{"id":32397,"date":"2021-05-24T06:00:42","date_gmt":"2021-05-24T05:00:42","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=32397"},"modified":"2023-07-09T14:34:02","modified_gmt":"2023-07-09T12:34:02","slug":"temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/","title":{"rendered":"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy"},"content":{"rendered":"

Sarrita Hunn i James McAnally\u00a0<\/strong>van fundar <\/span><\/b>MARCH<\/em><\/strong><\/p>\n

el 2020 a mode d\u2019ampliaci\u00f3 del seu anterior projecte editorial<\/span><\/b>, Temporary Art Review<\/a> (2011-2019). MARCH<\/a> <\/em><\/strong><\/strong>\u00e9s una revista d\u2019art i estrat\u00e8gia que consta d\u2019una activa plataforma en l\u00ednia i d\u2019edicions impreses de periodicitat anual.<\/strong><\/div>\n

Mela D\u00e1vila Freire –\u00a0Podries descriure breument com us vau ajuntar i vau decidir comen\u00e7ar un projecte junts?<\/strong><\/p>\n

Sarrita Hunn – James McAnally –\u00a0<\/strong>Ens vam con\u00e8ixer el 2010, quan la Sarrita era una artista en resid\u00e8ncia a The Luminary, un centre d\u2019art sense \u00e0nim de lucre cofundat i dirigit per James a Saint Louis, Missouri (EEUU). A partir d\u2019una proposta que la Sarrita va escriure a la seva sol\u00b7licitud de resid\u00e8ncia per comen\u00e7ar una p\u00e0gina web de cr\u00edtica d\u2019art, vam comen\u00e7ar a debatre una s\u00e8rie de perspectives que anaven cap a un enfocament descentralitzat de la cr\u00edtica d\u2019art, i aix\u00f2 ens va dur a presentar Temporary Art Review<\/em> el mar\u00e7 del 2011.<\/p>\n

Temporary Art Review<\/em> va ser fundat per abordar dos grans assumptes relacionats amb la cr\u00edtica cultural que hav\u00edem identificat aleshores: el fet que l’atenci\u00f3 es dirigia sobre tot a les galeries comercials de grans centres urbans (p. ex., Nova York, Londres, Los Angeles) i la manca d\u2019una plataforma significativa per a debatre cr\u00edticament sobre espais sense \u00e0nim de lucre, espais autogestionats per artistes i activitats culturals en comunitats m\u00e9s petites, especialment a nivell local a Saint Louis. D\u2019aquesta manera, Temporary Art Review<\/em> pretenia convertir-se en un connector entre espais dirigits per artistes i les comunitats interessades en art, per\u00f2 de tamany m\u00e9s petit, repartides per tot el pa\u00eds. Al cap d\u2019uns tres anys, vam comen\u00e7ar a tenir la sensaci\u00f3 de que hav\u00edem cobert una gran part dels temes importants als Estats Units, i per aix\u00f2 vam comen\u00e7ar a incloure artistes, escriptor i espais internacionals, i tamb\u00e9 m\u00e9s continguts relatius a temes espec\u00edfics.<\/p>\n

El 2017 vam comen\u00e7ar a debatre el futur de Temporary Art Review<\/em>, i quest di\u00e0leg, al final, ens va portar a fundar una nova plataforma. Al llarg dels anys seg\u00fcents, vam decidir que aquesta nova plataforma tindria una motivaci\u00f3 sociopol\u00edtica m\u00e9s expl\u00edcita i un abast internacional des del comen\u00e7ament. El nostre objectiu era aprofitar moltes de les experi\u00e8ncies i lli\u00e7ons que hav\u00edem apr\u00e8s durant els gaireb\u00e9 deu anys que vam estar publicant Temporary Art Review<\/em>, i intentar treballar des del principi en continguts i formes experimentals.<\/p>\n

MARCH, a journal of art & strategy<\/em> es va presentar el 2020, onclou edicions impreses i una activa plataforma en l\u00ednia que encarrega assajos, entrevistes i escriptura cr\u00edtica experimental amb una perspectiva global. Despr\u00e9s de publicar en l\u00ednia v\u00e0ries s\u00e8ries de continguts al llarg del 2020, per la nostra primera revista impresa “ocupem” el primer n\u00famero d\u2019October<\/em>, amb la finalitat d’analitzar de quina manera poden combinar-se amb originalitat la pr\u00e0ctica revolucion\u00e0ria, la investigaci\u00f3 te\u00f2rica i la innovaci\u00f3 impulsada pels artistes.<\/p>\n

