aquest no dedica res als segons que passen fora dels seus marges. No mira cap enfora, no mira m\u00e9s enll\u00e0 de la muntanyeta del davant, la de la creu. I un no hauria de mirar-lo, tampoc, perqu\u00e8 no passa res, perqu\u00e8 no es mou. El vull dilatar perqu\u00e8 caigui en forat negre i potser aix\u00ed trobi la llum a fora, o la busqui m\u00e9s enll\u00e0, muntanyes enfora, quil\u00f2metres lluny, en pensaments desiguals, en miralls esbocinats on no es pugui reflectir.<\/p>\n El rierol ha netejat les soles de les meves vambes, per\u00f2 el fang s\u2019ha quedat com un flotador al seu voltant, fent un contorn de fang vermell\u00f3s entre la tela negra.<\/p>\n _______<\/p>\n La cal\u00e7 pintada de vermell, escrostonada, el marbre de la pica del lavabo antic i els cables que foraden la roca per on passa la fibra. Em marejo del mareig que dona gust, de baixada de pressi\u00f3 i cigarro sense experi\u00e8ncia. Podria estar en una pel\u00b7li de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Seria igual, l\u00e0sers a fora, i a dins encara amb les parets d\u2019un metro de roca i la pintura vermella que es despr\u00e8n a trossos. La bombeta incandescent que cau d\u2019un fil i la finestra petita de fusta pintada de marr\u00f3 fosc. A fora, els samarretes vermelles criden. No m\u2019he assegut mai a un v\u00e0ter per fer pip\u00ed que no fos a casa o casa d\u2019amics. No entenc com la gent pot seure. Sempre m\u2019aguanto mig a la gatzoneta i amb els genolls corbats just perqu\u00e8 els pantalons se\u2019m quedin arrapats al plec de les cames i no caiguin al terra fastig\u00f3s. Sona Rage Against the Machine i els samarretes canten a sobre la melodia, salten paraules, criden lletres amb ritmes que nom\u00e9s s\u00f3n significats. \u00c9s un cant de s\u00edmbols. En estirar la cadena, l\u2019aigua de la cisterna m\u2019esquitxa. El mirall \u00e9s petit i no hi ha prou llum, per\u00f2 em miro, com de vegades em miro de lluny amb les coses que reflecteixen. Que estigui tot pintat de vermell, i la cal\u00e7, em fa estar a dins m\u00e9s estona, o aix\u00f2 em sembla. No s\u00e9 per qu\u00e8 sempre hi ha tanta humitat calenta a dins, i a fora la humitat freda dels terres mullats, com si hagu\u00e9s plogut. Fora del lavabo, fora del bar, fora del carrer, fora d’aqu\u00ed, hi deu haver una tecnologia estrepitosa. Una tecnologia que ha interferit en tot menys en alguns paisatges quotidians. Som pessebres taladrats per objectes i fibres, aix\u00ed tenim les pors m\u00e9s noves i les antigues, les simples per\u00f2 profundes. La llum \u00e9s groga i agraeixo que no sigui blanca de LED.<\/p>\n Rage Against the Machine ha acabat just al mateix temps que alg\u00fa ha picat a la porta. Xoco amb un samarreta vermella que va suat i fa olor de birra i d\u2019home, i t\u00e9 la pell de la cara brillant de cantar a gola oberta i moure els bra\u00e7os. Entra i no tanca la porta i jo surto d\u2019all\u00e0 abans que senti com el seu pip\u00ed xoca amb la porcellana del v\u00e0ter. No vull sentir aix\u00f2. No vull que ning\u00fa m\u2019ho faci escoltar. Poso un peu a fora i els bra\u00e7os de la gent estan estesos. Els bra\u00e7os estesos i amb les mans agafen gots, i passo sota els gots i veig com les gotetes de cervesa cauen sobre les seves samarretes, vermelles, negres. Les vermelles s’humitegen en rodones que s\u2019eixamplen m\u00e9s fosques i es tornen granat. A les negres, aprofundeixen el seu negre.