En el moment d\u2019escriure aquestes l\u00ednies, fa menys d\u2019una setmana que un grup d\u2019ind\u00edgenes misak a Cali (Col\u00f2mbia) van tombar l\u2019est\u00e0tua de Sebasti\u00e1n de Belalc\u00e1zar, el conqueridor espanyol fundador de la ciutat. En ple moment de protestes per la reforma tribut\u00e0ria del govern, que podria semblar que no tenen res a veure amb el passat, o els conqueridors, o l\u2019imperi espanyol, l\u2019atenci\u00f3 continua dirigida a s\u00edmbols que reflecteixen tot un sistema de valors, enaltits i fixats en bronze. No es tracta d\u2019un enderrocament irreflexiu, un acte espontani: aquests s\u00edmbols feia temps que estaven en una lectura conflictiva.<\/p>\n
Ja hi ha hagut dues ocasions en menys d\u2019un any en qu\u00e8 Belalc\u00e1zar ha besat el terra, perqu\u00e8 el setembre van tombar una altra est\u00e0tua seva, aquesta vegada al Morro de Tulc\u00e1n de Popay\u00e1n (Col\u00f2mbia), un lloc de mem\u00f2ria per al poble misak.<\/p>\n
Cadascun d\u2019aquests actes s\u00f3n el reflex d\u2019un descontentament, no amb el bloc de metall, sin\u00f3 amb el sistema que representen. Moltes persones, bocabadades, es pregunten per qu\u00e8 el descontentament social pren objectes inerts de cap d\u2019esquila, i sovint el discurs de l\u2019aparell medi\u00e0tic es fixa en aix\u00f2, amb la finalitat de deslegitimar les protestes, fer-les passar per un esclat sense sentit. Per qu\u00e8 prendre de cap d\u2019esquila all\u00f2 que \u00e9s un s\u00edmbol de la ciutat, de la naci\u00f3? Un objecte que no ha fet res. S\u2019al\u00e7a llavors una consigna que satisf\u00e0 conservadors i liberals de la mateixa manera: aquestes protestes s\u00f3n, al cap i a la fi, l\u2019acte de v\u00e0ndals, delinq\u00fcents, sense cap mena de raciocini.<\/p>\n
Malgrat aix\u00f2, \u00e9s perqu\u00e8 aquests objectes no s\u00f3n inerts, que importa que siguin tombats. Els objectes estan plens de significat, de vida, i aquestes est\u00e0tues, la majoria al\u00e7ades a finals del segle XIX i principis del XX, no s\u00f3n tant representatives de la figura en si (d\u2019un Sebasti\u00e1n de Belalc\u00e1zar que va morir a mig cam\u00ed cap a Espanya per a apel\u00b7lar contra la sent\u00e8ncia que l\u2019havia condemnat a mort), sin\u00f3 del sistema liberal que va decidir erigir-les, i va buscar en aquestes figures un referent per a commemorar segles m\u00e9s tard. Reflecteixen els valors de la construcci\u00f3 d\u2019un estat nacional que, en molts casos, s\u2019ha constru\u00eft assentat sobre l\u2019exclusi\u00f3 de grups sencers. Aquests valors es tornen estables en aquests motlles d\u2019acer o de marbre, i passen a crear nous llocs de mem\u00f2ria en aquesta pla\u00e7a, que es converteix en part de la rutina di\u00e0ria, o el lloc per a certs actes commemoratius. No podem ignorar el significat d\u2019all\u00f2 material, i els llocs associats en la construcci\u00f3 i legitimaci\u00f3 d\u2019un relat concret, una idea de la hist\u00f2ria que, en moltes ocasions, converteix grups sencers en antagonistes.<\/p>\n
\u00c9s a dir, la viol\u00e8ncia contra aquests monuments no \u00e9s irracional, sin\u00f3 que est\u00e0 carregada de significat. Quan els activistes misak van tombar l\u2019est\u00e0tua de Belalc\u00e1zar al Morro de Tulc\u00e1n, reclamaven el seu propi relat, un relat de den\u00fancia del sistema que els havia excl\u00f2s, per a la construcci\u00f3 d\u2019un de propi. L\u2019acte de l\u2019enderrocament es va titllar de viol\u00e8ncia en diferents mitjans de comunicaci\u00f3, ignorant que la viol\u00e8ncia havia comen\u00e7at molt abans, quan es va erigir l\u2019est\u00e0tua del conqueridor en un lloc que tenia un significat especial pel poble misak. I \u00e9s en aquests actes d\u2019enderrocament que s\u2019assenyala la viol\u00e8ncia estructural del sistema, que normalitzem en el nostre dia a dia, i que enaltim en est\u00e0tues, monuments, o dies nacionals.<\/p>\n
Aquests mateixos activistes van substituir l\u2019est\u00e0tua amb una bandera, la misak, i el dia amb la proclamaci\u00f3 del Dia Internacional de la Mem\u00f2ria dels Pobles Originaris al M\u00f3n. Ara, podr\u00edem provar de col\u00b7locar aquests dos relats antag\u00f2nics en condici\u00f3 d\u2019igualtat, ja que tots dos inclouen a uns i exclouen a uns altres. I, no obstant, un compta amb el suport de tota una estructura institucional que refor\u00e7a aquests valors, i els impregna des de l\u2019escola fins als mitjans de comunicaci\u00f3; mentre l\u2019altre es propaga als marges. Un s\u2019al\u00e7a com la veritat, perqu\u00e8 aix\u00ed es va erigir la hist\u00f2ria positivista del segle XIX, basada en presumptes certeses; mentre l\u2019altre es basa en sensibilitats i en la viv\u00e8ncia d\u2019injust\u00edcia. Les grans narratives del modernisme, totalitzants, continuen sent molt presents en aquestes est\u00e0tues.