\"\"<\/a>

MARCH 01 (portada), Octubre 2020. Editada per Sarrita Hunn i James McAnally, entre els col\u00b7laboradors compten amb \u00a0Taylor Renee Aldridge, Imani Jacqueline Brown, Paloma Checa-Gismero, Tom Clark i Susannah Haslam (adpe), Nora Khan, Warren Neidich, Parsa Sanjana Sajid, Zo\u00e9 Samudzi, Patrick Scorese i Andrea Steves.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Mela D\u00e1vila Freire –Qu\u00e8 significa per a vosaltres \u00abindependent\u00bb?<\/strong><\/p>\n

Sarrita Hunn – James McAnally –\u00a0<\/strong>Cada vegada m\u00e9s, jo [James] m\u2019he allunyat del llenguatge que utilitza les expressions “espai independent”, “comissari independent”, etc. En comptes d\u2019aix\u00f2, he comen\u00e7at a descriure\u2019m a mi mateix com a comissari dependent<\/em>, fent \u00e8mfasi en les interconnexions que s\u00f3n essencials per a qualsevol treball. Cap projecte no \u00e9s independent, i aquestes expressions, encara que hagin aparegut per a reafirmar l’exist\u00e8ncia d’un espai en l’exterior de les institucions i els models dominants, semblen estar cada cop m\u00e9s atrapades per les l\u00f2giques de la institucionalitat: les formes en les que tots som m\u00faltiples. En aquest sentit, mantenim connexions amb moltes altres editorials i publicacions, escriptors i institucions, connexions que es donen entre els diferents integrants del nostre “grup d’investigaci\u00f3 col\u00b7lectiva” i tamb\u00e9 a trav\u00e9s d’altres col\u00b7laboracions formals i informals.<\/p>\n

Tant si comencem a pensar m\u00e9s sobre les \u00abpublicacions dependents\u00bb com sobre algun altre terme, estem especialment interessats en qu\u00e8 significa prendre una posici\u00f3 (negar la neutralitat, o l\u2019objectivitat) i construir una comunitat al voltant d\u2019aquesta posici\u00f3. Podr\u00edem dir que, per a prendre-les com a punt de partida, la connexi\u00f3 entre depend\u00e8ncia i col\u00b7lectivitat, i l\u2019autonomia entesa com a selecci\u00f3 de l\u00f2giques comunit\u00e0ries (i no com a pr\u00e0ctica solit\u00e0ria) s\u00f3n expressions m\u00e9s alliberadores.<\/p>\n

Mela D\u00e1vila Freire –\u00a0Heu subratllat la import\u00e0ncia de les publicacions d\u2019artista i de les activitats editoriales dels artistes com a referents que inspiren bona part del vostre treball. A part d\u2019aix\u00f2, ten\u00edeu algun altre model o refer\u00e8ncia que us inspir\u00e9s o influ\u00eds en la manera en qu\u00e8 vau concebre Temporary Art Review<\/em> i MARCH<\/em>?<\/strong><\/p>\n

Sarrita Hunn – James McAnally –\u00a0<\/strong>Les publicacions d\u2019artistes, sobre tot des dels anys 60 fins a l\u2019actualitat, ens ofereixen un precedent conceptual, ja que amplien el concepte de publicaci\u00f3 ent\u00e8s com a lloc d\u2019exposici\u00f3, intercanvi, cr\u00edtica i comentari subjectiu i d\u2019autohistoricitzaci\u00f3, amb un potencial radical per a la distribuci\u00f3 horitzontal, la circulaci\u00f3 d\u2019idees, i la inserci\u00f3 de narratives a\u00efllades en una esfera cultural m\u00e9s \u00e0mplia. M\u00e9s enll\u00e0 dels models hist\u00f2rics que plantegen les publicacions d\u2019artistes, en realitat el que ens interessa s\u00f3n les condicions actuals de publicaci\u00f3 i les maneres d\u2019instituir en un sentit autocr\u00edtic. M\u00e9s enll\u00e0 dels models hist\u00f2rics que plantegen les publicacions d’artista, en realitat el que ens interessa s\u00f3n les condicions actuals de publicaci\u00f3, i les formes “instituients” de car\u00e0cter autocr\u00edtic. No ens hem proposat seguir models externs, sin\u00f3 sostenir una publicaci\u00f3 d’abast global, basada en una s\u00e8rie de principis \u00e8tics i que tingui capacitat d’impacte. En molts aspectes, no existeixen models per aix\u00f2; al menys, cap que estigui completament relacionat amb all\u00f2 que fem… de manera que la nostra voluntat \u00e9s intentar construir un. Aix\u00ed que ens plantegem quina \u00e9s la manera urgent, \u00e8tica i sostenible de publicar en l’actualitat, i intentem posar-la en marxa en totes les seves variacions possibles.<\/p>\n