<\/p>\n Ja no queden bra\u00e7os i arribo on hi ha la llar de foc encesa a l\u2019hivern, i la porta de fusta que dona al pati del darrere. Baixo les escales i camino per sobre de les pedretes que fan de terra i fan tant soroll. All\u00e0 l\u2019anglesa parla amb un samarreta vermella. Ensenya les dents quan riu. Ell no les ensenya, per\u00f2 mira les d\u2019ella. L\u2019anglesa es gira, em mira, em somriu i continua amb el de la camiseta vermella. Si em moc, em sentiran, perqu\u00e8 el terra fa soroll, i em sentiran, ser\u00e9 massa present. Si em quedo quieta, no emeto cap soroll cap enfora, per\u00f2 semblo imb\u00e8cil. M\u2019espero tres segons, per si em fa cas, per si em fa un senyal. Aguanto la respiraci\u00f3, i despr\u00e9s penso que haig de fer al contrari, que si no em sent, no em far\u00e0 cap senyal. Deixo anar l\u2019aire i faig una passa, en faig una altra, i ja soc dintre del bar un altre cop.<\/p>\n _______<\/p>\n L\u2019anglesa m\u2019est\u00e0 esperant fora el forn de pa, sempre em troba i sempre m\u2019espera com si ella no em trob\u00e9s i jo la busqu\u00e9s a ella. Fa un saltet amb els ulls i les espatlles i em somriu ensenyant les dents. Quan estira els llavis, para i no diu res.<\/p>\n \u00abAhir em vaig quedar fins molt tard, al final, vaig veure que vas marxar\u00bb. \u00abS\u00ed\u00bb. \u00abVas marxar o vas escapar-te corrents?\u00bb<\/p>\n Deixa d\u2019estirar els llavis, d’ensenyar les dents. \u00c9s molt bonica, l\u2019anglesa, i les dents les t\u00e9 blanques, per passar-hi la llengua. L\u2019anglesa no diu \u00abd\u00e9u\u00bb ni vesteix de ne\u00f3, ni camina per la no-muntanya. Quan estem soles sempre em diu que \u00e9s amiga meva.<\/p>\n _______<\/p>\n Quan m\u2019escapo, vaig amb tren i, quan torno, agafo el tren, tamb\u00e9. Si un mira el tren des de dalt, \u00e9s una l\u00ednia amb corbes i rectes, on un rectangle met\u00e0l\u00b7lic va d\u2019una banda a l\u2019altra. Va a una banda i torna, i la tornada \u00e9s una i tamb\u00e9 l\u2019altra.<\/p>\n L\u2019\u00faltim cop que vaig venir amb el tren, tothom anava mig adormit o amb el m\u00f2bil. Hi ha massa parades de pobles amb noms absurds, un parell de metres d\u2019asfalt i al fons, una casa i un pi. Els bancs amb adolescents, abrigats amb anoracs i en espera. Totes les parades s\u00f3n iguals i \u00e9s f\u00e0cil despistar-se. El tren es queda una bona estona en cadascuna de les parades i hi ha qui mira l\u2019asfalt, els pins, el banc, i s\u2019oblida dels senyals amb els noms dels pobles. El tren fa \u00abpi-pi-pi\u00bb i tanca les portes, i els homes adormits surten corrents i premen els botons d\u2019obrir, que els deixin sortir.<\/p>\n Un home va sortir corrents, per\u00f2 la motxilla es va quedar a dins i ens vam aixecar jo i un altre i la vam agafar, la motxilla, i ens vam llan\u00e7ar sobre la porta. La porta no es va obrir i l\u2019home li feia cops des de l\u2019altra banda, a l\u2019andana, i un tercer es va ajuntar a l\u2019empresa de la retornada de la motxilla i va pr\u00e9mer la palanca perqu\u00e8 el tren pari, manualment. La porta es va obrir, l\u2019home de la motxilla va posar el bra\u00e7 a dins i ens la va arrencar dels bra\u00e7os, i va marxar cap a les cases i els tres pins mal plantats, sense dir res, ni gr\u00e0cies. La seg\u00fcent parada era la meva.<\/p>\n _______<\/p>\n Faig pipi i m’asseco amb la fulla que abans passo pel pantal\u00f3, per treure-li la pols. Els meus genitals s’assequen i se sorprenen pel material. \u00c9s una fulla plena, transl\u00facida. Se li pot clavar l’ungla.<\/p>\n Alg\u00fa ha tallat branques i hi ha ajuntat pinassa i ho ha posat tot dins una bossa de pl\u00e0stic negra industrial. Brilla sota el sol al costat d’un contenidor. Al voltant queden restes verdes i el pl\u00e0stic queda parat absorbint el sol que sembla que s’hagi de fondre. El poliestir\u00e8 negre absorbeix tot el sol i es dilata i s’expandeix i, si el toqu\u00e9s, potser em deixaria rastre de pl\u00e0stic fos als dits, i se solidificaria a la meva m\u00e0, que \u00e9s m\u00e9s freda.