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, seria possible una relaci\u00f3 diferent amb el passat, que busqu\u00e9s no l\u2019antagonisme, sin\u00f3 l\u2019agonia del reconeixement mutu? No seria la primera vegada que es proposen projectes similars, si b\u00e9 els trobem m\u00e9s associats a sistemes ja desapareguts, com \u00e9s el cas dels pa\u00efsos de l\u2019antic bloc sovi\u00e8tic, on algunes d\u2019aquestes est\u00e0tues s\u2019han convertit en espais per a la pr\u00e0ctica art\u00edstica o la resignificaci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s indubtablement m\u00e9s dif\u00edcil resignificar els s\u00edmbols d\u2019un sistema encara imperant, on molta gent encara lluita per tenir-hi cabuda. L\u2019est\u00e0tua d\u2019Edward Colston, a Bristol, feia anys que estava lligada a processos complexos que, primer, demanaven la seva retirada i, despr\u00e9s, la seva recontextualitzaci\u00f3 per mitj\u00e0 d\u2019una placa explicativa. No es va arribar a cap soluci\u00f3, fins que l\u2019esclat social la va tombar.<\/p>\n
El patrimoni, tan valorat a Europa des del segle XIX com a representatiu d\u2019una naci\u00f3, sempre estar\u00e0 barrejat amb xarxes complexes de significats, personals i col\u00b7lectius. La iconocl\u00e0stia, per tant, no \u00e9s la soluci\u00f3 global a aquest conflicte de mem\u00f2ria, perqu\u00e8 no \u00e9s sin\u00f3 el reflex del mateix sistema. S\u00f3n canvis m\u00e9s profunds, els que es tornen necessaris, no nom\u00e9s en el mobiliari p\u00fablic, sin\u00f3 en els discursos que repetim a les escoles, on no expliquem als m\u00e9s joves les assumpcions d\u2019alguns relats, o els aspectes m\u00e9s perniciosos d\u2019alguns conceptes que continuem utilitzant de manera col\u00b7loquial (ah, la bene\u00efda Reconquesta). Des de la doc\u00e8ncia, o des de l\u2019Acad\u00e8mia, expliquem un passat que pretenem que es neutral, i deixem que siguin altres forces les que explicitin els significats, sense ser plenament conscients que aquests tendeixen a formar part de la banda del conformisme, quan no s\u00f3n directament reaccionaris.<\/p>\n
\u00c9s per aix\u00f2 que la mirada al passat ha de ser cr\u00edtica, i el reconeixement dels vincles emocionals expl\u00edcits des de les escoles, des dels museus. Recon\u00e8ixer la multivocalitat del relat, i la complexitat inherent de l\u2019estudi hist\u00f2ric. No es tracta de veure la hist\u00f2ria des del punt de vista dels ven\u00e7uts, perqu\u00e8 fins i tot al b\u00e0ndol dels vencedors sempre hi ha qui en va sortir guanyant m\u00e9s que d\u2019altres, i a la inversa. Hi va haver cacics ind\u00edgenes que van col\u00b7laborar amb les elits criolles al nou sistema, i hi ha haver resist\u00e8ncies pels oblidats del sistema que van anar m\u00e9s enll\u00e0 de les barreres de la sang o la ra\u00e7a. En el reconeixement expl\u00edcit de la construcci\u00f3 d\u2019aquests relats, i la seva inspecci\u00f3, podem fer lloc per un di\u00e0leg que reconegui aquests llocs pel que s\u00f3n: no hist\u00f2ria, sin\u00f3 mem\u00f2ria, on sempre hi ha un component de mitificaci\u00f3 i simplificaci\u00f3. Si estem disposats a acceptar l\u2019oblit d\u2019aquests detalls, que treuen llustre i exposen les fissures, potser aquesta est\u00e0tua mereix el seu lloc. Per\u00f2 si en el reconeixement del dolor ali\u00e8 hi veiem raons per a la vergonya, pot ser que la pla\u00e7a major no sigui el lloc adequat.<\/p>\n
Personalment, mai van ser els herois individuals, els qui van fer la Hist\u00f2ria, sin\u00f3 la gent comuna de qui hem oblidat els noms, i el dilemes dels quals van ser potser m\u00e9s mundans, per\u00f2 m\u00e9s identificables. Potser conv\u00e9 de recordar-los a ells. Potser podem fugir de la Hist\u00f2ria positivista dels homes i els esdeveniments, i buscar una hist\u00f2ria de la gent comuna, i els problemes comuns.<\/p>\n
<\/p>\n
(Imatge destacada:: Ind\u00edgenes misak alcen la bandera misak sobre l\u2019est\u00e0tua tombada de Sebasti\u00e1n de Belalc\u00e1zar al Morro de Tulc\u00e1n. Compte de Twitter @marthaperaltae.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En el moment d\u2019escriure aquestes l\u00ednies, fa menys d\u2019una setmana que un grup d\u2019ind\u00edgenes misak a Cali (Col\u00f2mbia) van tombar l\u2019est\u00e0tua de Sebasti\u00e1n de Belalc\u00e1zar, el conqueridor espanyol fundador de…<\/p>\n","protected":false},"author":2714,"featured_media":32535,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6107],"tags":[],"coauthors":[6646],"acf":[],"yoast_head":"\n