Aix\u00f2 est\u00e0 en conson\u00e0ncia amb conceptes m\u00e9s amplis relatius a la propera fase de la cr\u00edtica institucional, que t\u00e9 a veure amb la formaci\u00f3 d’institucions que siguin avan\u00e7ades de veritat. Sovint, publiquem materials sobre aquesta idea aplicada a museus, espais d’art, biennals, espais informals o independents, etc, per\u00f2 tamb\u00e9 aplicada a la nostra pr\u00f2pia forma quotidiana d’actuar. \u00a0Fixar-se en com s\u2019obtenen i es distribueixen els diners, com es mant\u00e9 i es comparteix el poder, quins punts de vista es privilegien i es fan p\u00fablics, etc., i amb aix\u00f2 n\u2019hi ha prou per comen\u00e7ar a dibuixar un \u00abmodel\u00bb. Com funcionen els col\u00b7lectius i les cooperatives dins i fora de les arts; com es formen i es mantenen les protestes i com de vegades es fusionen en organitzacions; com es documenten i es distribueixen les xarxes d\u2019ajuda m\u00fatua en format impr\u00e8s i en l\u00ednia… Els models s\u00f3n m\u00faltiples i els anem incorporant al nostre que fer de manera constant.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Els primers cinc anys online de Temporary Art Review impresos i presentats com part de l’exposici\u00f3 antol\u00f2gica Document V a The Luminary.<\/p><\/div>\n

Mela D\u00e1vila Freire –\u00a0Quan vau comen\u00e7ar, com us imagin\u00e0veu que el projecte seria econ\u00f2micament sostenible i fins a quin punt la vostra sostenibilitat econ\u00f2mica va funcionar com us esper\u00e0veu o va evolucionar de diferent manera?<\/strong><\/p>\n

Sarrita Hunn – James McAnally –\u00a0<\/strong>Durant els primers tres anys, Temporary Art Review<\/em> va ser un projecte totalment voluntari. El 2014, rellancem la publicaci\u00f3 en l\u00ednia amb un model econ\u00f2mic experimental \u00abanti-lucratiu\u00bb, basat en un sistema d\u2019intercanvi que feia servir el cr\u00e8dit publicitari com a moneda comuna per a distribuir valor de manera cooperativa entre el nostre gran nombre de col\u00b7laboradores i s\u00f2cies actives. Amb aquest model, el finan\u00e7ament de la \u00e0gina web no es redu\u00efa a aconseguir unes quantes patrocinadores ni es va vendre al millor postor, sin\u00f3 que es repartia entre els seus autors, desdibuixant la frontera entre lectors i escriptors, col\u00b7laboradors i seguidors. Poc despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, Temporary<\/em> va aconseguir assegurar-se una modesta quantitat de finan\u00e7ament anual a trav\u00e9s de The Luminary (l’organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que actuava com a “paraig\u00fces oficial” de la publicaci\u00f3). Aquest finan\u00e7ament anual es destinava a pagar honoraris a les escriptores i tamb\u00e9, en menor mesura, a retribuir la gesti\u00f3 dels continguts, per\u00f2 nosaltres no cobr\u00e0vem mai per la nostra feina d’editores. \u00a0Les retribucions a les autores tamb\u00e9 es finan\u00e7aven, en menor mesura, mitjan\u00e7ant la venda d’una quantitat petita d’anuncis en l\u00ednia; a les nostres autores, els ofer\u00edem la possibilitat de triar entre rebre un pagament directe o b\u00e9 certa quantitat de “cr\u00e8dit publicitari”, que elles podien utilitzar per a difondre les seves pr\u00f2pies activitats. M\u00e9s tard, al fundar MARCH<\/em>, vam considerar prioritari assegurar-nos que totes les implicades en el projecte (escriptores, dissenyadores, etc.) rebessin el pagament per la seva feina, i el projecte mantingu\u00e9s el mateix ritme i la mateixa escala que el suport econ\u00f2mic que podia oferir.<\/p>\n