<\/p>\n El sac t\u00e9 un foradet i surt el verd de pi, un verd incre\u00efble al costat del negre del pl\u00e0stic. Els pins, els contenidors sota els pins, les bosses al costat dels contenidors. Les bosses amb pins tallats a dins, al costat dels pins complets, potser ja podats. I la pinassa que cau sobre el pl\u00e0stic, que ara sense sol, \u00e9s dur i no es dilata, i la pinassa llisca pel poliestir\u00e8 fins al terra asfaltat, al costat de les rodetes dels contenidors.<\/p>\n _______<\/p>\n Aquests boscos no s\u00f3n boscos, ni aix\u00f2 \u00e9s muntanya. Els pastors no poden passar per enlloc perqu\u00e8 encara que no hi hagi tanques, la muntanya \u00e9s tota a trossos. De tal, del qual. Ell se’ls sap, tots els noms dels trossos. En tal i en qual que no hi van mai, per\u00f2 hi ha preocupaci\u00f3 de tant en tant, que les branques, que tot est\u00e0 ple de marr\u00f3, la fusta per terra, el foc que es pot encendre, les pinyes esclatades. Els trossos s\u00f3n terra comprada, propietat. La funci\u00f3 del tros era posar-lo a produir, ara, no deixar fer. El que ara s\u00f3n boscos, abans era camp. Per no baixar mai al tros, per tenir aquella cosa, aquella pe\u00e7a, aquell terreny all\u00e0, all\u00e0 dalt o a baix. Els trossos comprats de les muntanyes eren horts, eren malesa, eren terreny, per\u00f2 boscos i muntanya no ho s\u00f3n mai.<\/p>\n _______<\/p>\n Cau el sol i m\u2019hi poso de cares perqu\u00e8 me l’escalfi sense cremar-la ni fer-li taques. El vermell del sol de tarda em deixa el globus ocular taronja i la vista s’expandeix amb reflexos. \u00c9s vellut. Quan tot \u00e9s vellut s’ha de tornar a ser diversos materials, v\u00e0ries superf\u00edcies.<\/p>\n _______<\/p>\n El vermell i el negre es troben pertot arreu. A les samarretes, a les nits. Al bar del poble torna a sonar Rage Against the Machine. Fa olor de birra i el seu color daurat es mescla al bar. Els nois s\u00f3n homes calbs. Les dones, joves o amb les mudes de quan eren joves. Nom\u00e9s s\u00f3n homes i dones, soc invisible. S’ha d’anar ja sortit al bar, t’han d’agradar coses, el futbol. Fa olor de birra i tamb\u00e9 de cosa vermella. S\u00f3n els samarretes vermelles. El poble no es mou i els samarretes vermelles tampoc. Les samarretes vermelles que es corben en seure sobre tamborets de barra.<\/p>\n El vermell i el negre es troben pertot arreu. Tamb\u00e9 s\u00f3n els que deixen rastre; el negre de l’arr\u00f2s s’arrossega fins als excrements i s’ha d’aprendre que la sang es renta en fred si vols que marxi. La misog\u00ednia de l’esquerra va vestida de Quechua, t\u00e9 butxaques als laterals. L’acc\u00e9s a la terra ha estat condicionat per comportaments sexuals. La terra canvia d’article i nom\u00e9s s’aplica la cortesia de la comprensi\u00f3 \u00abde lxs altrxs\u00bb sense fer trontollar la suposada creen\u00e7a universal. Afegeixen un nou prestatge de les difer\u00e8ncies a l’armari, per\u00f2 no en surten mai, es queden a dins amb prestatges incorporats a l’estructura.<\/p>\n Entre el vermell de la pell del pastor i el de les samarretes hi ha un tros. Si acluco els ulls, la pell del pastor em vibra en la mem\u00f2ria m\u00e9s que la samarreta vermella. Si acluco els ulls, la pell va a m\u00e9s o a menys, varia, s\u2019embruneix, s’envelleix, es posa m\u00e9s vermella, cremada. La samarreta es desgasta en la meva mem\u00f2ria.<\/p>\n _______<\/p>\n \u00c9s la festa major de Carme.<\/p>\n Hi ha samarretes vermelles i negres i noies adolescents amb cabells llargs en grups d\u2019entre tres i cinc, agafades dels bra\u00e7os, entrella\u00e7ant els colzes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els colors s\u00f3n sempre els mateixos. El marr\u00f3 vermell\u00f3s del fang, com si fos totxo, per\u00f2 d\u2019abans, desfet; el verd dels pins. No es veu el marr\u00f3 fosc dels troncs,…<\/p>\n","protected":false},"author":2604,"featured_media":32211,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6101],"tags":[],"coauthors":[6556],"acf":[],"yoast_head":"\n