Mela D\u00e1vila Freire –\u00a0Noteu una difer\u00e8ncia en el funcionament del finan\u00e7ament institucional en relaci\u00f3 amb fa una d\u00e8cada? Altres entrevistades han assenyalat una regressi\u00f3 dram\u00e0tica del suport financer des de la crisi del 2008, que s\u2019accelera a causa de la crisi sanit\u00e0ria de la covid-19, aix\u00ed com la multiplicaci\u00f3 dels processos burocr\u00e0tics i l\u2019avaluaci\u00f3 creixent dels resultats nom\u00e9s segons indicadors matem\u00e0ticament quantificables. Aquesta \u00e9s tamb\u00e9 la vostra experi\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

Sarrita Hunn – James McAnally –\u00a0<\/strong>La nostra experi\u00e8ncia, des de la fundaci\u00f3 de Temporary Art Review<\/em> el 2011 fins a l\u2019actualitat, sempre ha estat que la publicaci\u00f3 existeix en un context \u00abno finan\u00e7at\u00bb tret que s\u2019integri expl\u00edcitament amb les condicions actuals del mercat o estigui relacionat amb el finan\u00e7ament heretat (com ara subvencions estatals, a Europa i subvencions de fundacions als Estats Units). Comen\u00e7ar a publicar en un context en el que la ind\u00fastria editorial estava en plena caiguda lliure ha significat, en general, que les nostres expectatives de suport financer sempre han estat proporcionals a all\u00f2 que ten\u00edem al nostre abast. Aix\u00ed que no hem notat una disminuci\u00f3 del suport econ\u00f2mic, sin\u00f3 que hem de dedicar m\u00e9s feina per a compensar aquest proc\u00e9s estructural de desinversi\u00f3 en general, que \u00e9s encara m\u00e9s intents en el cas de les publicacions en el context de l’art.<\/p>\n

L\u2019assaig i la publicaci\u00f3 de continguts cr\u00edtics i els contextos i comunitat que ambdues activitats generen, continuen estant infrafinan\u00e7ats en relaci\u00f3 a altres esferes prim\u00e0ries de producci\u00f3, presentaci\u00f3 i circulaci\u00f3 de l’art contemporani. En l’\u00e0mbit de l’art, l’activitat editorial t\u00e9 lloc gaireb\u00e9 \u00fanicament segons models comercials; altres formules que no es podien capitalitzar han estat hist\u00f2ricament ignorades. Als Estats Units, les vies de suport econ\u00f2mic a escriptors ha crescut de manera sostinguda durant els darrers deu anys, per\u00f2 en general segueixen atorgant-se \u00fanicament a t\u00edtol individual, en tant que el suport estructural a publicacions i plataformes d’escriptura cr\u00edtica \u00e9s inexistent. Aquesta situaci\u00f3 nom\u00e9s aconsegueix exacerbar el treball aut\u00f2nom i l’atomitzaci\u00f3 de les formes de donar suport i compartir textos escrits. En altres llocs, les mesures de suport segueixen tend\u00e8ncies similars, pel que sembla que la ind\u00fastria editorial, en conjunt continuar\u00e0 individualitzant-se encara m\u00e9s a trav\u00e9s de plataformes com Substack i Patreon (destinades a facilitar la subscripci\u00f3 de pagament a newsletters<\/em> personals), a trav\u00e9s de les quals hi ha moltes persones que aconsegueixen finan\u00e7ar les seves pr\u00f2pies activitats de reflexi\u00f3.<\/p>\n

Mela D\u00e1vila Freire –\u00a0Amb quin m\u00e8tode de suport financer us trobeu m\u00e9s c\u00f2modes, o quina seria la vostra formula preferida?<\/strong><\/p>\n

Sarrita Hunn – James McAnally –\u00a0<\/strong>Fins ara, no hem hagut de constituir una societat amb els nostres patrocinadors ni als Estat units (on rebem suport a trav\u00e9s de The Luminary, que actua com la nostra editorial) ni a Alemania (on comptem amb el suport de l’associaci\u00f3 Liebe Chaos Verein e.V.). Aix\u00f2 ens permet buscar finan\u00e7ament complementari a trav\u00e9s de dues estructures ben diferenciades. En el cas de MARCH<\/em>, les afiliacions, les subscripcions i les vendes de la nostra publicaci\u00f3 impresa ens donen un gran suport, juntament amb subvencions. Hem descobert que podem ser m\u00e9s \u00e0gils si mantenim un model mixt que no dep\u00e8n \u00fanicament d’una forma espec\u00edfica de suport i, am\u00e9s, aix\u00ed evitem els biaixos o problemes que implicaria tenir nom\u00e9s una formula de finan\u00e7ament. Si depengu\u00e9ssim totalment d’un model comercial basat en la publicitat, o en el suport estatal o en el de fundacions, per exemple, amb el pas del temps, pensem que acabaria afectant els nostres continguts. Esperem que en el futur, les afiliacions i les subscripcions tinguin m\u00e9s pes entre les nostres fonts de finan\u00e7ament, en part perqu\u00e8 s\u00f3n tamb\u00e9 formes de crear comunitat a l’entorn de la nostra activitat i atenci\u00f3 envers el que publiquem, aix\u00ed com una major consci\u00e8ncia per part del p\u00fablic que ens dona suport, ens llegeix i ens rep.<\/p>\n

Mela D\u00e1vila Freire –\u00a0I finalment: vist des de la dist\u00e0ncia, un dels motius de la vostra sostenibilitat durant un llarg per\u00edode de temps \u00e9s l\u2019estabilitat del vostre \u00abequip\u00bb. Alguna vegada us heu plantejat la possibilitat que entrin persones noves a l\u2019equip b\u00e0sic?<\/strong><\/p>\n

Sarrita Hunn – James McAnally –\u00a0<\/strong>La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que els dos tenim una tend\u00e8ncia natural cap a la col\u00b7laboraci\u00f3 i a m\u00e9s ens movem amb comoditat en el context de les plataformes en l\u00ednia: \u00a1el nostre inter\u00e8s constant en la creaci\u00f3 de la institucionalitat i les pr\u00e0ctiques institucionals no \u00e9s casualitat! Les nostres formes d’entendre el treball s\u00f3n molt complement\u00e0ries\u00a0 i la nostra manera de col\u00b7laborar s’ha mantingut estable durant una d\u00e8cada. Al llarg dels anys, el fet de compartir intencions ens ha aportat molta solidesa. Ara, amb MARCH<\/em>, ens hem proposat convidar a molta m\u00e9s gent a participar, assumint els papers d’assessors i editors, i acabem d’incorporar a un nou editor, Gelare Khoshgozaran, amb la intenci\u00f3 que es converteixi en col\u00b7laborador i co-pensador a llarg termini com a editor nou.<\/p>\n

La primera edici\u00f3 impresa de la nostra revista ha sortit fa no molt; a partir d’ara, cada nova edici\u00f3 impresa comptar\u00e0 amb un editor o editora convidats. El proper n\u00famero de MARCH<\/em> l’editar\u00e0 Imani Jacqueline Brown, artista, activista i investigadora de Nova Orleans, que actualment viu a Londres. A partir de la seva contribuci\u00f3 MARCH 01, \u00abBlack Ecologies: an opening, an offering\u00bb (Ecologies negres: una obertura, una oferta), la segona edici\u00f3 impresa de la revista desenvolupar\u00e0 el concepte de Black Ecologies <\/em>o “ecologies negres”, enteses com a \u00abresist\u00e8ncia a les ecologies extractives arreu del m\u00f3n colonial capitalista\u00bb. A m\u00e9s a m\u00e9s, ens hem associat amb la Dark Matter University per copublicar una s\u00e8rie d\u2019articles sobre temes propers en el n\u00famero en l\u00ednia que es publicar\u00e0 aquesta tardor, un n\u00famero que es dissenyar\u00e0 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Untitled (un equip curatorial i de disseny) amb seu al Marroc. Tamb\u00e9 volem publicar molts altres projectes impresos i digitals en els propers anys comptant amb un col\u00b7lectiu global de col\u00b7laboradors, que continuaran ampliant la q\u00fcesti\u00f3 de qui \u00e9s MARCH. Una vegada m\u00e9s, aquesta acumulaci\u00f3 \u00e9s<\/em> la publicaci\u00f3: un conjunt de recerques col\u00b7lectives orientades cap a un m\u00f3n art\u00edstic alterat.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Imani Jacqueline Brown, Old Gods, 2021. Gr\u00e0fic emmarcat i reflectit dels permisos per al desenvolupament costaner, amb pous de petroli i de gas inclosos, oleoductes i canals d\u2019acc\u00e9s a Quarantine Bay, Plaquemines Parish, Louisiana (1920-2020), mapat amb els gr\u00e0fics del Public Land Survey System (PLSS) d\u2019abans de la guerra (1820-1860). El PLSS va ser el primer sistema nord-americ\u00e0 que va dividir el territori en parcel\u00b7les de propietat privada.<\/p>\n

<\/p><\/div>\n

(Imatge destacada: Publicaci\u00f3 antol\u00f2gica de Temporary Art Review, To Make a Public<\/em>, publicat per INCA Press.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sarrita Hunn i James McAnally\u00a0van fundar MARCH el 2020 a mode d\u2019ampliaci\u00f3 del seu anterior projecte editorial, Temporary Art Review (2011-2019). MARCH \u00e9s una revista d\u2019art i estrat\u00e8gia que consta…<\/p>\n","protected":false},"author":2710,"featured_media":32381,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6104],"tags":[],"coauthors":[6645],"acf":[],"yoast_head":"\nTemporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Sarrita Hunn i James McAnally\u00a0van fundar MARCH el 2020 a mode d\u2019ampliaci\u00f3 del seu anterior projecte editorial, Temporary Art Review (2011-2019). MARCH \u00e9s una revista d\u2019art i estrat\u00e8gia que consta...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-05-24T05:00:42+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:34:02+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Mela D\u00e1vila Freire\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mela D\u00e1vila Freire\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Mela D\u00e1vila Freire\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/\",\"name\":\"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg\",\"datePublished\":\"2021-05-24T05:00:42+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:34:02+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36dc0404850786a29537166ca9bf595e\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg\",\"width\":800,\"height\":600},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36dc0404850786a29537166ca9bf595e\",\"name\":\"Mela D\u00e1vila Freire\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/ee99f0834f967e16ef03c13e392ce1bf\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2b039aa09047cf9268c3e5134611b693?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2b039aa09047cf9268c3e5134611b693?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mela D\u00e1vila Freire\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mela-davila-freire\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy – A*Desk","og_description":"Sarrita Hunn i James McAnally\u00a0van fundar MARCH el 2020 a mode d\u2019ampliaci\u00f3 del seu anterior projecte editorial, Temporary Art Review (2011-2019). MARCH \u00e9s una revista d\u2019art i estrat\u00e8gia que consta...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2021-05-24T05:00:42+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:34:02+00:00","og_image":[{"width":800,"height":600,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Mela D\u00e1vila Freire","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mela D\u00e1vila Freire","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Mela D\u00e1vila Freire"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/","name":"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg","datePublished":"2021-05-24T05:00:42+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:34:02+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36dc0404850786a29537166ca9bf595e"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/To-Make-a-Public-Binder-Photo-Web.jpg","width":800,"height":600},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/temporary-art-review-y-march-a-journal-of-art-strategy\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Temporary Art Review i MARCH, a journal of art & strategy"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/36dc0404850786a29537166ca9bf595e","name":"Mela D\u00e1vila Freire","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/ee99f0834f967e16ef03c13e392ce1bf","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2b039aa09047cf9268c3e5134611b693?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2b039aa09047cf9268c3e5134611b693?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mela D\u00e1vila Freire"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mela-davila-freire\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32397"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2710"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32397"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32397\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32568,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32397\/revisions\/32568"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32381"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32397"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32397"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32397"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=32397"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}